07 de març 2008

(341) Per la pau, el diàleg i la llibertat


A LES URNES, CIUTADANS!!!!
L’any 1940, tota Europa havia estat ocupada. Només resistia un reducte de
democràcia i llibertat: Anglaterra. En aquell context, Winston Churchill va fer
un discurs que va passar a la Història. Creiem que és bon moment per
recordar-lo: "Defensarem la nostra illa a tota costa. Lluitarem a les platges,
lluitarem allà on desembarquin, lluitarem als camps i les muntanyes, i
lluitarem als carrers. Mai ens rendirem!"


Tenim una responsabilitat històrica. Aturar el PP a Girona. Es un combat que
compartim tots els demòcrates, els catalanistes, la gent de progrés, la gent
d’esquerres. Tots estem d’acord en una cosa: el PP ha de quedar fora. I que
només hi ha un vot útil, un únic vot, per aconseguir el triomf de la llibertat, i
és el vot a ERC.


El teu vot és decisiu. Posa el teu vot al servei de la llibertat.
Posa el teu vot a treballar al costat de la democràcia. Vota ERC, atura el PP.
En la batalla de la llibertat i la democràcia, mai un vot havia valgut tant

ERC tanca aquest divendres la campanya electoral, amb un acte a la Bisbal
d’Empordà.


Prèviament, el cap de llista Francesc Canet ha valorat molt
positivament la campanya electoral endegada per ERC a Girona, no només
la campanya convencional, sinó també la que s’ha desenvolupat a Internet
al voltant de la web www.stopPP.cat Per Canet, s’ha tractat d’una campanya
important “tant per la seva originalitat com per l’èxit que està assolint, i
estem convençuts que amb el suport de tothom guanyarem el diputat que
està en joc amb el PP”.

Respecte la campanya “Girona decideix: ERC o PP?”, val a dir que no es pot
disposar de dades al voltant de la important difusió del powerpoint per
correu electrònic, però sí que se’n disposen tant de la web com dels vídeos.
Així, i a tall d’exemple, val a dir que s’han aconseguit milers de visites, fins
al punt de col;lapsar-se el comptador de la web, i que el darrer vídeo s’ha
situat entre els més vistos a YouTube a nivell estatal.

Al mateix temps, Canet ha volgut reiterar la importància del vot de
diumenge, ja que “l’abstenció només beneficia el PP”. “Des dels mitjans de
comunicació, que ho han analitzat obertament, fins als altres partits, que ho
han reconegut implícitament, tots els gironins són conscients que el sisè
diputat en joc a Girona és entre ERC i PP”.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per la dignitat del moment, estic fart que després de tants anys estiguem al mateix lloc.

El diàleg és l'única solució al conflicte.

Josep Cabana ha dit...

Estic decebut. El partit en el que milito des de no fa gaire, ha actuat en els últims anys d’una forma molt estranya, fent pactes Express a corre-cuita i empassant-se algun gripau. La veritat és que les coses han de canviar. Així dons, el proper diumenge, votaré en blanc, i així faré saber a ERC que no han fet les coses bé.
Amb el meu vot en blanc, faré que ERC perdi un diputat a Girona, i si molts fan com jo, també perdran vots a les altres demarcacions.
Amb el vot en blanc, faré que ERC sigui dèbil.
Amb el meu vot en blanc, aconseguiré que ERC no tingui poder de negociació.
Amb el meu vot en blanc, faré saber als espanyols, que ja m’està bé que no es publiquin les balances fiscals, o que no es puguin convocar referèndums.
Amb el vot en blanc, faré saber als espanyols, que encara han d’invertir menys a Catalunya, ja que després del desgavell de les infrastructures, aconseguiran més representació. Si inverteixen menys, encara trauran mes vots.
Amb el meu vot en blanc...
Però ara que hi penso. Si em quedo al sofà de casa, aconseguiré el mateix, sense cap esforç, A més, ja tinc experiència amb això del sofà. Soc un crak amb això.
Al referèndum de l’estatut ja ho vaig fer. Em vaig quedar a casa per castigar als polítics. I quin va ser el resultat? Que gràcies a la meu càstig, va sortir un estatut que no volia. De fet vaig fer el mateix a les ultimes eleccions municipals, i gràcies a això, ERC no va tenir massa marge de maniobra.
Això em recorda a la meva filla. Quan era petita i s’enfadava molt, plorava pels descosits i la ràbia la feia actuar impulsivament, mossegant-se el dit. Així deixava de plorar per la ràbia, i passava a plorar pel dolor. Amb aquest acte de rauxa, passava d’enfadada a ferida.
Potser si voto en blanc o em quedo a casa, estic fent una cosa semblant.
Crec que la solució no és bona. Quedant-me a casa o votant en blanc (mossegant-me el dit) faré un acte de dignitat i de rauxa, però empitjoraré la meva situació. Així què és el que puc fer?
Definitivament, la rauxa per si sola, és dignificant, i satisfactòria durant un instant. Però la rauxa, cal canalitzar-la i ha d’anar acompanyada de seny.
Enlloc de castigar-me a mi mateix, castigant a ERC, potser caldria fer-ho d’un altre manera.
Ja ho sé. Votaré a PRC. Aquests si que no es van amb futileses. Començarem de nou. Com ho va fer ERC als anys 80. Poc a poc, el PRC anirà creixent i farem les coses bé. Es clar que tornem enrera trenta anys, i després de trenta anys, potser el PRC fa igual que ERC.
I si aprofito la tradició, la feina feta fins ara, molt ben feta, tot s’ha de dir, la estructura i la gent d’ERC? Potser si manessin els de Reagrupament tot seria diferent.
A veure. Ara castigo a ERC i els deixo dèbils. Al proper congres la direcció d’ERC haurà de canviar d’estratègia, i es podrà redreçar la situació. Però... ara per ara, els de Reagrupament, o els d’Esquerra independentista, són minoria. Podran fer-ho? I si ho fan ... Si ERC és dèbil, tindran eines per treballar com crec que s’ha de treballar? No.
Ara ja ho veig clar. El que he de fer, és fer que ERC sigui forta. Evitar donar arguments als espanyols sobre la decadència de l’independentisme, i des d’aquí, treballar per fer que les coses canviïn dins d’ERC. He d’involucrar-me. Des del sofà de casa, les coses no es mouen. Tampoc es mouen amb un paper en blanc. I tornar a començar de zero, no és pràctic, quan ja s’ha fet tanta feina.
Votaré a ERC, i després seré actiu.

A veure que es diu per internet.

A Esquerra Independentista:
http://www.esquerraindependentista.cat/noticies/girona-decideix-erc-o-pp

Andreas - Berlín 2008-03-03 18:25:01Donç edanvant Jordi, queda't a casa, i afavoreix el PP perquè aíxí és com funciona el joc.Sembla mentida! Començo a estar fins un lloc molt concret del meu cos de la gent que entra en aquesta pàgina per posar-nos de volta i mijta, enlloc de dirigir la seva energia a redreçar la situació. ENS HEM DE MULLAR NOI! Com et penses que a Berlín hem aconseguit mantenir la coalició entre l'esquerra i els verds? Al sofà de casa????? Primer eleccions noi, i després a posar el partit al seu lloc, em sembla que en Català es diu SENY, el contrari en Alemany és KAPUTT!!

I A reagrupament: http://www.reagrupament.cat/

Malgrat que la fatiga del catalanisme tendeix a fer-se crònica, és de vital importància no deixar-nos endur pel desànim. És cert que hi ha dies que potser ho engegaríem tot a regar. Nedar contracorrent no és gens fàcil. Però cal tenir perspectiva històrica. Per exemple, és bo recordar que molts catalans abans de nosaltres han passat per moments igualment difícils. I, no cal dir-ho, el país ha travessat etapes molt més dures que l’actual, encara no fa algunes dècades. I se n’ha sortit prou bé. A empentes i rodolons, però som ben vius.
Tal vegada els darrers quatre anys han estat decebedors en més d’un sentit. Potser els partits catalans no hem estat sempre a l’altura de les circumstàncies. Segurament, també, hem comès errors. Però precisament per això el dia 9 de març hem de fer un exercici de responsabilitat i acostar-nos al col•legi electoral. Res no complauria més als enemics de Catalunya que ens quedéssim a casa. Els dirigents del PP i del PSOE precisament voldrien veure’ns així: desmobilitzats, apàtics, desesperançats. En una paraula: vençuts.
No els darem aquesta satisfacció. Ans al contrari, el dia 9 hem de donar-los una lliçó com a poble. I encara som a temps de parlar amb la família, amb els amics i amb aquells companys de feina que tinguin un mínim de sensibilitat catalanista. Provem de convèncer-los perquè es mobilitzin i no caiguin en l’apatia nacional que tant ens pot perjudicar. Mai cap poble no ha aconseguit ser lliure assegut al sofà de casa. Que els ho preguntin als kosovars.
El dia 9, doncs, tothom a participar en la recollida de signatures que organitzen la Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Porgrés. Hi haurà taules ubicades a la vora de molts col•legis electorals. No hi podem faltar.
Francesc Mortés
Membre de Reagrupament.Cat

Decididament. No em penso mossegar el dit.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos i ajudem-nos.