29 de desembre 2008

(515) Darrer plenari a Blanes

Aprovada per unanimitat una moció pels danys ocasionats per la llevantada a Blanes

Demagògia d’una falsa esquerra espanyola. Els hi pesa que Esquerra proposes l’hora gratuïta, només Esquerra es va mostrar contrari a la concessió a SABA per 50 anys.

El PSC s’oposa a la creació de noves places per atendre l’aplicació de la llei de la Dependència, amb un discurs fora de lloc i contradictori amb un esperit progressista.

(514) Genial Ferreres

Com sempre, genial Ferreres.

27 de desembre 2008

(512) Llevantada/tsunami a Blanes





Fotografies de la llevantada d’aquesta nit a Blanes, molts vaixells destrossats, embarrancats i molts danys col·laterals



25 de novembre 2008

(511) Bona feina, recuperem el camí del Vilar

A proposta d’ERC, el ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar que el camí històric del Vilar seguirà obert fins a l’aprovació del conveni amb els propietaris de la finca.

La fermesa i la coherència d’Esquerra obligant a rectificar l’acord anterior, garanteix l’obertura del camí històric del Vilar tancat il·legalment

La portaveu republicana, Conxita Boldú va defensar la proposta que permet obrir el camí històric del Vilar i posar en millors condicions negociadores a l’Ajuntament de Blanes.

La moció pactada amb CiU i la resta de grups de Govern municipal diu el següent:

1 .- Ratificar la resolució del Regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Mobilitat de data 24 de setembre de 2008 que, dintre de l'expedient d'obres núm. 003528/2008, requereix a la societat Planticha,SL que els camins que envolten la seva finca, objecte de l'expedient de disciplina urbanística 003270/2008-Dis, es mantinguin oberts fins a la formalització del conveni assenyalat a l'acord Plenari de 27 d'octubre de 2008.


2.- En cas contrari, l'Ajuntament de Blanes emprendrà les accions legals oportunes i procedirà a la recuperació i obertura immediata del camí tradicional i històric del Vilar i el camí que surt de la ciutat esportiva i Mas Llorens.

Res a veure amb la moció presentada per EUiA en l’anterior plenari i que deixava en posició de debilitat a l’Ajuntament en la seva negociació.

Esquerra ,manifesta la seva satisfacció per el canvi d’actitud del Govern municipal i l’insta a donar acompliment el més ràpid possible a l’acord aprovat.

Esquerra seguirà treballant en la defensa dels interessos dels ciutadans de Blanes i vetllarà per què el futur conveni amb la propietat garanteixi els drets adquirits de la ciutadania.

Esquerra Republicana de Catalunya
Blanes, 23 de novembre de 2008

09 de novembre 2008

(510) Camí públic del Vilar


Grup de suport al FACEBOOK.

En temps de democràcia, els privilegis feudals no són de rebut i menys per part d’aquells que diuen defensar les classes populars......

En el ple municipal de setembre, la portaveu d’Esquerra, Conxita Boldú va denunciar l’actitud del darrer pregoner de la festa major de Blanes, Joan Adell (i la seva empresa) per haver tancat un camí d’ús públic, el camí del Vilar. El Sr. Adell podrà fins i tot tenir el dret a reivindicar la privatització d’aquest camí, però el que no te dret, és passar-se pel folro la llei i actuar com en plena època feudal.

El Sr. Adell s’ha equivocat i la seva actuació no és gens exemplar per la resta de ciutadans. Les persones públiques tenen una doble obligació, són referents de la pròpia societat i no poden fer el què volen; ell s’ha saltat la llei, no pot tancar el camí utilitzat durant molts anys per anar als boscos del Vilar.

Si la majoria de ciutadans féssim el mateix, saltar-se la llei, la societat democràtica actual no ho podria suportar-ho. Per tant, li torno a demanar que restableixi el camí tradicional i després demani el que cregui just; ell s’ha equivocat i tots els que menteixen per disculpar-lo també, tant públicament com pels silencis còmplices.

M’estranya molt alguns silencis davant l’actitud negligent del pregoner de la darrera festa major: el silenci d’algunes autoritats morals de la nostra vila, el silenci d’alguns mitjans locals de comunicació,... no voldria veure males intencions en tots aquests silencis i mentides explicades.

Però després del ple d’octubre, l’estranyesa es converteix en indignació amb l’actitud d’hipocresia del grup municipal d’EUiA, que sense cap mena d’escrúpols, presenta una proposta exigint la restauració de l’ús públic del camí tallat per la família Adell i en el darrer moment (fruït de les pressions inconfessables) s’abaixa els pantalons davant els senyors feudals i pacta l’aprovació d’un tracte de favo. Que no ens donin més lliçons de democràcia.

Segons la mateixa documentació presentada per la família (camuflada de S.L.) existeix el camí del Vilar que passa pel mig de la finca, i no solament això, la documentació presentada per l’empresa, demostra que un altre camí havia estat tancat, i per tant caldrà obrir. És el camí que passa entre la nova zona esportiva i Mas Llorens i que connecta amb el camí del Vilar. La mateixa documentació posa el punt sobre la i, obliga a l’Ajuntament a obrir els camins públics tancats unilateralment per la propietat.

Les complicitats inconfessables d’EUiA, PSC i CiU (les seves complicitats ens aboquen a resultats nefastos, només cal recordar el desdoblament de la N-II pel Vilar) ens posen en guàrdia. No entenem el silenci i la manca de voluntat d’exigir el compliment de la llei per part de bona part de la classe política. Cal obrir els camins públics. Són un dret de la ciutadania i és una obligació de l’Ajuntament la defensa de l’interès públic i no el d’un particular, que ha fet l’espavilat.

Joan Adell va acabar el seu pregó de festa major recordant uns versos de Salvador Espriu en el seu “Assaig de càntic en el temple”, ..”i somio un poble on la gent serà neta i noble, culte, rica, lliure, desvetllada i feliç” i va afegir: Un somni que, estic segur, entre tots podrem fer realitat.

Sobren les paraules

Postdata.- Aquest escrit s’adreça als mitjans de comunicació següents per la seva publicació, Cel Obert, Cafè & Llet, Actual, RECULL, el Punt, Diari de Girona, TV i ràdio Blanes, Radio Marina, crec sincerament que tots ells, defensen la justícia i no pas els privilegis inconfessables, i per tant, no tindran cap problema per explicar-ho en els seus mitjans. (en negreta els que l’han publicat)

25 d’octubre 2008

(507) Mercat” un restaurant de cuina catalana a New York



Si us dic que avui per sopar hem menjat unes patates braves, pernil, pa amb tomàquet, bacallà, botifarra amb mongetes, un vi de priorat i per postres, xocolata amb xurros, triada d’una carta amb català i amb els ingredients en anglès, endevinaríeu en quina ciutat ens trobem? La ciutat és New York i el restaurant es diu “MERCAT” i és situat al carrer “Bond, 45” de la ciutat dels rascar-se’ls.

El seu propietari, és Jaume Reixach fill de pare català (l’actor Fermí Reixach) i mare mexicana i amb família a Lloret, que ha creat aquest restaurant amb arrels catalanes, les parets del local són decorades amb fulls originals del diari “La Vanguardia” de l’època republicana, imatges d’un diari que encara avui sorprenent. A les parets del restaurant podem contemplar titulars tant significatius com aquest “Los destrozos de la aviación facista” o les façanes gironines del riu Onyar.

El resultat del sopar excel·lent, el pa amb tomàquet fet amb exquisidesa i el vi decantat amb professionalitat, i el preu correcte comparat amb els preus de New York, ja m’agradaria a casa meva trobar-me aquest compromís en la majoria d’establiments, fins i tot he demanat els plats en català i cap cambrer ha posat mala cara, tot lo contrari.

Si aneu a New York, no us ho perdeu, fins i tot podeu provar un cava català i “Vichy” per fer abaixar el menjar. Recordeu “MERCAT” qualitat a bon preu, després de comprovar que a l’ONU, Pau Casals es diu PABLO, el sopar d’avui m’ha enfortit l’esperit.

23 d’octubre 2008

(506) A l'ONU Pau Casals és PABLO




De visita a l'ONU, i la desagradable sorpresa que l'escultura dedicada a Pau Casals, li diuen PABLO, no tenir Estat, ens deixar orfes.

15 d’octubre 2008

(503) En record al President Companys




Aquest matí la Casa del Poble, les JERC i Esquerra han organitzat l'acte d'homenatge al President Lluís Companys, a tret d'alba un seguit de salves i una ofrena floral davant el monument han servit per recordar i exigir l'anul.lació del judici farsa amb el que el franquisme va acabar amb la vida del President.


14 d’octubre 2008

(502) Convocatòria amb motiu de 68 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys.

Sou convidats a l’acte en memòria del President màrtir Lluís Companys el proper dia 15 d’octubre a 2/4 de set del matí davant el monument a la seva memòria al costat de Plaça Catalunya.

Salves a tret d’alba i ofrena floral

Convoquen: Esquerra, JERC i Casa del Poble

11 d’octubre 2008

(501) Premi Nobel de la pau, un cant a la llibertat


“Martti Ahtisaari ha estat clau en múltiples processos d'alliberament nacional arreu del món” Namíbia i Kosovo son dos exemples de com l’exercici del dret a decidir com a mètode clau per la resolució dels conflictes.

Reprodueixo la noticia publicada a directe!cat i l’enllaç al diari Avui.

El mediador finlandès autor del pla Nacions Unides per a una independència de Kosovo amb supervisió internacional, Martti Ahtisaari, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2008 i rebrà deu milions de corones sueques, un milió d'euros. Així ho ha anunciat aquest divendres el Comitè Nobel Noruec a Oslo, destacant els seus 'importants esforços per resoldre conflictes internacionals' en diversos continents i durant més de tres dècades, fent possible 'que hi hagi un món més pacífic' i 'fraternitat entre les nacions', seguint l'esperit d'Alfred Nobel. Ahtisaari, de 71 anys, va presidir Finlàndia del 1994 al 2000, i ja feia anys que era en les travesses per rebre el guardó.


Ahtisaari va fer de mediador, el 2005, en l'acord de pau pel conflicte d'Aceh, a Indonèsia, i els anys 1989 i 1990 en la independència de Namíbia. I, amb la seva organització Institut de Gestió de Crisi, fundada el 2000, o col·laborant amb altres institucions, també ha participat a 'buscar una conclusió pacífica' per als conflictes d'Irlanda del Nord, l'Àsia Central, la Banya d'Àfrica o, fins i tot, l'Iraq, subratlla el Comitè Nobel Noruec en un comunicat.El pare del pla de Nacions Unides sobre l'estatus de Kosovo competia amb altres 197 candidats a Premi Nobel, però ja feina anys que el seu nom sonava amb força. Ahtisaari va proposar com a única sortida per al problema de Kosovo que la llavors província de majoria albanokosovar s'escindís de Sèrbia i fos independent, tot i que temporalment amb la supervisió internacional.


Belgrad, com Rússia o el govern espanyol, va oposar-se a aquest pla, però Washington i Brussel·les van tirar-lo endavant amb el suport decidit de la majoria dels socis de la UE.L'exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, i el president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de la ONU, Rajendra Pachauri, van guanyar aquest guardó el 2007. L'hostatge francocolombiana de les FARC alliberada aquest 2 de juliol després de sis anys de captiveri, Ingrid Betancourt, també era candidata a rebre el Premi Nobel 2008.

03 d’octubre 2008

(500) Unitat de la classe política catalana? O una segona decepció?

Finalment tenim acord pel finançament, o com a mínim o sembla, però un cop més Esquerra ha tingut que sacrificar perfil per aconseguir que CiU i el PSC signessin una resolució unitària, esperem que aquesta signatura dels dos grans partits no torni ésser una altre enganyifa a la ciutadania, esperem que mantinguin l’unitat a l’hora de negociar a Madrid.

Esperem que tots dos partits, prefereixin Catalunya a les seves ambicions personals, que prefereixin abans Catalunya que el PSOE, una segona decepció a la ciutadania d’aquest País seria imperdonable, i caldrà ambició política per obtenir el finançament que es mereix Catalunya.

Reprodueixo l’editorial que il·lustra les pagines del digital directe.cat, “Unitat de conveniència

“La resolució aprovada ahir al Parlament no pot ser més del mateix. Fa tres anys, Esquerra va fer possible l’aproximació de posicions entre CiU i PSC que cristal·litzava en l’acord estatutari del 30 de setembre. Ara el mèrit dels independentistes torna a ser el mateix i, a més, posa el PSC en tensió amb el PSOE a Madrid.

Però l’espectacle ofert minuts després del pacte de la resolució del finançament deixava entreveure que potser la unitat volguda i buscada no era tan sòlida com haurà de ser si vol treure alguna cosa positiva de Madrid. No pot ser que els líders de CiU i PSC, Artur Mas i José Montilla, respectivament, es dediquessin a explicar pels passadissos del Parlament en els habituals 'off the record' amb els periodistes la seva interpretació de l’acord.

El pacte subscrit diu el que diu i no pot ser que comenci una nova cursa per veure quina lectura en fa cadascú atenent als seus interessos de partit.Ni el PSC pot fer com fa tres anys i començar ja a rebaixar el text ni CiU demanar la lluna per després abaixar el llistó a Madrid de matinada.

La unitat que cal no és la unitat de conveniència per passar el debat de política general i ja veurem què passa a Madrid.Als nostres dirigents se’ls ha d’exigir responsabilitat, sentit d’estat i valor per arriscar. No ens podem permetre repetir errors vells ni que sigui amb formes noves.

Madrid ens espera. Espanya mai no està en treva.”

29 de setembre 2008

(499) El dret de pas i els talls de camins a la Vila de Blanes



Tal i com publica el bloc montserrat-muxía, el camí natural per anar al Vilar ha estat tallat i en procés de desaparició per culpa d’un propietari que ha actuat contra llei.

Crec sincerament, que l’Ajuntament de Blanes té que actuar amb contundència, i obrir el camí històric del Vilar, fins i tot el bloc té un enllaç amb el Google maps i es pot veure perfectament el camí original.

L’actuació del propietari és encara més greu, ja que no és una persona qualsevol, el propietari ha estat pregoner en la darrera festa major, i aquest honor no pot ésser malbaratat per una lamentable actuació contra el dret de pas dels ciutadans pel camí natural del Vilar.

Reprodueixo en aquest post l’escrit del bloc montserrat-muxía i algunes de les fotos del tall del camí històric del Vilar.

“Qui impedeix el dret de pas pel camí del Vilar no és mereixedor de l’honor d’ésser
pregoner de la Vila de Blanes.

Joan Adell, pregoner de la darrera festa major, ha tallat el camí històric del Vilar, fins i tot, ha manipulat un mapa per justificar la privatització d’un camí públic. Passejant pels entorns de Blanes he pogut ésser testimoni del procés de liquidació del camí històric del Vilar. Sortint de ca l’Aguido i agafant el camí, arribes a la finca de la família Adell. La sorpresa la trobes en trobar tallat el camí i un plafó on explica els motius “privats” que l’han fet “descobrir” el nou camí creat per la família.

Un camí fet sense cap permís i que ha provocat l’indignació dels ciutadans i veïns que han vist tallat el seu dret de pas pels camins públics de la Vila. El més greu és que ho hagi fet una persona a qui la Vila li ha conferit un dels honors més grans: ésser el pregoner de la darrera festa major.

A la part superior de la finca un reguitzell de pedres mal posades impedeix el pas als ciutadans que volen exercir el dret de pas i, a la part central, una porta oberta amb una matussera senyal amb les lletres “camí particular.” Això treu les ganes al caminant d’intentar passar per aquest indret.

No ho podem permetre! des d’aquestes ratlles el hi demano a la classe política que exerceixi la seva tasca: la d'obrir en aplicació del dret, el camí històric del Vilar i, en el cas que la propietat no s’avingui, iniciar per primera vegada un expedient de retirada del títol de pregoner de Blanes.”

28 de setembre 2008

(498) Fracàs absolut de la convocatòria contra la llengua catalana, malgrat les mentides de la premsa espanyola.

Quatre arreplegats vinguts de la resta de l’Estat són insuficients per omplir la Plaça de Sant Jaume

Us recomano que recupereu aquest post que encara fa més absolut el fracàs de l’extrema dreta.

Aquest ha estat el resultat de la convocatòria feta per l’extrema dreta espanyola representada pels partits de Rosa Díez i Albert Rivera, malgrat la propaganda gratuïta de la premsa més retrograda espanyola, malgrat els autocars vinguts de tota Espanya, el fracàs ha estat absolut.

El més trist i que demostra la manca de coherència, ha estat la presencia del PP a la mini manifestació, com poden convertir-se en dreta civilitzada?, si són incapaços d’assumir la pluralitat.

Un fracàs que s’afegeix a la recollida de signatures en favor de la llengua espanyola, que ni tant sols arriba als 300.000 ciutadans que l’han signada, malgrat l’inversio en recursos, humans i econòmics que s’han fet per part de l’Espanya més conservadora.

27 de setembre 2008

(497) Salvem el Vilar: si finalment ens l’han encolomen, alguns no tindran la consciencia tranqui-la

Encara és possible, malgrat els pessimistes

Avui el Diari de Girona publica un titular derrotista “Blanes assumeix que l´A-2 pasará pel Vilar perquè el TSJC els ha desestimat un recurs” amb aquest titular dona per perduda la lluita per salvar aquest emblemàtic paratge de la nostra vila.

Sempre he dit que els errors inicials dels alcaldes anteriors i els partits polítics de PSC, EUiA, CiU i PP ens han fet perdre bona part de les possibilitats d’evitar el desdoblament de la N-II pel Vilar, però això no vol dir que tot estigui perdut, aquesta mateixa setmana, amb conversa amb l’actual alcalde, Josep Trias hem coincidit que cal esperar el resultat de l’altre contenciós pendent.

Ho tenim difícil, ho sabem, si finalment es perd, alguns d’aquells que van facilitar el desdoblament pel Vilar se emportaran a dins de les seves consciencies aquest desastre ambiental.

Cada dia que passa i aprofitant que darrerament vaig a caminar per aquests espais, me reafirmo en la magnitud de la tragèdia, serà un greu error, estic convençut que si el desdoblament de la N-II és pel Vilar, els ciutadans diran més d’un cop “quins polítics van permetre aquest desastre”

El que és segur, que Esquerra ha treballat per impedir-ho, i ha patit a la seva pell els atacs indiscriminats per aquesta defensa del territori blanenc, i malgrat sentir-ho, podrem dormir amb la consciencia tranquil·la d’haver treballat per impedir-ho.

(496) La premsa "yihadista hispànica" fa 20 dies que escalfa la manifestació contra el català, gallec i basc

Recopliat per http://www.lobbyperlaindependencia.org/ passa-ho!!!

Torna el franquisme a CatalunyaLa campanya pròpiament dita d’agitació i d’escalfament va començar dilluns, 8 de setembre de 2008.

Aquell dia, El (In)Mundo va encetar una secció de plana i mitja titulada “ PROHIBIDO ESTUDIAR EN ESPAÑOL ” que anava acompanyada d’una altra més reduïda (3/4 de plana) que portava per títol “ LAS VÍCTIMAS DE LA IMMERSIÓN LINGÜÍSTICA (1) ”.


De llavors ençà, és a dir, des de dilluns dia 8 fins avui no ha faltat cap dia que El (In)Mundo no hagi dedicat, com a mínim una plana sencera al serial. En un principi no es veia quina era la finalitat última de la campanya d’agitació i propaganda dirigida en persona per Pedro J. Ramírez .
Al cap de tres setmanes, emperò, s’ha destapat tot el bunyol i comenta a ésser evident que ens trobam davant una campanya perfectament planificada, calculada i muntada dins els despatxos de Madrid que ha de culminar amb la manifestació de demà, dia 28 a Barcelona.

Ens trobam, doncs, davant una campanya mediàtica espectacular d'agitació i de propaganda de tres setmanes de duració dins la qual cal entendre el desembarc de Fernando Savater i Rosa Díez a Palma amb una concentració al Parc de ses Estacions (divendres 19) o la manifestació davant la residència oficial del lehendakari, a Ajuria Enea, (dissabte 20 de setembre) com els prolegòmans d’escalfament a la manifestació de Barcelona programada per a diumenge, dia 28 de setembre.

A continuació, farem una dissecció de la campanya teledirigida, muntada i organitzada des del despatx madrileny de Pedro J. Ramírez i que obeix a la tàctica del nazi Goebbels segons la qual: ' una mentida repetida mil vegades por arribar a calar '.

Dilluns, 8 de setembre : (Manuel Romero) “ Un colegio de Galicia recurre al sistema de EEUU para poder enseñar en castellano. Como escuela bilingüe inglés-español, el centro no tendrá que aplicar a sus contenidos el Decreto de Normalización Lingüística por la Xunta ”.

Dilluns, 8 de setembre : (Manuel Romero) “Belén Álvarez Soaje / VIGO: ‘Fusilaron a mi abuelo por galleguista y ahora a mis hijos les imponen el gallego. No quiero consentir que se me impongan un idioma –en este caso el gallego- para hablar, pensar, contar, rezar…’.

Dimarts, 9 de setembre (Manuel Romero): “Sara Burgos / Barcelona: ‘Si un niño pide pan, agua o pis en castellano, hay que ignorarlo. La monitora de un comedor escolar de Barcelona denuncia el sistema de imposición del catalán promovido por la Generalitat en cataluña’.

Dimarts, 9 de setembre : (Manuel Romero): Francisco López / VILANOVA I LA GELTRÚ: ‘Mi hijo mimetizaba fuera de Cataluña las actitudes despóticas de sus profesores. Si alguien le hablaba en español decía en catalán que no le entendía y me preguntaba a mí qué es lo que le habían dicho’.

Dimecres, 10 de setembre : (Manuel Romero): ‘El colegio público Son Caliu no permite hablar español en el centro ni a los padres. La escuela mallorquina presiona a las familias que no cumlen con la normativa excluyéndolas de viajes y ceebraciones organizadas por el centro’.Dimecres, 10 de setembre : (Manuel Romero): Lucía Feliu / CALVIÀ: ‘Pago 700 euros por dos horas de castellano’.

Dijous, 11 de setembre : (Manuel Romero): Marina Gala / TARRAGONA: ‘Se les enseña en una lengua, cuando piensan en otra. La neuróloga de mi hijo autista meaconsejó que aprendiera en español. Pero no hay ningún colegio’.

Dijous 11, de setembre : “ UpyD lanza dos campañas en defensa de la libertad lingüística ”. Divendres, 12 de setembre : (Manuel Romero): José Salgado / ORENSE: ‘Con la imposición han logrado que mi hijo odie el galego’.

Dissabte, 13 de setembre : (Manuel Romero): Montserrat Rojas / SANT ANDREU DE LLAVANERES: ‘Mi hija rehuía hablar en castellano. Le daba vergüenza. No era sólo un problema de lengua. Tuvimos que desintoxicarla de adoctrinamiento’.

Diumenge, 14 de setembre : (Manuel Romero): Eva Kristina Salvador / BARCELONA: ‘No seré testigo del martirio de mi hijo por no gustarle el catalán’.

Dilluns, 15 de setembre : (Manuel Romero): Margarita Leis / Vigo: ‘Agudizamos el ingenio para evitar la imposición del gallego. Nuestros hijos estudian en casa con libros en español para enterarse de lo que les dicen en clase’.

Dimarts, 16 de setembre : (Manuel Romero): Santiago Vendrell / BARCELONA: ‘Mis hijos me miran como a un marciano cuando hablo español. A mis dos hijos mayores les resulta imposible expresarse correctamente en castellano’.

Dimarts, 16 de setembre : ‘ Ciutadans se manifestará por la escolarización en castellano’ .Dimarts, 16 de setembre : ‘Ciutadans exige que no se discrimine a alumnos castellanioparlantes. Presentaron ayer una carta a la consellera en la que piden que se investigue los casos que haya’.

Dimecres, 17 de setembre : (Manuel Romero): Nuria Bonamusa / VIGO: ‘ Mi hijo se va de Galicia en verano para mejorar su español. La política de la Xunta es convertir a nuestros hijos en monolingües gallegos ’.

Dijous, 18 de setembre : Ricardo Ramírez / GUECHO: “Suplico que no me dejen al margen de la educación de mis hijos’.

Divendres, 19 de setembre : (Luis ángle Sanz): ‘El PSOE de Aragón promueve una ley que fomenta e impulsa el catalán como lengua propia e histórica’.

Divendres, 19 de setembre : (Manuel Romero): ‘ Atacan una tienda de Antonio Pernas, acusado de ser “inimigo do galego”.

Divendres, 19 de setembre : ( Manuel Aguilera): Fernando savater Martín. Filósofo y fundador de UPyD: ‘ El PP no es fiable en materia lingüística ’

Divendres, 19 de setembre : (Manuel Aguilera): ‘ UPyD debatirá hoy con los ciudadanos en el Parc de ses estacions’ .

Dissabte 20 de setembre : (Luis Ángel Sans): ‘PP: ‘ La Ley de Lenguas de Aragón anima el pancatalanismo expansionista’Dissabte, 20 de setembre : (Manuel Romero): ‘ No renuevan el contrato a la monitora que denunció la imposición del catalán ’.

Dissabte, 20 de setembre : Luis Fragueiro / VIGO: ‘ El español ha quedado relegado como un idioma extranjero’ .Dissabte, 20 de setembre : (Manuel Aguilera): Rosa Díez: ‘ Yo no me siento forastera porque esto es España’ .

Diumenge, 21 de setembre : (Manuel Romero): Enrique López / MOLLET DEL VALLÈS: “ Educación Física era la clase de castellano ’.

Diumenge, 21 de setembre : ‘Libertad lingüística frente a Ajuria Enea’.Diumenge, 21 de setembre : (Javier Ortega): ‘ Aragoneses contra la catalanización’ .

Dilluns, 22 de setembre : (Manuel Romero): Ignacio maruri / BAYONA – PONTEVEDRA: ‘ La supresión del español empobrece el vocabulario de mis hijos’ .

Dilluns, 22 de setembre : (Daniel G. Sastre): ‘ La educación catalana, la que peor integra’ .

Dimarts, 23 de setembre : (Manuel Romero): Jaime Sambeat / Benicarló – CASTELLÓN: ‘ Me fui de Barcelona por el catalán y aquí sólo les enseñan en valenciano. El director del centro me aconsejó irme a Cuenca si quería garantizarme una educación en castellano’ .

Dimarts, 23 de setembre : (Daniel G. Sastre): ‘ Marcha en Barcelona contra la “exclusión” escolar del castellano’ .

Dimecres, 24 de setembre : FELICIANO SANCHEZ / Barcelona: « He recurrido a la Justicia para reclamar el español para mis hijos»

Dijous, 25 de setembre : (Manuel Romero): Carmen Quiñones / LUGO: ' Pago una traductora para que explique a mi hija las materias. Lo que no puede ser es que los niños aprendan Física y Química en gallego '.

Divendres, 26 de setembre : (Manuel Romero): Isabel Aracil / BIAR - ALICANTE: ' Hay que censarse en otro pueblo para que estudien en español. Los padres sólo tenemos la oportunidad de legir entre el programa en valenciano o la inmersión '.

Divendres, 26 de setembre : (Dani Cordero): ' Miembros de UpyD aistirán a título personal a la marcha procastellano. El Círculo balear se adhiere a la manifestación convocada por Ciutadans '.
Dissabte, 27 de setembre : (Manuel Romero): NURIA SUAREZ / Unificación Comunista de España: « Este es un movimiento creciente: la imposición genera rebelión »

Dissabte, 27 de setembre : (Manuel Romero): TONI CANTO / Actor: « Saldré a la calle para reivindicar la obviedad que los nacionalistas niegan »

Dissabte, 27 de setembre : (Manuel Romero): JORGE SEIJO / Arteixo (La Coruña): «A mi hija le imparten en gallego hasta las clases de inglés»

Dissabte, 27 de setembre : PROHIBIDO ESTUDIAR EN ESPAÑOL / Marcha de protesta en Cataluña. La manifestación por la lengua aglutina a 14 asociaciones.Los organizadores no dan previsiones de asistencia, pero consideran ya un éxito la convocatoria para el domingo en Barcelona...

25 de setembre 2008

(495) Congrés d’Esquerra a Girona: una oportunitat? (2)

Demà dissabte tindrà lloc el congrés regional de les Comarques Gironines del meu partit, dues candidatures han arribat a la confrontació aquest dissabte, la primera encapçalada per en Pep Garrapiço (regidor a Arbúcies) i la segona per en Narcís Ribes (alcalde de Montagut) i vinculada a Reagrupament Independentista (Carretero/Uriel).

Tots dos són amics meus, tots dos poden exercir la funció de President Regional a les Comarques Gironines, per tant, és important l’equip que els acompanya i les propostes amb les que es presenten en aquest congrés.


Hagués volgut un candidatura unitària, una candidatura per preocupar als nostres rivals polítics, però no ha pogut ésser, i per tant caldrà triar i prendre una decisió en benefici d’Esquerra i les comarques Gironines.

El que pot tenir de positiu Narcís Ribes es perd en aquesta voluntat manifesta de RI de mantenir una estructura de partit dins Esquerra, de voler traslladar l’enfrontament del congrés nacional als congressos regionals, Esquerra com a partit no s’ho pot permetre i els ciutadans que voten Esquerra ens demanen coherència i disciplina.

El que té de positiu Pep Garrapiço es perd en part per una manca de mostra de renovació en les propostes i certes formes, el qualificatiu de llista oficial utilitzat per la premsa, crec que el perjudica, més que beneficiar-lo, i per tant hagués valgut la pena, un més gran esforç de renovació.

Però vistes les alternatives, i posant en primer lloc el futur d’Esquerra a les nostres comarques, tinc clar el que haig de fer i per tant aniré al congrés d’aquest dissabte amb una decisió molt ben apressa, vull el millor per Esquerra i Esquerra es mereix aquesta oportunitat.

Guanyi qui guanyi, els hi demano que treballin amb tot l’esforç d’integració possible i que l’objectiu d’Esquerra sigui aconseguir el millor pels nostres ciutadans.
El “sor passo” al PSC i CiU, serà a Girona , o no serà.

24 de setembre 2008

(494) Congrés d’Esquerra a Girona: una oportunitat? (1)

A pocs dies del congrés del meu partit a les comarques gironines arriben els darrers moviments de les dues candidatures, com també les actuacions lliures dels militants d’una candidatura o de l’altre.

Tothom és lliure d’expressar les seves opinions, tothom te dret a presentar-se, sempre que les actuacions és facin pensant amb Esquerra i no amb odi cap a Esquerra.

Tots dos candidats a la Presidència Regional (en un segon article, el proper divendres, parlaré amb més intensitat) són amics meus, no dubto que tots dos són vàlids, treballadors i honestos, el problema el tenen amb alguns acompanyants del seus respectius entorns.

I per eliminar aquests entorns que ho contaminant tot, que millor que l’unitat d’acció en una sola candidatura, en un sol equip. Malauradament no ha pogut ser i per tant me preocupa molt l’actitud d’alguns d’aquests elements, que crec sincerament, treballant fent mal a Esquerra.

Algunes de les coses que s’han escrit o s’han fet, distant molt del meu model de partit, per això vaig intentar amb tota honestedat tirar endavant un projecte sensible a tota la militància d’aquest partit, un projecte adaptat als nous temps, però no ha estat possible, sincerament creia que era el millor i per això ho vaig intentar-ho.
Gràcies a tots els que en aquests dies de debat, meu donat confiança i m’heu aconsellat.

21 de setembre 2008

(493) Inaugurada a Blanes l’exposició “Lluís Companys, polític fins a la mort”








Ridao demana a la Generalitat que iniciï immediatament els tràmits per reclamar l’anul·lació de la causa judicial de Companys

El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha inaugurat avui a Blanes l’exposició Lluís Companys, polític fins a la mort, que ha estat assessorada per l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté i tindrà caràcter itinerant per tot el país. Ridao ha aprofitat l’acte per reivindicar la figura i la memòria del president Companys i ha recordat que el 15 d’octubre es commemorà el 68è aniversari del seu assassinat. En aquest context, el secretari general d’Esquerra ha reclamat al govern de la Generalitat que ‘iniciï de manera immediata els tràmits per presentar davant l’Audència Nacional una demanda d’anul·lació de la causa judicial del president Companys’, tenint en compte que d’aquí a pocs dies, el 29 de setembre, tindrà lloc un Acte de desgreuge en què representants de França i Alemanya homenatjaran l’expresident republicà i recordaran que fou lliurat a les autoritats franquistes en la França ocupada sense respectar el dret internacional d’extradicions.

L’acte ha estat presentat per la regidora d’Esquerra Blanes, Conxita Boldú, Josep Vall (director de la fundació Josep Irla) Josep Maria Solé i Sabaté i el President de la Fundació Joan Ridao. El President de la Casa del Poble, Fèlix Domènech ha lliurat als ponents el pin que reprodueix la façana de l’entitat i han estat convidats a signar en el llibre d’honor.

20 de setembre 2008

(492) Exposició Companys a Blanes, diumenge a les 12 inauguració

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ BLANES.
21 DE SETEMBRE, 12 HORES CASA DEL POBLE
LLUÍS COMPANYS, polític fins a la mort

Conxita Boldú, regidora d'Esquerra a Blanes

Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla

Josep Maria Solé i Sabaté, catedràticd'Història Contemporània de la UAB

Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla

Esperem que el Govern Espanyol, n’aprengui:

"el proper 29 de setembre França i Alemanya faran un acte de desgreuge a Companys"

18 de setembre 2008

(491) Exposició Lluís Companys, polític fina a la mort

Diumenge a les 12 migdia, inauguració a la Casa del Poble de Blanes
Conxita Boldú, regidora d'Esquerra a Blanes, Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània de la UAB i Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla inauguraran aquest diumenge, l’exposició sobre Lluís Companys que ha preparat la Fundació Irla.

Esteu tots convidats, l’exposició romandrà a la Casa del Poble del 21 de setembre al 5 d’octubre.

14 de setembre 2008

(490) Malgrat el PSC i EUiA/IC a Blanes s’ha penjat l’Estelada (2)

11-S amb normalitat, a l’Ajuntament únicament la bandera del nostre País i l’Estelada.

D’una manera o altre l’Ajuntament de Blanes ha format part dels més de 100 ajuntaments que s’han adherit al centenari de l’estelada, penjant aquesta ensenya en un lloc emblemàtic.

Gràcies a tots els que ho han fet possible. Els hi agradi o no, vulguin o no, tot és possible. Espanya no te dret a decidir sobre el nostre futur i molt menys impedir una consulta popular

13 de setembre 2008

(489) Joel Joan a la III diada per l’autodeterminació a Blanes



El Tribunal Constitucional/Govern Espanyol/PSOE i PP demostren amb la prohibició de la consulta de Govern Basc, la por a la paraula lliure dels ciutadans, demostren que no cal perdre el temps negociant, cal una majoria social que els hi digui el dia i l’hora de l’adéu a Espanya.

Dins els actes de la III diada per l’autodeterminació dels Poble que organitzà la Casa del Poble, les JERC i el Col·lectiu 2014, la societat civil va tenir la paraula mitjançant Joel Joan i Éric Bertran de Sobirania i Progrés, que pronunciar la conferencia que va tenir un ampli seguiment.

El premi segador de l’any d’en guany va ésser lliurat a Sobirania i Progrés i Joel Joan el va recollir.

Prèviament les JERC van organitzar l’acte polític amb el seu portaveu nacional, Gerard Coca i el President d’Esquerra Joan Puigcercós. Les diferents entitats valoren positivament les activitats realitzades i ja posen fil a l’agulla per la quarta edició, amb la voluntat d’augmentar les activitats polítiques, culturals i lúdiques.

11 de setembre 2008

(488) Malgrat el PSC i EUiA/IC a Blanes s’ha penjat l’Estelada


11-S amb normalitat, a l’Ajuntament únicament la bandera del nostre País i l’Estelada amb tota normalitat en els llocs emblemàtics.

Esperem que ben aviat això sigui la normalitat i la bandera espanyola passi a penjar al costat de la resta de països veïns. A proposta d’Esquerra la junta de portaveus va discutir si l’Estelada era posada amb tota normalitat a la façana de l’Ajuntament, tal i com demana la comissió del centenari de l’Estelada.
Lamentablement l’actitud botiflera dels anomenats partits progrés (si als drets dels pobles com més lluny millor, però tot lo contrari a casa) del PSC i EuiA/IC va impedir un acord majoritari per penjar l’estelada a la façana de l’Ajuntament de Blanes.
Malgrat la seva poca valentia, l’Estelada ha estat present en els actes oficials i en els llocs més emblemàtics de la ciutat, Blanes s’ha sumat als més de 100 municipis que han penjat l’Estelada en els actes oficials.

09 de setembre 2008

(487) El (In) Mundo segueix insultant al Poble de Catalunya

Aquest pamflet que lidera l’anomenada yihad hispànica i que practica l’anomena’t sensacionalisme basat en el xantatge publicitari ha superat tots els límits de la decència.

El seus darrers reportatges de profunda investigació!!!, anomenats "Si un niño pide pis en castellano hay que ignorarlo", i el bilinguismo puede provocar "tartamudeo" son clarament candidats als premis deixalla de l’informació. Aquest seria la part tragicòmica d’aquestes actituds, però modestament jo dic prou, prou d’insultar, mentir i tergiversar la realitat de la llengua a Catalunya.

Us recordeu del “Afer Galinsoga” aquell director de la Vanguardia durant el franquisme, que desprès d’escoltar una homilia en català va pronunciar aquell insult, “Todos los Catalanes son una mierda.” Us en recordeu de la reacció en ple franquisme,

“Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d'acció d'ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic. Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc. La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte.

Els partits polítics —llavors clandestins— no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal. Al gener de l'any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s'autoqualificà d'amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu. La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30000 exemplars i s'havia vist obligat a reduir pàgines.”

El pamflet abans esmentat ha anat més enllà d’en Galinsoga, des de fa anys no atura la seva campanya de difamació contra la llengua i la cultura d’aquest País, provocant l’odi i l’enfrontament, crec que és hora de reaccionar, crec que és hora que aquells que menteixen sobre el nostre País pateixin el buit de la nostra societat.

Trobo intolerable, insultant, que directius d’aquest pamflet intervinguin en els nostres mitjans públics predicant la mentida i l’engany, algú s’imagina a Israel o Alemanya permeten que aquells que neguen l’holocaust tinguin amplia tribuna en els seus mitjans de comunicació?

Demano modestament que el Govern del meu País i les seves institucions deixin de col·laborar amb aquests pamflets que insulten als ciutadans d’aquest País amb les seves males informacions.

07 de setembre 2008

(486) Alfonso Guerra te raó: “O s’és català, o no”

Denis McShane (ex ministre britanic i diputat laboralista), per l'autodeterminació de Catalunya, “Catalunya serà el que vulguin els catalans” entrevista a France Inter que ha recullit el blocaire Josep Sort.

Amb les seves habituals declaracions de tornada a classe, Alfonso Guerra ha demostrat la seva brillant visió de la jugada, les seves crítiques al PSC per no mostrar-se més fidel al partit mare, són sens dubte un avís del que realment pot passar.

Amb les seves paraules pronunciades a Rodiezmo, “O s’és socialista, o no” Alfonso Guerra ha deixat molt clar el paper del PSC, el seu destí és el de treballar pel PSOE i no pas per a Catalunya, amb les seves paraules confirma que és incompatible defensar Catalunya y Espanya, els interessos d’Espanya i el PSOE són incompatibles amb una Catalunya optimista, amb una Catalunya de primera.

En les darreres eleccions espanyoles, una majoria dels ciutadans d’aquest País van posar en mans dels 25 diputats del PSC la decisió, aquests 25 diputats són decisius per obtenir un bon acord de finançament.

Ni la suma de CiU, Esquerra i IC són suficients per forçar un bon acord de finançament, Alfonso Guerra ho sap i per això avui amenaça per exigir un pas enrera a les fermes paraules del Conseller Castells i fins i tot del President Montilla, i és aquí on el PSC te un problema, ells són decisius per un bon acord, dependrà de la seva fermesa o de la seva feblesa, el que Catalunya obtingui una millora en finançament.

Si el PSC Fracassa, també finalitzarà una curta d’etapa del PSC al capdavant de la Generalitat, és també el trencament del pacte d’entesa per part del principal partit del Govern, incapaç d’assumir la seva responsabilitat.

Diu un recent estudi que la ciutadania catalana està perplexa, el President Montilla diu que no s’ho creu. Si els 25 diputats del PSC diuen si als pressupostos, sense tenir arreglat el finançament, podem passar de la perplexitat a l’indignació i tots aquells que no diguin prou a l’abús d’Espanya, en seran culpables.

(485) Èxit de participació a III diada per l’autodeterminació del pobles (4)





La pluja suspèn el concert final de festa, després d’una intensa jornada en favor dels drets dels pobles.

Les diferents activitats van tenir força participació, la fira d’entitats, les activitats culturals i les diferents intervencions a la Casa del Poble.

El premi “Segador de l’Any” va ésser atorgat a l’entitat Sobirania i Progrés recollit per Joel Joan després d’una xerrada vibrant que va fer amb una sala ben plena. Prèviament va intervenir el President d’Esquerra Joan Puigcercós i el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca.

Algunes imatges més de la III diada i l’organització comença a preparar la seva quarta edició amb més força que mai.