Gràcies a la meva família per haver-me permès gaudir d’aquesta oportunitat i per haver-me donat la sorpresa, una gran sorpresa aquest darrer dissabte, una trobada amb tants amics.
Escric aquestes ratlles a dalt de TAV, de tornada de Madrid, on he anat com a membre de la Diputació permanent i portaveu adjunt al darrer acte de la legislatura, aprovar la darrera acta, he aprofitat per saludar a companys i personal de la cambra.
He compartit aquest darrer acte com a diputat amb Llamazares, Pedro Azpiazu, Joseba Beloki, Uxue Barcos, Begoña Lasagabaster, Sánchez Llibre, Martínez Pujalte, Diego Lòpez Garrido, Montserrat Colldeforns, i fins i tot de Teresa Cunillera i Eduardo Zaplana, entre altres. Lògicament he saludat per darrera vegada al President Marin i a la resta de membres de la mesa, abans de marxar de l’edifici de la carrera de Sant Jeronimo per darrera vegada com a diputat.
Pujant al despatx he coincidit amb la nova portaveu del PP Soraya Saez de Santamaria a qui he felicitat pel seu nou càrrec, donarà que parlar, sense cap mena de dubte.
Finalment he recollit les darreres coses del meu despatx, he tancat l’ordinador, la llum i la porta, i he desitjat sort als companys i treballadors del Grup Parlamentari que avui hi eren presents, en Ramon i l’Eva.
Han estat quatre anys intensos, impagables i plens d’experiències, ningú m’ho traurà, ha estat una satisfacció haver estat diputat per ERC a Madrid, he fet el que he pogut i he cregut, gràcies per haver tingut aquesta oportunitat.
Gràcies a tots i a totes, pel vostre encoratjament, podreu seguir comptant amb mi, allà on sigui, no ho dubteu.
31 març 2008
(365) Madrid (2004-08), fi d’una etapa
(364) On eren els dirigents del PSC i CiU?
Van deixar desemparats alcaldes i regidors d’aquests partits que varen participar a la manifestació d’aquest diumenge a Girona, la més multitudinària de les celebrades (18.000 persones), malgrat l’intent de desactivar que alguns han promogut durant tots aquests anys.
Tot plegat m’ha generat més interrogants, alguns d’aquests assistents van anar votar i ho van fer-ho pel PSC i CiU ? estic convençut, fins i tot que molts van votar aquestes dues opcions que no han recolzat les protestes. Més ben dit, han anat contra els interessos d’aquest mateixos alcaldes i regidors que ahir fins i tot van organitzar autocars per anar-hi.
Perquè no hi van anar-hi els dirigents del PSC i CiU? La resposta ens la va donar el resultat del 9-M, si fos dirigent d’aquests dos partits tampoc hi aniria, els hi surt rodó passar dels seus vilatans i dels seus militants de base.
És evident que no els hi cal complicar-se la vida, poden passar en família el cap de setmana, poden gaudir de la festa, i poden deixar pels mes romàntics la feina més ingrata.
Malgrat tot, no els envejo, prefereixo ésser com soc i haver fet el que creia que era coherent, i seguiré fent el mateix, treballant per un país més just; per cert, no estem fent les coses prou bé en la problemàtica de l’aigua.
Si tenim un problema, i és evident que el tenim, cal afrontar-ho amb claredat i diàleg, i ja és l’últim que des de Madrid ens vulguin donar lliçons mediambientals, per reflexionar tots plegats.
30 març 2008
29 març 2008
(362) Vull seguir veient “Polònia”
“Aturem el PP, i votem ZP que és molt simpàtic”
Estic convençut que aviat molts ho lamentaran, de moment el PSC s’ha vist obligat a canviar la seva valoració, ara diu que la victòria és deguda a ZP, no al PSC, el que no ser, és si es refereix a Polònia o a la Moncloa.
Vist l’impacte del meu comentari anterior sobre el programa estrella de TV3, “POLÒNIA” vull aclarir alguns conceptes, en cap moment voldria que les meves modestes paraules puguin representar un perill pel programa.
Vull que POLÒNIA continuí, però tinc dret a expressar les meves sinceres opinions, i el que vaig dir, ho he dit convençut. I ho he dit fruit del comentari de mes persones, comentaris que s’han vist confirmats després del ressò del meu article.
Els catalans som per antonomàsia, defensors de l’autocrítica, pessimistes, semblants als seguidors del Barça i amb un cert punt de masoquisme, sobretot quan ens toca parlar de nosaltres mateixos.
Fins i tot som capaços d’ajudar els espanyols a no tenir de president un representant de la dreta dura, fins i tot, gràcies a Catalunya, el PSOE ha obtingut la victòria a les darreres eleccions, ara caldrà veure de què ens servirà tant esforç i sacrifici.
Malauradament i desitjo equivocar-me, dins del nucli dur del PSOE, no valoren aquest esforç, tot al contrari, donen la culpa dels mals resultats a Espanya per l’excés de Catalunya en la passada legislatura.
La prova del cotó de ZP, molt aviat, el nou finançament, o reduïm l’espoli fiscal, o 25 diputats inservibles.
“Esquerra hi guanyarà” no malbaratem el somni dels justos
27 març 2008
(361) La cooperació al desenvolupalment a Blanes
a les 19:30
a la Casa del Poble de Blanes
Xerrada – Col·loqui
“La cooperació al desenvolupament, una realitat necessària”
amb
DAVID MINOVES
Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària
més informació a: www.jerc.cat/blanes
26 març 2008
(360) ERC i l’ala oest......
“sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).”
D’entrada recomano l’article que amb aquest mateix nom ha escrit a la Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro, on analitza i valora la situació d’Esquerra i els motius del descens electoral.
Atribueix el principal problema del nostre partit a “la impaciència” i ens recomana que veiem la seria de TV, americana per més senyes, que dona nom a l’article, un exemple segons l’articulista d’administració del temps en la política.
En la segona part de l’article atribueix el descens d’Esquerra principalment “a l’enorme distancia entre la retòrica dels dirigents d’Esquerra i l’actuació diària” i en molta menor mesura, sense obviar-les, a les tesis de CiU i altres sectors (haver fet President Montila) o a les del PSC( que acusen a Esquerra d’infantilisme).
Estic en bona part d’acord amb l’autor, ja en els meus inicis com a regidor a Blanes, vaig descobrir que en política calia intentar fer el mateix a l’oposició que en el govern, i quan això no és possible, cal explicar-ho i entonar si s’escau el “mea culpa.”
Vam oferir moltes expectatives, i malauradament tot és molt més complicat; ni és tant factible o fàcil convertir sectors socialistes en votants nostres, ni tampoc acabar amb CiU. Per començar, ni tant sols tenim entre els nostres votants, a la majoria dels independentistes d’aquest País. Fins i tot alguns d’aquests independentistes han preferit votar ZP per aturar el PP, abans que votar Esquerra.
El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs.
A la vegada cal preparar-se per les properes eleccions nacionals catalanes, si el PSC les vol avançar que no sigui per nosaltres, ara bé cal preparar el partit per un sal qualitatiu en les nostres propostes, cal tenir present que primer és el País, i que sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).
Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortint del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.
Com diu en el seu apunt Saül Gordillo, recomano el seu post, “perquè l’únic partit que no va anar a la manifestació de 1-D n’ha sortit victoriós? ”Aquesta i altres preguntes donen per molt.
CiU, ERC i IC tenen que reflexionar, els socialistes son uns grans professionals “dels temps en política”. Com recomana en Francesc-Marc Álvaro, anirem a comprar “els DVD de l’ala oest d’aquest País” el que encara no se, és si ja són al mercat.
24 març 2008
(359) 7-J: Esquerra hi guanyarà (4) i “Polònia”
“Doctor i exconseller” Joan Segura, “A Joan Puigcercós” Bernat Villaronga, “A Carolina Marquez” Jordi Isern, “Alegries convergents” Montse Juvanteny, “l’apuntador” Josep Mª Pasqual, “l’hora del balanç” Carles Duarte.
Us recomano més articles o cartes que parlen d’Esquerra i el seu futur, és d’agrair tantes persones parlant del meu partit, és fantàstic que existeixi un debat obert i franc per encaminar Esquerra com a partit de referència. Per això recopilaré aquests articles en el meu bloc.
Com sempre a Esquerra li toca obrir els nous camins, i això sempre és un risc, vam ser els primers en parlar de concert econòmic i avui tots els partits de tradició democràtica ho reivindicant, encara que tant sols sigui de paraula, som els primers que afrontarem un debat sobre els propers anys del catalanisme i altres com CDC també ho han anunciat.
Avui mateix sectors nacionalistes de CDC demanant un acostament cap a Esquerra, fins i tot es formulen corrents independentistes, o fins i tot posen el dret a decidir com l’eix del seu catalanisme, i tot això passa dins el partit de Jordi Pujol, un Jordi Pujol més llançat que mai i a la vegada més interessant.
Canviant de “xip”, ahir vaig veure la repetició del especial de “Polònia” sobre les eleccions de 9-M, no soc habitual de la sèrie, he vist molts pocs programes, però si que he sentit molts comentaris de la gent que el segueix amb passió. Ahir vaig coincidir amb altre gent que l’estava mirant, “el programa estrella i que dirigeix Toni Soler, es pervers pel catalanisme polític”.
Els dirigents de CiU i Esquerra apareixent com simples, folklòrics, sense principis, interessats en lo seu, com si el País fos l’excusa dels seus objectius. Pel contrari els dirigents socialistes, son la modernitat, els simpàtics, la bona gent, el present i el futur, i a sobre, les falses promeses de ZP son presentades com elements de normalitat democràtica del personatge.
“Es pervers “Polònia” pel catalanisme polític?”
23 març 2008
(358) 7-J: Esquerra hi guanyarà (3)
“Contra Esquerra tot s’hi val” Jordi Grau, “Esquerra i els altres” Lluís Mundet, “Debat republicà” Joan Puigcercós, “Linxament mediàtic” Pau Rovira
Tots ells, articles o cartes publicats a diferents mitjans de comunicació aquest cap de setmana, tots ells, partint de l’autocrítica, aposten per un partit independentista més fort que mai, tots parlen d’enfortir un projecte que segueix viu, malgrat ser l’objectiu de bona part del poder de sempre. Us els recomano
Avui mateix en una entrevista a La Vanguardia, el Conseller d’Economia i segons diuen cap del sector catalanista del PSC diu “Los diputados del PSC harán lo que se decida en Catalunya.” Una frase, sense cap mena de credibilitat, mereix la portada del diari degà de la premsa catalana, i dic sense cap mena de credibilitat, perquè algú es pot creure que els 25 diputats del PSC si s’escau votaran diferent del PSOE?
Si fins i tot en aquesta passada legislatura van votar a Madrid en contra de fins a sis lleis aprovades pel PSC al Parlament de Catalunya. Algú els va linxar, els va criticar? algun lliure pensador els hi va dedicar un article com cal en algun d’aquests poderosos mitjans de comunicació?.......
Com a militant d’esquerra m’ha sabut greu la pèrdua de més de la meitat dels vots de 2004, però per aquest motiu farem penitencia, ho purgarem, i fins i tot en flagel·larem. Però més greu me sap que alguns d’aquests vots fins i tot han anat al sarró de Rodríguez Zapatero, amb l’única excusa que calia aturar el PP.
El resultat, una victòria esclatant dels socialistes a les darreres eleccions, amb aquesta victòria els socialistes assumeixen la seva responsabilitat d’ésser decisius en el desplegament de l’Estatut i sobretot en aturar l’espoli fiscal dels catalans i catalanes, és a dir aconseguir un model de finançament pel País de resultat concert econòmic, sincerament, us creieu que seran capaços de fer-ho? Ho sabrem molt aviat.
Esquerra ha fet coses malament, segur, però si esquerra no hi fos, caldria crear-la i fins i tot inventar-la. El proper juny, segur que “esmolarem ben ve les eines..” i guanyarem
22 març 2008
(357) 7-J: Esquerra hi guanyarà (2)
És interessant comprovar com el debat sobre el proper congrés d’esquerra va camí de convertir-se en una notícia de primer ordre, però estic segur que Esquerra continuarà més viva que mai.
Aquest és el nostre repte, cap partit te un model tant democràtic com el nostre de debat intern, el que no pot ser que aquest model de debat sigui pervertit per qüestions de personalisme.
Tothom te dret a presentar candidatura el proper 7-J, però ha d'existir un mínim de regles del joc que donin valor a les candidatures, cal un mínim de signatures de militants que avalin una candidatura, no és pot malbaratar un procés únic entre els partits polítics catalans.
Caldria també un compromís de tots els que es presentin, sigui quin sigui el resultat, cal el compromís que l’acceptaran i treballaran pel futur del País i del partit.
Esquerra va trencar els esquemes dels de sempre, va trencar els esquemes del poder establert amb els resultats obtinguts, va trencar l’alternança establerta entre el PSC i CiU, i si a sobre hi posem els errors propis, és poden entendre moltes coses.
Esquerra ha tingut una davallada en les darreres eleccions, no ho nego, però tenim l’oportunitat de superar la situació, Esquerra te una estructura que mai en la seva història recent ha tingut, tenim un procés democràtic únic, no ens ho podem permetre equivocar-nos. Jo no vull la sociovergència pel meu País.
21 març 2008
(356) 7-J: Esquerra hi guanyarà
El proper 7 de juny esquerra ha convocat les primàries per escollir secretari general i president del meu partit. D’entrada totes les falses acusacions de partidisme vers un dels candidats, denunciades per alguns han quedat en res, les diferents sensibilitats dels partits han acceptat un principi d’acord, malgrat algunes petites discrepàncies.
Les opcions de Carretero i Bertran demanant que no hi hagin límits per presentar-se a les primàries, demostren la poca confiança que tenen. Per una simple situació de serietat, cal exigir un límit, en cas de no fer-ho d’aquesta manera, hi poden haver-hi més candidats que votants.
És insòlita la mediatització d’Esquerra, fins i tot avui algú ha comentat que encara veurem unes primàries televisades, encara veurem un debat dels candidats per TV, fins i tot els programes estrelles faran l’oferta.
En tres mesos tindrem més publicitat que mai, si ets militant d’Esquerra has de vigilar molt atentament, no sigui que un esternut et porti a la portada de qualsevol mitjà.
Avui fins i tot li he dit al company “Mines” de Girona que signéssim la declaració de Girona, d’aquesta manera podríem escollir, a Can Cuní o ca la Mònica, per responsabilitat no cal fer-ho, coses més importants ens esperen.
Esquerra ha de convertir la derrota d’aquest març amb la seva força, per superar els mals moments, l’alternativa a Esquerra és la sociovergència i això si que no ho podem permetre.
Esquerra és la força del sobiranisme, i molts ho sabem, per això ens volen enterrats, i no ho veuran, en sortirem enfortits i afrontarem un altre juny.......
19 març 2008
(355) Pinya de Rosa: Una prova de l´espoli fiscal
Article publicat avui al Diari de Girona
(354) L’objectiu dels nostres “amics”: Esquerra
Sense cap mena de dubte els propers dies Esquerra omplirà més pagines que cap altre partit, obrirem més informatius en els propers dies, que en tots aquests anys de govern, lamentablement passarà fora de campanya electoral i passarà en part per la situació en que es troba Esquerra.
La morbositat atrau, dona per molt, ho dic per pròpia experiència, mai com aquests dies he tingut tantes visites en els meus blocs. Cal actuar amb molta intel·ligència,
Crec que a Esquerra hi caben totes les sensibilitats expressades i també les no expressades. Carod, Puigcercòs, Carretro, Uriel hi tenen tot el dret, però també hi tenen dret, els que no parlant tant, però que fan molta feina.
I és aquí on entra la responsabilitat dels dirigents d’Esquerra, tenim el millor partit, els millors mecanismes per sortir enfortits, cal que des de l’autocrítica afrontem aquest futur.
Cal posar les persones més preparades en els llocs adequats, i no podem donar als nostres rivals més oportunitats, ni CiU, ni el PSC es poden aprofitar dels nostres esforços.
17 març 2008
(353) Qui segur que ha guanyat, és Espanya (Miquel Iceta)
“Salvem Espanya de l’extrema dreta de l’actual PP, però permetem que governi qui perpetuarà el nostres espoli fiscal”
Cal que reflexionem, per tal de recuperar el paper del catalanisme polític, com a única via cap el dret a decidir.
El mateix Miquel Iceta ens ha donat la raó, l’extraordinari resultat obtingut pel PSC a Catalunya (25 diputats de 47) en aquestes eleccions és la garantia de que el candidat del PSOE Rodríguez Zapatero tindrà tota la tranquil·litat per poder governar.
El PSC, voldria equivocar-me, malversarà el seu poder, donat pels electors catalans, en poques hores, més ben dit, en pocs mesos és veurà si m’equivoco o no. Abans del més d’agost ha d’estar aprovat el nou model de finançament de les CCAA, i veurem de què serveixen aquests vots socialistes.
Molts dels que diuen que han votat el PSC/PSOE per aturar el PP, a lo millor s’ho tindran que empassar més aviat del que pensen. 2622 euros per català i catalana que van a Madrid anualment i que no tornen son molts diners i que cada cop s’esdevenen més necessaris per no deixar d’ésser competitius en tots els sectors.
El PSC te tota la responsabilitat per aconseguir un bon acord de finançament, te una gran oportunitat, malauradament i com sempre han fet, tornaran a ésser invisibles. Aleshores veurem el que és important en unes eleccions generals.
Un cop més els catalans i catalanes tornem a salvar a Espanya (evitar que el PP governi) i Espanya en canvi, ens segueix maltractant. Zapatero tornarà a ésser President d’Espanya gràcies a Catalunya, malauradament el crèdit tornarà a ésser sense interessos.
16 març 2008
(352) La morbositat de la derrota: més de 6000 visites en cinc dies
“Com deia Joan Fuster, prefereixo seguir fent política, abans que me la facin per mi.”
El proper 31 de març deixaré d’ésser diputat, i el passat mes de gener vaig deixar d’ésser regidor per pròpia voluntat. Aquesta situació ha despertat l’interès de molta gent (rècord de visites als meus blocs, blogspot, vilaweb i esquerra, preguntes a amics i familiars sobre el meu futur,....), alguns de bon rotllo, però d’altres no amaguen el somriure.
Sempre he dit que la política no és per tota la vida, en el seu moment ja vaig mostrar el meu desacord amb la decisió de part de la direcció gironina d’esquerra de no posar-me de cap de llista, però això no treu el meu dret a tornar a la meva vida professional, mai ho he deixat i mantinc el meu compromís.
Per aquest motiu, estic preparant el meu retorn a la meva vida professional, a partir del mes d’abril, el que no vol dir que deixi de participar de la vida política, tant a nivell local com nacional, sempre he dedicat part del meu temps a realitzar activitats i per tant seguiré treballant en aquesta línia a favor del País.
La Casa del Poble, la reflexió sobre el País, Esquerra i altres compromisos ompliran part del meu temps. I sempre que la direcció del meu partit cregui que puc ésser útil, sap que podrà comptar amb mi.
Algun mitjà de comunicació ha escrit que la nit electoral, jo estava “amb un rostre bastant desencisat i abatut” no és cert, no han entès res, tenia assumit des del més de desembre (quan van decidir que anés de segon) que tenia molt difícil tornar sortir elegit, si estava trist era pel meu partit, pel seu dolent resultat i que cal seguir treballant i reflexionant amb més força per recuperar-se, Esquerra és el partit que portarà aquest País a la seva sobirania.
15 març 2008
(351) En clau interna....
.JPG)
Tenim congrés el Juny, tenim mecanismes únics com a partit per afrontar un debat i una reflexió com cap altre partit, si ho sabem fer-ho sortirem amb molta força. El que és important és el projecte, i cal posar les persones més preparades en els llocs on millor poden fer les coses.
Ahir en una emissora de ràdio m’han preguntat si era d’en Carod o d’en Puigcercòs? La meva resposta, Esquerra. Tenim passat, present i futur, cal aprendre de les derrotes per afrontar el juny. No donem més armes als nostres enemics, donem munició a la ciutadania.
Tothom te dret a presentar-se per dirigir Esquerra, ara els hi demano que els que perdin, ho acceptin i segueixin dins aquest projecte, l’únic amb capacitat d’arribar fins el final.
Cal accentuar el perfil nacional, cal actuar des de les nostres responsabilitats en les administracions en aquest sentit, i cal fer-ho sense complexes, amb tota la naturalitat.
13 març 2008
(350) 9-M: En clau blanenca... com és que no tenim un alcalde socialista?
El dilluns passat en una entrevista a Ràdio Blanes, vaig afirmar que aquestes eleccions en l’àmbit local, me havien fet reflexionar, si un partit que treu el 51% dels vots (més de 9.000 vots) i no és capaç de governar a Blanes, alguna cosa no fan be, per sort de la resta.
El resultat de Blanes en aquestes eleccions és semblant a l’entorn metropolità de Barcelona, ciutats com Cornellà, Sant Joan Despí i altres, per tant si el PSC no governa a Blanes, no és culpa d’Esquerra, ni d’en Puig.
Per sort per la resta de partits i sobre tot pels partits del centre esquerra (IC i Esquerra) que el PSC a Blanes faci aquests errors en tindria que portar a la reflexió. Patim una OPA i cal que hi posem remei, ens cal més perfil propi, el dia que els companys d’IC ho entenguin, farem un gran avenç, i el cas de Blanes ens dona una oportunitat.
12 març 2008
(349) Felicitats PSC....
Cal donar l’enhorabona als socialistes catalans per la seva espectacular victòria a Catalunya, clau per entendre la victòria de Zapatero a Espanya. Més d’un milió i mig de catalans i catalanes han confiat amb aquest partit, malgrat tot, malgrat el caos de rodalies, malgrat l’estatut, malgrat el dèficit fiscal, en definitiva malgrat la desafecció i el maltracta rebut.
S’ha vist que malgrat tot, el PP espanta més que tot plegat, el policia dolent ha fet bo Zapatero i el seu partit, però aquest resultat posa al PSC en una situació decisiva pel futur d’aquest País, i la prova de foc la tindrem en els propers mesos, la negociació del nou model de finançament.
Segons el programa del PSC, aquests defensen la publicació de les balances fiscals i un sistema de finançament de resultat concert econòmic, la pregunta és molt senzilla, ara ja no tenen excusa, els seus 25 diputats són decisius.
Si el govern socialista no dona aquest model el PSC ho denunciarà? Posarà els seus 25 diputats al servei de Catalunya o d’Espanya? Tenim interessos diferents. Per cert aquesta pregunta no ha estat contestada durant la campanya pels diputats socialistes, un símptoma o una realitat?
Podrem aturar el PP, però si no aturem d’una vegada per totes l’espoli fiscal (2622 euros per persona/any) en aquest país patirem molt més.
11 març 2008
(348) "continuaré opinant, parlant i fent activitats"
Entrevista d'avui en el diari El Punt.
10 març 2008
(347) 03,00 h. Una nit llarga i un temps complicat, però no desapareixeré políticament
Diuen que les derrotes polítiques desperten baixes passions, jo he pogut comprovar aquest mateix vespre, el nombre de visites del meu bloc han trencat records absoluts (555 visites ahir, i en aquestes tres hores 300 visites) i alguns dels comentaris són veritablement dignes del museu dels horrors.
Però mireu, ni els insults, ni les baixes passions canviaran el meu pensament, de les derrotes o dels mals resultats un també s’espavila, i reflexiona, Esquerra ha tingut un mal resultat, no ho amaguem però el País també i perd.
Dona que pensà que el PSC obtingui un resultat històric, després de tot el que ha passat, ni rodalies, ni la manca d’inversions, ni la despreocupació pel territori, la gent ha votat i ha premiat la Catalunya optimista i que el llop podia venir, un gran aposta pel País, però aquest ha estat el resultat.
CiU ha mantingut un excel·lent resultat, vistes les circumstancies, IC lamentablement ha perdut en el darrer moment el seu segon diputat i nosaltres 5 diputats menys, dels 20 diputats que teníem els tres partits als 14 d’aquesta nova legislatura.
El PSC ha cobrat i de valent, de 21 a 25 diputats, un més a Tarragona i Girona, i dos a Barcelona, un històric resultat que dona per pensar, ho deia el President Pujol, si votem PP i PSOE, com podrem ser creïbles com a poble?
I a Esquerra ho tenim complicat, clau interna, proper Congrés, Govern de la Generalitat (treball i esforç perquè els socialistes obtinguin els rendiments) ens cal cap fred, i baixar certs fums, tornar a la base i afrontar els propers temps amb molt d’esforç.
I en clau personal, jo m’ho sabia difícil, el meu escó era el primer diputat que es perdia, i per tant tocava de peus a terra. M’ha sabut molt de greu el resultat, no per mi, sinó pel meu partit (els que no s’ho creuin que s’hi posin fulles), s’ha fet una gran feina a Madrid, i ho dic avui i en aquesta hora de la nit, però la gent d’Esquerra vol més coses, més realitats, i que siguem més exigents que mai, i això no s’ha percebut, la gent no ha visualitzat un canvi nacional a la Generalitat.
Alguns seguiran criticar-me, però el que estic escrivint ho dic sincerament, aquest és el meu partit, i seguiré treballant per el projecte independentista d’Esquerra, l’únic possible, des del lloc que la militància vulgui, però seguiré opinant i treballant en diferents projectes per aquest País.
Bona nit i molta sort
09 març 2008
(346) No ha estat possible
Sabíem que era difícil, però no per tant, acabem de realitzar la roda de premsa de valoració a Girona, amb el Francesc Canet, la Laia i jo mateix, al finalitzar els periodistes m’han preguntat, destaco la pregunta de Salvador Garcia de El Punt, Desapareixerà de la política?
Doncs no, caldrà reflexionar, autocrítica, tot el que faci falta, però caldrà seguir endavant, la política continua i caldrà treballar més que mai, i aquest és el meu propòsit, aquest és el meu partit, i seguiré treballant per aquest projecte, malgrat alguns voldrien que desapareix-hi.
(345) Els sondeigs dels diferents mitjans desconcerten..
En els quatres sondeigs que s’han fet públics deixen clar una victòria socialista, i situacions estables o a la baixa per la resta de forces, en el cas d’esquerra els resultats de les enquestes en situen de 3 a 7.
Indudablement si és la banda baixa serà un mal resultat, sense pal·liatius i si ens acostem a la banda alta vist com les gasten, haurem aguantat.
De totes maneres la reflexió ha començat i crec que als tres partits catalans més afectats, CiU, ERC i IC, de totes maneres en poques hores ho sabrem.
(344) Alguns celebrarien la meva desaparició (2)......
Vull agrair que avui mateix “El Punt” publiqui la meva carta de replica, sincerament gràcies.
08 març 2008
(343) Alguns celebrarien la meva desaparició......
Avui, jornada de reflexió, el diari El Punt publica dins la seva ja clàssica secció electoral “metamorfosis” el següent apunt:
07 març 2008
(342) Losantos torna criminalitzà els catalans
Per la pau, el diàleg i la llibertat
Acusa a Carod de la situació produïda per l’atemptat i diu que “Catalunya és un protectorat d’ETA”. Cal una resposta, ara fa quatre anys ens van criminalitzat i insultar i els hi vam donar una resposta democràtica.
Encara hi som a temps, recuperem la dignitat, donem una resposta democràtica als intolerants, exercim el dret de decidir i evitem que els còmplices de Losantos governin un altre cop.
Ara cal decidir, cal exercir el dret a vot per tal de poder decidir democràticament la nostra llibertat. www.stoppp.cat
(341) Per la pau, el diàleg i la llibertat
L’any 1940, tota Europa havia estat ocupada. Només resistia un reducte de
democràcia i llibertat: Anglaterra. En aquell context, Winston Churchill va fer
un discurs que va passar a la Història. Creiem que és bon moment per
recordar-lo: "Defensarem la nostra illa a tota costa. Lluitarem a les platges,
lluitarem allà on desembarquin, lluitarem als camps i les muntanyes, i
lluitarem als carrers. Mai ens rendirem!"
Tenim una responsabilitat històrica. Aturar el PP a Girona. Es un combat que
compartim tots els demòcrates, els catalanistes, la gent de progrés, la gent
d’esquerres. Tots estem d’acord en una cosa: el PP ha de quedar fora. I que
només hi ha un vot útil, un únic vot, per aconseguir el triomf de la llibertat, i
és el vot a ERC.
Posa el teu vot a treballar al costat de la democràcia. Vota ERC, atura el PP.
En la batalla de la llibertat i la democràcia, mai un vot havia valgut tant
d’Empordà.
positivament la campanya electoral endegada per ERC a Girona, no només
la campanya convencional, sinó també la que s’ha desenvolupat a Internet
al voltant de la web www.stopPP.cat Per Canet, s’ha tractat d’una campanya
important “tant per la seva originalitat com per l’èxit que està assolint, i
estem convençuts que amb el suport de tothom guanyarem el diputat que
està en joc amb el PP”.
disposar de dades al voltant de la important difusió del powerpoint per
correu electrònic, però sí que se’n disposen tant de la web com dels vídeos.
Així, i a tall d’exemple, val a dir que s’han aconseguit milers de visites, fins
al punt de col;lapsar-se el comptador de la web, i que el darrer vídeo s’ha
situat entre els més vistos a YouTube a nivell estatal.
diumenge, ja que “l’abstenció només beneficia el PP”. “Des dels mitjans de
comunicació, que ho han analitzat obertament, fins als altres partits, que ho
han reconegut implícitament, tots els gironins són conscients que el sisè
diputat en joc a Girona és entre ERC i PP”.
(340) PP i PSOE(psc), ens costen 2622 euros per català i any
El PP ja ha perdut, ara cal aturar una amplia majoria socialista, cal un vot útil que ens permeti aturar l’espoli fiscal que patim els catalans i les catalanes, i a Girona aquest vot amb tots els respectes per la gent de CiU o IC és ERC.
Cap vot catalanista es pot quedar a casa, el vot en blanc o nul, son opcions que beneficien als partits espanyols, els socialistes catalans han desaparegut d’aquesta campanya i s’han posat en mans d’un PSOE que utilitza Catalunya en benefici propi.
Ni PSC, ni CiU garanteixen la fi d’aquest espoli, encara hi som a temps.
Passa-ho
(339) 'En la batalla de la llibertat i la democràcia un vot mai havia valgut tant'
Francesc Canet ha afirmat que no contestaran 'al menyspreu del PP' amb insults sinó amb vots. 'En la batalla de la llibertat i la democràcia un vot mai havia valgut tant', ha afirmat el cap de llista d'Esquerra per Girona, que ha dit que el PP suposa un 'greu perill' per la democràcia i per Catalunya.