01 d’abril 2008

(367) Molt sincerament, Gràcies Quim,

Amb tota sinceritat et dono les gràcies per haver compartit un temps a l’Ajuntament de Blanes, malauradament les relacions polítiques dels nostres partits no han estat les millors.

Vam compartir govern i desprès vam mantenir els contactes a l’oposició, malgrat tot el diàleg va existir, i estic convençut que si haguessis tingut la direcció del grup municipal les relacions entre Esquerra i el PSC haguessin estat unes altres.

Tant tu, com en Josep, vau ser dels primers en saber que jo no continuaria com a regidor molt més temps, en Josep no tenia cap excusa per no haver tingut un mínim de converses amb Esquerra, i tu ho saps que dic la veritat.

Malgrat tot i conec els teus esforços; les portes van quedar tancades, més ben dit en Josep va decidir renunciar a l’alcaldia de Blanes per una qüestió simplement personal. I tu sobretot has pagat les conseqüències d’aquest actitud personal d’en Josep.

Igualment haig de donar-te les gràcies per l’intent de fer veure al teu portaveu, l’error que representava la moció en contra de l’ús de la Casa del Poble de l’edifici de la Cooperativa, no ho vas aconseguir, però me serveix que ho intentessis.

En la roda de premsa on vas anunciar el teu abandonament vas manifestat la teva il·lusió per ser alcalde de Blanes, ho entenc, perquè m’ho havies manifestat i ho respecto, però també et vaig dir que ser-ho pel PSC et seria més complicat del que pot semblar, i ho dic en clau interna.

Per això el teu anunci de l’altre dia obra sens dubte la porta al relleu del candidat actual, malgrat que tu vas dir que no t’enfrontaries al Josep, tu saps també com les gasten a “can PSC.” (trucant per dalt i si cal, substitueixen per elevació).

La cara de sorpresa d’en Josep (magníficament retratat per l’article de Jordi Alum al Cafè &Llet, “fora de guió”) demostrava la seva profunda preocupació per la situació.