(13 dies) Segurament aquest ha estat una de les claus dels resultats d’Esquerra a Blanes. Totes les pedres han caigut al sostre nostre, i algunes ens han tocat i ens han ferit.
El que no vol dir que estem enfonsats, el resultat és també una oportunitat de preparar-nos cap al 2011. La llista d’esquerra ha incorporat gent nova, preparada, segurament la llista amb més gent amb futur i això ho hem de tenir en compte.
Aquest dies de pactes, negociacions, sortiran a la llum pública tota mena d’intoxicacions, informacions i tot el que faci falta, per esquerra és una sort que no siguem els més decisius, tindrem la tranquil·litat que no hem tingut aquests anys.
Des de la modèstia, la sinceritat, hem de treballar per preparar-nos per fer un salt endavant al 2011, i aquesta ha d’ésser la funció d’Esquerra. Esquerra ha fet autocrítica, que no vol dir auto destrucció, i a partir d’aquí treballar amb sinceritat, explicant més be les coses i arribant molt més a la gent.
Com a candidat d’Esquerra assumeixo la meva responsabilitat per allò que hem fet malament, però no renunciem a la feina feta, ni a les propostes presentades, avui dies desprès de les eleccions, si busques el programa dels partits que han obtingut representació només trobes el d’Esquerra ( i la revista Proa), dona per meditar.
Finalment, Marigó (PSC) ha d’assumir la seva responsabilitat, te que prendre decisions, ja no valen excuses, governi si és veu capacitat i no posi més excuses.
El que no vol dir que estem enfonsats, el resultat és també una oportunitat de preparar-nos cap al 2011. La llista d’esquerra ha incorporat gent nova, preparada, segurament la llista amb més gent amb futur i això ho hem de tenir en compte.
Aquest dies de pactes, negociacions, sortiran a la llum pública tota mena d’intoxicacions, informacions i tot el que faci falta, per esquerra és una sort que no siguem els més decisius, tindrem la tranquil·litat que no hem tingut aquests anys.
Des de la modèstia, la sinceritat, hem de treballar per preparar-nos per fer un salt endavant al 2011, i aquesta ha d’ésser la funció d’Esquerra. Esquerra ha fet autocrítica, que no vol dir auto destrucció, i a partir d’aquí treballar amb sinceritat, explicant més be les coses i arribant molt més a la gent.
Com a candidat d’Esquerra assumeixo la meva responsabilitat per allò que hem fet malament, però no renunciem a la feina feta, ni a les propostes presentades, avui dies desprès de les eleccions, si busques el programa dels partits que han obtingut representació només trobes el d’Esquerra ( i la revista Proa), dona per meditar.
Finalment, Marigó (PSC) ha d’assumir la seva responsabilitat, te que prendre decisions, ja no valen excuses, governi si és veu capacitat i no posi més excuses.
7 comentaris:
Os esta muy bien que os hayan dado el palo grande.Cuando la familia hace tonterias quitando los carteles del parquinq de autocaravanas en medio de una campaña ridicula y patetica que ha convertido a ERC en el hazmereir de los foros campistas de Europa,la razon con su logica barre la incompetencia del sistema.
Me parece que te vas a tener que olvidar de la politica en el futuro
Dedicate a los perfiles de aluminio, o tal vez, para cambiar de aires, el circo puede ser una opcion.
Saluda a Argemir de mi parte y a ver si te fijas como lo hace y aprendes.
Reflexions serioses que ens mostren el camí i la feina que cal fer. Veritats austeres que ens impliquen a tots. Imatges trepitjades que cal netejar. Dies de gloria que calen assolir.
Signat Un I.
Company, ets més pesat que l'inafable Paco Martínez Soria a "Don erre que erre". El teu discurs sempre és el mateix i cansa molt la veritat, em sembla que no escoltes ningú.
En comptes de fer-te aquesta autocrítica de pa sucat amb oli, jo de tu em faria les següents preguntes:
t'has plantejat que el teu autisme no va enlloc?
Algún dia assumiràs que ets un egocèntric de nassos?
Perquè sempre (i dic sempre) et fas la víctima?
T'has plantejat si la campanya de regalar condons al jovent és burda, falsament provocadora i absurda?
Xato, ha sigut una manera de rebaixar la política a un nivell mooolt baix. Si pretenies proximitat amb el joventut, has aconseguit l'efecte contrari ves per on. Has quedat completament ridiculitzat.
M'ha agradat que les eleccions et passessin factura la veritat, a casa meva n'estàvem farts que un representant de Blanes a l'estat espanyol fes contínuament el pallasso davant de qualsevol acte polític. Hi ha polítics incompetents com en Marigó, prepotents com l'Argemir o en Ramos... però lo teu ho supera tot. Et queden 4 anys per recapacitar, amic. No badis.
Salutacions
Estaria be que el socialistes quan critiquesin donessin el seu nom. No s'ha de canviar res, el que s'ha de canviar es el tripartit.
Totalment d'acord amb la participació del 31 a les 02:37
Tota la feina feta i totes les propostes d'Esquerra perden el seu valor davant la vostra manera de fer, sobretot tu, Joan. Ja n'estem farts d'espectacles, siguin de circ o literaris. A on es el seny català ?
Dins d'aquest desgavell seria bó que algún/a periodista fes un acte de contricció de les seves responsabilitats, corregir discursos comporta sabiesa. El tot es el veritablement important, el futur pasa per l'unitat.
Un I.
Al pressumpte autocaravanista li voldria comentar que qui recentment HA TANCAT de facto el pàrquing d'autocaravanes és el seu AMIC MARIGÓ I EL SEU AMIC ARGEMIR, ja que hi han posat un ENVELAT que impedeix que hi accedeixin autocaravanes.
Dit això, tots els insults, desqualificacions i manques de respecte cap a la persona d'en Joan Puig, no mereixen resposta.
Es poden respondre arguments amb sentit, amb cara i ulls.
Els "intents" d'humiliar a un polític, per mol mal resultat electoral que hagi obtingut, es queden en això, en "intents".
Sé que han sigut uns moments durs per a tu, Joan, però has tingut la dignitat i la enteresa de reconèixer la derrota (cosa que no fa quasi cap polític) i felicitar al guanyador Marigó. Només aquest dos gestos ja diuen molt de la teva personalitat (fora de les grotesques caricaturitzacions a les que alguns et pretenen sotmetre).
Mentrestant, sembla que el guanyador està més content per la teva derrota que per la seva victòria. Aquestes actituds en els moments més àlgids i cabdals també diuen molt del seu interior i caracter.
També hi ha molta gent que estem amb tu, Joan. Salut!
Publica un comentari a l'entrada