03 d’abril 2008

(369) ERC, un partit diferent, però és el meu partit

Qui creus què guanyarà? A qui votaràs?

Tots els candidats tenen l’obligació d’acceptar la democràcia de les urnes, cap altre partit farà mai un procés com aquest, seria imperdonable que les qüestions personals ens aboquessin a una esquerda.

Tothom te dret a presentar-se, però és evident que cal uns mínims, i per tant és necessari i saludable que els candidats presentin un mínim de signatures per poder-se presentar, fins i tot caldria que presentessin “un aval que garanteixi que acceptaran el resultat.” Prou de fugides a la Rahola.

1.- Joan Puigcercós.- El conec, he compartit treball a Madrid i moltes hores de converses, s’ha sacrificat per aquest partit i per els seus líders, masses vegades ha pagat pels errors dels altres, ara és el seu moment i el necessitem. Honestament és la millor opció per la gent d’Esquerra.

2.- Uriel Bertran.- El conec des de fa uns quants anys, de l’època de Secretari General de les JERC, amb ell vam organitzar una jornada festiva- reivindicativa a Blanes en defensa del Delta de la Tordera, després vaig compartir durant uns anys reunions a l’executiva d’Esquerra i com a President del Consell Comarcal de la Selva vam estar amb contacte per l’Acampada Jove d’Arbúcies.

Té espai a Esquerra, la seva empenta i les seves ganes de millorar el partit, el fan necessari, però el perdent algunes de les seves actituds, és incorporable a un partit obert i modern, però no per encapçalar l’Esquerra del segle XXI.

3.- Joan Carretero.- Des de fa anys que el conec, des de la distància, jo a la costa, ell a la muntanya, va aconseguir uns excel·lents resultats a les municipals que va revalidar amb posterioritat, tot un caràcter, però mai ha demostrat tenir una excessiva sensibilitat cap al partit.

De totes maneres la seva experiència, el seu treball i la voluntat expressada de millorar esquerra, permeten que pugui ésser una persona vàlida, però sincerament no el veig per dirigir Esquerra.

4.- Ernest Benach.- Institucional, ha estat el darrer en anunciar la seva candidatura, no la entenc, tanta tàctica, és l’única candidatura en que el seu líder no es presenta. Han renunciat fins i tot abans de començar.......

Guanyi qui guanyi, demano lleialtat cap a Esquerra.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Els tres de sota, pactarant alguna cosa en benefici propi, fins i tot retirar alguns candidats.

saben que no representen un model per la majorai per aixo no volen signatures per ser candidat, quina vergonya

Anònim ha dit...

A mi em sobta que no t'hi presentis amb tantes ganes d'acaparar-ho tot que tens.
Però entenc la teva postura, ajudar al vencedor. Això sí que és mullar-se per blanes.

Anònim ha dit...

Puig dona la cara i arrisca, i a mi aquest m'agraden.

Gràcies a ell, avui els blanencs paguem l'aigua molt més barata que a la resta de municipis.

Amb gent com en marigo, ho tenim clar

Anònim ha dit...

Sort que gent com tu, que pensa que Puig é spositiu per Blanes, no sou gaires més de 900. Sort.

Anònim ha dit...

Novecientos y bajando. ¡Uf! , menos mal que alguien de ERC ya se va quitando la venda del mameluco. No se puede engañar a todos y todo el tiempo. Ya vereis cuando empiucen a recalificar los terrenos de la SAFA.¡Cosas veredes amigo Sancho!.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

El fet que en Joan Carretero, i perquè no dir-ho, jo també, tingui una sensibilitat de partit diferent a la teva, en cap cas vol dir que no tingui tanta sensibilitat com la que puguis tenir tu mateix.
La creació de Reagrupament.cat, és una clara demostració d’estima a ERC. Només des d’aquest estima, es pot entendre la creació d’un sector crític, que pretén redreçar la deriva electoral evident que pateix el partit, i que fa temps que molts anunciem sense que des de dins del partit sens faci cas. Els últims resultats demostren que Reagrupament.cat, tenia raó.
Quan Reagrupament.cat tenia raó, i altres ens ignoraven o ens tractaven de exagerats i ressentits, demostra una millor visió que altres sobre la realitat del sentiment de la gent amb inquietuds sobiranistes, i és per això, i per altres coses, que crec que en Joan Carretero, és la millor opció de futur per ERC.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
PD: Per cert, JFO, ja estem acostumats a les teves amenaces sense sentit i sense argumentació carregades de demagògia barata. Canvia, evoluciona, i deixa d’avorrir.

Jaume ha dit...

Joan, a mi ERC m'agrada perquè hi ha debat i els militants podem decidir. No és el meu partit malgrat això ans precisament per això en sóc militant.

Josep, el diagnòstic de reagrupament potser va ser el correcte, però em sembla que els resultats electorals no s'expliquen només per les raons exposades en aquest diagnòstic.

El què és important és que fem a partir d'ara per tal de convertir ERC en l'instrument útil de la majoria dels catalans i catalanes. El país no es pot quedar sense una opció independentista forta. No oblidem que l'interés de molts (mitjans de comunicació, partits polítics i grups econòmics) de fer llenya del procés democràtic que viu ERC té a la seva arrel la voluntat de desarticular l'independentisme útil.

Salut a tots.

Anònim ha dit...

El que està clar es que carretero, carod i uriel tots contre puigcercós.

salut

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola carlaijaume.
Abans érem un bojos per dir que la cosa pintava malament, i ara, després d’encertar-la, resulta que l’hem encertat de xiripa. Crec que això no es just.
I tens raó quan dius que “El què és important és que fem a partir d'ara per tal de convertir ERC en l'instrument útil de la majoria dels catalans i catalanes”, però el que no farem és callar per tal que després no sens acusi de deixar que es faci llenya d’ERC. D’això, es podria acusar a totes les candidatures.

estimat anònim:
El que està clar és que Puigcercós (ex-direcció?), Carod(ex-direcció) i uriel (ex-direcció), tots contra Carretero (únic renovador)

Salutacions i independència
Reagrupem-nos

Anònim ha dit...

Carretero i Carod acabaran pactant per interesos comuns, desgastar a Puigcercós.

aquesta és una veritat, Carretero te un problema amb Puigcercos i Carod també

Un català perdut a Anglaterra ha dit...

Josep,

No vaig dir pas mai que fòssiu bojos, jo també crèia que pintava malament (tot i que no tant com ha estat el cas)

Tampoc he dit pas que el diagnòstic l'encertèssiu de xiripa, el que dic és que els elements del diagnòstic no són els únics que expliquen els resultats d'ERC. És un diagnòstic necessari però no suficient.

Salut

Anònim ha dit...

Ja,ja,ja...patetico. Vosotros si que sois entretenidos,ja...ja...ja...

Deberiais de avergonzaros del engaño a que teneis sometido a un partido,ERC,que nunca pensé que llegaria tan bajo ni vosotros tan alto.
Cambiaros la medicación,esta os sienta fatal.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Jaume.
Estic segur que tu no ens vas dir bojos, però hi ha altres que...
I sobre lo de la xiripa, bé, és el que jo vaig llegir entre línies en el teu post. Tot i això, reconeixes que el nostre diagnòstic era més a prop de la realitat, que no pas el d’altres, que deien que tot anava molt bé, i seguia el pla previst, si més no, això van dir a la conferència nacional.
Records i m’alegro molt de llegir-te :)

Estimat anònim, potser, i només dic potser, no afirmo res, ja que en Puigcercós em mereix tots els meus respectes, es en Puigcercós el que té problemes amb en Carretero.
A mi tant m’és si en Carretero i en Puigcercós tenen problemes entre ells. Crec que l’important es que qui té problemes es ERC, i crec que en Carretero es la millor opció per solucionar-los.

En Puigcercós i en Carod, han fet una feina formidable mentres han dirigit el partit. Han fet mes del que caldria esperar. Es mereixen tot el meu respecte i admiració per la feina feta. Malauradament, en els darrers anys, s’han equivocat amb l’estratègia, i ara toca renovar-se.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.