31 de desembre 2007

(257) Bon Any 20008, pel dret a decidir

Des de molt lluny, on la terra no és de ningú i a la vegada de tots, us desitjo un bon any, amb el desig de poder ésser, allò que volem, lliures.

Que l’any 2008 ens porti pau, salut i felicitat, i que ens permeti avançar vers la nostra llibertat per millorar el nostre present i un millor futur.

Volem ser tant dependents com el darrer dels països en aconseguir-ho “Kosovo”.

30 de desembre 2007

(256) Ara Catalunya – Euskal Herria a Brussel•les....

Desprès de l’èxit del partit d’ahir a Bilbao, ara cal ser més agosarats, cal augmentar l’il·lusió i cal portar el nostre dret a decidir a Europa, Europa ha de saber que milers de ciutadans i ciutadanes d’Euskadi i Catalunya volem que les dues seleccions siguin reconegudes, que aquests milers de ciutadans no ens sentim representats per Espanya.

No és una proposta meva, m’ho va dir el meu amic Martxelo Otamendi director del diari Berria, desprès del partit entre les seleccions dels dos països celebrat a Barcelona.

resta article a bloc Vilaweb

28 de desembre 2007

(255) Sort...... és una innocentada

Felicitats als que han tingut la brillant idea de convertir algunes promeses electorals en innocentades, exemples aquest cartell

Algunes innocentades que si fossin realitat, ens farien la vida més feliç:

“el rei abdica!!! ”

“Zapatero fa públiques les balances fiscals”

“Catalunya i Euskadi són reconegudes com a seleccions oficials”

“El Conseller Nadal reconeix l’error i desdobla la N-II per Tordera”

“Comencen les obres d’arranjament del Passeig de S’abanell”

“El PSC reconeix que es va equivocar en no voler parlar amb Esquerra”

22 de desembre 2007

(253) T-4 : la prova de l’espoli fiscal

Estic a la T-4 (la nova terminal de l’aeroport de Madrid) en espera per agafar un vol, qui m’acompanya no hi havia estat mai, sorprèn quan la veus per primera vegada, majestuosa, grandiloqüent, agosarada, milions d’euros invertits (mes de 6.000) una obra que converteix l’aeroport de Madrid en un dels grans d’Europa i deixa el de Barcelona a la segona divisió.

Aquest seria un bon “spot” de campanya electoral per explicar el dèficit fiscal de Catalunya (és a dir el robatori que el Govern Espanyol de torn ens provoca cada any). Espanya ho te, i nosaltres no i a sobre ho paguem nosaltres.

I no és solament la T-4. és l’ampliació del Prado, és l’arribada de l’alta velocitat a Valladolid i Màlaga, el dia que els ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui la seva procedència, la seva llengua ho entenguin d’independència serà molt més propera.

Segons els darrers estudis sobre l’espoli fiscal, la xifra ascendeix a l’any 2005 a quasi 19.000 milions d’euros, en un any podem pagar 3 terminals com la T-4, aquesta és la prova del coto, la prova del espoli continuat contra Catalunya.

I una darrera anècdota, d’avui a Madrid, en un bar proper al Congrés dels Diputats, estàvem esmorzant, per Tele Madrid donaven el sorteig de la loteria de Nadal, segón premi, en la seva totalitat a Barcelona, els títols de la televisió d’Esperanz Aguirre, “Catalunya mas rica” comentari d’un client del bar, “I encima les toca la loteria”

Al cap d’uns minuts ha sortit la grossa, ens hem mirat i el mateix comentari, “si toca a Catalunya, ja cal que sortim per cames” prou ja de ser cornuts i pagar el beure” volem el que és nostra, volem decidir nosaltres i aquest és el futur.

18 de desembre 2007

(252) Espanya mai vol perdre, practica el joc brut

Dies abans que la Federació Internacional de Patinatge decidís no acceptar com a membre Catalunya, el que en aquell moment era portaveu del Grup Parlamentari Socialista Alfredo Perez Rubalcaba li va etzibar al nostre portaveu Joan Tarda, “El Barça nos ha ganado (com a seguidor del Madrid, estava de dol per la derrota a la lliga davant el Barça) però lo del patinaje lo teneis perdido.”


Amb aquestes paraules vaig entendre que Espanya mai cedeix, ni comparteix res, tot al contrari, posar l’Estat al servei de la causa nacional espanyola, aquell dia vaig comprovar que Espanya mai vol perdre, i si cal practica el joc brut. Fins i tot paguen favors per impedir que alguns representants acceptessin la representació de Catalunya dins la Federació Internacional de Patinatge.

Per això felicito a la Plataforma pro seleccions per l’anunci de promoció del partit Euskalerria-Catalunya, sortim com a guanyadors, sense complexes, i disposats a totes per poder jugar, nosaltres si que practiquen el joc net, ells tenen por a perdre, en tots els sentits.

17 de desembre 2007

(251) 00,30 h El PSC és fa invisible en la defensa de TV3 al País Valencià

Quin trist paper li toca fer al portaveu socialista a l’Ajuntament de Blanes per tal d’argumentar que no votarà la moció de CiU a favor d’ajudar Acció Cultural del País Valencià, l’excusa 6000 miserables euros, no s’ho creia ni ell.

Com s’ha de veure en aquest trist paper l’anterior regidor de Cultura, mireu si no s’ho ha cregut, que finalment per vergonya, acabar d’anunciar que hi voten a favor, quin ridícul li ha tocat fer a Joaquim Valls, ho sento per ell, te males companyies, no és la primera vegada que li toca assumir aquest paper, recordem la moció per donar nom a un carrer per Lluís Mª Xirinacs o altres mocions progressistes en que ha tingut que representar un paper que m’agradaria entendre que no és creu.

Mes val tard que mai, finalment una amplia majoria del plenari ha decidit aportar 6000 € a l’entitat ACPV per pagar la multa imposada per la Generalitat Valenciana.

Menys mal que el PSC ha rectificat, per 6000 miserables euros és posaven al costat del PP valencià.

Finalment acabo aquesta crònica del plenari desitjant molt bones festes a tots els blanencs i blanenques, fins aviat.

(250) 23,25 h. PSC i EUiA a remolc de les propostes d’Esquerra

Creació de la borsa de llibres de text i estudiar la de material escolar, d’acord amb les escoles públiques i concertades i les AMPES per tal de garantir la gratuïtat per a tots els alumnes que estudiïn a Blanes, començant per primària i continuant per secundària abans de finalitzar la legislatura

Aquesta proposta és la núm. 8 de l’acord signat entre Esquerra i CiU que va permetre a Josep Trias obtenir l’alcaldia, i avui en el plenari municipal el PSC i EUiA es treuen de la seva “chistera” la mateixa proposta que teníem en el nostre programa electoral.

Esquerra va ser l’únic partit que va portar en el programa electoral la creació d’una borsa de llibres, per tant benvinguts al club, es veu que si és Esquerra qui s’avança en polítiques socials, el PSC i EUiA no ho suporten, i ara mateix s’ha pogut comprovar.

Avui s’ha vist el resultat de negar la possibilitat d’un pacte d’esquerres a Blanes, impotència per part del PSC i EUiA al veure que anem aprovant propostes socials, malgrat ells.

(249) 21,45 h Arriba la demagògia, el PSC defensa l’il•legalitat

Assisteixo incrèdul al discurs de Pepa Celaya (ex regidora de Governació pel PSC) carregant contra el govern municipal per voler adaptar a llei una ordenança municipal tal i com ens va recomanar el secretari municipal.

En un discurs ple de demagògia, la regidora socialista afirmant que venia el desastre, ha fet una defensa encesa per fomentar la prevaricació, que seria el que faria el govern municipal sinó modifica la norma si a sobre sap que es il·legal.

Amb defenses com aquesta, el PSC ens encoratja a reafirmar-nos en la nostra decisió pressa el mes de juny d’aquest any, és realment patètic que es vulgui fer oposició amb la mentida i la desídia, l’informe del secretari era concloent i crec una falta de respecte a la norma establerta.

Ara podem entendre algunes decisions presses per l’anterior regidora de governació en la seva laxa aplicació de la legislació. Avui ho hem entès perfectament.

Un cop més assumirem la nostra responsabilitat, i farem possible que s’apliqui la legalitat.

(245) (21,00 h) PSC i EUiA busquen les pessigolles a qui exerceix la responsabilitat

La nostra responsabilitat per damunt de tot.

Encara estem discutint el tercer punt, les propostes que l’Ajuntament presenta al Pla d’obres i serveis, son simplement les demandes i tant el PSC com EUiA han decidit abstenir-se, en un acte de demostració de voler posar pals a les rodes.

Esquerra exerceix la seva responsabilitat i fa possible tirar endavant el funcionament de l’Ajuntament, tal i com vam dir en la signatura de l’acord amb CiU, assumirem els nostres compromisos, som i serem útils per Blanes.

El mateix passa en els punts següents d’urbanisme, poca col·laboració per part del PSC i EUiA, s’abstenen o voten en contra sense clars motius, en un intent de voler demostrar debilitat del govern municipal.

La prova de tot plegat la tenim en la modificació de crèdit del punt 6 que fa referència a dotar partida per pagar el conveni amb ONCE i IMSERSO, ja que en el seu moment no s’havia dotat partida pressupostaria suficient. Ni han obert la boca, han votat favorablement sense fe remor.

Me temo que aviat tindrem noticies que malauradament ens donaran la raó i demostraran que el darrer pressupost presentat pels dos partits en l’anterior legislatura ha estat un mal pressupost, un molt mal pressupost, per aquest motiu a final de plenari demanaré un estat d’execució del pressupost.

(247) Darrer plenari de l’any i segurament penúltim com a regidor

Estem a punt de començar el darrer plenari de l’any, un ple amb 16 punts i 7 mocions dels diferents grups municipals, a destacar el punt núm. 3 on és defineixen les obres que presentem a subvenció pel Pla d’Obres i Serveis i el punt núm.7 sobre l’ordenança contra la contaminació acústica.

La resta del plenari el conformen 4 mocions d’EUiA, 2 del PSC i 1 de CiU, vull destacar dues d’EUiA que són copia fidel de dos acords que vàrem pactar amb CiU (presentar-nos al pla de barris i la borsa de llibres de text) els destaco per la copia que representen de dos temes que estem treballant amb CiU.

Precisament en les converses per pactar els pressupostos ja hi hem posat aquests punts, considerem que les dues mocions són mera copia de les nostres propostes i un intent de posar-nos en contradicció.

De les dues mocions socialistes les votaren favorablement, la primera crítica la gestió de la Conselleria de Medi Ambient (EUIA/IC) en respecta a les obres fetes a la punta de la Tordera per salvaguardar la maquinaria de la desaladora i la segona fa referència a exigir a la Conselleria de Sanitat (PSC) que millori les condicions d’atenció ginecològica a Blanes.

Per últim votarem favorablement la moció de CiU de denuncia pel tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià i col·laborar a pagar la multa que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià.

Aquest segurament serà el penúltim plenari com a regidor, si tot és normal en el proper plenari de pressupostos presentaré la meva renuncia desprès de dotze anys de regidor.

(246) Suspesos en els fets i en les formes

Article publicat avui al Diari de Girona

Com a responsable de pressupostos del grup parlamentari a Madrid he pogut viure la manera com treballen els socialistes per aconseguir l'aprovació dels comptes de l'Estat. Ha estat un trist final de legislatura, la seva actitud ha estat la d'uns mals perdedors, davant la presentació d'esmenes a la totalitat per part d'una majoria de grups parlamentaris, els socialistes van decidir actuar a la contra.


Com que vam ser coherents en la defensa dels interessos del país, i vam mantenir l'esmena a la totalitat fins a la votació, malgrat les moltes pressions rebudes, pressions de tota mena que en algun moment varen semblar amenaces, la direcció del grup parlamentari socialista va decidir "ni aigua als republicans", es va imposar les tesis de duresa de la portaveu adjunta del PSOE, Teresa Cunillera, lleidatana ella, que va guanyar la partida interna.


Avui podem veure l'error d'aquesta suïcida estratègia que ha portat a la pèrdua dels papers per part del PSOE. El veto als pressupostos en el seu tràmit al Senat ha visualitzat l'error de l'estratègia socialista, malgrat tot, gens d'autocrítica. En lloc de negociar les coses van tirar pel dret i ara han vist les conseqüències de no donar-nos «ni aigua».


Aquests dies des de les comarques de Girona, els diputats socialistes i de CiU es retreien mútuament les culpes de la situació, en un afany de voler amagar les seves culpes. Els dos partits s'acusaven mútuament de perdre esmenes per la seva manera d'actuar, ara cap dels dos partits s'han recorda de la roda de premsa conjunta de Jordi Xuclà i Àlex Sáez presentant com un èxit una esmena rebaixada pel Castell de Montsoriu de 200.000 Û (esmena inicial presentada per Esquerra i CiU d'un milió d'euros, rebaixada a una xifra inexecutable).


Amb aquesta actitud de no donar-nos ni aigua, els socialistes haurien de demanar disculpes i sobretot explicacions per haver rebaixat en 200 milions el Fons d'immigració (fons augmentat a 400 milions d'euros per una esmena aprovada d'Esquerra), fons destinat a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments, que veuran com no augmentes les aportacions, en el cas de Catalunya, s'han perdut uns 50 milions d'euros per una pura maniobra d'estratègia electoral.


L'altre dia aquest diari demostrava en el seu informe d'activitat dels diputats i diputades gironines , que els socialistes suspenien en la feina feta, jo hi afegeixo en les formes, desapareguts durant quatre anys, mai han batallat per aquestes comarques, mai han donat explicacions pel no compliment dels acords parlamentaris (millores en el TAV al seu pas per Bàscara, l'incompliment de les partides pressupostaries aprovades, etc).


Vistos els resultats i les formes d'actuar, avui podem dir que Girona va perdre dos diputats a les passades eleccions generals, han estat en el paper que «els pertocava», donar suport a les decisions de la direcció del PSOE, malgrat perjudiquessin a Catalunya. Carregar ara contra Esquerra per l'actitud de defensa del país, és pura hipocresia.


L'actitud que va tenir Esquerra l'any passat d'oposició als pressupostos ha permès que aquest any el Ministeri interpretés més favorablement l'addicional tercera de l'Estatut, i serà sens dubte l'actitud de fermesa la que permetrà que acabem guanyant la batalla. Que els socialistes no es preocupin, la propera setmana el veto s'aixecarà i tindran pressupostos, uns pressupostos que tenen una millora per Catalunya, (no ens regalaran res, és una petita part del que ens deuen) però que queden lluny de les necessitats i d'allò que Espanya ens deu.


I en l'aspecte social han fet un mal favor a les classes mitges de tot l'Estat, han venut i segueixen venent anuncis publicitaris de promeses que encara avui no han arribat als afectats.I per últim, que els diputats de CiU siguin més fidels a allò que proclamen, que el seu sobiranisme sigui realment de pedra picada, que no venguin fum perquè acabant desorientant a la ciutadania.


Junts faríem moltes més coses en positiu que separats. Vàrem proposar un pacte gironí per les infraestructures. Ni PSC, ni CiU van respondre. Ara, de cara les properes eleccions, ens cal més que mai un gran acord per les comarques gironines. Nosaltres hi estem disposats.


Joan Puig

*Portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra i portaveu a la Comissió de Pressupostos

16 de desembre 2007

(245) Perquè no escolteu a les Comarques Gironines?

Gràcies Joan Lliteres

Aquest matí he assistit a Bàscara a la manifestació per un nou traçat del TAV al seu pas per aquesta vila. Més de 300 persones entre elles els membres del pessebre vivent, els alcaldes afectats, el diputat d’IC i ex conseller Salvador Milà, i la diputada de CiU Dolors Rovirola hem participat en la manifestació festiva i pacífica que ha tallat la N-II durant uns vint minuts.

He trobat a faltar la presència dels representants del PSC, crec que fins i tot tenen diputats a Madrid!!! Com va dir fa uns dies el President d’Esquerra Josep Lluís Carod Rovira, “el PSC és invisible a Madrid” i avui ho han demostrat; no hi eren, la meva fe en el PSC m’ha jugat una mala passada.
En les meves declaracions als mitjans de comunicació ,he demanat bonament al Conseller Nadal (gironí ell) que escolti a les comarques gironines. Nadal no tens ...... resta article al bloc de vilaweb

(244) Sense comentaris

L'humor de Jordi Soler (El Punt)

13 de desembre 2007

(243) "El PSC suspén en activitat al Congrés"

Diari de Girona: "Els diputats socialistes són els gironins que menys activitat parlamentària han tingut aquesta legislatura, mentre que ERC iCiU quintupliquen i quadrupliquen els resultats del PSC."

Aquesta és la noticia que ahir sortia publicada a l’edició digital del rotatiu gironí i que avui el seu autor comenta en l’edició en paper. “Diputats de províncies” és l’article on Rafa Garrido valora la feina feta pels diputats i diputades a Madrid i comenta l’article publicat a l’edició digital, vist l’èxit i els comentaris de la noticia seria interessant i els hi fai la proposta que és publiques en l’edició paper. D’aquesta manera els ciutadans poden parlar i discutir amb raó del que fem els polítics que cobrem sous públics. De totes maneres felicitats per la feina.

El Franctirador
Diputats de províncies

RAFA GARRIDO Que bonic ha de ser estar quatre anys amb un bon sou i treballant poc! De veritat que m'agradaria saber què se sent en estar tan avorrit que fins i tot l'oci deu resultar rutinari. Poder tenir temps per pensar i reflexionar sobre el sexe dels àngels, el paper de la misericòrdia a les religions minoritàries, la reproducció assistida en el rinoceront i la tigresa albina, o sobre el color de mitjons del concursant del reality televisiu de torn. Ha de ser increïblement relaxat.

Després de veure les estadístiques d'activitat parlamentària que han tingut els diputats gironins al Congrés -publicats ahir per diaridegirona.cat- potser podria preguntar-los als socialistes Montse Palma i Álex Sáez si realment és així. Potser no han arribat a aquest extrem. Però les xifres canten. La diferència entre el nombre d'iniciatives presentades i intervencions fetes al Congrés pels dos diputats del PSC i la resta de polítics gironins a la Cambra Baixa és abismal.

És sorprenent, a més, que sigui precisament Montse Palma la que menys activitat ha tingut. I no és que em sobti perquè m'estranyi, sinó perquè després és la primera a reclamar que el PSC fa molta feina per Girona al Congrés i la primera que, segons alguns companys seus, reivindica aquest suposat treball fet a Madrid dins els òrgans del partit per reclamar que no li treguin el «xollo» i li permetin repetir candidatura el 2008.

La mateixa estadística mereix que es feliciti Joan Puig (ERC) i Jordi Xuclà (CiU). Tots dos han batut els seus propis rècords en iniciatives i intervencions, situant-se tots dos al voltant del miler d'actuacions (a anys llum de les minses 157 de Palma o les escases 200 de Sáez). I és que no és el mateix ser un diputat escollit per una província -per més perifèrica que sigui- que ser un «diputado de provincias» i seguir alimentant la creença popular que només van a Madrid a seure i votar el que un altre els diu.

12 de desembre 2007

(242) A Joan Puig, defensor de les Balears

Gràcies Balears, Gràcies Joan i tots els amics de les Illes.

Article que publcia avui el Diari de Balears.


Arriben fosques noves del Principat. Esquerra Republicana ha decidit que Joan Puig no sigui el cap de llista a les pròximes eleccions generals per Girona. El posen de número dos, ja que la direcció nacional del partit donà suport a Francesc Canet com a cap de llista oficialista. Això vol dir que Puig pot no sortir elegit com a diputat. És preocupant per a l’Arxipèlag. A la passada legislatura, Puig es féu càrrec de la representació al Congrés dels interessos de les Balears a la Carrera de San Jerónimo. I ho acomplí a la perfecció. Les Balears no tenen cap diputat nacionalista. Ara mateix n’hi ha quatre del PP i quatre del PSOE. Aquests dos partits s’han repartit la tallada des del primers comicis del 1977. I clar, a Madrid comanda la disciplina.


Ja és tradició que els diputats elegits per Balears es quadrin davant les ordres de Génova i Ferraz. Amb Puig defensant les Balears canviaren les coses. Primer es féu visible a l’Arxipèlag i contactà amb tots els que el podien apropar a la nostra realitat tan específica, tan envoltada de mar i d’ambicions. I després donà la cara pels illencs amb energia sorprenent com pocs principatins ho han fet mai pels balears a l’hora de la veritat.


Puig ha fet aquí viva la famosa frase de Haggart: la sang és més espessa que l’aigua. Has demostat que l’activa, forta i limitada sang que ens uneix és molt més important que la immensa i fonda Mediterrània que ens separa.

Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.
Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre.


Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.

I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.

Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.

I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.

L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.

Joan Riera. Periodista.

10 de desembre 2007

(241) Només Esquerra pot impedir que el PP recuperi representació a Girona.

Avui l’executiva nacional d’Esquerra ha donat el vist i plau a la proposta de l’executiva regional de Girona de llista per les properes eleccions generals, torno anar de dos per Girona, és a dir en el punt màxim de dificultat per sortir diputat.

Ara fa quatre anys, no s’ho creia ningú que pogués sortir diputat, fins i tot en el meu llibre explico l’anècdota del mateix dia de les eleccions, en que un periodista de El Punt me va trucar cap a les sis de la tarda per demanar-me algunes dades bibliogràfiques, va ser l’únic moment en que vaig somiar.

La diferencia és que en aquestes eleccions, el somni, el tinc des d’avui mateix i tal com escrivia Narcís Serra, (us recomano l’article) aquest diumenge en el Diari de Girona, només Esquerra pot impedir que el PP recuperi l’escó per Girona. Ni el PSC, ni CiU tenen possibilitats de tenir un tercer diputat.

L’únic vot útil serà el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i la fita no és fàcil, però molt menys impossible, per cada vot al Partit Popular, necessitem dos vots per Esquerra, d’aquesta manera Girona pot tornar a ésser juntament amb Lleida úniques circumscripcions sense representació popular, i vist com les gasten els populars cap a Catalunya, val més que els problemes gironins els defensin els de casa.

Ho sento per la cap de llista popular, la meva col·lega blanenca Alícia Sánchez Camacho que espero és quedi sense representació i més desprès de veure algunes de les seves propostes, el repte està obert, i estic disposat a treballar amb totes les meves forces, dos diputats republicans són possibles. Us demano la confiança i el suport per fer-ho possible.

07 de desembre 2007

(240) La llibreta negra del PSC (2)

Estic d'acord amb Víctor Alenxandre, Rita Marzoa està a la llibreta negra del PSC.

Arrel que el digital e-noticies i el diari AVUI és fan ressò del meu post “ets a la llibreta negra del PSC? He rebut tot un seguit de correus i comentaris, alguns mostrant el seu acord amb la noticia i alguns altres dubtant de que fos certa.

No solament és veritat, sinó encara es més bèstia, aquests anys a Madrid m’han permès comprovar-ho, negociar a Madrid és dur, molt dur, tens tot un estat al darrera, però encara és més dur o més patètic tenir que lluitar contra el paper d’estrassa dels diputats del PSC.

Mentre tu defenses els interessos de Catalunya i del seu govern (l’actual govern d’entesa) els diputats del PSC son utilitzats pel PSOE com la primera línia de foc, et volen fe carregar el mort de que vas contra els interessos del Govern de Catalunya. No va ser Castells qui va millorar l’aplicació de l’addicional tercera (mal pactada per Mas amb Zapatero) va ser el fet de plantar-nos en els pressupostos de l’any passat, el que ha permès la millora.

“La llibreta negra del PSC” és virtual però existeix, aquells que gosen plantar-se són quasi insultats, només calia veure l’histerisme d’una veterana diputada del PSC, especialista en les males arts de la política, en el plenari en que vam desplegar els cartells que convocaven la manifestació del 1-D mentre Joan Tardà interpel·lava a la Ministre. A crits contra nosaltres, insults per ensenyar els cartells, és la demostració de la seva democràcia i del seu sectarisme.

No només això, “si et portes malament” (que vol dir que defenses els interessos del teu país) et passen l’informe, omples la llibreta negra, i la crosta socialista desplega el seu poder, és la mateixa crosta que també és carrega els seus, el mateix President Maragall ho ha patit, aquesta Santa Inquisició és la que fa que ningú és mogui a Can PSC, fins i tot alguns no es mouen malgrat ser d’altres partits.

Aquesta crosta és la que conforme el poder del PSC en molts àmbits, però Joan Ferran ha fet un error, ha mort per la seva boca, ha dit públicament el que pensaven i ha trencat el silenci en aquesta matèria, per això no podem callar, cal exigir que assumeixin responsabilitats, prou víctimes periodístiques per culpa de la llibreta negra del PSC.

Postdata 1: Enllaço un article d’un tal José Luis Torres al Diari de Girona, en que me vol ridiculitzà, per parlar clar, ignorant la meva tasca parlamentaria de més de 500 intervencions i més de 700 iniciatives parlamentaries. Li he enviat el treball parlamentari.

Postdata 2: Enllaço un article de Rafa Garrido al mateix diari titulat “ERC es desinfla” li respecto la seva opinió, però no estic d’acord amb el seu atac fora de lloc contra el President de la Diputació Enric Vilert. Ser honest en política costa a vegades massa car. Si un dia vol parlar de veritat del sou dels polítics el convido a prendre un cafè.

06 de desembre 2007

(239) El Punt: “Puig agraeix que li donés suport el 40% de l'executiva d'ERC tot i que no era el candidat «oficial» al Congrés”

Segons publica El Punt: Anna Puig – Girona.- Joan Puig agraeix que un 40% de l'executiva d'ERC votés a favor de la seva candidatura per ser cap de llista al Congrés per Girona. Finalment, però, el partit va decidir que fos Francesc Canet qui encapçalés la candidatura i que Puig fos el número dos, una situació calcada a la de fa quatre anys.

Pel regidor de Blanes, es tracta d'un suport molt important tenint en compte que ell no era el candidat oficial del partit. «Dono gràcies a la gent que va apostar per mi. Vaig defensar la meva candidatura i vaig generar un debat que considero molt interessant», va dir Puig, el qual afirma que no està d'acord amb la decisió final, tot i que l'acata i l'accepta. «Si em vaig presentar era perquè volia ser el número u.

Tenia el meu dret com a militant. Ara el que toca és treballar per repetir els dos diputats. Coses més difícils s'han fet», va manifestar.

El republicà també va assegurar que manté la seva decisió de plegar com a regidor de Blanes a principis del 2008. «Ja vaig dir que una cosa no estava relacionada amb l'altra. Considero que he tancat una etapa a Blanes i segueix en peu la decisió de plegar», va dir.

04 de desembre 2007

(238) No ha estat possible, però el meu compromís segueix essent Esquerra


“L’executiva regional de Girona ha decidit proposar Francesc Canet com a cap de llista, seguit de jo mateix i de Laia Cañigueral”

“El Punt:” Canet serà cap de llista d'ERC per al Congrés i farà tàndem amb Puig, número dos

"Diari de Girona:" La direcció d´ERC a Girona vol Canet de número 1 i Puig de 2 per al Congrés"

Com va dir-me la meva filla en un sms “Me sento orgullosa de tenir un pare com tu. Hi haurà gent que no li agradaràs, però a uns altres si, i aquests són molts, entre ells jo! Ànims i a donar guerra! T’estimo”

Tal i com vaig dir ahir el vespre, durant la meva intervenció a l’executiva gironina, acceptaré la decisió, malgrat no compartir-la, i lluitaré com el primer, per fer possible que Esquerra tingui els millors resultats possibles.

Estic acostumat als impossibles, soc un lluitador nat i el meu partit sap que treballaré amb totes les meves forces a la campanya electoral per obtenir el mes ampli Grup Parlamentari.

Quatre anys enrera ningú donava “un duro” pel segon diputat, a pocs mesos de les properes eleccions, tornem a ser pocs els que pensem que el segons diputat és possible, per mi no quedarà.

Vull donar les gràcies, de tot cor, no sempre és fàcil parlar clar i català, Gràcies a tots aquells/es que m’han donat sincerament suport, i que m’heu animat i heu valorat la feina feta, prometo agrair-vos personalment en els propers dies. Podeu comptar sempre en mi.

Com diu el poeta, “queda molt per fer, i tot és possible.”

I com diu l’Aina “A donar guerra.” Estimo aquest partit i aquest País.



02 de desembre 2007

(237) La feina feta a Madrid (7)


“Ahir la Comarca de la Selva me va escollir per anar a la llista de Madrid, aquesta és la feina feta”

Per 55 vots a favor i dotze en blanc, en una de les assemblees mes nombroses fetes mai, vaig estar elegit candidat de la comarca a les properes eleccions a Madrid.

A la presentació de la candidatura vaig fer un resum de la feina feta i dels motius pels quals vaig presentar la candidatura, aquest resum de la feina feta (mes de 700 iniciatives parlamentaries i més de 500 intervencions) l’adjunto en aquest post per tal que tothom que vulgui el pugui consultar.

Feina feta
Fitxa personal

Intervencions
Preguntes
Preguntes Girona
Sol·licituds d’informació


Tota aquesta informació està estreta de la pagina web del Congrés dels Diputats, és una informació publica i que permet seguir fins el darrer detall la tasca dels diferents diputats.

Agraeixo des d’aquestes pagines el suport de la militància de la Selva, en aquest sentit reivindico democràticament el poder encapçalar la candidatura al Congrés dels Diputats per les Comarques Gironines.

I ho faig per diversos motius, per la feina feta, per haver iniciat un treball fet amb il·lusió i esforç que m’ha permès tenir una experiència que crec puc posar al servei dels ciutadans de Girona i del País.

Agraeixo també les paraules de la Consellera de Acció Social Carme Capdevila a la cloenda, de suport a la meva candidatura. Com a càrrec públic haig de donar resposta de la tasca feta, es un deure que tenim tots els electes.





30 de novembre 2007

(235) Balanç d’una legislatura a Madrid (6)

“Explicarem en un llibre la feina feta a Madrid” “El prologa Puigcercós, i Ridao en farà l'epíleg per simbolitzar el relleu”

El dia que li vaig dir a Joan Tardà que volia fer un llibre sobre la meva experiència a la política municipal i a Madrid, ell va ser el primer que me va animar a tirar endavant la idea, que és va plasmar “Què pensen de Joan Puig.... i que en diu ell.”

Dies desprès va ser Joan Tardà qui ens va proposar escriure un llibre sobre la feina del grup parlamentari a Madrid, proposta que des de fa mesos s’està treballant i que tindrà sortida a principis de gener, tal i com pública El Punt.

TIAN RIBA. BarcelonaEls vuit diputats del grup parlamentari d'ERC al Congrés, el primer d'independentista que hi ha a les Corts espanyoles des dels anys trenta, és a punt d'enllestir un llibre en què explicaran les interioritats i anècdotes de la legislatura, i no cal dir que material no els en falta. El llibre tindrà un pròleg de Joan Puigcercós, que va presidir el grup fins que es va presentar a les eleccions catalanes d'ara fa un any, i l'epíleg el signarà Joan Ridao, que li agafarà el relleu a partir de la primavera.

L'objectiu dels redactors és fer un llibre amè, a l'estil del que ja es va editar sobre l'arribada de Puigcercós a Madrid el 1999, Madrid Confidential. Les aventures del diputat K , d'Oriol Malló, en què es barrejaven vivències personals amb crònica política. Però si Puigcercós va fer aquelles primeres passes en solitari, en l'actual legislatura ERC ha tingut grup propi i l'activitat ha estat molt intensa. Els republicans van començar sent aliats preferents del PSOE, malgrat que han acabat allunyant-se després del tràngol de l'Estatut.

Però, al marge de la política pura i dura, la legislatura ha recollit moments que podrien omplir una antologia del que es cregui convenient: des de les disputes pel català amb el president de la cambra, Manuel Marín, a la passejada en banyador de Joan Puig per la piscina de Pedro J. Ramírez a Mallorca o l'encadenament davant de la COPE amb el mateix Puig i Joan Tardà mirant-s'ho de lluny.

De fet, el llibre recollirà interioritats no explicades de les negociacions pressupostàries amb el PSOE, i també del pas de l'Estatut per les Corts espanyoles, del període de treva d'ETA, d'incidents pels carrers de la capital de l'Estat i de visites a La Moncloa.

També hi ha un capítol dedicat especialment a glossar la personalitat dels dirigents del PP. El llibre es va començar a redactar el mes d'agost i la intenció és que sigui a les llibreries al gener, de manera que serveixi també de suport a la campanya de Joan Ridao.

(234) Puig i Canet «competeixen» oficialment pel primer lloc de la llista gironina d'ERC al Congrés

Segons publica El Punt

Han presentat les candidatures en les seves respectives assemblees comarcals

PURI ABARCA. GironaJoan Puig, diputat d'ERC al Congrés, i Francesc Canet, exdiputat, competiran de manera oficial per ser el número 1 de la formació en la pròxima llista per a la cambra alta. Canet va presentar ahir la seva candidatura en l'assemblea d'Esquerra a l'Alt Empordà i Puig ho fa avui en la de la Selva. Ahir també es va presentar la proposta del Baix Empordà i avui es presenta la del Gironès. Dilluns, l'executiva regional tancarà la seva proposta de llista perquè sigui enviada a la direcció nacional.

Han estat mesos d'especulacions sobre la possibilitat que la llista d'ERC al Congrés per Girona fos encapçalada per Francesc Canet o bé per Joan Puig, que el 2004 va figurar darrera de Canet, en el número dos, i també va sortir escollit. No hi ha hagut acord previ i tots dos han decidit ara presentar la seva candidatura, avalats cadascun per les seves assemblees comarcals. Ningú descarta que, al final, puguin formar tàndem, com fa quatre anys i fins que Canet va deixar el Congrés per dedicar-se plenament a ser alcaldable d'ERC a Figueres. Amb Canet, a l'Alt Empordà també s'ha presentat Montserrat Fossoul, cap de llista d'ERC a Peralada.

I amb Puig, a la Selva, també hi ha Carme Dilmé, regidora de Santa Coloma de Farners. Laia Cañigueral, que anava de número tres el 2004 i que és diputada des que Francesc Canet va deixar el Congrés, torna a presentar la candidatura per figurar en la llista, per la comarca del Gironès. Al Baix Empordà, s'hi han presentat Martí Fonalleres, regidor de Calonge, i Carme Vall Clara. Queden pendents encara de confirmar els candidats del Pla de l'Estany, el Ripollès i la Garrotxa, per acabar de confeccionar la llista, que serà «destriada» dilluns vinent per l'executiva regional.

28 de novembre 2007

(233) Som una nació i diem prou!

El proper dissabte tots a la manifestació de Barcelona, aquest dilluns l’Ajuntament de Blanes va aprovar la moció que vam presentar per adherir-nos a la manifestació convocada per la Plataforma Dret a Decidir en contra dels caos de rodalies i altres infrastructures i avui al Congrés Joan Tarda ha preguntat a la Ministre.

“Tardà adverteix al Govern espanyol que Catalunya està farta de mals serveis i crida a la ciutadania a manifestar-se massivament per exigir el dret de decidir “

El portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha advertit avui al Govern espanyol que ‘la ciutadania de Catalunya està farta de mals serveis i dirà massivament 'prou!' el proper dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir'. Tardà ha fet aquestes declaracions en el decurs d'una pregunta en sessió de control a la Ministra de Foment mentre la resta de diputats d’Esquerra desplegaven cartells convocant a la mobilització de l’1-D.

Tardà ha retret a Magdalena Álvarez que 'durant la seva gestió al capdavant del Ministeri de Foment el caos s’ha apoderat de les infraestructures de l’Estat a Catalunya, entre elles l’aeroport d’El Prat, les autopistes de peatge i els serveis ferroviaris de Rodelies i Regionals RENFE'. El diputat independentista ha denunciat també el dèficit fiscal i ha recordat que l’Estat no torna a Catalunya cada any l’equivalent a 3.000 euros per cada ciutadà. 'En resum', ha sentenciat Tardà, 'als catalans Espanya no ens surt a compte'.

Per tots aquests motius, el portaveu d’Esquerra a Madrid ha canviat d'idioma i en ja llengua catalana ha fet una crida 'a tots els ciutadans de Catalunya a manifestar-se massivament el proper dissabte a Barcelona per defensar el nostre benestar, reclamar uns serveis de primera i exigir el nostre dret a decidir sobre les infraestructures que condicionen el futur del país'. En aquest sentit, Tardà ha acabat advertint al Govern espanyol que 'la protesta ciutadana de l’1-D serà massiva i l’ha instat a escoltar aquest clam perquè la paciència democràtica té un límit'.

26 de novembre 2007

(232) El Barça global



Acabo de passar tres dies a Kuwait en visita del Congrés del Diputats, ha estat un viatge ràpid però intens, juntament amb altres diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris.

En un posterior post explicaré algunes de les singularitats del viatge, el contrast brutal de les dones, des de les que van tapades fins als ulls, fins a les que van vestides a la darrera moda, maquillades i lluint cos o com han estat les visites al mateix Emir (un palau impressionant), al primer ministre i al President del Parlament.

Però us vull parlar del Barça, i és que a Kuwait el Barça guanya per golejada al Real Madrid, per 10 camisetes del Barça, una del Real Madrid i versió antiga (Figo) fins i tot una samarreta de l’Arsenal amb el nom de Fàbregues (Cesc), i l’encara més sorprenent, ahir diumenge és feien les proves per acceptar alumnes per entrar a la “FCB Escola Kuwait” tal i com podeu comprovar a la fotografia que vaig fer del cartell propagandístic.

Cartell propagandístic que repartien dues simpàtiques senyoretes amb la samarreta del Barça en un dels darrers i moderns centres comercials de Kuwait. Un centre comercial ple de botigues de primeres marques mundials, tant de mode com d’altres productes de luxe.

24 de novembre 2007

(231) No volem ser pioners en armes

“En el darrer plenari, vam demanar explicacions i veiem que ens contesten per la premsa.”

Malgrat ser tard, en el darrer plenari vam demanar explicacions pel fet que la policia local disposes d’armes elèctriques, a data d’avui encara no ens han contestat.

No creiem que sigui una prioritat per la policia local tenir aquestes menes d’armes que han estat qüestionades per organitzacions socials de prestigi.

Avui mateix el Diari de Girona en fa referència i parla de la demanda d’Amnistia Internacional que ha demanat que no s’utilitzin, l’ús d’aquestes armes ha comportat abusos en la majoria de casos i per tant demanem la seva retirada i la no utilització d’aquestes armes.

No cal esperar ordres de la Conselleria d’Interior, cal actuar de mutu propi i per tant tancar a pany i forrellat aquestes armes.

A més, tal i com diu el cap de la policia local, si no s’han utilitzat i mai és pensen utilitzar, no cal que les tenim i per tant no en parlem més, i confirmem que la policia local les retira fins i tot de les practiques.

No volem ser un poble prioritari en l’ús d’armes, i per tant demanem a l’Ajuntament de Blanes que les deixi d’utilitzar fins i tot en les practiques.

23 de novembre 2007

(230) Balanç d’una legislatura a Madrid (3)

“La Comissió d’investigació del 11-M, una experiència per tota la vida” (1)

Un dia, a l’inici de la legislatura i anant cap a Madrid en el pont aeri i tenint per veí Joan Puigcercòs, me va preguntar si me veuria amb cor de ser un dels membres de la Comissió d’Investigació del11-M que és crearia ben aviat.

Sorprès, li vaig dir que si, ell havia sigut membre de la comissió d’investigació de Gescartera, a l’anterior legislatura i me va advertir del que comportava, moltes hores, feina i força dedicació, i tenia molta raó.

Resta article al bloc de Vilaweb

(229) N-II: El problema el tenim entre els nostres

Cada cop que penso amb el desdoblament de la N-II pel Vilar, se me posen els pels de punta, de pensar que els veritables culpables d’aquest desastre els tenim entre nosaltres.

Encara recordo el dia que a la sala de plens de l’Ajuntament vam convocar un acte merament informatiu per explicar als blanencs la nostra proposta i el perquè de la nostra oposició, era un acte lliure, informatiu i exemple d’explicar les coses.

Ens el van boicotejar, recordo encara els falsos pagesos, gent d’EUiA i del PSC de Blanes i gent que és deia ecologista, que de males maneres van interrompre l’acte, van repartir prospectes amb falses informacions i fins i tot van pressionar als assistents.

Anys desprès, el temps en ha tornat la raó, ara teòricament tots els partits no volem el desdoblament pel Vilar, lamentablement podem arribar tard i per això encara tinc més motiu per sentir-me emprenyat.

Aquests dies s’ha vist a diferents operaris treballant en el recorregut, estant realitzant les oportunes prospeccions per dur a terme el projecte constructiu, mentre el jutges tenen pendents de resoldre els contenciosos posats per l’Ajuntament a proposta d’Esquerra per tal de tirar enrera el pitjor desastre pel nostre patrimoni.

Per això trobo injust, deplorable, l’actitud del Conseller de Política territorial Joaquim Nadal per la manera com va rebre els representants del nostre Ajuntament en el seu despatx de la Delegació del Govern a Girona.

No hi vaig anar-hi expressament, perquè no tingues excusa, en nom d’Esquerra hi va anar la Conxita, l’espectacle segons explicant la majoria de portaveus va ser lamentable, prepotent, mal educat, poc respectuós amb uns representants locals. Malgrat no ser-hi en cos, hi vaig ésser-hi en esperit, en diferents moments el Conseller va carregar vers la meva persona, el seu sentit de la democràcia va ser tot un exemple del que no pot fer un càrrec públic.

Tinc l’esperança que la justícia li doni una lliçó, i finalment és demostri que el desdoblament de la N-II pel Vilar és injust i insostenible.

Els que defensem el desdoblament per Tordera, hem tingut una altre victòria, el CILMA, ha emes un informe tècnic confirmant el nostre posicionament, desdoblar per Tordera, té menys impacte, i molt menys cost. El proper dilluns el plenari municipal ha d’aprovar aquest informe, veurem el que diuen les diferents forces polítiques. Esperem que les paraules del portaveu socialista “deixem-nos de romanços” les retiri.

22 de novembre 2007

(228) “En obert” un programa informatiu d’IB3





Aquesta nit he participat en el programa informatiu nocturn de la televisió Balear, ha estat una entrevista en profunditat sobre el meu treball com a diputat a Madrid.

Mitja hora d’entrevista dona per molt, i si a més el programa “En obert” et dona l’oportunitat de poder explicar la feina feta per les Illes des de Madrid t’omple de satisfacció.

L’entrevista m’ha permès explicar des de la lluita per la costa de tots, passant per la denuncia de la piscina del Sr. Ramírez i Codina i de les iniciatives fetes pel Grup Parlamentari d’Esquerra en favor de les Illes.

També m’han preguntat per la política a Catalunya, per la conferencia d’Artur Mas i per la salut del tripartit, llàstima que IB3 no és pot veure en línies generals des del Principat, de totes maneres tinc el compromís de facilitar-me un copia del programa, si tinc l’autorització el posarem al Youtube.

També he aprofitat la visita per gravar per IB3 uns programes especials (3o minuts) sobre “la costa és de tots” que explicant la greu afectació de la costa per culpa dels privilegis i l’especulació.

I finalment he anat a sopar amb el bon amic Joan Lladó (actual Conseller d’Interior del Consell de Mallorca) i altres companys, una bona estona de tertúlia que ha estat ampliada d’una manera molt interessant amb la taula del costat, que ens han reconegut precisament per defensar una costa de tots.

21 de novembre 2007

(227) Balanç d’una legislatura a Madrid (2)

Un cop constituït el Grup Parlamentari (8 diputats, quart GP de la camera) i repartides les diferents tasques vam començar a preparar la feina, d’aquests primers dies voldria destacar l’acte de promesa com a diputat, lògicament ho vam fer per imperatiu legal, vam ser uns quants a part de nosaltres. Cada cop que un diputat o diputada deia per imperatiu legal, “la bancada” popular i alguns socialistes remugaven.

Cada setmana anticipadament s’aprova l’ordre del dia per la junta de portaveus, a partir d’aquest moment el grup i en funció de les diferents responsabilitats reparteix la feina.

19 de novembre 2007

(226) Balanç d’una legislatura a Madrid(1)

Començo avui a escriure una sèrie d’articles per valorar la meva experiència a Madrid, i ho faig sense saber en aquests moments si tindré l’oportunitat de repetir o no. Escriure sobre els records, la feina feta, els errors i sobretot del que en penso d’aquesta experiència a la capital del País veí i ho faré en el bloc de Vilaweb.

En aquest bloc aniré publicant un resum d’aquest balanç, per ser el primer dia el publico en la seva integritat.

“Tal i com va anunciar el màxim mandatari del PSOE, Manuel Chaves (President de la Junta d’Andalusia i del partit) les eleccions espanyoles tindran lloc el proper 9 de març de 2008. El que vol dir que a primers de gener és dissoldran les Corts i el Rodríguez Zapatero convocarà eleccions.

Seguint aquest calendari, ens queden 4 sessions plenàries a Madrid (20 a 22/11, 27 a 29/11, 13 a 15/12 i 20 a 22/12) marcades principalment pel tràmit d’aprovació dels pressupostos un cop tornin del Senat.

Quatre anys que han passat a corre-cuita i amb molta intensitat, encara recordo el primer dia que vam arribar amb Joan Puigcercòs al capdavant (alguns “amics” ens van batejar amb el set nans, és van equivocar) vam fer els primers tràmits, van visitar l’hemicicle, recordo encara les paraules d’en Joan, no mireu tots a dalt!! Ni que ho hagués dit més aviat, tots buscant les restes del cop d’estat del 23-F.

Crec que cap dels vuit diputats que vam arribar aquells dies de març, pocs dies desprès del terrible atemptat de Madrid, no podrem oblidar l’enorme expectació que va despertar en Joan Puigcercós i tots els diputats electes que el vam acompanyar (Tardà, Bonàs, Cerdà, Jordi Ramon, Pep Andreu, Francesc Canet i jo mateix).

Els primers dies van servir per situar-nos, crec que encara no érem prou conscients de la tasca que ens venia a sobre, el Congrés dels Diputats legisla per un Estat i això és nota i ho vam poder comprovar molt ràpidament.

Joan Puigcercós com a portaveu i President de la Comissió de Medi Ambient i veritable líder del grup es va encarregar de repartir la feina, assignar les diferents responsabilitats, calia preparar-se per anar prenent decisions dels diferents temes.”

Joan Tardà (portaveu adjunt, i actual portaveu titular)
Agustí Cerdà (President de la Comissió del Defensor del Poble i President del Grup)
Rosa Mª Bonàs (actual Presidenta de la Comissió de Medi Ambient)
Francesc Canet (Portaveu entre altres comissions, Educació, va plegar un any abans de finalitzar la legislatura per presentar-se a les municipals de Figueres)
Jordi Ramon (Portaveu entre altres comissions, Indústria, Agricultura)
Pep Andreu (Portaveu entre altres comissions, Foment i habitatge, actual alcalde de Montblanc)
I jo, Joan Puig (actual portaveu adjunt i portaveu entre altres, Economia, Pressupostos)

18 de novembre 2007

(225) Des d’Alemanya: de la victòria de l’hoquei Blanes a la conferencia sobre migració i integració del Consell d’Europa

Dissabte aprofitant que estic al land de Renania-Westphalia per participar en una reunió del Consell d’Europa sobre migracions que te lloc a la ciutat d’Aachen (Aix-la-Chapelle) vaig assistir al partit de tornada de la Copa de la CERS entre el Walsum (Duisbirgo) i el Blanes, victòria sense masses complicacions del nostres club que els permet passa l’eliminatòria.

Amb aquesta victòria, juntament amb el segon lloc que ocupa a l’OK lliga, el projecte que encapçala Josep Ridaura és consolida com l’exponent de la màxima promoció de la nostra vila a Europa, crec sincerament que val la pena aposta per aquest projecte, per la seva repercussió en favor de Blanes i per l’exemple que significa per la nostra ciutat.

El proper partit europeu serà amb un equip francès de la Bretanya i la següent amb un equip italià, esperem que s’han surtin i és pugui arribar a la final four.

Aquest matí me desplaçat a la ciutat d’Aachen per participar demà a la sessions del Consell d’Europa que tenen lloc en aquesta bonica i històrica ciutat, les autoritats del Land de Renania-Westphalia i l’ajuntament de la ciutat ens han preparat una visita a la ciutat i un concert de musica clàssica al mateix ajuntament.

Aachen ciutat termal, seu dels premis europeus Carlemany, acull a partir d’avui la jornada europea sobre “migració i integració i diàleg intercultural.” Diputats i responsables polítics, representants de la societat civil prepararem “l’any europeu del diàleg intercultural, 2008.”

(224) Illa de Blanes, teníem raó

Esquerra va ser l’únic grup que va presentar una proposta en el seu programa electoral per l’Illa de Blanes, vam ser els que a la passada legislatura vam demanar al Consorci de l’Illa de la celebració d’un concurs d’idees per sortir de la situació de paràlisis del mateix Consorci i vam denunciar que gastar-se 200.000.-€ per un simple “Spa” era una bogeria.

L’editorial del Diari de Girona ho diu molt clar, “En tot cas, tant CiU com PSC, que s´han alternat en el govern, han estat responsables del desgavell de l´Illa de Blanes”

Un cop més l’Alcalde Trias compleix el que és va acordar i que en el seu dia vam demanar i que el President del Consorci del moment (Marigó) va refusar. Ara cal que les bases especifiquin que hi volem, si volem donar prioritat a un espai públic únic o si només volem privatitzar bona part d’aquest espai (projecte PSC: un Spa, i 30.000 metres de sostre edificable privat).

Esquerra a més posarà les bases de la nostra proposta programàtica sobre la taula i que ja vam presentar durant la campanya, el que si que vam acordar amb CiU, és definir a la primera part de la legislatura el futur de l’Illa, i la feina ha començat.

Postdata 1.- (Diari de Girona, cavalcada dels reis) Malgrat la noticia, la cavalcada dels reis és farà amb el consens de la gent, i tot canvi serà per millorar, si no és d’aquesta manera podem assegurar que la cavalcada arribarà per mar i seguirà el recorregut semblant.

Postdata 2.- Aprofitant que estic Alemanya com a membre del Consell d’Europa(seminari migració i integració, Aachen), ahir vaig desplaçar-me a la ciutat de Duisburg per presenciar el partit d’hoquei sobre patins entre el Walsum i el Blanes de la Copa de la CERS, amb una victòria per 3 a 7, el Blanes, juntament amb el Lloret supera l’eliminatòria. Enhorabona.

17 de novembre 2007

(223) El PSC descol•locat, al veure que Esquerra segueix decidint

L’anunci fet per l’alcalde Trias de millora de les revisions metges, fruit de l’acord amb Esquerra ha deixat amb un pam de nas al PSC. El més important és que la proposta acordada millora i amplia la cobertura de les revisions metges i demostra que amb responsabilitat és poden fer coses millor.

La proposta permet afrontar noves activitats en el futur i confirma el treball seriós que des d’esquerra estem portant a terme per fer governable Blanes. Un cop estabilitzat el govern i deixant clar que les coses és negociant i que cal treballar dia a dia amb propostes realistes i que permetin millorar la vida de la gent.

Un cop aprovades les ordenances, cal anar per l’aprovació del primer pressupost de la legislatura, que ha de marcar el full de ruta del govern municipal, en aquest sentit ja estem treballant per marcar prioritats, entre altres la revisió del pla general, l’urbanització de la rambla Joaquim Ruyra, la ciutat esportiva, el fons de llibres de text, l’Illa de Blanes ......

Les negociacions han començat, esperem poder arribar a un acord molt aviat, volem que el govern pugui governar per tal de dur a terme la proposta de govern que vam signar amb CiU.

16 de novembre 2007

(222) Esquerra de Blanes, juntament amb el Govern encapçalat per Josep Trias (CiU) tiren endavant una millora de la situació dels esportistes blanenc

Un cop més, la coherència d’Esquerra, ha fet possible millorar la situació actual, en relació a tots aquells esportistes blanencs que practiquen esport a la nostre Vila.

Des del passat Ple del mes de Setembre, Esquerra, ha estat treballant amb l’equip de Govern, per tal de trobar una solució, el més aviat possible, per millorar les revisions esportives que subvencionava fins ara l’Ajuntament de Blanes

Conscients de que el model que s’implantava fins el moment no era ni el millor, ni el més adequat, recordem que des de que es va implantar amb el Govern de CiU i ERC no s’havia tornat a revisar, l’actual Govern ha treballat juntament amb Esquerra per trobar una nova proposta que millora la situació anterior, i que a la vegada regula molt millor el bon funcionament i ús de les subvencions destinades a aquesta fita.

Entre d’altres qüestions, ens trobem amb l’ampliació dels beneficiaris d’aquests
ajuts socials, on anteriorment tant sols englobaven els esportistes de 8 a 23 anys, i amb la creació d’aquest nou model, on Esquerra i el Govern Local han estat treballant conjuntament, s’amplia aquest barem a les edats compreses entre els 5 i els 25 anys.

Per tant, un cop més s’ha demostrat que Esquerra, juntament amb el Govern
Municipal de Blanes, continua treballant dia a dia, per seguir millorant les polítiques socials, en aquest cas la salut dels esportistes locals.

Esquerra Blanes

14 de novembre 2007

(221) Trias honora la política. Gràcies

Article publicat avui al Diari de Girona.
Recentment, en aquest diari el qui va ser alcalde de Blanes Josep Marigó publicava un article titulat Trist Trias, a través del qual pretenia donar lliçons de comportament polític. Vaig llegir-lo amb atenció.

M´imaginava trobar-hi paraules de reconeixement per la voluntat expressada per l´actual alcalde d´assumir l´acord de ple i de rescindir el contracte amb David Meca. Però no ho vaig trobar.jo sí vull fer-ho.

Alcalde Trias, segurament no és fàcil, però has demostrat que la política pot ser un acte de coherència. Malgrat les pressions has actuat com un gran alcalde. Prefereixo un alcalde «trist» però honest, que no un alcalde que no respecta la voluntat democràtica i que fins i tot actua per venjança -Marigó va anar contra la Casa del Poble per venjar-se d´Esquerra, i el PDB ha anunciat el mateix: això és més que una casualitat.

Marigó va demostrar, amb el seu article, poca estima cap a Blanes. El seu article demostra que encara no ha perdonat a la seva vila d´adopció que no li dones prou suport. La ràbia que encara porta a sobre la deixa anar contra Josep Trias. No se n´adona que va ser ell, que no va voler ser alcalde; que només ell, i en contra del criteri d´una bona part dels seus regidors, va ser qui es va negar a parlar amb Esquerra.

Es va enquistar en parlar amb tothom, menys amb qui coherentment defensa els interessos de Blanes. És tanta la seva hipocresia que en el darrer ple fins i tot va dir públicament que estava «d´acord amb Joan Puig». Va obrir la porta a canviar. Sap que sense Esquerra no pot governar i amb el seu article contra Trias vol obrir la porta a recuperar el poder.

A Marigó, el perden les formes i els fets. A Marigó tant se li´n fot en Meca o l´alletament familiar. Ell vol tornar a remenar les cireres, i com a prova hi ha el fet que ha trucat a Esquerra (no a Blanes, però ha trucat) per veure les possibilitats de remenar aquestes cireres. Però amb aquesta actitud, Marigo demostra un total desconeixement de la realitat, un total desconeixement de la política local i un total desconeixement d´Esquerra i sobretot de la seva gent.

Esquerra no és Joan Puig, ni Conxita Boldu. Esquerra és un projecte col·lectiu que prioritza Blanes. Amb la decisió presa per part d´Esquerra, reafirmem encara més el nostre compromís de fer governable Blanes.

Per tant, vull deixar clar en aquest article que en cap moment ens plantegem una moció de censura com auguren fonts socialistes interessades. Ara toca treballar per Blanes. Si el portaveu socialista és l´alternativa, aquesta no té color. Trias ha demostrat respecte, coherència i capacitat de diàleg i treball, i per tant Esquerra valora positivament la feina feta.

No permetrem que les engrunes del PDB tapin la bona tasca que s´està realitzant: l´hora gratuïta d´aparcament, els pisos públics de lloguer, el projecte de S´abanell, i molts altres projectes que s´han desencallat.

Ni el PDB ni Marigó posaran en perill la nostra decisió. Marigó no va voler ser alcalde i ara ho vol menys: el que vol ara és rebentar el govern municipal. Cada cop més gent és dona compte de la seva irresponsabilitat en no parlar amb Esquerra. Fins i tot els seus.Podrem tenir discrepàncies amb l´alcalde Trias, però a diferencia de Marigó, Trias no ens ha mentit. Públicament , vull expressar tot el meu respecte i el màxim suport perquè segueixi dirigint la nostra vila.

*Portaveu d´ERC a Blanes


12 de novembre 2007

(220) El PDB ha perdut tota la força i la credibilitat

“Ara més que mai cal arreglar el pagament de les revisions metges, sense limitacions d’edat (proposta d’Esquerra en el darrer plenari)”

Esquerra segueix treballant amb responsabilitat per Blanes, i més que mai donarem suport al govern de Josep Trias, en aquest mesos s’ha fet una bona feina i l’aportació d’Esquerra ha estat vital.

Ja vaig manifestar en un anterior post que la crisis del PDB és molt més greu del que ha sortit als diaris, no és que ho digui jo mateix, és el comentari fet per gent que de bona fe va donar suport a una llista que volia trencar amb tots els partits amb un discurs que barrejava la poca seriositat i l’utopia.

La crisis està més oberta que mai, i s’agreuja amb les tensions internes entre els membres de la mateixa llista electoral del PDB, la lluitar per ocupar la cadira fins hi tot s’ha fet publica amb acusacions creuades entre ells.

Veient tot plegat, està clar que el PDB no està en situació de donar lliçons, i sobretot d’amenaces, no tenen ja cap credibilitat. Si volen ser responsables i treballar dins del govern per Blanes molt be, però amb amenaces no aniran enlloc.

Exigim al PDB, que no presentin cap moció contra l’ús de la Casa del Poble de l’edifici de la Cooperativa, que li va ser espoliat per la dictadura franquista, ja ho va intentar el PSC i no voldríem que fessin el més estrepitós ridícul, tal i com va fer el PSC de Blanes. La Cooperativa pertanys a la Casa del Poble i en aquests moments s’està negociant amb la Generalitat i el Ministeri la seva devolució.

10 de novembre 2007

(219) Illa de Blanes: Com llençar 200.000.-€ per no tenir res

"Proposta d'Esquerra per l'Illa de Blanes, viable i d'ús públic"

“Us recomano la carta que Josep Marigó va escriure criticant la gestió de Ramon Ramos (illa de blanes, fum, fum, fum)

Un cop més el PSC ens dona la raó, els fets demostren una altre pèrdua de temps fruit de les decisions del PSC; a la part final de la passada legislatura el seu portaveu i aleshores alcalde va decidir tirar endavant un contracte amb l’Universitat per tal de desenvolupar el que desprès seria la seva proposta per l’illa, és a dir un “simple Spa.” Menys mal que el PSC i CiU no governen junts.

Esquerra va demanar destinar aquests diners a un concurs d’idees, ens van dir de tot, ens van quasi insultar, a que no sabeu el que ha passat?

Davant la situació de paràlisis de l’Illa, els grups municipals per unanimitat hem decidit convocar un concurs d’idees, amb el vot favorable del PSC. Un cop més el temps posa i treu raons, teníem raó, però la miopia del PSC ha fet perdre aquests diners, algú assumirà aquesta irresponsabilitat?

El temps posa a cadascú en el seu lloc, es van llençar 200.000.-€ a les deixalles, i tot plegat per no escoltar-nos, l’obsessió cap a Esquerra per part del PSC dirigit per Marigó, ha comportat una greu pèrdua de temps i diners.

Desprès de vuit anys de fer volar coloms, tornem a estar a les beceroles, i malgrat no tenir res el PSC va obrir la porta a cedir 30.000 metres de sostre de l’Illa de Blanes a la Generalitat.

09 de novembre 2007

(218) Els que mai és mullen, els defensors de la “sociovergència”

“La sociovergència és l’opció menys volguda pels enquestats”

Arran de l’editorial del setmanari Cafè&Llet en que propugnava per Blanes un pacte de la “Sociovergència” a partir del que considerava mal funcionament del govern municipal, altres veu s’han apuntat a la proposta.

Entre aquests un habitual col·laborador del Diari de Girona, en Josep Alum (en soc un fervent lector dels seus articles, no perquè hi estigui d’acord, més aviat tot al contrari) que partint d’un elogi desmesurat de l’editorial esmentada demanava un altre cop un gran pacte.

Dic elogi desmesurat, perquè anomenar “editorial mesurat i respectuós” deu ser una broma, l’esmenta’t editorial desprès de negar el dret a l’existència d’Esquerra, parla d’una gran coalició com a solució als problemes, sense en cap moment fer menció a les greus errades i a la manca de coherència dels dos grans partits quant se’ls deixa sols.

Si no hagués estat per partits com EUiA/IC o Esquerra, els desencisos haguessin estat pitjors. Si en el seu moment no haguéssim actuat amb conseqüència, avui els blanencs pagaríem molt més cara l’aigua, tindríem urbanitzat (alguns tindrien les butxaques plenes) el delta de la Tordera, Pinya de Rosa no seria paratge natural, els impostos a Blanes serien molt més cars i malgrat que algunes vegades plantar-se, comporta que et facin campanyes en contra, ha valgut la pena ser honestos i coherents.

Pel contrari, fer perdre 500.000 euros pel pavelló, perdre el temps i els diners en un projecte buit de contingut per l’Illa de Blanes, no defensar el paratge del Vilar, pactar d’esquenes a Blanes perquè Tordera en surti beneficiada, i moltes altres actituds nefastes per la nostra vila te cost zero, no sols això, alguns fins i tot els conviden a governar.

La Sociovergència representa el manteniment en el poder, dels de sempre, els que sempre han volgut remenar les cireres, a Blanes i a Catalunya. La majoria d’articles o editorials en aquest sentit neixen viciades per estar buides de contingut real.

I finalment com autocrítica, perquè és clar que fem coses malament i ens equivoquem, però ho reconeixement i ho fem amb el cor, i tal com estem a Blanes, davant la negativa del PSC a parlar amb Esquerra, fem un crida als companys d’EUiA i IC a posar-nos d’acord per assumir amb responsabilitat el nostre compromís amb Blanes.

07 de novembre 2007

(217) Crisis al PDB, Ramos vol plegar i Vila vol la cadira

El que avui surt al diari de la crisis del PDB per culpa de l’anul·lació del contracte de Meca, de l’escàndol del candidat a càrrec de confiança Sr. Bassols està passant factura al partit.

Segons he pogut comprovar, la darrera reunió d’aquest partit ha comportat una greu crisis interna, el seu cap de llista va decidir plegar, el que donava peu a que Eduard Vila (ex-regidor d’Unió) entres a l’Ajuntament.

La discussió encara segueix oberta, amb pressions per tots els sentits que han provocat una greu divisió al PDB, entre els partidaris de continuar al govern o els volen anar a l’oposició.

Ells saben que el PDB ha perdut força i “pistonada” i que els personalismes els estan portant a l’abisme. Saben a més que les amenaces a Esquerra no tenen cap força, saben que ells estan al govern i tenen 10 vots i tenen que parlar per aconseguir els suports necessaris.

Les coses dins del PDB podrien esclatar en els propers dies, el PDB s’ha quedat sense programa i ple de lluites internes que poden acabar en les primeres dimissions al consistori.

Des d’Esquerra ens reafirmem amb el suport al govern municipal de Josep Trias i ja hem començat a preparar la negociació dels pressupostos.

06 de novembre 2007

(216) No a les amenaces..........

Esquerra mai votarà els acudits que pugui tenir un partit polític que diu ser independent i que resulta que te més lligams que qualsevol altre. Mai votarem propostes fora de lloc i mai permetérem amenaces.

Vam assumir un acord amb CiU, perquè Josep Trias fos l’alcalde, amb un programa de 50 punts pensat per Blanes, i per tant assumint la nostra responsabilitat, això no vol dir que els mal anomenats independents tenen carta blanca, tot al contrari, no permetérem que malbaratin el govern municipal.

Jo mateix vaig dir, “que els mal anomenats independents no tindrien pebrots de marxar del govern” i als fets me remeto, molt d’escalfar amb declaracions fora de lloc (un cop més juguen amb la mort i els funerals) però a l’hora de la veritat escalfen la cadira.

No permetérem que les elucubracions del PDB siguin utilitzades pel PSC per tapar la bona feina que s’està fent des del govern amb la col·laboració d’Esquerra, la nostra aportació és vital per seguir governant, i el nostre compromís és més ferm que mai.

Nosaltres no farem fora els mal anomenats independents del Govern, però avui són més prescindibles que mai, no són els reis de res, i per tant no volem que siguin l’excusa permanent del PSC.

Per tant en democràcia les amenaces al calaix, ni els mitjans públics de comunicació són seus, ni les regidories tampoc, no tenen majoria absoluta i per tant el nostre vot exigeix respecte.

Per últim, exigim als mal anomenats independents que no utilitzin la Casa del Poble com va fer el PSC per intentar marcar a Esquerra, mai en cap acord hi posarem la Casa del Poble o l’edifici de la Cooperativa. Aquest és un dret que no és demana, és un dret que pertoca, negar aquesta evidencia, és donar cobertura legal al franquisme.

04 de novembre 2007

(215) El PSC truca a la porta d’Esquerra


Article "Colonialisme Espanyol a Ceuta i Melilla al bloc de Vilaweb (20,00h)

Jordi Caupena col·laborador del Diari de Girona confirma en la seva columna que el PSC de Josep Marigó ha trucat a la porta d’Esquerra per plantejar una possible moció de censura.

Un cop més el portaveu socialista menteix descaradament quant nega aquesta possibilitat, per tal de deixar les coses clares, reprodueixo i enllaço la noticia, sota el brillant titol “A Blanes, en Trias en té «un parell»” Jordi Caupena confirma que el PSC ha trucat a la porta d’Esquerra, amb aquesta actitud demostra la voluntat de recuperar el poder a qualsevol cost.

“A aquestes alçades de la democràcia i del sistema que l´articula, haig de reconèixer que em va sorpendre, i gratament, que un alcalde respectés la decisió del ple. Fins i tot m´ha estranyat. Que un alcalde, en aquest cas el de Blanes, Josep Trias, reconegui que un soci del seu equip l´ha errat amb el conveni amb el nedador David Meca, és si més no un fet a destacar.

D´altres haguessin aguantat el xàfec i haguessin fet com si sentíssin ploure, tal com fan els responsables de les infraestructures a la veïna Espanya, en el llenguatge dels quals sembla que no entri l´expressió «assumpció de responsabilitats», almenys pel que fa a prendre una acció ferma i decidida. Què serà el que pot provocar la decisió de Trias? Ja ho han anunciat els del PDB: el dilluns ho sabrem i podríem tenir a Blanes un govern en minoria.

PEL QUE FA AL PSC, han badat una vegada més. Ja ho va fer durant la negociació per tal d´aconseguir una alcaldia que van guanyar a les urnes, però la manca de diàleg, per dir-ho així, la va acabar posant en mans de CiU i dels seus socis del PDB, tot plegat gràcies al vot d´ERC. Em constra que ara els socialistes jan han trucat a les altes esferes d´ERC (dic altes perqué no són ni a Blanes ni a la comarca) per tal de temptejar-los de nou.

El PSC, després de l´anunci de Joan Puig (ERC) sobre que no repetirà de cap de llista, té una altra possibilitat -o almenys això és el que ells es pensen- per tal de poder recuperar l´alcaldia amb el suport dels republicans. Aquest procés s´obriria amb una moció de censura, probabilitat que a hores d´ara i mentre Puig sigui el regidor d´ERC, veig tant o més dificil com que les obres del TAV no segueixin provocant el caos.”

I jo afegeixo que la moció de censura no està en l’horitzó republicà, i sigui Puig o no hi sigui Puig. Ho hem dit per activa i per passiva, Esquerra dona per vàlid l’acord fet amb CiU, i assumirem encara amb més responsabilitat el nostre compromís.