Article d'Eric Bertran a "e-noticies"El candidat d'Esquerra per Girona Joan Puig va reptar la candidata del PPC també de Girona, Alícia Sánchez Camacho, a mantenir un cara a cara a l'e-tv, la televisió d'aquest mateix diari. La proposta ja farà quinze dies que està a l'aire i Sánchez Camacho sembla que respon amb la llei del silenci, potser perquè ens n'oblidem.
Ja és mala sort perquè jo vull fer memòria. I tinc especial interès en recordar que Sánchez Camacho no diu res perquè són els dos candidats que em queden més a prop - viuen tots dos a Blanes- i perquè vull una Girona alliberada del PP durant una legislatura més. Segons les enquestes aconseguir això segon depèn de que Esquerra obtingui dos escons o només un.
D'en Joan Puig puc dir-vos que som amics. I som amics no tan perquè visquem a prop sinó perquè és una persona pròxima, que quan la necessites hi és, i que a més no para mai quieta. Ens hem arribat a trobar a molts llocs i en molts actes diferents per tot el país. A més, és un diputat que actualitza diàriament tres blocs a internet. Sense oblidar que és el diputat català - sense comptar portaveus parlamentaris- que més propostes ha fet al Congrés Espanyol en aquesta darrera legislatura.
De l'Alícia Sánchez Camacho us podria dir que m'agradaria molt conèixer-la - sí, tot i ser del PP-. El problema però, és que l'única vegada en què vam coincidir ella va girar-me la cara des de lluny.Així són les coses. En Joan Puig té un discurs propi més enllà del partit a on milita i l'Alícia Sánchez Camacho no se sap si té discurs perquè de fet, es podria dir que, mai no se l'ha sentit intervenir al Congrés. Ella sabrà el que fa a Madrid.
Ara bé, si ja en campanya electoral no és capaç de defensar el que proposa en un cara a cara, què és el que defensarà a Madrid suposant que hi vagi? Un candidat mai no pot amagar-se de les persones a qui demana el vot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada