(352) La morbositat de la derrota: més de 6000 visites en cinc dies

“Com deia Joan Fuster, prefereixo seguir fent política, abans que me la facin per mi.”

El proper 31 de març deixaré d’ésser diputat, i el passat mes de gener vaig deixar d’ésser regidor per pròpia voluntat. Aquesta situació ha despertat l’interès de molta gent (rècord de visites als meus blocs, blogspot, vilaweb i esquerra, preguntes a amics i familiars sobre el meu futur,....), alguns de bon rotllo, però d’altres no amaguen el somriure.

Sempre he dit que la política no és per tota la vida, en el seu moment ja vaig mostrar el meu desacord amb la decisió de part de la direcció gironina d’esquerra de no posar-me de cap de llista, però això no treu el meu dret a tornar a la meva vida professional, mai ho he deixat i mantinc el meu compromís.

Per aquest motiu, estic preparant el meu retorn a la meva vida professional, a partir del mes d’abril, el que no vol dir que deixi de participar de la vida política, tant a nivell local com nacional, sempre he dedicat part del meu temps a realitzar activitats i per tant seguiré treballant en aquesta línia a favor del País.

La Casa del Poble, la reflexió sobre el País, Esquerra i altres compromisos ompliran part del meu temps. I sempre que la direcció del meu partit cregui que puc ésser útil, sap que podrà comptar amb mi.

Algun mitjà de comunicació ha escrit que la nit electoral, jo estava “amb un rostre bastant desencisat i abatut” no és cert, no han entès res, tenia assumit des del més de desembre (quan van decidir que anés de segon) que tenia molt difícil tornar sortir elegit, si estava trist era pel meu partit, pel seu dolent resultat i que cal seguir treballant i reflexionant amb més força per recuperar-se, Esquerra és el partit que portarà aquest País a la seva sobirania.

De tot cor, gràcies a la bona gent, que de veritat s’ha preocupat pel meu futur.