31 de març 2008

(365) Madrid (2004-08), fi d’una etapa

Gràcies a la meva família per haver-me permès gaudir d’aquesta oportunitat i per haver-me donat la sorpresa, una gran sorpresa aquest darrer dissabte, una trobada amb tants amics.

Escric aquestes ratlles a dalt de TAV, de tornada de Madrid, on he anat com a membre de la Diputació permanent i portaveu adjunt al darrer acte de la legislatura, aprovar la darrera acta, he aprofitat per saludar a companys i personal de la cambra.

He compartit aquest darrer acte com a diputat amb Llamazares, Pedro Azpiazu, Joseba Beloki, Uxue Barcos, Begoña Lasagabaster, Sánchez Llibre, Martínez Pujalte, Diego Lòpez Garrido, Montserrat Colldeforns, i fins i tot de Teresa Cunillera i Eduardo Zaplana, entre altres. Lògicament he saludat per darrera vegada al President Marin i a la resta de membres de la mesa, abans de marxar de l’edifici de la carrera de Sant Jeronimo per darrera vegada com a diputat.

Pujant al despatx he coincidit amb la nova portaveu del PP Soraya Saez de Santamaria a qui he felicitat pel seu nou càrrec, donarà que parlar, sense cap mena de dubte.

Finalment he recollit les darreres coses del meu despatx, he tancat l’ordinador, la llum i la porta, i he desitjat sort als companys i treballadors del Grup Parlamentari que avui hi eren presents, en Ramon i l’Eva.

Han estat quatre anys intensos, impagables i plens d’experiències, ningú m’ho traurà, ha estat una satisfacció haver estat diputat per ERC a Madrid, he fet el que he pogut i he cregut, gràcies per haver tingut aquesta oportunitat.

Gràcies a tots i a totes, pel vostre encoratjament, podreu seguir comptant amb mi, allà on sigui, no ho dubteu.

(364) On eren els dirigents del PSC i CiU?

Van deixar desemparats alcaldes i regidors d’aquests partits que varen participar a la manifestació d’aquest diumenge a Girona, la més multitudinària de les celebrades (18.000 persones), malgrat l’intent de desactivar que alguns han promogut durant tots aquests anys.

Tot plegat m’ha generat més interrogants, alguns d’aquests assistents van anar votar i ho van fer-ho pel PSC i CiU ? estic convençut, fins i tot que molts van votar aquestes dues opcions que no han recolzat les protestes. Més ben dit, han anat contra els interessos d’aquest mateixos alcaldes i regidors que ahir fins i tot van organitzar autocars per anar-hi.

Perquè no hi van anar-hi els dirigents del PSC i CiU? La resposta ens la va donar el resultat del 9-M, si fos dirigent d’aquests dos partits tampoc hi aniria, els hi surt rodó passar dels seus vilatans i dels seus militants de base.

És evident que no els hi cal complicar-se la vida, poden passar en família el cap de setmana, poden gaudir de la festa, i poden deixar pels mes romàntics la feina més ingrata.

Malgrat tot, no els envejo, prefereixo ésser com soc i haver fet el que creia que era coherent, i seguiré fent el mateix, treballant per un país més just; per cert, no estem fent les coses prou bé en la problemàtica de l’aigua.

Si tenim un problema, i és evident que el tenim, cal afrontar-ho amb claredat i diàleg, i ja és l’últim que des de Madrid ens vulguin donar lliçons mediambientals, per reflexionar tots plegats.

29 de març 2008

(362) Vull seguir veient “Polònia”

“Aturem el PP, i votem ZP que és molt simpàtic”

Estic convençut que aviat molts ho lamentaran, de moment el PSC s’ha vist obligat a canviar la seva valoració, ara diu que la victòria és deguda a ZP, no al PSC, el que no ser, és si es refereix a Polònia o a la Moncloa.

Vist l’impacte del meu comentari anterior sobre el programa estrella de TV3, “POLÒNIA” vull aclarir alguns conceptes, en cap moment voldria que les meves modestes paraules puguin representar un perill pel programa.

Vull que POLÒNIA continuí, però tinc dret a expressar les meves sinceres opinions, i el que vaig dir, ho he dit convençut. I ho he dit fruit del comentari de mes persones, comentaris que s’han vist confirmats després del ressò del meu article.

Els catalans som per antonomàsia, defensors de l’autocrítica, pessimistes, semblants als seguidors del Barça i amb un cert punt de masoquisme, sobretot quan ens toca parlar de nosaltres mateixos.

Fins i tot som capaços d’ajudar els espanyols a no tenir de president un representant de la dreta dura, fins i tot, gràcies a Catalunya, el PSOE ha obtingut la victòria a les darreres eleccions, ara caldrà veure de què ens servirà tant esforç i sacrifici.

Malauradament i desitjo equivocar-me, dins del nucli dur del PSOE, no valoren aquest esforç, tot al contrari, donen la culpa dels mals resultats a Espanya per l’excés de Catalunya en la passada legislatura.

La prova del cotó de ZP, molt aviat, el nou finançament, o reduïm l’espoli fiscal, o 25 diputats inservibles.

“Esquerra hi guanyarà” no malbaratem el somni dels justos

27 de març 2008

(361) La cooperació al desenvolupalment a Blanes

Davant les actituds d'alguns, debat i informació, esteu convidats
Divendres 28 de Març
a les 19:30
a la Casa del Poble de Blanes
Xerrada – Col·loqui
“La cooperació al desenvolupament, una realitat necessària”
amb
DAVID MINOVES
Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària

més informació a: www.jerc.cat/blanes

26 de març 2008

(360) ERC i l’ala oest......

“sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).”

D’entrada recomano l’article que amb aquest mateix nom ha escrit a la Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro, on analitza i valora la situació d’Esquerra i els motius del descens electoral.

Atribueix el principal problema del nostre partit a “la impaciència” i ens recomana que veiem la seria de TV, americana per més senyes, que dona nom a l’article, un exemple segons l’articulista d’administració del temps en la política.

En la segona part de l’article atribueix el descens d’Esquerra principalment “a l’enorme distancia entre la retòrica dels dirigents d’Esquerra i l’actuació diària” i en molta menor mesura, sense obviar-les, a les tesis de CiU i altres sectors (haver fet President Montila) o a les del PSC( que acusen a Esquerra d’infantilisme).

Estic en bona part d’acord amb l’autor, ja en els meus inicis com a regidor a Blanes, vaig descobrir que en política calia intentar fer el mateix a l’oposició que en el govern, i quan això no és possible, cal explicar-ho i entonar si s’escau el “mea culpa.”

Vam oferir moltes expectatives, i malauradament tot és molt més complicat; ni és tant factible o fàcil convertir sectors socialistes en votants nostres, ni tampoc acabar amb CiU. Per començar, ni tant sols tenim entre els nostres votants, a la majoria dels independentistes d’aquest País. Fins i tot alguns d’aquests independentistes han preferit votar ZP per aturar el PP, abans que votar Esquerra.

El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs.

A la vegada cal preparar-se per les properes eleccions nacionals catalanes, si el PSC les vol avançar que no sigui per nosaltres, ara bé cal preparar el partit per un sal qualitatiu en les nostres propostes, cal tenir present que primer és el País, i que sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).

Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortint del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.

Com diu en el seu apunt Saül Gordillo, recomano el seu post, “perquè l’únic partit que no va anar a la manifestació de 1-D n’ha sortit victoriós? ”Aquesta i altres preguntes donen per molt.

CiU, ERC i IC tenen que reflexionar, els socialistes son uns grans professionals “dels temps en política”. Com recomana en Francesc-Marc Álvaro, anirem a comprar “els DVD de l’ala oest d’aquest País” el que encara no se, és si ja són al mercat.

24 de març 2008

(359) 7-J: Esquerra hi guanyarà (4) i “Polònia”

“Doctor i exconseller” Joan Segura, “A Joan Puigcercós” Bernat Villaronga, “A Carolina Marquez” Jordi Isern, “Alegries convergents” Montse Juvanteny, “l’apuntador” Josep Mª Pasqual, “l’hora del balanç” Carles Duarte.

Us recomano més articles o cartes que parlen d’Esquerra i el seu futur, és d’agrair tantes persones parlant del meu partit, és fantàstic que existeixi un debat obert i franc per encaminar Esquerra com a partit de referència. Per això recopilaré aquests articles en el meu bloc.

Com sempre a Esquerra li toca obrir els nous camins, i això sempre és un risc, vam ser els primers en parlar de concert econòmic i avui tots els partits de tradició democràtica ho reivindicant, encara que tant sols sigui de paraula, som els primers que afrontarem un debat sobre els propers anys del catalanisme i altres com CDC també ho han anunciat.

Avui mateix sectors nacionalistes de CDC demanant un acostament cap a Esquerra, fins i tot es formulen corrents independentistes, o fins i tot posen el dret a decidir com l’eix del seu catalanisme, i tot això passa dins el partit de Jordi Pujol, un Jordi Pujol més llançat que mai i a la vegada més interessant.

Canviant de “xip”, ahir vaig veure la repetició del especial de “Polònia” sobre les eleccions de 9-M, no soc habitual de la sèrie, he vist molts pocs programes, però si que he sentit molts comentaris de la gent que el segueix amb passió. Ahir vaig coincidir amb altre gent que l’estava mirant, “el programa estrella i que dirigeix Toni Soler, es pervers pel catalanisme polític”.

Els dirigents de CiU i Esquerra apareixent com simples, folklòrics, sense principis, interessats en lo seu, com si el País fos l’excusa dels seus objectius. Pel contrari els dirigents socialistes, son la modernitat, els simpàtics, la bona gent, el present i el futur, i a sobre, les falses promeses de ZP son presentades com elements de normalitat democràtica del personatge.

“Es pervers “Polònia” pel catalanisme polític?”

23 de març 2008

(358) 7-J: Esquerra hi guanyarà (3)

“Contra Esquerra tot s’hi val” Jordi Grau, “Esquerra i els altres” Lluís Mundet, “Debat republicà” Joan Puigcercós, “Linxament mediàtic” Pau Rovira

Tots ells, articles o cartes publicats a diferents mitjans de comunicació aquest cap de setmana, tots ells, partint de l’autocrítica, aposten per un partit independentista més fort que mai, tots parlen d’enfortir un projecte que segueix viu, malgrat ser l’objectiu de bona part del poder de sempre. Us els recomano

Avui mateix en una entrevista a La Vanguardia, el Conseller d’Economia i segons diuen cap del sector catalanista del PSC diu “Los diputados del PSC harán lo que se decida en Catalunya.” Una frase, sense cap mena de credibilitat, mereix la portada del diari degà de la premsa catalana, i dic sense cap mena de credibilitat, perquè algú es pot creure que els 25 diputats del PSC si s’escau votaran diferent del PSOE?

Si fins i tot en aquesta passada legislatura van votar a Madrid en contra de fins a sis lleis aprovades pel PSC al Parlament de Catalunya. Algú els va linxar, els va criticar? algun lliure pensador els hi va dedicar un article com cal en algun d’aquests poderosos mitjans de comunicació?.......

Com a militant d’esquerra m’ha sabut greu la pèrdua de més de la meitat dels vots de 2004, però per aquest motiu farem penitencia, ho purgarem, i fins i tot en flagel·larem. Però més greu me sap que alguns d’aquests vots fins i tot han anat al sarró de Rodríguez Zapatero, amb l’única excusa que calia aturar el PP.

El resultat, una victòria esclatant dels socialistes a les darreres eleccions, amb aquesta victòria els socialistes assumeixen la seva responsabilitat d’ésser decisius en el desplegament de l’Estatut i sobretot en aturar l’espoli fiscal dels catalans i catalanes, és a dir aconseguir un model de finançament pel País de resultat concert econòmic, sincerament, us creieu que seran capaços de fer-ho? Ho sabrem molt aviat.

Esquerra ha fet coses malament, segur, però si esquerra no hi fos, caldria crear-la i fins i tot inventar-la. El proper juny, segur que “esmolarem ben ve les eines..” i guanyarem

22 de març 2008

(357) 7-J: Esquerra hi guanyarà (2)

És interessant comprovar com el debat sobre el proper congrés d’esquerra va camí de convertir-se en una notícia de primer ordre, però estic segur que Esquerra continuarà més viva que mai.

Aquest és el nostre repte, cap partit te un model tant democràtic com el nostre de debat intern, el que no pot ser que aquest model de debat sigui pervertit per qüestions de personalisme.

Tothom te dret a presentar candidatura el proper 7-J, però ha d'existir un mínim de regles del joc que donin valor a les candidatures, cal un mínim de signatures de militants que avalin una candidatura, no és pot malbaratar un procés únic entre els partits polítics catalans.

Caldria també un compromís de tots els que es presentin, sigui quin sigui el resultat, cal el compromís que l’acceptaran i treballaran pel futur del País i del partit.

Esquerra va trencar els esquemes dels de sempre, va trencar els esquemes del poder establert amb els resultats obtinguts, va trencar l’alternança establerta entre el PSC i CiU, i si a sobre hi posem els errors propis, és poden entendre moltes coses.

Esquerra ha tingut una davallada en les darreres eleccions, no ho nego, però tenim l’oportunitat de superar la situació, Esquerra te una estructura que mai en la seva història recent ha tingut, tenim un procés democràtic únic, no ens ho podem permetre equivocar-nos. Jo no vull la sociovergència pel meu País.

21 de març 2008

(356) 7-J: Esquerra hi guanyarà

El proper 7 de juny esquerra ha convocat les primàries per escollir secretari general i president del meu partit. D’entrada totes les falses acusacions de partidisme vers un dels candidats, denunciades per alguns han quedat en res, les diferents sensibilitats dels partits han acceptat un principi d’acord, malgrat algunes petites discrepàncies.

Les opcions de Carretero i Bertran demanant que no hi hagin límits per presentar-se a les primàries, demostren la poca confiança que tenen. Per una simple situació de serietat, cal exigir un límit, en cas de no fer-ho d’aquesta manera, hi poden haver-hi més candidats que votants.

És insòlita la mediatització d’Esquerra, fins i tot avui algú ha comentat que encara veurem unes primàries televisades, encara veurem un debat dels candidats per TV, fins i tot els programes estrelles faran l’oferta.

En tres mesos tindrem més publicitat que mai, si ets militant d’Esquerra has de vigilar molt atentament, no sigui que un esternut et porti a la portada de qualsevol mitjà.

Avui fins i tot li he dit al company “Mines” de Girona que signéssim la declaració de Girona, d’aquesta manera podríem escollir, a Can Cuní o ca la Mònica, per responsabilitat no cal fer-ho, coses més importants ens esperen.

Esquerra ha de convertir la derrota d’aquest març amb la seva força, per superar els mals moments, l’alternativa a Esquerra és la sociovergència i això si que no ho podem permetre.

Esquerra és la força del sobiranisme, i molts ho sabem, per això ens volen enterrats, i no ho veuran, en sortirem enfortits i afrontarem un altre juny.......

19 de març 2008

(355) Pinya de Rosa: Una prova de l´espoli fiscal

Article publicat avui al Diari de Girona

Deixant de costat l'errònia anàlisi feta pel portaveu socialista a l'Ajuntament de Blanes i el mateix conseller Joaquim Nadal (no es creien que un privat comprés la finca per a usos privats) sobre la situació de Pinya de Rosa arran de la seva compra, els fets demostren que Catalunya pateix un greu espoli fiscal.


En un país normal (amb poder polític i econòmic), davant la situació de pèrdua de la possibilitat de tenir per a ús públic un espai emblemàtic i únic com aquest, aquest país reaccionaria. Pinya de Rosa va representar la voluntat d'un poble per salvaguardar un espai de 500.000 metres únic a la Costa Brava.


Va ser un exemple de participació ciutadana modèlic que va donar els seus fruits. Pinya de Rosa és la nostra obra mestra, és el nostre Guernika, de Picasso, són LasMeninas de Velázquez, o LaMaja Desnuda de Goya.


Esquerra va mobilitzar des del primer moment la ciutadania, vàrem realitzar el primer acte públic de denúncia del perill d'edificar una urbanització en aquest paratge, i vàrem provocar una reacció admirable: la creació de la Plataforma Pinya de Rosa i la nostra proposta d'aprovar un projecte de llei de creació d'un PEIN va salvar la finca.


Ara caldrà, davant el poc esperit d'alguns (Nadal i Josep Marigó), arromangar-se.NO TENIR PINYA DE ROSA PER A ÚS públic per culpa de manca de diners, malgrat tenir els mecanismes per fer-ho, provoca desencís en els ciutadans vers els polítics.


Com sempre, ens tocarà desplegar la imaginació i mostrar com en som, d'espavilats; i no tinc cap dubte que ho aconseguirem. Per això vàrem donar suport a un alcalde amb capacitat de resposta. Ens tocarà treballar de valent, parlar amb el nou comprador, constituir una fundació i agrair la col·laboració del nou propietari per obtenir l'ús públic de part d'aquest espai, i per tant, des del pragmatisme, haurem de donar suport a aquest acord. Cosa que no vol dir que no lamentem la manca d'un nou model de finançament, un concert econòmic, que ens hagués garantit l'ús públic de la totalitat de la finca.


Un estat de primer ordre mai deixaria passar l'oportunitat de quedar-se una obra mestra. Lamentablement, un país com Catalunya, que pateix l'espoli de 19.000 milions d'euros anuals, no té els diners necessaris per prioritzar la compra d'obres mestres, governi qui governi. Amb prou feines té diners per pagar les necessitats bàsiques dels seus ciutadans.


Per aquest motiu, els propers mesos seran definitius. Abans de l'agost s'ha de negociar el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes. Vist el resultat de les darreres eleccions, els 25 diputats del PSC són decisius, els agradi. Ara ja no tindran excusa. La ciutadania els ha donat la responsabilitat. Els demanem que no s'amaguin sota la taula.


Si el model de finançament, tal i com reclamen CiU, ICV i PSC, que s'han sumat a la proposta d'Esquerra, és un model de resultat concert econòmic, fins i tot podem comprar Pinya de Rosa. I d'aquesta manera, recuperar la dignitat nacional.


*Militant d'Esquerra a Blanes

(354) L’objectiu dels nostres “amics”: Esquerra

Sense cap mena de dubte els propers dies Esquerra omplirà més pagines que cap altre partit, obrirem més informatius en els propers dies, que en tots aquests anys de govern, lamentablement passarà fora de campanya electoral i passarà en part per la situació en que es troba Esquerra.

La morbositat atrau, dona per molt, ho dic per pròpia experiència, mai com aquests dies he tingut tantes visites en els meus blocs. Cal actuar amb molta intel·ligència,

Crec que a Esquerra hi caben totes les sensibilitats expressades i també les no expressades. Carod, Puigcercòs, Carretro, Uriel hi tenen tot el dret, però també hi tenen dret, els que no parlant tant, però que fan molta feina.

I és aquí on entra la responsabilitat dels dirigents d’Esquerra, tenim el millor partit, els millors mecanismes per sortir enfortits, cal que des de l’autocrítica afrontem aquest futur.

Cal posar les persones més preparades en els llocs adequats, i no podem donar als nostres rivals més oportunitats, ni CiU, ni el PSC es poden aprofitar dels nostres esforços.

17 de març 2008

(353) Qui segur que ha guanyat, és Espanya (Miquel Iceta)

“Salvem Espanya de l’extrema dreta de l’actual PP, però permetem que governi qui perpetuarà el nostres espoli fiscal”

Cal que reflexionem, per tal de recuperar el paper del catalanisme polític, com a única via cap el dret a decidir.

El mateix Miquel Iceta ens ha donat la raó, l’extraordinari resultat obtingut pel PSC a Catalunya (25 diputats de 47) en aquestes eleccions és la garantia de que el candidat del PSOE Rodríguez Zapatero tindrà tota la tranquil·litat per poder governar.

El PSC, voldria equivocar-me, malversarà el seu poder, donat pels electors catalans, en poques hores, més ben dit, en pocs mesos és veurà si m’equivoco o no. Abans del més d’agost ha d’estar aprovat el nou model de finançament de les CCAA, i veurem de què serveixen aquests vots socialistes.

Molts dels que diuen que han votat el PSC/PSOE per aturar el PP, a lo millor s’ho tindran que empassar més aviat del que pensen. 2622 euros per català i catalana que van a Madrid anualment i que no tornen son molts diners i que cada cop s’esdevenen més necessaris per no deixar d’ésser competitius en tots els sectors.

El PSC te tota la responsabilitat per aconseguir un bon acord de finançament, te una gran oportunitat, malauradament i com sempre han fet, tornaran a ésser invisibles. Aleshores veurem el que és important en unes eleccions generals.

Un cop més els catalans i catalanes tornem a salvar a Espanya (evitar que el PP governi) i Espanya en canvi, ens segueix maltractant. Zapatero tornarà a ésser President d’Espanya gràcies a Catalunya, malauradament el crèdit tornarà a ésser sense interessos.

16 de març 2008

(352) La morbositat de la derrota: més de 6000 visites en cinc dies

“Com deia Joan Fuster, prefereixo seguir fent política, abans que me la facin per mi.”

El proper 31 de març deixaré d’ésser diputat, i el passat mes de gener vaig deixar d’ésser regidor per pròpia voluntat. Aquesta situació ha despertat l’interès de molta gent (rècord de visites als meus blocs, blogspot, vilaweb i esquerra, preguntes a amics i familiars sobre el meu futur,....), alguns de bon rotllo, però d’altres no amaguen el somriure.

Sempre he dit que la política no és per tota la vida, en el seu moment ja vaig mostrar el meu desacord amb la decisió de part de la direcció gironina d’esquerra de no posar-me de cap de llista, però això no treu el meu dret a tornar a la meva vida professional, mai ho he deixat i mantinc el meu compromís.

Per aquest motiu, estic preparant el meu retorn a la meva vida professional, a partir del mes d’abril, el que no vol dir que deixi de participar de la vida política, tant a nivell local com nacional, sempre he dedicat part del meu temps a realitzar activitats i per tant seguiré treballant en aquesta línia a favor del País.

La Casa del Poble, la reflexió sobre el País, Esquerra i altres compromisos ompliran part del meu temps. I sempre que la direcció del meu partit cregui que puc ésser útil, sap que podrà comptar amb mi.

Algun mitjà de comunicació ha escrit que la nit electoral, jo estava “amb un rostre bastant desencisat i abatut” no és cert, no han entès res, tenia assumit des del més de desembre (quan van decidir que anés de segon) que tenia molt difícil tornar sortir elegit, si estava trist era pel meu partit, pel seu dolent resultat i que cal seguir treballant i reflexionant amb més força per recuperar-se, Esquerra és el partit que portarà aquest País a la seva sobirania.

De tot cor, gràcies a la bona gent, que de veritat s’ha preocupat pel meu futur.

15 de març 2008

(351) En clau interna....

Tenim congrés el Juny, tenim mecanismes únics com a partit per afrontar un debat i una reflexió com cap altre partit, si ho sabem fer-ho sortirem amb molta força. El que és important és el projecte, i cal posar les persones més preparades en els llocs on millor poden fer les coses.

Ahir en una emissora de ràdio m’han preguntat si era d’en Carod o d’en Puigcercòs? La meva resposta, Esquerra. Tenim passat, present i futur, cal aprendre de les derrotes per afrontar el juny. No donem més armes als nostres enemics, donem munició a la ciutadania.

Tothom te dret a presentar-se per dirigir Esquerra, ara els hi demano que els que perdin, ho acceptin i segueixin dins aquest projecte, l’únic amb capacitat d’arribar fins el final.

Cal accentuar el perfil nacional, cal actuar des de les nostres responsabilitats en les administracions en aquest sentit, i cal fer-ho sense complexes, amb tota la naturalitat.

13 de març 2008

(350) 9-M: En clau blanenca... com és que no tenim un alcalde socialista?

El dilluns passat en una entrevista a Ràdio Blanes, vaig afirmar que aquestes eleccions en l’àmbit local, me havien fet reflexionar, si un partit que treu el 51% dels vots (més de 9.000 vots) i no és capaç de governar a Blanes, alguna cosa no fan be, per sort de la resta.

El resultat de Blanes en aquestes eleccions és semblant a l’entorn metropolità de Barcelona, ciutats com Cornellà, Sant Joan Despí i altres, per tant si el PSC no governa a Blanes, no és culpa d’Esquerra, ni d’en Puig.

Per sort per la resta de partits i sobre tot pels partits del centre esquerra (IC i Esquerra) que el PSC a Blanes faci aquests errors en tindria que portar a la reflexió. Patim una OPA i cal que hi posem remei, ens cal més perfil propi, el dia que els companys d’IC ho entenguin, farem un gran avenç, i el cas de Blanes ens dona una oportunitat.

12 de març 2008

(349) Felicitats PSC....

Cal donar l’enhorabona als socialistes catalans per la seva espectacular victòria a Catalunya, clau per entendre la victòria de Zapatero a Espanya. Més d’un milió i mig de catalans i catalanes han confiat amb aquest partit, malgrat tot, malgrat el caos de rodalies, malgrat l’estatut, malgrat el dèficit fiscal, en definitiva malgrat la desafecció i el maltracta rebut.

S’ha vist que malgrat tot, el PP espanta més que tot plegat, el policia dolent ha fet bo Zapatero i el seu partit, però aquest resultat posa al PSC en una situació decisiva pel futur d’aquest País, i la prova de foc la tindrem en els propers mesos, la negociació del nou model de finançament.

Segons el programa del PSC, aquests defensen la publicació de les balances fiscals i un sistema de finançament de resultat concert econòmic, la pregunta és molt senzilla, ara ja no tenen excusa, els seus 25 diputats són decisius.

Si el govern socialista no dona aquest model el PSC ho denunciarà? Posarà els seus 25 diputats al servei de Catalunya o d’Espanya?
Tenim interessos diferents. Per cert aquesta pregunta no ha estat contestada durant la campanya pels diputats socialistes, un símptoma o una realitat?

Podrem aturar el PP, però si no aturem d’una vegada per totes l’espoli fiscal (2622 euros per persona/any) en aquest país patirem molt més.

11 de març 2008

(348) "continuaré opinant, parlant i fent activitats"

Entrevista d'avui en el diari El Punt.

Afirma que la victòria socialista ha de fer reflexionar també el país, i no creu que el PSC compleixi els compromisos en finançament-


Des d'Esquerra es va plantejar la batalla com una lluita amb el PP per obtenir el sisè diputat i, en el vostre cas, conservar els dos diputats. Diumenge, però, fins i tot no en van sobrar pas gaires, de vots, per poder conservar-ne un.


-«La lluita l'havíem de fer per consolidar-los tots dos, perquè eren els que teníem. No hem tingut, però, els resultats esperats, i hem d'obrir una reflexió. Els socialistes han obtingut un resultat extraordinari. Això ha de provocar també una reflexió com a país. De totes maneres, tenia assumit que era difícil que sortís com a diputat.»


-Girona no s'ha salvat del daltabaix d'Esquerra en l'àmbit nacional.


-«Esquerra ha fet les coses malament. Perdre el cinquanta per cent dels vots no és per estar contents. No hem sabut transmetre.»


-A Blanes, els resultats no han estat gens bons per a Esquerra.-«Hem tingut un resultat similar al de les darreres municipals. És un resultat dolent, però en percentatge hem baixat més en altres llocs.»


-Heu estat en primera línia de la política aquests darrers anys. Ara, però, ja no sou regidor a l'Ajuntament de Blanes i aviat perdreu la vostra condició de diputat. Quin futur espera Joan Puig?-


«He tingut la sort que he estat en política amb vida professional. Era gerent d'una cooperativa de treball, i vaig agafar l'excedència quan vaig entrar a la Diputació. No obstant això, no he deixat de col·laborar-hi. D'aquí a unes setmanes, quan acabi la meva condició de diputat, em reincorporaré a la feina. A partir d'aquí, sóc un militant més d'Esquerra, i tinc altres projectes amb sentit de país. Un càrrec públic no és per a tota la vida i ho tenia assumit. No desapareixeré, però, i continuaré opinant, parlant, fent activitats i col·laborant amb el grup municipal.»


-Què creieu que és prioritari que defensin els diputats gironins?


-«Hi ha un tema clau, que és que les inversions en alta velocitat no tapin el dèficit històric de les comarques gironines. Això és clau en els pressupostos. Aquí hi fem vida, i això vol dir inversions. Quan surtin les xifres haurem de mirar les inversions destriant els números de l'alta velocitat.»-


En l'àmbit estatal, el PSOE ha tornat a guanyar, i el PP també creix. Quina valoració global en feu?


-«És clar que el PSOE guanya a Catalunya. Aquest milió de vots de diferència amb el PP li aporta la clau. Aquest esforç de Catalunya dóna la victòria al PSOE, però no tinc clar que això tingui repercussió en positiu al nostre país. Hem salvat Espanya del PP, però no ens hem salvat nosaltres mateixos. No crec que el PSC compleixi els compromisos promesos en finançament. I m'agradaria cremar-me, i haver de dir que m'he equivocat.»


-Vau quedar amb un dels altres candidats blanencs, Alícia Sánchez-Camacho (PP), que aniríeu a sopar després dels comicis, i que qui assolís el sisè diputat pagaria la mariscada. Cap dels dos ha sortit elegit. No hi ha diputat, però... hi haurà mariscada?


I com ho fareu a l'hora de pagar?- «Anirem a dinar tranquil·lament i que cadascú es pagui el seu. Des del punt de vista blanenc, em sap greu que no hagi sortit cap dels diputats que s'havien presentat.»


10 de març 2008

(347) 03,00 h. Una nit llarga i un temps complicat, però no desapareixeré políticament


Reflexions abans d’anar a dormir

Diuen que les derrotes polítiques desperten baixes passions, jo he pogut comprovar aquest mateix vespre, el nombre de visites del meu bloc han trencat records absoluts (555 visites ahir, i en aquestes tres hores 300 visites) i alguns dels comentaris són veritablement dignes del museu dels horrors.

Però mireu, ni els insults, ni les baixes passions canviaran el meu pensament, de les derrotes o dels mals resultats un també s’espavila, i reflexiona, Esquerra ha tingut un mal resultat, no ho amaguem però el País també i perd.

Dona que pensà que el PSC obtingui un resultat històric, després de tot el que ha passat, ni rodalies, ni la manca d’inversions, ni la despreocupació pel territori, la gent ha votat i ha premiat la Catalunya optimista i que el llop podia venir, un gran aposta pel País, però aquest ha estat el resultat.

CiU ha mantingut un excel·lent resultat, vistes les circumstancies, IC lamentablement ha perdut en el darrer moment el seu segon diputat i nosaltres 5 diputats menys, dels 20 diputats que teníem els tres partits als 14 d’aquesta nova legislatura.

El PSC ha cobrat i de valent, de 21 a 25 diputats, un més a Tarragona i Girona, i dos a Barcelona, un històric resultat que dona per pensar, ho deia el President Pujol, si votem PP i PSOE, com podrem ser creïbles com a poble?

I a Esquerra ho tenim complicat, clau interna, proper Congrés, Govern de la Generalitat (treball i esforç perquè els socialistes obtinguin els rendiments) ens cal cap fred, i baixar certs fums, tornar a la base i afrontar els propers temps amb molt d’esforç.

I en clau personal, jo m’ho sabia difícil, el meu escó era el primer diputat que es perdia, i per tant tocava de peus a terra. M’ha sabut molt de greu el resultat, no per mi, sinó pel meu partit (els que no s’ho creuin que s’hi posin fulles), s’ha fet una gran feina a Madrid, i ho dic avui i en aquesta hora de la nit, però la gent d’Esquerra vol més coses, més realitats, i que siguem més exigents que mai, i això no s’ha percebut, la gent no ha visualitzat un canvi nacional a la Generalitat.

Alguns seguiran criticar-me, però el que estic escrivint ho dic sincerament, aquest és el meu partit, i seguiré treballant per el projecte independentista d’Esquerra, l’únic possible, des del lloc que la militància vulgui, però seguiré opinant i treballant en diferents projectes per aquest País.

Bona nit i molta sort

09 de març 2008

(346) No ha estat possible


En primer lloc vull donar les gràcies a tots els que ens han votat, i a la gent que ha treballat en aquesta campanya, en segon lloc reconèixer que les coses no han anat be, i per tant deixaré d’ésser diputat d’aquí a uns dies.

Sabíem que era difícil, però no per tant, acabem de realitzar la roda de premsa de valoració a Girona, amb el Francesc Canet, la Laia i jo mateix, al finalitzar els periodistes m’han preguntat, destaco la pregunta de Salvador Garcia de El Punt, Desapareixerà de la política?

Doncs no, caldrà reflexionar, autocrítica, tot el que faci falta, però caldrà seguir endavant, la política continua i caldrà treballar més que mai, i aquest és el meu propòsit, aquest és el meu partit, i seguiré treballant per aquest projecte, malgrat alguns voldrien que desapareix-hi.


Joan Puig Cordon


609307277

(345) Els sondeigs dels diferents mitjans desconcerten..

En els quatres sondeigs que s’han fet públics deixen clar una victòria socialista, i situacions estables o a la baixa per la resta de forces, en el cas d’esquerra els resultats de les enquestes en situen de 3 a 7.

Indudablement si és la banda baixa serà un mal resultat, sense pal·liatius i si ens acostem a la banda alta vist com les gasten, haurem aguantat.

De totes maneres la reflexió ha començat i crec que als tres partits catalans més afectats, CiU, ERC i IC, de totes maneres en poques hores ho sabrem.

(344) Alguns celebrarien la meva desaparició (2)......

Vull agrair que avui mateix “El Punt” publiqui la meva carta de replica, sincerament gràcies.

Ahir, jornada de reflexió, el diari El Punt publica dins la seva ja clàssica secció electoral “metamorfosis” el següent apunt:

“El Punt.- Carles Ribera.- El sisè diputat que ara fa quatre anys va obtenir ERC aquest any se'l disputen aferrissadament els republicans i els populars, curiosament les formacions més oposades de l'arc parlamentari. Ara bé, si els d'ERC s'hi juguen perdre un diputat, el principal afectat, Joan Puig, s'hi juga el càrrec públic que li queda després d'haver deixat l'Ajuntament de Blanes.”


Fins ara, totes les metamorfosis publicades a EL PUNT sobre polítics acabaven transformades en persones conegudes. En el cas d’avui, la fotografia es va difuminant fins quedar en blanc, un fet que d’entrada fins i tot semblaria un elogi, “Puig de pedra picada”, però en la part final del text llegeixo que el periodista diu que “s’hi juga el càrrec polític”, i això és una afirmació que trobo fora de lloc.


I, en aquest cas, encara amb més motiu.En primer lloc, sempre he tingut clar que la dedicació política professional no és per sempre i, per tant, mai he deixat de tenir previst el meu retorn a la meva activitat professional. En segon lloc, no és gratuït que ara fa unes setmanes vaig deixar de ser regidor. De cap de les maneres en sóc el principal afectat perquè si surten elegits més diputats estatals, qui surt perjudicat és aquest país.Tinc molt clar que si no surto elegit no desapareixeré ni políticament ni socialment. El meu partit ha estat i seguirà sent Esquerra i, passi el que passi, molts projectes m’esperen.


Si no fos d’aquesta manera difícilment podria haver realitzat una campanya tan intensa ni haver recorregut 10.000 km pel territori i tenir tot l’entusiasme del món per aconseguir deixar Girona lliure de PP, que és difícil, però no impossible, tal i com ja va passar fa 4 anys.

08 de març 2008

(343) Alguns celebrarien la meva desaparició......

Avui, jornada de reflexió, el diari El Punt publica dins la seva ja clàssica secció electoral “metamorfosis” el següent apunt:

“El Punt.- Carles Ribera.- El sisè diputat que ara fa quatre anys va obtenir ERC aquest any se'l disputen aferrissadament els republicans i els populars, curiosament les formacions més oposades de l'arc parlamentari. Ara bé, si els d'ERC s'hi juguen perdre un diputat, el principal afectat, Joan Puig, s'hi juga el càrrec públic que li queda després d'haver deixat l'Ajuntament de Blanes.”


Fins ara, totes les metamorfosis publicades a EL PUNT sobre polítics acabaven transformades en persones conegudes. En el cas d’avui, la fotografia es va difuminant fins quedar en blanc, un fet que d’entrada fins i tot semblaria un elogi, “Puig de pedra picada”, però en la part final del text llegeixo que el periodista diu que “s’hi juga el càrrec polític”, i això és una afirmació que trobo fora de lloc.


I, en aquest cas, encara amb més motiu.En primer lloc, sempre he tingut clar que la dedicació política professional no és per sempre i, per tant, mai he deixat de tenir previst el meu retorn a la meva activitat professional. En segon lloc, no és gratuït que ara fa unes setmanes vaig deixar de ser regidor. De cap de les maneres en sóc el principal afectat perquè si surten elegits més diputats estatals, qui surt perjudicat és aquest país.


Tinc molt clar que si no surto elegit no desapareixeré ni políticament ni socialment. El meu partit ha estat i seguirà sent Esquerra i, passi el que passi, molts projectes m’esperen. Si no fos d’aquesta manera difícilment podria haver realitzat una campanya tan intensa ni haver recorregut 10.000 km pel territori i tenir tot l’entusiasme del món per aconseguir deixar Girona lliure de PP, que és difícil, però no impossible, tal i com ja va passar fa 4 anys.

07 de març 2008

(342) Losantos torna criminalitzà els catalans

Per la pau, el diàleg i la llibertat

Acusa a Carod de la situació produïda per l’atemptat i diu que “Catalunya és un protectorat d’ETA”. Cal una resposta, ara fa quatre anys ens van criminalitzat i insultar i els hi vam donar una resposta democràtica.

Encara hi som a temps, recuperem la dignitat, donem una resposta democràtica als intolerants, exercim el dret de decidir i evitem que els còmplices de Losantos governin un altre cop.

Ara cal decidir, cal exercir el dret a vot per tal de poder decidir democràticament la nostra llibertat. www.stoppp.cat

(341) Per la pau, el diàleg i la llibertat


A LES URNES, CIUTADANS!!!!
L’any 1940, tota Europa havia estat ocupada. Només resistia un reducte de
democràcia i llibertat: Anglaterra. En aquell context, Winston Churchill va fer
un discurs que va passar a la Història. Creiem que és bon moment per
recordar-lo: "Defensarem la nostra illa a tota costa. Lluitarem a les platges,
lluitarem allà on desembarquin, lluitarem als camps i les muntanyes, i
lluitarem als carrers. Mai ens rendirem!"


Tenim una responsabilitat històrica. Aturar el PP a Girona. Es un combat que
compartim tots els demòcrates, els catalanistes, la gent de progrés, la gent
d’esquerres. Tots estem d’acord en una cosa: el PP ha de quedar fora. I que
només hi ha un vot útil, un únic vot, per aconseguir el triomf de la llibertat, i
és el vot a ERC.


El teu vot és decisiu. Posa el teu vot al servei de la llibertat.
Posa el teu vot a treballar al costat de la democràcia. Vota ERC, atura el PP.
En la batalla de la llibertat i la democràcia, mai un vot havia valgut tant

ERC tanca aquest divendres la campanya electoral, amb un acte a la Bisbal
d’Empordà.


Prèviament, el cap de llista Francesc Canet ha valorat molt
positivament la campanya electoral endegada per ERC a Girona, no només
la campanya convencional, sinó també la que s’ha desenvolupat a Internet
al voltant de la web www.stopPP.cat Per Canet, s’ha tractat d’una campanya
important “tant per la seva originalitat com per l’èxit que està assolint, i
estem convençuts que amb el suport de tothom guanyarem el diputat que
està en joc amb el PP”.

Respecte la campanya “Girona decideix: ERC o PP?”, val a dir que no es pot
disposar de dades al voltant de la important difusió del powerpoint per
correu electrònic, però sí que se’n disposen tant de la web com dels vídeos.
Així, i a tall d’exemple, val a dir que s’han aconseguit milers de visites, fins
al punt de col;lapsar-se el comptador de la web, i que el darrer vídeo s’ha
situat entre els més vistos a YouTube a nivell estatal.

Al mateix temps, Canet ha volgut reiterar la importància del vot de
diumenge, ja que “l’abstenció només beneficia el PP”. “Des dels mitjans de
comunicació, que ho han analitzat obertament, fins als altres partits, que ho
han reconegut implícitament, tots els gironins són conscients que el sisè
diputat en joc a Girona és entre ERC i PP”.


(340) PP i PSOE(psc), ens costen 2622 euros per català i any


www.stoppp.cat

El PP ja ha perdut, ara cal aturar una amplia majoria socialista, cal un vot útil que ens permeti aturar l’espoli fiscal que patim els catalans i les catalanes, i a Girona aquest vot amb tots els respectes per la gent de CiU o IC és ERC.

Cap vot catalanista es pot quedar a casa, el vot en blanc o nul, son opcions que beneficien als partits espanyols, els socialistes catalans han desaparegut d’aquesta campanya i s’han posat en mans d’un PSOE que utilitza Catalunya en benefici propi.

Ni PSC, ni CiU garanteixen la fi d’aquest espoli, encara hi som a temps.

Passa-ho

(339) 'En la batalla de la llibertat i la democràcia un vot mai havia valgut tant'

Francesc Canet ha afirmat que no contestaran 'al menyspreu del PP' amb insults sinó amb vots. 'En la batalla de la llibertat i la democràcia un vot mai havia valgut tant', ha afirmat el cap de llista d'Esquerra per Girona, que ha dit que el PP suposa un 'greu perill' per la democràcia i per Catalunya.

El número dos de la llista, Joan Puig, ha declarat que votar a Esquerra és 'doblement útil'. 'Votar Esquerra fa fora el PP i, alhora, és el partit que millor defensarà els interessos dels gironins a Madrid', ha afirmat Puig que ha donat especial rellevància a temes encara pendents d'aprovació com el nou model de finançament que fixa l'Estatut.

Els líders independentistes han criticat l'important desplegament del PP per portar a Girona els primeres espases del partit (Acebes, Zaplana, Pizarro i Rajoy) i ha afirmat que han vingut 'a passejar la cara més sinistra' però que els gironins 'els deixaran fora una altra vegada democràticament'. Novament han reprovat les paraules que Pizarro va dedicar als empresaris gironins en una reunió a porta tancada després de la seva visita a Girona.

Puig ha declarat que 'ara que tothom dóna per fet' que el PSOE guanya, s'ha d'evitar 'qualsevol intent' de majories absolutes. Pel líder independentista, Catalunya és 'un objecte a les seves mans' i per això ha apel·lat a acollir-se a l'opció d'Esquerra.

06 de març 2008

(338) Tots ho diuen, a Girona el vot útil és ERC

http://www.stoppp.cat/

“Lluitarem a les cases dels nostres pares, lluitarem per tot allò que estimem. No ens rendirem. Lluitarem amb ERC. I Girona quedarà lliure de PP” Passa-ho

Amb aquesta claredat molts mitjans de comunicació confirmen el que ja havíem dit des del principi, a Girona el vot més útil es Esquerra, (Avui, La Vanguardia, i molts altres) doblement útil per un costat s’atura el PP i per l’altre elegim gent amb coherència i dignitat.

En una campanya bipolaritzada pels partits espanyols, PP i PSOE val la pena apostar per la resta que tingui possibilitats, a les comarques Gironines “mai un vot havia valgut tant”

PP i PSOE han utilitzat Catalunya com una pilota de ping pong, estic fart de tenir la galta inflada, me rebel·lo contra aquests que venen a Catalunya i ens insulten, que venen a Girona i és mofen dels nostres emprenedors.

Però també me rebel·lo contra aquests que deixen orfes el socialisme català, que ni tant sols s’esforcen per arribar a la seva gent, (l’acte central a les comarques de Girona amb menys gent, el míting més clandestí de la campanya (holl de l’auditori) menys de dues-centes persones), me rebel·lo contra un PSC desaparegut i que deixa Catalunya en mans del PSOE.

Us demanem la confiança per tal que el proper diumenge alguns tornin a tenir un disgust, estarem a la taula amb més força que mai

05 de març 2008

(337) El lerrouxisme del PSC/PSOE .

Article diari de girona.-

El problema d’aquestes eleccions no és el PP. El veritable problema és que el PSOE (PSC) guanyi de carrer, i ho faci a Catalunya de manera clara, aquest és el veritable problema.

El PP ho diu a la cara i el PSOE(PSC) amaga les seves intencions, la memòria és curta, i només caldria recordar la majoria absoluta del PSOE(PSC) de Felipe González per recordar les veritables intencions d’aquest partit.

Però el que està fent la sucursal del PSOE a Catalunya, supera tots els límits, segons publicava aquest cap de setmana aquest diari, aquesta sucursal (PSC) va realitzar un acte electoral a Girona (barri de Taialà-Germans Sabat) tot en castellà, i l’acte el van protagonitzar el Conseller Nadal, l’alcaldessa Pagans i el candidat Sáez, sento vergonya i tristesa.

Cap vot del catalanisme polític pot anar a cap d’aquests dos partits, ni PP, ni PSOE(PSC), en el cas dels primers no hi tinc cap dubte, però en el cas dels segons em preocupa molt que no ens adonem de l’engany dels socialistes, són tant o més perillosos que els mateixos populars.

El lerrouxisme va ser molt perillós, la gent de l’època republicana els va posar al seu lloc, els va expulsar democràticament de la societat. Ara cal tenir els ulls més oberts que mai i denunciar aquestes actituds. Cap vot del catalanisme polític pot anar a un partit espanyolista com el PSOE(PSC) que a més menteix cada dia quan parla de Catalunya.

Si després de trenta anys de democràcia, a Girona, els representants polítics, han de parlar en castellà, val més que pleguem, si, a més, actuar d’aquesta manera té premi electoral, ja no entenc res.

En els anys trenta un partit, el Partit Republicà Federal de Alejandro Lerroux va actuar d’aquesta manera, va enfrontar les classes populars d’aquest País. Per sort les persones van reaccionar i li van donà una lliçó.

Jo demano el mateix, cal denunciar aquesta actitud, en ple segle XXI. És pura vergonya el que van fer els representants del PSC a Girona, i no és solament un cas aïllat, ho estan fent constantment al llarg del País, utilitzant la llengua en clau electoral, malbaratant els esforços de la immersió lingüística per guanyar vots i després diuen que defensaran aquest País.

Aquesta utilització lerrouxista de la cultura catalana que realitza el PSC, no li pot sortir gratuïta, la seva actitud és un insult per totes aquelles persones que des del catalanisme hem fet esforços per tenir un país com cal, és un insult per tots aquells que tenim arrels en les nostres famílies de procedència d’altres parts de l’Estat.

El PP és l’extrema dreta, però això no pot ser excusa per no denunciar les actituds anti-catalanes del PSOE (PSC), el xantatge de Radio 4, si Esquerra votava la llei de la memòria històrica, les practiques lerrouxistes de fins i tot els sectors més catalanistes del PSC, el trist paper dels diputats de la sucursal del PSOE votant a favor de la secessió lingüística del català (estatut valencià) la nul·la incidència dels diputats gironins del PSC en la presa de decisions, la nul·la preocupació pels problemes de les comarques gironines, i votant fins a sis vegades en contra del que ells mateixos van votar al Parlament de Catalunya.

Cal un vot útil, que el PP no ens amagui el camí cap a la llibertat, que el PP no faci bo el lerrouxisme del PSOE(PSC). Aturem aquells que demanen el vot contra aquest País.

Ni PP, Ni PSOE (PSC) pensen en Catalunya, utilitzen Catalunya en benefici propi i electoral espanyol, ho hem vist en els cara a cara Rajoy –Zapatero.

A Catalunya tenim més pluralitat, existeix vida intel·ligent més enllà d’aquests dos partits. ERC, CiU, i Iniciativa tenen l’obligació d’encapçalar un nou marc. Caldrà superar ideologies per pensar en el País, el proper 9 de març hi tenim una oportunitat, aturem el bipartidisme, el lerrouxisme i l’espoli fiscal.

Joan Puig

04 de març 2008

(336) Palma(PSOE/psc) i Xuclà(CiU) no és comprometen a un finançament de model concert econòmic


http://www.stoppp.cat/ stop PSOE/psc

Malgrat que els seus programes electorals ho diuen, no han volgut contestar la pregunta que els hi he fet al debat organitzat per la FOEG, aquest matí a Girona.

El debat i han participat en Biel Jover (IC), Alícia Sánchez Camacho (PP), Jordi Xuclà(CiU) Montse palma(PSOE7PSC) i jo mateix, i consistia a contestar una sèrie de preguntes que la direcció de la FOEG realitzava als diferents representats dels partits gironins.

En la trobada hi han estat presents bona de la premsa gironina, que ens han escoltat al llarg de les quasi tres hores de durada, vull agrair a la FOEG l’oportunitat que ens han donat de parlar de temes importants, model econòmic, finançament, ensenyament, immigració entre altres.

Ni PSC, ni CiU han parlat de finançament, semblava que tenien pànic al tema, malgrat que aquesta qüestió ha d’ésser discutida abans de l’agost d’aquest any, sorprenent el seu trist paper, tots som conscients que sense un bon finançament difícilment assegurarem l’estat del benestar i una economia competitiva.

La representant del PP, ha estat en fals durant tot el debat, el Pizarro els va deixar amb les vergonyes a l’aire, en la seva darrera visita a Girona, insultant als emprenadors gironins

Diari de Girona “El número 2 de la candidatura, Joan Puig, va declarar que, "després de 4 anys in albis, el PP porta el pitjor i a sobre ve a insultar la petita i mitjana empresa". Per Puig, les declaracions del candidat popular són "un insult", ja que vénen d'algú que "s'ha forrat a partir del dèficit fiscal de Catalunya". "Només falta que a més d'haver impedit la creació d'un gran grup energètic català ens hagi de donar lliçons", va afegir el candidat republicà, fent al·lusió a l'OPA de Gas Natural sobre Endesa, empresa de la qual Pizarro va ser president. De tota manera, el candidat d'ERC també va dirigir dures paraules al PSOE, en considerar que va "callar i atorgar" per fer possible el fracàs de l'OPA. Així doncs, Puig va criticar la "genoflexió" que els socialistes fan "quan els sectors econòmics del PP collen", per la qual cosa va fer una crida als gironins a votar ERC. I és que, segons va indicar, "el PP sol des de l'oposició no hauria pogut fer algunes de les coses que ha fet", i per això va considerar prioritari que el PSOE no tingui una àmplia majoria.”

(335) Una majoria absoluta del PSOE/PSC tant o més dolent per Catalunya que el PP

www.stoppp.cat i STOP PSOE/psc

Després de la segona presa de pel d’ahir el vespre, el debat ZP/Rajoy, alguns d’aquests reputats analistes i anomenats experts parlen d’una possible majoria absoluta dels socialistes.

Una majoria absoluta és el mateix que una majoria amplia, aquesta situació seria tant o més perjudicial pels ciutadans catalans que una remota victòria del PP, avui ja descartada per tothom, fins i tots pels mateixos populars.

El debat d’ahir hi va perdre Catalunya, el nostre país va ésser objecte de moneda de canvi entre ZP/Rajoy, Catalunya objecte de l’espoli fiscal, per uns i pels altres. Uns t’ho diuen a la cara i els altres amb bones paraules.

Tots ja ho tenim clar, el PP ja no guanya, ara el perill és que guanyi el PSOE/PSC per una majoria amplia. El PP fa bo el PSOE, i ens tanca els ulls del veritable perill, ZP és un veritable encantador de serps, però al final no compleix, ni estatut, ni nou finançament, una nova bufetada a Catalunya.

Si sou de dretes voteu CiU, i si sou de centre esquerra o d’IC confieu amb Esquerra, ens equivocarem, però no ens vendrem el País.

03 de març 2008

(334) “NOMÉS JOAN PUIG NO CANVIA AL CASTELLÀ”

E-noticies i agencies: Els candidats al Congrés Dolors Nadal (PP), Joan Puig (ERC), la diputada Carme Garcia (ICV-EUiA) i el dirigent Manel Silva (CiU) van ser esbroncats per expressar-se en català durant un acte d'afectats per les entitats Fòrum Filatèlic i Afinsa per a que els partits plantegessin com resoldre la seva situació, que es va celebrar al Palu de Congresos de Barcelona. Com a resposta, Nadal va canviar al castellà, de la mateixa manera que el representant de CiU, Manel Silva, que va confessar als assistents que "en casa hablo castellano". També la representant d'ICV va canviar al castellà al final del seu discurs, mentre que Joan Puig va mantenir el català.

Cal afegir que el PSC/PSOE no va donar ni la cara, lògicament i vist que fins i tot a Girona fan actes integrament en castellà, no tinc cap dubte que hagués fet el a mateix que la resta de participants, renunciar al català i al País.

02 de març 2008

(333) Només Esquerra pot aturar el PP a Girona

Acte central a l'audiori de Girona
http://www.stoppp.cat/

El candidat d'Esquerra per Barcelona, Joan Ridao, ha plantejat Esquerra com ‘l'única força política capaç d'alliberar Girona de la dreta més rància i anticatalana', en referència al PP, precisament en una demarcació on el sisè diputat gironí se'l disputen PP i Esquerra.

En el míting central de la campanya, Ridao i Carod-Rovira, han insistit en la 'unitat dels diputats catalans de tradició democràtica' per 'collar Zapatero en la seva investidura i posar-li com a condició la publicació de les balances fiscals i el nou model de finançament’. Ridao també ha carregat contra CiU i PSC. En el primer cas, per 'no aclarir si donarà suport al PP’; en el segon, per no aclarir si 'també trencaran la disciplina de vot' els diputats socialistes catalans ‘si el PSOE proposa Bono com a president del Congrés’.

D'altra banda, el número dos per Girona, Joan Puig, ha aprofitat la seva intervenció per denunciar un xantatge del PSOE a Esquerra: ‘donar suport la Llei de la memòria històrica a canvi de no tancar Ràdio 4’.

L'acte central de campanya d’Esquerra s'ha celebrat a Girona, capital de la demarcació on hi ha en joc un escó amb el PP que en les darreres eleccions va obtenir Esquerra. Es tracta de Joan Puig, número dos a la llista gironina, o Alicia Sánchez Camacho, del PP. Si el tornés a guanyar Esquerra, el PP no tindria representació a les comarques gironines i els sis diputats gironins es repartirien a parts iguals entre PSC, CiU i Esquerra, dos per cadascun, com actualment.

Ridao, al finalitzar l'acte, s'ha remès a la llegenda de Sant Narcís, patró de Girona, per explicar que 'com les mosques de Sant Narcís, Esquerra alliberarà la ciutat de l'ocupant'. En aquest cas, de la 'dreta més anticatalana i més rància'. Per la seva banda, el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha apel•lat a la unitat de les forces catalanes 'de tradició democràtica per anar juntes al Congrés dels Diputats i condicionar la investidura de Zapatero’. 'No hem anat junts a favor de la publicació de les balances fiscals'?, s'ha preguntat, com també ‘del concert econòmic, la gestió dels aeroports, el retorn de tots els papers de Salamanca’, entre d'altres, ha dit. 'Tinguem el coratge nacional i la valentia democràtica de dir-ho junts a Madrid', ha insistit, afegint que si Zapatero no acceptés aquestes condicions, no se l'hauria de fer president.

Ridao ha apuntat les balances fiscals i el model de finançament com a condicions bàsiques. CiU i PSCDurant el míting també hi ha hagut paraules per a CiU i PSC. En el cas de CiU, Ridao ha insistit que votar-los seria donar un 'xec en blanc que ningú no sap qui cobrarà', i li ha recriminat que no hagi aclarit si donarà suport a Mariano Rajoy en el cas que guanyi les eleccions 'amb un sol vot més que el PSOE'. Ridao ha contestat a les declaracions de Mas, que ha dit que quan Esquerra ha tingut la clau a Madrid, l'ha desaprofitat, i ha dit que en realitat aquesta clau l'ha fet servir per obrir la casa del progrés. Ridao ha remarcat que ‘CiU va obrir la casa dels horrors', en referència a la retallada de l'Estatut de Catalunya, i la 'porta del Majestic' en referència al suport dos anys consecutius a la investidura d'Aznar.

Pel que fa al PSC, Ridao ha lamentat que la candidata d’aquest partit, Carme Chacón, no respongués a la seva pregunta en el debat a TV3 sobre si el seu grup parlamentari 'trencarà la disciplina de vot i votarà en contra de fer Bono president del Congrés’. Demostració matemàtica del vot útilEl cap de la llista per Girona, Francesc Canet, ha reclamat el vot útil cap a Esquerra, perquè és precisament en aquesta circumscripció on es disputa un escó amb el PP. Canet ha afirmat que 'milers de vots socialistes es llençaran directament a la paperera i serviran només per fer Alicia Sánchez Camacho diputada', és a dir, 'perquè Rajoy tingui un diputat més'.

En la meitat de l'acte, s’ha projectat en una pantalla gegant una presentació de vídeo per demostrar matemàticament, a través de la llei d’Hondt, com a Girona els diputats no triaran els candidats barcelonins, Herrera, Ridao o Duran, sinó en realitat es farà una tria entre l'escó d'Esquerra o el del PP. 'Per evitar que el PP recuperi Girona, només hi ha quatre combinacions', mostrava el vídeo. 'Que el PSC tripliqui els vots del PP, que CiU tripliqui els vots del PP, o que Esquerra dobli els vots del PP', és a dir, 40.000. 'Les matemàtiques són així, a Girona només hi ha un diputat en joc. PP o Esquerra, tu decideixes', acabava el vídeo.

Xantatge del PSC El número dos per Girona, Joan Puig, ha assegurat en el seu discurs que els socialistes van fer xantatge a Esquerra per aconseguir aprovar la Llei de la Memòria Històrica. Segons ha dit, el portaveu del grup parlamentari independentista a Madrid, Joan Tardà, va rebre una trucada de la llavors diputada Carme Chacón en què li va assegurar que si votava a favor de la Llei de la Memòria Històrica, Radio 4 no es tancaria.

El míting central de campanya d’Esquerra, el més multitudinari de tota la campanya i un dels més multitudinaris i espectaculars d'Esquerra que s'ha fet mai als Països Catalans, s'ha celebrat a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona, on han assistit més de 1.300 persones. Durant l'acte, hi hagut també una actuació musical i les intervencions de la número 3 per Girona, Laia Cañigueral, i el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, que ha apostat pel 'divorci de Catalunya i l'estat espanyol’.

(332) Votant ERC s'atura el PP, que és el que volen la majoria de gironins,

http://www.stoppp.cat/

“Entrevista publicada aquest dissabte al diari de Girona

L.Fanals, Girona.
Després d'haver deixat l'Ajuntament de Blanes, Joan Puig (Malgrat de Mar, 1959) està treballant durament aquesta campanya per mantenir l'escó i evitar que se l'emporti el PP.


-Vostè és el "sisè diputat"que balla i que tothom es disputa. Se sent en perill?-No, per una feina feta. És bo que tots vulguin el sisè diputat, però el vot útil es concretarà en Esquerra. Votant ERC s'atura el PP, que és el que volen la majoria de gironins, que no es deixen enredar per un PP que està a l'extrema dreta pura i dura. La gent no és tonta i entén que la gent que va mentir amb 200 morts sobre la taula l'11-M no pot tenir representació a Girona. És una lluita explicativa de la feina feta. Es tracta de triar algú que ha estat pensant en les comarques de Girona o algú que ha estat ?desaparegut durant 4 anys i només ha vingut ara en campanya. Diuen que m'agraden els reptes; fa 4 anys era un impossible i ara estic molt animat per repetir-ho.
-Estan centrant la campanya en evitar que surti el PP. Els ciutadans els poden retreure la falta de propostes pròpies?-No, perquè nosaltres no centrem la campanya només en això, sinó també en les propostes i la feina feta. Jo he defensat el territori, he estat al costat dels alcaldes i regidors en temes com la millora de les condicions del tren d'alta velocitat. El PSC, mentre no tingui grup propi, no pot donar mostres de credibilitat. Jo els dic diputats-grans magatzems, perquè mentre hi siguin a l'hora de votar, poden dedicar tot el temps a passejar per Madrid. I al final, tots demanen el vot útil. El PSC-PSOE només està dient que "ve el coco", i tenen raó, si no hi vas, vénen ells. Però a Girona, és ERC qui l'atura. A més, en feina feta no hi ha color. Els tres diputats que hem estat a Madrid hem fet una feina i ens hem mantingut ferms amb les comarques de Girona, cosa que no poden dir els altres diputats gironins. El PSC depèn del PSOE, per tant fa el que diu el PSOE i mai s'han aixecat en contra d'alguna decisió del PSOE. I CiU, a la qual respecto la feina, no ha prioritzat sempre els interessos dels gironins.
-En el llibre "El més calent...al front de Madrid" expliquen l'hostilitat amb què s'han trobat. Es pot fer pedagogia i canviar-ho? -La pedagogia que fa ERC és parlar clar, dir que aspirem democràticament a la independència. Mentrestant, defensem els interessos de Catalunya. L'hostilitat es combat dient el mateix aquí que a Madrid. Jo crec que els altres no ho han fet. I els demòcrates de Madrid agraeixen que els parlis clar, i que vulguis tenir veu pròpia. Però també hi ha un entorn més hostil, que no està per tonteries. Jo crec que el PSOE no ha estat sempre a l'alçada de circumstàncies.
-Francesc Canet comentava que la seva feina a Madrid s'havia vist eclipsada per l'espisodi de la piscina. Creu que ha estat així? -Per la piscina he patit una de les campanyes més bèsties contra un diputat que s'han produït. Vaig tocar gent poderosa, i aquesta gent s'ha empipat. Però no me'n penedeixo. Allò ha permès que a Mallorca el PP hagi perdut les eleccions, ERC hi ha tingut presència, hi ha hagut un canvi i hi ha un govern amic en tema de cultura i llengua catalana. Ha valgut la pena. Això és una part, però darrere hi ha molta feina. Sóc el diputat gironí amb més iniciatives i més intervencions. S'ha focalitzat en aquest episodi, tot i que no vam fer cap acte il·legal -ens ho va reconèixer el Suprem- i ara només falta que compleixin la Llei de Costes. A vegades és l'anècdota que queda, però hi ha una feina feta: la comissió de l'11-M, la comissió dels pressupostos, etc.
-Parlant de pressupostos, al principi de legislatura els van donar suport i ara, en els últims, no. Què els va fer canviar d'opinió? -Hi ha dues fases: una durant la tramitació de l'Estatut, en què hi havia compromisos, el PSOE va negociar i es van acceptar les nostres propostes. A partir de l'incompliment de l'Estatut, de la presa de pèl, hi ha un distanciament i plantegem les coses clarament. Si no ens arribem a plantar, la disposició addicional tercera no s'aplica correctament. ERC té uns principis, i no creiem en els xantatges. Això a vegades els ha trastocat. Zapatero, amb la llei de la memòria històrica, va intentar fer canviar el nostre posicionament i ens va oferir salvar Ràdio 4 si votàvem la llei de la memòria històrica tal com estava. Nosaltres vam dir que no, i avui hem salvat Ràdio 4 i hem mantingut fidelitat al compromís cap a la gent de la memòria històrica.
-Veuen factible que ERC doni suport a la investidura de Zapatero? -Abans d'asseure'ns, publicació de les balances fiscals. I volem que Catalunya cobri per avançat: no fiarem. Per això estan dient que volen altres partits perquè abarateixen el cost, ja que prioritzen altres coses, no el país. PSC i CiU porten al seu programa un model de finançament de concert econòmic. Jo els preguntaria: fins quan aguantaran el compromís? L'Estatut ja parlava d'això, però uns van desaparèixer i els altres amb una nit se'l van carregar. Ara ho posen al programa una altra vegada. Això és el que fa perdre la credibilitat a la política. Aquest país no podrà ser competitiu ni socialment avançat si el finançament no s'arregla en aquesta legislatura. I si anem junts, el govern espanyol, el PSOE, haurà de rectificar. Però a la crida aquesta que hem fet a respondre conjuntament, no hi ha resposta.
-A més de desenvolupar l'Estatut, què cal fer els propers 4 anys? -L'arribada de l'Alta Velocitat, que és prioritària a Girona, no pot tapar les necessitats que tenim. Que el TAV, com que suposa molts milions, no ens tapi la realitat, que és inversió en rodalies, compliment de les infraestructures a un ritme adequat i d'altres necessitats per fer competitiva Girona.
-Si no surt escollit, què farà? -Vaig deixar de fer de regidor de Blanes perquè era un compromís que ja tenia, i estic convençut que vaig a fer de diputat a Madrid. De tota manera, si no surto o no prenc possessió estaré a les ordres del partit. Un està en llocs, i quan acaba s'ha de tornar. Ha estat un plaer ser diputat d'ERC a Madrid, i l'experiència s'ha de compartir i traslladar. Si no surto, tornaré a la meva vida privada. Ara, això no vol dir que deixi la política. No desapareixaré del debat polític. Seguiré donant la meva opinió a través dels canals i espais que existeixen. Potser sóc complicat, però sóc així i dic el que crec. Estic encantat d'haver tingut l'oportunitat de passar 4 anys a Madrid, i si puc repetir, hi aniré amb més força i amb l'experiència acumulada.