29 d’abril 2008

(393) Qui la dita més grossa, inútil, prevaricador o patètic?

Anselmo Ramos (PDB).- Inútil: no serveixes per a res, no ets apte.
Josep Marigó (PSC).- Patètic: desvetlla emocions penoses
Paco Martínez (EUiA).- Prevaricador: mancar a l’obligació del càrrec

Aquests tres representants polítics encapçalant la llista dels que l’han dita més grossa a la política local, tots tres han posat la política blanenca en situació vergonyosa, tots tres han insultat a rivals polítics, i tots tres com a mínim tindrien que demanar disculpes.

1.- Anselmo Ramos (PDB) li diu a Joan Salmerón (EUiA) en el plenari d’ahir “que ha estat el regidor d’esports més inútil.”

2.-Paco Martínez (EUIA) i també en el plenari d’ahir els hi diu prevaricadors als regidors de CiU, PP i Esquerra.

3.-Josep Marigó (PSC i ex - alcalde) escriu en el seu bloc i li dedica a l’actual alcalde “unes brillants paraules” “Trias és patètic” no us perdeu la resta de l’escrit..........

Tots tres han insultat, han baixat el nivell de la vida política a Blanes i per tant els hi exigeixo amb tota humilitat per amb tota la contundencia que retirin aquestes expressions i que demanin disculpes.

28 d’abril 2008

(392) Bombers piròmans............

Vull lamentar i denunciar els insults i les amenaces dirigides als membres del meu Ajuntament per part d’una de les persones assistents al plenari. Jugar amb foc, pot comportar més d’un incendi.

I la darrera, el regidor d’EUiA Paco Martínez ens ha dit prevaricadors als regidors de CiU, PP i ERC, i s’ha quedat tant tranquil, li exigeixo una rectificació.

Malgrat tot, segueix el plenari amb les dues darreres mocions d’EUiA, dues mocions clarament polítitzades i per fer mal a Blanes.

La primera moció demana tornar a obrir un fals aparcament de caravanes, que la majoria del plenari va tombar uns mesos enrera, tornant a la mateixa proposta amb previ escalfament del sector de les caravanes.

Finalment i com ha dit la portaveu d’Esquerra en una explicativa exposició, el que no es pot fer és falsejar la realitat, mai Blanes ha tingut un aparcament com cal i per tant per coherència els grups municipals han votat no a la primera moció incendiaria d’aquest vespre.

La segona moció comença ara mateix, i és tracta d’una moció per tal de que es regui més intensament del necessari (en ple decret de la sequera) el camp de futbol de gespa artificial de Ca l’Aguido. I dic més intensament, per que l’informe tècnic diu que no cal.

Malgrat l’informe dels tècnics, EUiA ha tornat a polítitzar una entitat, ha utilitzat una veritat a mitges per intentar incendiar unes entitats, en lloc de buscar solucions, i posant un llumí.

En aquest joc de piròmans no ens hi trobaran, oferim diàleg i sensatesa. Per cert Sr. Marigó respecti la feina de la Conxita, ens informem, debatem i decidim, és el nostre dret.

(391) Drets del pobles, unes vegades si, altres no

La segona moció presentada per Esquerra en aquest plenari, parla dels drets del poble tibetà, la sorpresa un cop més ha estat el trist paper d’EUiA, amb crítiques al contingut de la moció, amb una defensa desmesurada de l’actuació del govern Xinès.

Cada dia que passa el paper d’EUiA és de lo més desconcertant, deu ésser la situació, però lamentablement han coincidit amb el PDB en la seva poca manca de solidaritat amb els drets del pobles.

Unes si, altres no, aquesta actitud de poca coherència que EUiA practica, me sembla fora de lloc i molt poc d’esquerra, si és el Sàhara si, si es Kosovo no, si és Palestina si, si és el Tibet no............

(390) Pinya de Rosa, cal exigir el mateix a l’oposició que al govern


21,30 plenari: Conxita Boldú en nom d’Esquerra ha defensat la necessitat de que la Generalitat aprovi el pla d’usos de Pinya de Rosa i que exerceixi el dret de retracta sobre la finca venuda, tal i com estableix la mateixa llei de protecció de Pinya de Rosa que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris.

Finalment i malgrat algunes poc encertades afirmacions del portaveu d’EUiA/IC, la moció ha estat aprovada per unanimitat, esperem que finalment els grups parlamentaris acceptin realitzar una reunió conjunta amb la Plataforma Pinya de Rosa.

18.000 signatures i la mateixa Plataforma Pinya de Rosa mereixen una actuació contundent del govern del nostre País. Una obra d’art única i Pinya de Rosa ho és, mai és pot deixar perdre i menys el govern, ara tenim l’oportunitat i cal exigir el compliment de la llei.

27 d’abril 2008

(389) "Manolo Marín, el del bombo"

“La cessió de diputats per formar grup propi és un frau de llei, una pràctica pròpia d’un mercat persa”

Vaig escoltar l’entrevista que Monica Terribas li va fer a l’ex President del Congrés del Diputats, i malgrat no sorprendrem, vaig pensar que davant meu tenia tot un personatge que volia estar per sobre el be i el mal, és va presentar com una persona sense culpa, verge, com una víctima més dels grups parlamentaris.

I Marín, no és verge, tot lo contrari, ha tingut bona part de culpa pel seu sectarisme a l’hora de fer les coses, és totalment injust en els seus raonaments, i no va dir tota la veritat.

Si el que diu és veritat, perquè va estar callat a la passada legislatura en el moment de constituir-se els grups parlamentaris entre altres el de Coalició Canària?

O perquè va permetre que Alfonso Guerra com a President de la Comissió Constitucional és passes pel folro legislatiu el procediment de tramitació de l’estatut valencià per incorporar el trencament de l’unitat lingüística del català?

O perquè me va retirar la paraula sectàriament el dia que me vaig dirigir a l’Èric Bertran, convidat a la tribuna del Congrés del Diputats, quan és habitual aquesta practica?

O perquè va trencar la seva paraula, el dia que va impedir que pronunciéssim unes paraules en llengua diferent a l’espanyola en el Congrés dels Diputats?

O perquè va callar el dia que els del PP van treure cartells “agua para todos” i en canvi carrega contra Maldonado, Esteban i Rodríguez per exhibir camisetes de les seves seleccions nacionals?

O perquè permet que les esmenes aprovades en un pressupost, no és duguin a terme en una de cada quatre?

25 d’abril 2008

(388) A Blanes en època de sequera, PSC i EUiA volen regar sense necessitat un camp de futbol

Segons ha informat TV de Blanes, els dos partits presenten una moció al ple municipal del proper dilluns, per tal que és regui el camp de futbol de gespa artificial, malgrat que segons els informes tècnics no cal.

I presenten la moció en plena crisis de la sequera, en un greus moments en que el Govern de Catalunya busca aigua per on pot, socialistes i EUiA volen que el plenari municipal llenci aigua sense cap necessitat.

I a sobre ho plantejant els mateixos que teòricament tindrien que haver gestionat la crisis molt millor, com poden presentar aquesta moció, mentre el Conseller de Medi Ambient suplica aigua per les conques de l’Ebre.

Els informes dels tècnics son concloents, no hi hagut necessitat de regar, fins que les condicions climàtiques no arribin als 25 graus no cal aquest reg. Davant la situació i la politització que EUiA i PSC estan fent, els hi demano que canviïn d’actitud i entenguin i practiquin la nova cultura de l’aigua.

24 d’abril 2008

(387) Sra. Ministra: li calia aquesta demostració d’imprudència?

Sra. Ministra: li calia aquesta demostració d’imprudència?

Com a portaveu a la passada legislatura d’Esquerra a la Comissió de Defensa vaig visitar l’Afganistan i vaig realitzar un viatge semblant, al fet per la Ministra Carme Chacon i m’ha sorprès que ningú hagi posat el crit al cel per una imprudència com aquesta.

I ho dic amb coneixement i si no és veritat, que hi feia un equip metge en el viatge?, la part final del viatge fet en un avio militar, un Hèrcules des de Kuwait fins a Afganistan, no és un viatge normal, un viatge de mes de tres hores en condicions no recomanables per una persona embarassada.

El viatge fet a la passada legislatura (en aquells moments la situació era molt més tranquila) en un avió d’aquestes característiques va comportar que més de la meitat del personal civil que hi anava (diputats, periodistes i altres) agafessin un mareig de campionat.

No he vist cap comentari, ni cap article d’opinió, ni cap feminista denunciant aquesta imprudència, quina necessitat tenia? Demostrar que una dona pot fer-ho? Demostrar que és una nova heroïna?

Calia demostrar que aquestes són les noves polítiques d’igualtat? El Ministeri creat a tal fi reforçarà aquestes demostracions de fortalesa militar?

Crec, sincerament que no li calia posar en perill el fill que espera, en política no val tot i menys per potenciar el nacionalisme espanyol més ranci.

23 d’abril 2008

(386) El Punt confirma que no vaig a la Diputació, moltes gràcies

Publicat avui en el diari El Punt

Joan Puig impulsa el Col·lectiu 2014, de reflexió sobre la qüestió nacional

S.G-A.. Girona Joan Puig, diputat d'Esquerra al Congrés entre el 2004 i el 2008, s'ha reincorporat a la cooperativa de la qual havia agafat excedència política. «Dec ser dels pocs polítics que tinc resolt el meu retorn a la vida privada.» Això no implica la seva retirada de la política. Puig assegura que ara té temps per arriar el Col·lectiu 2014, de reflexió sobre la qüestió nacional.

Sobre la coincidència amb l'objectiu de Josep-Lluís Carod-Rovira, Puig assegura que Col·lectiu 2014 va ser fundat el 2005 i registrat el 2006, molt abans del debat obert arran de la proposta del referèndum.

Tot i ser militant de base d'ERC, Puig declara la independència de qualsevol partit del Col·lectiu 2014. «C2014 és una entitat transversal de l'independentisme, amb la voluntat d'establir un full de ruta que el país necessita, ja que el camí ningú no el té clar. Tothom que tingui clar que Catalunya ha d'avançar nacionalment té cobertura a C2014.»

Amb la intenció d'obrir-se a la societat civil, aquesta associació editarà publicacions, organitzarà seminaris, debats i xerrades, especialment en les comarques gironines. C2014 ja s'ha fet càrrec de www.directe.cat, diari digital d'abast nacional.

22 d’abril 2008

(385) Salvem les ermites de Blanes i el desdoblament de la N-II a 300 metres del Vilar?

No volem el desdoblament a tocar el Vilar

Aquests dies s’ha fet públic la campanya per salvaguardar les ermites de Blanes, amb propostes, subhasta d’obres d’art, donatius i altres activitats. La mateixa revista RECULL en la seva darrera editorial proposa un conveni amb l’Ajuntament perquè aquest és faci responsable del manteniment a canvi d’utilitzar les ermites.

Tot me sembla correcte, malgrat que ara s’hi apuntaran els polítics de torn per treure rendiments electorals, és a dir podrem fer moltes activitats per salvaguardar les ermites; però segons s’ha sabut aquests dies, el desdoblament de la N-II només passarà a 300 metros del Vilar, i s’ha produït el silenci, un silenci preocupant i còmplice.

Salvarem les ermites i perdérem el Vilar? O volem de veritat que el patrimoni blanenc és salvaguardi en tots els seus conceptes? El desdoblament de la N-II pel Vilar ha estat clarament un greu error d’alguns polítics, i cal dir-ho, mai de la vida el desdoblament hagués passat pel Vilar, la poca ambició o la mala fe d’alguns dirigents polítics ens ha posat en la situació actual.

En el seu dia tots els partits polítics excepte Esquerra van acceptar dòcilment el desdoblament per Blanes, ens van dir de tot, ens van boicotejar els actes informatius, ens van difamar i tot per acabar donant-nos la raó, malauradament tard.

Cal recordar que a la passada legislatura l’actual portaveu del PSC i alcalde va amagar el cap sota l’ala, va estar al servei del Conseller Nadal i no va defensar Blanes amb totes les seves possibilitats, ara només tenim una darrera oportunitat, l’esperança que la justícia espanyola ens doni la raó i paralitzi el projecte per mancances de procediment. Volem salvar les ermites i el Vilar.

21 d’abril 2008

(384) Torna, torna, Salvem Pinya de Rosa (2)

El Grup municipal d’ERC presenta al ple del proper dilluns una moció per tal que la Generalitat compri el paratge natural de Pinya de Rosa.

Acords que Esquerra presenta al proper ple municipal


1. Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya la publicació i aprovació del pla rector d’ús, gestió i protecció del paratge de Pinya de Rosa.

2. Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya assumeixi la totalitat d’obligacions que estableix la llei, incloses les econòmiques.

3.-Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que exerceixi el dret de retracta que li atorga l’article 5 de la llei de Pinya de Rosa i adquireixi per l’ús públic la finca venuda o exerceixi el dret d’expropiació que preveu la mateixa llei.

4. Facultar a la Junta de Govern Municipal que prèvia consulta de la junta de portaveus, per tal que si la Generalitat de Catalunya segueix incomplint la llei o modifica els límits aprovats del paratge Pinya de Rosa per l’Ajuntament de Blanes actuï en defensa dels acords d’aquest Ajuntament.

5. Donar ple suport a la Plataforma Pinya de Rosa i encoratjar-la a seguir la lluita per la defensa i total protecció de Pinya de Rosa i ajudar-la en tot el possible aconseguir els seus objectius.
6. Traslladar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya al Conseller en Cap, al Conseller de Política territorial, al Conseller de Medi Ambient, al President del Parlament de Catalunya, als portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Plataforma Pinya de Rosa

(383) Torna, torna, Salvem Pinya de Rosa


“Per un ús públic de Pinya de Rosa”

Avui al matí la plataforma Pinya de Rosa ha ofert una roda de premsa per reclamar un postura clara del Govern de la Generalitat de Catalunya. Després de quasi cinc anys des de l’aprovació de la llei 25/2003 que declara paratge natural d’interès nacional la finca Pinya de Rosa, sense que les Conselleries responsables hagin avançat en el que diu la llei, cal actuar, perquè els altres han mogut fitxa.

Us torno adjuntar l’article publicat al Diari de Girona, “Pinya de Rosa, una prova de l’espoli fiscal.”

La compra realitzada per un bufet d’advocats en nom d’un client “anònim” per valor de 24 milions d’euros, obliga a la Generalitat a actuar i prendre una decisió la mateixa llei aprovada pel Parlament li dona les eines i els compromisos, pot efectuar el dret de tempteig i fins i tot iniciar l’expropiació.

La Plataforma Pinya de Rosa ha repartit un dossier on recupera la hemeroteca i li recorda a la classe política el que van dir i exigeix a la Generalitat que tiri endavant el compromís adquirit en el seu dia, és a dir la comprar per l’ús públic de la finca.

Tal com diu la llei, Pinya de Rosa és un espai únic i com a tal un govern amb orgull no perdria aquesta oportunitat. Quantes vegades l’Estat Espanyol ha exercit el tempteig per evitar que obres d’art o espais únics passin a mans privades o a especuladors estrangers? Quants milions s’han gastat dels catalans per aturar que obres d’art vagin a l’estranger?

El Govern de la Generalitat no pot obviar la demanda feta en el seu dia per 18.000 signatures i per l’acord unànime de tots els grups parlamentaris. Tota la classe política sabia que la llei comportava cost econòmic, com tota llei, per tant cap polític te la més mínima excusa. Ni que fos per orgull nacional, no ens podem permetre perdre per l’ús públic un espai únic a la Costa Brava com és Pinya de Rosa.

20 d’abril 2008

(382) Dinan (Bretanya) final four de la CERS de hoquei

Diumenge, 6 del matí, sortim de l’hotel per pujar a l’autocar per tornar cap a Blanes. 1100 Km ens esperen de tornada després d’acompanyar al hoquei de Blanes a la final four de la CERS.

Malgrat perdre la semifinal amb el Tenerife (5-3) el Blanes ha fet història, com va dir l’entrenador, per guanyar un títol cal primer perdre’l, i estic convençut que ben aviat serà possible.

A l’altre semifinal, el Lloret tampoc va poder eliminar als italians del Valldagno que els van repassar (6-2). Malgrat tot que dos clubs de la Selva arribessin a la fina four celebrada a la Bretanya francesa, és ja és un èxit per tot l’esport gironí.

Una agradable excursió seguint a un equip que fa història, dia a dia i malgrat tot. Ara cal centrar-se en l’eliminatòria de lliga que comença aquesta setmana contra els gallecs del ”Liceo” espero que tinguin més sort.

L’expedició blanenca va aprofitar-ho per jugar un partit amistós mixt entre el conjunt aleví blanenc i el Quevert, van perdre per 2-1. Mes de 2000 km per participar a la final four, però malgrat ha valgut la pena.

17 d’abril 2008

(380) Gent d’Esquerra

Embranzida amb la nova pagina web

El 5 de maig finalitzà el termini per recollir els avals necessaris (507 signatures úniques) per ser nomenat candidat a la Secretaria General i Presidència d’Esquerra, les diferents candidatures preparant la seva estratègia i immersors en la campanya per recollir les signatures.

I no és fàcil, la gent pregunta, vol saber cap on anem i després decideix si signa i per qui, totes les candidatures tenen que realitzat un esforç per arribar a tot el territori on es troben els mes de 10.000 militants.

Veurem el proper 5 de maig si totes les candidatures tenen els avals necessaris, o es produeixen algunes sorpreses.

Malgrat que la cursa electoral d’Esquerra és en clau interna, interès dels mitjans de comunicació i dels altres partits polítics, produeix una situació excepcional, fins i tot en algunes candidatures en l’afany d’aconseguir gent, organitzant actes on apareixen més no militants, que militants.

Desitjo sincerament que passi el que passi, trobem tots el camí necessari per tal que Esquerra sigui el veritable referent de canvi nacional d’aquest País. Sempre he defensat que tots som necessaris, venen temps difícils i complicats i caldrà afrontar la construcció d’un partit nou i modern.

Avui mateix l’Ex-secretari General d’Esquerra i actual militant de CDC, Àngel Colom reflexiona en una interessant entrevista a l’AVUI sobre el catalanisme polític i parla de la visita que Joan Puigcercós li va fer al Marroc, un gest digne de tenir en compte i que demostra moltes coses. Personalment crec que el retorn a Catalunya d’Àngel Colom és una bona notícia.

16 d’abril 2008

(379) Qui va intoxicar al Diari de Girona i ElPunt assegurant que m’endollaven d’assessor a la Diputació?

Ara s’ha demostrat que és fals

Ahir al vespre el ple de la Diputació va confirmar que els dos diaris gironins per excel·lència és van equivocar com a mínim al publicar una notícia sense cap mena de confirmació. Un rumor que ni tant sols ésser contrastat s’ha convertit en una de les notícies més llegides, crec que valdria la pena una reflexió.

Aquest dies, no he parat de desmentir la notícia, fins i tot els amics i familiars estaven convençuts que era veritat, us puc assegurar que mai ha estat plantejada aquesta possibilitat, i per tant no vaig a treballar a la diputació, he retornat a la meva feina privada.

Retornant a la pregunta, hi tinc respostes, és molt clar que alguns “amics” d’aquells que et volen be, han intoxicat clarament als mitjans de comunicació, amb una clara intencionalitat política, han volgut cremar-me i han estat a punt de fer-ho, però al final els hi ha sortit malament.

Com a prova del que dic les cartes aparegudes entre altres als diaris ABC i AVUI signades per un fals lector, que les va lliurar amb nom fals, una evidencia de que tot plegat no ha estat gens innocent.

Una altre cop el temps ens torna donar la raó a la gent d’esquerra, un prec, seria demanar massa que els mitjans de comunicació demanessin disculpes per una noticia falsa?

14 d’abril 2008

(378) El més calent...al front de Madrid a El Tarros

Aquest passat dissabte vaig tenir la satisfacció de tornar a presentar el llibre del Grup Parlamentari d’Esquerra a la passada legislatura i precisament a El Tarros, el municipi on va néixer el President màrtir Lluís Companys.

Era a més la primera vegada que presentava el llibre com a ex-diputat i acompanyat del company de grup parlamentari Jordi Ramon que me va convidar a la presentació.

Unes 40 persones ens van acompanyar i durant quasi dues hores van parlar ja només del llibre, sinó també de la crisis de l’aigua, de la situació d’esquerra i dels problemes del dia a dia, fins i tot vam tornar a signar llibres, en definitiva tot un plaer.

Per acabar d’arrodonir vaig aprofitar per conèixer la comarca i vam aprofitar el cap de setmana per visitar municipis com Guimerà, Vallbona de les monges, (vam visitar el monestir) Tornabous i altres, fins i tot vam menjar molt be. Un magnífic cap de setmana de coneixement de la terra.

13 d’abril 2008

(377) Des de Blanes: l´alternativa al Segre

Article publicat avui al Diari de Girona.

Demano un debat seriós i honest sobre l'aigua. Les coses s'han fet malament i la impaciència és un mal símptoma, sobretot per l'esquerra. En situacions d'emergència tot pot ser estudiat, i dic estudiat.

La proposta és molt clara: a partir d'octubre la producció de la dessaladora de Blanes pot anar a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els 10 hectòmetres cúbics d'aigua potable que produeix a l'any representen quasi la meitat de l'aportació del transvasament provisional del Segre, i a un cost molt menor.

La solució la tenim a les nostres mans, i és viable, i per tant demano a l'Agència Catalana de l'Aigua que escolti la proposta. Dic que és viable perquè l'any passat, i en ple estiu (els mesos de màxima demanda) la dessaladora de Blanes va patir una greu avaria i va estar aturada durant sis mesos. Els 12 municipis que reben aquesta aigua no ho van notar: van sobreviure amb els pous de la Tordera.

Ara estem parlant que aquests mateixos municipis, i només a partir d'octubre, quan comença el temps de mínima demanda, i fins que entri en producció la dessaladora d'el Prat, tornin a utilitzar els pous del riu, i que la producció de quasi un hectòmetre cúbic d'aigua dessalada al mes vagi a qui ho necessita. Si va ser possible a l'estiu, encara és més factible fer-ho a l'hivern.En cap cas els 12 municipis que s'abasteixen de l'aigua de la dessaladora patirien problemes.

Tenim suficients garanties i està documentat. Els pous tenen prou aigua per suportar aquesta solidaritat i a més estalviaríem molts milions d'euros a l'erari públic. I el que és més important, evitaríem impactes territorials i debats estèrils.Les dades i els fets possibiliten aquesta situació que, juntament amb altres mesures realistes, permetria evitar un transvasament que aixeca ampolles i que a més ha estat mal plantejat.

PER ÚLTIM, només vull destacar que en situacions de crisi cal deixar les rivalitats polítiques de banda, i cal buscar totes les solucions: les de curt termini, però també les de mitjà i llarg termini. Crec que totes les propostes són dignes d'ésser estudiades, dic tan sols estudiades i posades, si s'escau, en crisi.

Els que gestionem, sabem que a vegades és difícil dur a la pràctica les teories. I en temes mediambientals, encara més. Ser ecologista a l'oposició és molt fàcil, però és quan s'està al govern que cal demostrar-ho.

12 d’abril 2008

(376) 25 diputats del PSC: es mereixen una ministra com Magdalena Álvarez

Felicitats ZP, pel teu premi cap a Catalunya, gràcies per la teva coherència, per premiar a la ministre que ha fet possible aquesta gran victòria del PSC. Malgrat la mala gestió, malgrat els perjudicis econòmics i socials pel retard de les rodalies, del retard del TAV, dels insults als catalans, i de la seva prepotència, el que és cert que la Magdalena ha guanyat i de carrer, com si jugués a casa.

Mai un victòria ha sortit tant gratuïta a un partit polític, que la Magdalena, la mateixa que ha actuat com “un vulgar señorito andaluz” repeteix al Ministeri, cal felicitar al flamant President del Govern per la seva decisió.

En aquest sentit cal també felicitar al PSC per haver cobrat pel seu resultat, la seva cap de llista, Ministra de Defensa, un repetició de la jugada de posar un català al Ministeri de la Guerra i a sobra dona, un gran premi per una gran candidata, una catalana al servei de la sagrada unitat de la pàtria (l’espanyola), coma mínim si un dia marxem d’Espanya, qui manarà les tropes serà d’Esplugues.

I com no, felicitats al sector catalanista del PSC, pel fet que el seu líder, el Corbacho (l’actor no, a lo millor hi sortiríem guanyant) vagi a Treball, per fi, els catalans tindrem el reconeixement del nostre treball. Veurem definitivament recompensat l’espoli que patim, entre els premis que ens donaran, les balances fiscals que publicaran en dos mesos, i la Chacon i el Corbacho de ministres podem definitivament dormir tranquils, com deia el poeta, ara si que ja ho tenim tot pagat, pel fet d’ésser catalans.

(375) Amb solidaritat amb Guillem Agulló i en contra la passivitat de les autoritats espanyoles davant els atacs feixistes.

Avui fa quinze anys que el jove antifeixista militant de Maulets Guillem Agulló fou assassinat per un grup de joves d'extrema dreta espanyolista a la vila de Montanejos, a l'Alt Millars.

Multitud de blocaires i actes recorden aquest cas de terrorisme d’extrema dreta que ha tingut la passivitat d’Estat Espanyol, la meva solidaritat amb en Guillem i la seva gent.

Molts altres casos ens posen sobre avis de la manca d’actuació de les autoritats espanyoles davant els atacs dels feixistes, precisament el proper 17 d’abril un membre d’Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que defensa la dignificació, estudi i foment de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó, està citat a declarar davant el jutjat per denunciar grups feixistes com la FACAO (grup d’extrema dreta vinculat amb democràcia nacional i el GAV que encapçala la lluita contra el català a la franja).

Aquest mateixa persona va patir un assajament per la Guardia Civil de Fraga per haver gosat denunciar l’extrema dreta aragonesa, va ser retingut unes hores per les forces de seguretat espanyoles.

Diverses webs han convocat una concentració de suport a les persones citades a declarar per denunciar els feixistes pel proper 17 d’abril davant els jutjats de Fraga.

11 d’abril 2008

(374) “ERC col•locarà Joan Puig a la Diputació després d’haver perdut l’escó al Congrés”

Diari de Girona, Ràdio Marina, El Punt, digitals i altres m’han donat una bona notícia aquest matí!!!!!!

“Tinc un somni: Escric des del meu nou despatx a la Diputació de Girona (la joia de la corona de la política gironina. - Eduard Batlle), avui aquesta tarda farem l’acte inaugural, tinc assegurada la presencia de bona part de la premsa que ha donat la notícia, la morbositat comporta audiència, els hi haig d’agrair, només faltaria. Comptaré també amb els meus “amics polítics”; una amplia delegació del PSC (aquests no perdonen a qui els hi canta les coses clares) i altres que voldran aprofitar l’oportunitat i algun despistat que passi aquesta tarda pel barri vell de Girona.”

“Per cert encara sou a temps de participar a l’enquesta del Diari de Girona, jo us recomano que voteu l’opció C, “ només per si és per un temps limitat” una sortida de baixa intensitat, i si voleu, fins i tot us podeu desfogar-vos, podeu escriure un comentari agradable de suport.”

“Fins i tot, ja tinc dia i hora, el ple del proper dimarts, sense ni tant sols demanar-ho, me nomenarà càrrec de confiança, el que encara no ser és a quin departament aniré, ja que m’ha tocat premi sense ni tant sols comprar numero, ja trio, demano assessorar el Dip-salut, crec que fins i tot podria fer bona feina amb el bon amic Marigó (que va se col·locat a la Diputació al perdre l’alcaldia).“

Perdoneu el sarcasme, però a hores que passant augmenta la meva perplexitat: o sigui, fer Ministre el Clos, posar l’alcaldessa de Badalona al Senat, o posar alts càrrecs als consells d’administració públics, és diferent, però si Esquerra decideix donar responsabilitats a la gent que treballa, que no utilitza la política pels interessos personals i que aporta feina feta, cal condemnar-ho, com va dir el periodista Jordi Barbeta, posar-se amb Esquerra és gratis.

Aprofito l’ocasió per demanar disculpes a la gent propera, a la família, als amics a la gent que de veritat m’estima, a la gent d’Esquerra, me sap greu que s’hagin assabentat per la premsa, no els hi he pogut comunicar en primera persona la bona nova......

Ara tocant de peus a la realitat i a la veritat, des del dia 1 d’abril me reincorporat a la meva feina, a la societat anònima laboral que vam crear ara fa més de vint anys diferents treballadors que vam revelar-nos contra el fet que tinguéssim que anar a l’atur, vam lluitar i seguim lluitant i agreixo a tots ells que m’hagin permès dedicar uns anys a la política, ells també ho han patit.

Alguns me volen fora de la política, tenen por a la meva coherència, però han de saber que no necessito de la política per viure. Seguiré opinant, i seguiré aportant propostes, el temps m’ha donat moltes raons, i si el meu partit o altres col·lectius creuen que puc servir per millorar el bé comú, saben on trobar-me.

10 d’abril 2008

(373) “8+7, i malbaratem el nostre patrimoni”

“si són incapaços de defensar la seva ciutat que pleguin, o com a mínim que estiguin callats”

Aquesta és la fantàstica proposta que el portaveu socialista blanenc va realitzar a CiU per tal de cedir anticipadament els 30.000 metres de sostre privat de l’Illa de Blanes al Consorci. Va oferir els seus 8 regidors (una encoberta moció per garantir la sociovergència i apartar Esquerra de la seva capacitat de decisió) per prendre un acord contra natura per tal de malbaratà el patrimoni municipal.

Molt desesperats estant a can PSC per una oferta d’aquesta mena, que deixa al descobert el que en el seu moment ja vam denunciar, la manca de defensa de Blanes que el portaveu socialista ha demostrat en temes emblemàtics per la nostra ciutat.

Ser alcalde, vol dir manar i prendre decisions, tenir full de ruta i defensar primer la teva ciutat, abans que el teu partit, vol dir a vegades enfrontar-se als interessos dels teus, i Josep Marigó ha demostrat la seva incapacitat per dirigir un projecte viu de ciutat.

Estant mentint, és trist comprovar com el portaveu socialista, amb l’inestimable col·laboració de Joan Salmeron, enganyant als seus ciutadans, (el consorci no ha complert el conveni de construcció de la ciutat esportiva, tenen responsabilitats) practicant la tècnica de la por i una reflexió, si són incapaços de defensar la seva ciutat que pleguin, o com a mínim que estiguin callats.

Per últim, no només és el cas d’aquesta proposta de malbaratament proposada pel PSC, és també la seva renuncia a salvar el Vilar, és també la poca personalitat assumida per exigir un compromís del govern per Pinya de Rosa, és la poca personalitat per afrontar el problema amb l’ACA, en definitiva quasi mai diuen la veritat.

08 d’abril 2008

(372) El portaveu del PSC a Blanes principal responsable del bloqueig de la ciutat esportiva i de la mateixa Illa de Blanes


Documents Illa de Blanes i valoracions

El Punt J.C.. Blanes.

El grup municipal d'Esquerra de Blanes va denunciar ahir que el Consorci de l'Illa de Blanes, amb majoria absoluta de la Generalitat, «no ha complert els seus compromisos de construir i finançar la ciutat esportiva en el temps establert, amb el silenci còmplice del portaveu del PSC», Josep Marigó, que presideix el consorci. Esquerra acusa l'exalcalde de no haver estat «lleial» a Blanes, i de «donar prioritat als designis del PSC».

Diari de Girona E.P. Blanes.

La regidora d'ERC Conxita Boldú i l'exregidor Joan Puig van acusar l'exalcalde blanenc Josep Marigó (PSC) d'oferir aquest sostre edificable com a pagament del crèdit de 30 milions d'euros que l'Institut Català de Finances (ICF) va concedir al consorci per construir el recinte esportiu, i el van acusar també d'actuar ara contra els interessos de Blanes des de dins el Consorci, ja que Marigó forma part de l'ens com a representant de la Diputació de Girona.

"L'intent de malvendre el sostre edificable" de l'Illa de Blanes, que és l'aval que el Consorci va confrontar amb el crèdit, és el que mou ara la Generalitat, amb majoria dins de l'organisme, a bloquejar la partida de 900.000 euros que s'havia de destinar a equipar la nova infraestructura esportiva, afirmen els republicans. ERC va exigir a l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), que convoqui el concurs d'idees per a l'Illa de Blanes i que, si no es troba res que faci el pes a tothom, que el Consorci acabi de construir la Ciutat Esportiva i després es dissolgui. Segons Puig, en el pitjor dels casos l'Ajuntament de Blanes hauria de pagar 4,5 milions d'euros de crèdit en cas que l'ens es dissolgués i calgués repartir l'import del préstec entre les administracions consorciades. "Surt més a compte" que cedir el soste hoteler de l'Illa, va assegurar.

Obres interminables

"Veig impossible que la Ciutat Esportiva estigui acabada abans de finals d'any", va sentenciar Puig, que va apostar perquè l'Ajuntament demani responsabilitats al Consorci, encarregat de finançar i executar l'obra de la Ciutat Esportiva, pels endarreriments que aquesta pateix. A causa del temps perdut per "quatre anys de mala gestió de Marigó" segons els republicans, ara podria ser que ni tan sols hi hagués prou diners amb els 30 milions d'euros per acabar les obres, quan en principi havien de servir per fer el pavelló i la zona esportiva a l'aire lliure i començar a fer la piscina. L'Ajuntament sosté que la Ciutat Esportiva s'acabarà al maig.

07 d’abril 2008

(371) Gent d'Esquerra (2)

Gent d'Esquerra (2).- Un cop donat el tret de sortida per la recollida de signatures per avalar les candidatures a Secretari General i President d’Esquerra la xarxa segueix animada al màxim per seguir tot el procés.

Pagines web de les diferents candidatures, pagines anònimes (primàries republicanes) mitjans de comunicació preguntant pels diferents candidats, mitjançant enquestes, opinadors entretinguts, en definitiva tothom pendent de si Esquerra s’han surt.

Jo ho tinc clar, soc optimista per vocació i si Esquerra algú la vol ensorrar no podrà; ni la dictadura, ni la pantomima de transició espanyola, van poder amb Esquerra, només els militants tenen la paraula sobre el futur del nostre partit.

Cap altre força política pot realitzat un acte de democràcia interna com el que Esquerra farà el 7 de juny(primàries), i que continuarà el 14 i 15 del mateix mes (25 congrés nacional).

Amb tot el respecte cap a la resta de candidats, individualment ja he expressat les meves opinions, crec sincerament que ara és el moment de Joan Puigcercós, es mereix l’oportunitat d’encapçalar la direcció d’aquest partit. Ha treballat, ha donat la cara i crec que és la persona idònia per portar Esquerra al lloc que es mereix.

06 d’abril 2008

(370) Gent d'Esquerra

Gent d’Esquerra.- Ahir el Consell Nacional d’Esquerra donava el tret de sortida per la convocatòria de les eleccions primàries per elegir Secretaria General i President (7 de juny) i el Congrés Nacional (14 i 15 de juny). Amb un 71% del vots favorables es va aprovar el reglament que regularà un procés únic entre els partits polítics catalans, un veritable procés que ha de donar més força que mai al partit amb més història dels actuals amb representació parlamentaria.

Amb aquesta decisió comença la cursa per l’elecció de les persones que hauran de dirigir Esquerra pels propers quatre anys, en d’anterior post analitzava els quatre candidats i clarament me decantava per la proposta encapçalada per Joan Puigcercós, crec sincerament que és la millor per tal que Esquerra estigui en la millor situació possible, i superi els millors resultats obtinguts per aquest partit en els darrers anys.

Ara comença la recollida de signatures entre els militants per nomenar candidats (cal recollir un 5% dels 10.000 militants) i us enllaço amb la pagina web de la candidatura http://www.gentdesquerra.cat/ aquesta és la meva aposta per tal de donar un impuls guanyador al nostre partit, tenim per endavant molts reptes, finançament, dret a decidir, eleccions a Europa, al Parlament de Catalunya, municipals i crec que amb Joan Puigcercós i Joan Ridao podem afrontar amb èxit els nous reptes.

03 d’abril 2008

(369) ERC, un partit diferent, però és el meu partit

Qui creus què guanyarà? A qui votaràs?

Tots els candidats tenen l’obligació d’acceptar la democràcia de les urnes, cap altre partit farà mai un procés com aquest, seria imperdonable que les qüestions personals ens aboquessin a una esquerda.

Tothom te dret a presentar-se, però és evident que cal uns mínims, i per tant és necessari i saludable que els candidats presentin un mínim de signatures per poder-se presentar, fins i tot caldria que presentessin “un aval que garanteixi que acceptaran el resultat.” Prou de fugides a la Rahola.

1.- Joan Puigcercós.- El conec, he compartit treball a Madrid i moltes hores de converses, s’ha sacrificat per aquest partit i per els seus líders, masses vegades ha pagat pels errors dels altres, ara és el seu moment i el necessitem. Honestament és la millor opció per la gent d’Esquerra.

2.- Uriel Bertran.- El conec des de fa uns quants anys, de l’època de Secretari General de les JERC, amb ell vam organitzar una jornada festiva- reivindicativa a Blanes en defensa del Delta de la Tordera, després vaig compartir durant uns anys reunions a l’executiva d’Esquerra i com a President del Consell Comarcal de la Selva vam estar amb contacte per l’Acampada Jove d’Arbúcies.

Té espai a Esquerra, la seva empenta i les seves ganes de millorar el partit, el fan necessari, però el perdent algunes de les seves actituds, és incorporable a un partit obert i modern, però no per encapçalar l’Esquerra del segle XXI.

3.- Joan Carretero.- Des de fa anys que el conec, des de la distància, jo a la costa, ell a la muntanya, va aconseguir uns excel·lents resultats a les municipals que va revalidar amb posterioritat, tot un caràcter, però mai ha demostrat tenir una excessiva sensibilitat cap al partit.

De totes maneres la seva experiència, el seu treball i la voluntat expressada de millorar esquerra, permeten que pugui ésser una persona vàlida, però sincerament no el veig per dirigir Esquerra.

4.- Ernest Benach.- Institucional, ha estat el darrer en anunciar la seva candidatura, no la entenc, tanta tàctica, és l’única candidatura en que el seu líder no es presenta. Han renunciat fins i tot abans de començar.......

Guanyi qui guanyi, demano lleialtat cap a Esquerra.

(368) He marxat, però el camí cap a l’abisme del PSC blanenc segueix (1)

Capítol I.- A l’actual portaveu del PSC li costa acceptar que la seva actitud i el seu orgull li van costar l’alcaldia de Blanes, els fets ens donen la raó, la pròpia actitud nostre durant aquest inici de legislatura, 50 punts clars i concrets en benefici de Blanes, la retirada controvertida de Quim Valls, el que l’Ajuntament segueixi endavant i fent feina amb el nostre suport, i malgrat tot, Marigó no ha entès res de res.

En el darrer plenari, és va aprovar tancar un litigi amb un immobiliària on la decisió pressa durant el govern del PSC ens ha acabat costant molts diners, en cap moment ni l’equip de govern, ni la resta de grups municipals van voler burxar en el passat, calia complir la sentencia i mirada endavant, fins i tot el PSC és va mostrar de bon rotllo, llàstima que la reunió no era pública, el que va dir a la reunió, no ha durat ni 24 hores.

Ahir en el seu bloc utilitzava l’acord de mirar endavant i tancar el litigi, per carregar durament contra l’equip de govern i naturalment contra ERC, no pot passar de nosaltres ni a l’hora de dormir, torna a mentir, falsejar les coses i no compleix el que diu. I he decidit intentar explicar millor els fets i les actituds i denunciar les actituds falses, que ens perjudiquen com a poble.

Com recordava avui el col·laborador del Diari de Girona Josep Alum, ara soc militant d’Esquerra i fins i tot puc parlar encara amb més claredat, i ho penso fer-ho des d’aquest bloc.

01 d’abril 2008

(367) Molt sincerament, Gràcies Quim,

Amb tota sinceritat et dono les gràcies per haver compartit un temps a l’Ajuntament de Blanes, malauradament les relacions polítiques dels nostres partits no han estat les millors.

Vam compartir govern i desprès vam mantenir els contactes a l’oposició, malgrat tot el diàleg va existir, i estic convençut que si haguessis tingut la direcció del grup municipal les relacions entre Esquerra i el PSC haguessin estat unes altres.

Tant tu, com en Josep, vau ser dels primers en saber que jo no continuaria com a regidor molt més temps, en Josep no tenia cap excusa per no haver tingut un mínim de converses amb Esquerra, i tu ho saps que dic la veritat.

Malgrat tot i conec els teus esforços; les portes van quedar tancades, més ben dit en Josep va decidir renunciar a l’alcaldia de Blanes per una qüestió simplement personal. I tu sobretot has pagat les conseqüències d’aquest actitud personal d’en Josep.

Igualment haig de donar-te les gràcies per l’intent de fer veure al teu portaveu, l’error que representava la moció en contra de l’ús de la Casa del Poble de l’edifici de la Cooperativa, no ho vas aconseguir, però me serveix que ho intentessis.

En la roda de premsa on vas anunciar el teu abandonament vas manifestat la teva il·lusió per ser alcalde de Blanes, ho entenc, perquè m’ho havies manifestat i ho respecto, però també et vaig dir que ser-ho pel PSC et seria més complicat del que pot semblar, i ho dic en clau interna.

Per això el teu anunci de l’altre dia obra sens dubte la porta al relleu del candidat actual, malgrat que tu vas dir que no t’enfrontaries al Josep, tu saps també com les gasten a “can PSC.” (trucant per dalt i si cal, substitueixen per elevació).

La cara de sorpresa d’en Josep (magníficament retratat per l’article de Jordi Alum al Cafè &Llet, “fora de guió”) demostrava la seva profunda preocupació per la situació.

(366) Els fets ens han tornat donar la raó

NOTA DE PREMSA d’ERC

“Un NO d’Esquerra en el moment adequat, ens ha permès un preu més just de l’aigua”

El ple de l’Ajuntament de Blanes aprova amb el suport d’Esquerra (punt 24 de l’acord amb CiU) el conveni amb l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) que tanca el conflicte generat arrel de la imposició per part de l’ACA d’un preu injust per l’aigua de la desaladora de Blanes.

El conveni reconeix la postura defensada en solitari per Esquerra en el seu moment i posteriorment acceptada per la resta de grups municipals, i permet que l’Ajuntament de Blanes recuperi diners invertits en infraestructures i que l’ACA havia retingut, la realització d’obres pendents i reconeix un preu de l’aigua molt més just.

Aquella actitud de fermesa defensada per Esquerra ens ha permès avui negociar en millors condicions, i per tant ens satisfà enormement l’acord que avui aprovarà el plenari municipal, a més l’acord estableix inversions noves, que sumades a les ja fetes superen àmpliament els sis milions d’euros.

Aquesta és un prova evident que un NO en el moment adequat , permet generar dinàmiques positives; malgrat les crítiques rebudes en el seu dia per oposar-nos tant al conveni que volia signar CiU, com a la retirada del contenciós suggerida durant el govern municipal del PSC, l’actitud d’Esquerra ha estat necessària i decisiva perquè els ciutadans de Blanes hi sortint guanyant.