Avui, jornada de reflexió, el diari El Punt publica dins la seva ja clàssica secció electoral “metamorfosis” el següent apunt:“El Punt.- Carles Ribera.- El sisè diputat que ara fa quatre anys va obtenir ERC aquest any se'l disputen aferrissadament els republicans i els populars, curiosament les formacions més oposades de l'arc parlamentari. Ara bé, si els d'ERC s'hi juguen perdre un diputat, el principal afectat, Joan Puig, s'hi juga el càrrec públic que li queda després d'haver deixat l'Ajuntament de Blanes.”
Fins ara, totes les metamorfosis publicades a EL PUNT sobre polítics acabaven transformades en persones conegudes. En el cas d’avui, la fotografia es va difuminant fins quedar en blanc, un fet que d’entrada fins i tot semblaria un elogi, “Puig de pedra picada”, però en la part final del text llegeixo que el periodista diu que “s’hi juga el càrrec polític”, i això és una afirmació que trobo fora de lloc.
I, en aquest cas, encara amb més motiu.En primer lloc, sempre he tingut clar que la dedicació política professional no és per sempre i, per tant, mai he deixat de tenir previst el meu retorn a la meva activitat professional. En segon lloc, no és gratuït que ara fa unes setmanes vaig deixar de ser regidor. De cap de les maneres en sóc el principal afectat perquè si surten elegits més diputats estatals, qui surt perjudicat és aquest país.
Tinc molt clar que si no surto elegit no desapareixeré ni políticament ni socialment. El meu partit ha estat i seguirà sent Esquerra i, passi el que passi, molts projectes m’esperen. Si no fos d’aquesta manera difícilment podria haver realitzat una campanya tan intensa ni haver recorregut 10.000 km pel territori i tenir tot l’entusiasme del món per aconseguir deixar Girona lliure de PP, que és difícil, però no impossible, tal i com ja va passar fa 4 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada