M’agradaria creure el que diuen els seus programes electorals, però els fets demostren que ni tant sols els acaben defensant, ho van demostrar en la tramitació de l’Estatut, el 30 de setembre van aprovar un model de resultat “Concert Econòmic” i tant el PSC com CiU ho van oblidar als pocs dies.
Actituds com aquesta provoquen desànim a la política, hi estic completament d’acord, alguns dels que van brindar amb cava per l’estatut del 30 de setembre ho van fer rient-se dels ciutadans d’aquest País.
Avui juntament amb Francesc Canet he presentat les propostes de finançament pel nostre país i entre els documents lliurats als mitjans de comunicació s’hi troba la publicació feta per la Fundació Josep Irla “Balances fiscals 1995-2005."
2622 euros de cada ciutadà català se’ls queda l’Estat, fins i tot si Zapatero compleix la seva promesa de retornar 400 € a una majoria de ciutadans, encara ens deuria 2222.-€, s’hi afegim l’acumulat d’aquests darrers anys, és faria bona la dita del pensador Francesc Pujols “Vindrà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat”
Malauradament, la frase no és certa, tot lo contrari, paguem i moltes vegades doble, l’Estat Espanyol ens costa molt car, si PSC i CiU complissin tant sols el que diuen en el seu programa electoral, estic convençut que el resultat seria un altre, lamentablement ells és neguen a signar un acord d’unitat d’acció en temes de finançament.
1 comentari:
prou ja de robatoris
prou de botiflers
Publica un comentari a l'entrada