“Per un ús públic de Pinya de Rosa”
Avui al matí la plataforma Pinya de Rosa ha ofert una roda de premsa per reclamar un postura clara del Govern de la Generalitat de Catalunya. Després de quasi cinc anys des de l’aprovació de la llei 25/2003 que declara paratge natural d’interès nacional la finca Pinya de Rosa, sense que les Conselleries responsables hagin avançat en el que diu la llei, cal actuar, perquè els altres han mogut fitxa.
Us torno adjuntar l’article publicat al Diari de Girona, “Pinya de Rosa, una prova de l’espoli fiscal.”
La compra realitzada per un bufet d’advocats en nom d’un client “anònim” per valor de 24 milions d’euros, obliga a la Generalitat a actuar i prendre una decisió la mateixa llei aprovada pel Parlament li dona les eines i els compromisos, pot efectuar el dret de tempteig i fins i tot iniciar l’expropiació.
La Plataforma Pinya de Rosa ha repartit un dossier on recupera la hemeroteca i li recorda a la classe política el que van dir i exigeix a la Generalitat que tiri endavant el compromís adquirit en el seu dia, és a dir la comprar per l’ús públic de la finca.
Tal com diu la llei, Pinya de Rosa és un espai únic i com a tal un govern amb orgull no perdria aquesta oportunitat. Quantes vegades l’Estat Espanyol ha exercit el tempteig per evitar que obres d’art o espais únics passin a mans privades o a especuladors estrangers? Quants milions s’han gastat dels catalans per aturar que obres d’art vagin a l’estranger?
El Govern de la Generalitat no pot obviar la demanda feta en el seu dia per 18.000 signatures i per l’acord unànime de tots els grups parlamentaris. Tota la classe política sabia que la llei comportava cost econòmic, com tota llei, per tant cap polític te la més mínima excusa. Ni que fos per orgull nacional, no ens podem permetre perdre per l’ús públic un espai únic a la Costa Brava com és Pinya de Rosa.
Avui al matí la plataforma Pinya de Rosa ha ofert una roda de premsa per reclamar un postura clara del Govern de la Generalitat de Catalunya. Després de quasi cinc anys des de l’aprovació de la llei 25/2003 que declara paratge natural d’interès nacional la finca Pinya de Rosa, sense que les Conselleries responsables hagin avançat en el que diu la llei, cal actuar, perquè els altres han mogut fitxa.
Us torno adjuntar l’article publicat al Diari de Girona, “Pinya de Rosa, una prova de l’espoli fiscal.”
La compra realitzada per un bufet d’advocats en nom d’un client “anònim” per valor de 24 milions d’euros, obliga a la Generalitat a actuar i prendre una decisió la mateixa llei aprovada pel Parlament li dona les eines i els compromisos, pot efectuar el dret de tempteig i fins i tot iniciar l’expropiació.
La Plataforma Pinya de Rosa ha repartit un dossier on recupera la hemeroteca i li recorda a la classe política el que van dir i exigeix a la Generalitat que tiri endavant el compromís adquirit en el seu dia, és a dir la comprar per l’ús públic de la finca.
Tal com diu la llei, Pinya de Rosa és un espai únic i com a tal un govern amb orgull no perdria aquesta oportunitat. Quantes vegades l’Estat Espanyol ha exercit el tempteig per evitar que obres d’art o espais únics passin a mans privades o a especuladors estrangers? Quants milions s’han gastat dels catalans per aturar que obres d’art vagin a l’estranger?
El Govern de la Generalitat no pot obviar la demanda feta en el seu dia per 18.000 signatures i per l’acord unànime de tots els grups parlamentaris. Tota la classe política sabia que la llei comportava cost econòmic, com tota llei, per tant cap polític te la més mínima excusa. Ni que fos per orgull nacional, no ens podem permetre perdre per l’ús públic un espai únic a la Costa Brava com és Pinya de Rosa.
1 comentari:
Veig que el fet que joan puig torni a la militancia de base anima el panorama.
Torna torna serrallonga, vull dir pinya de rosa.
Publica un comentari a l'entrada