(377) Des de Blanes: l´alternativa al Segre

Article publicat avui al Diari de Girona.

Demano un debat seriós i honest sobre l'aigua. Les coses s'han fet malament i la impaciència és un mal símptoma, sobretot per l'esquerra. En situacions d'emergència tot pot ser estudiat, i dic estudiat.

La proposta és molt clara: a partir d'octubre la producció de la dessaladora de Blanes pot anar a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els 10 hectòmetres cúbics d'aigua potable que produeix a l'any representen quasi la meitat de l'aportació del transvasament provisional del Segre, i a un cost molt menor.

La solució la tenim a les nostres mans, i és viable, i per tant demano a l'Agència Catalana de l'Aigua que escolti la proposta. Dic que és viable perquè l'any passat, i en ple estiu (els mesos de màxima demanda) la dessaladora de Blanes va patir una greu avaria i va estar aturada durant sis mesos. Els 12 municipis que reben aquesta aigua no ho van notar: van sobreviure amb els pous de la Tordera.

Ara estem parlant que aquests mateixos municipis, i només a partir d'octubre, quan comença el temps de mínima demanda, i fins que entri en producció la dessaladora d'el Prat, tornin a utilitzar els pous del riu, i que la producció de quasi un hectòmetre cúbic d'aigua dessalada al mes vagi a qui ho necessita. Si va ser possible a l'estiu, encara és més factible fer-ho a l'hivern.En cap cas els 12 municipis que s'abasteixen de l'aigua de la dessaladora patirien problemes.

Tenim suficients garanties i està documentat. Els pous tenen prou aigua per suportar aquesta solidaritat i a més estalviaríem molts milions d'euros a l'erari públic. I el que és més important, evitaríem impactes territorials i debats estèrils.Les dades i els fets possibiliten aquesta situació que, juntament amb altres mesures realistes, permetria evitar un transvasament que aixeca ampolles i que a més ha estat mal plantejat.

PER ÚLTIM, només vull destacar que en situacions de crisi cal deixar les rivalitats polítiques de banda, i cal buscar totes les solucions: les de curt termini, però també les de mitjà i llarg termini. Crec que totes les propostes són dignes d'ésser estudiades, dic tan sols estudiades i posades, si s'escau, en crisi.

Els que gestionem, sabem que a vegades és difícil dur a la pràctica les teories. I en temes mediambientals, encara més. Ser ecologista a l'oposició és molt fàcil, però és quan s'està al govern que cal demostrar-ho.