(477) Les veritats piquen i posen en evidencia el nacionalisme espanyol

Tothom és lliure d’ésser d’un vol ser, ara que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya, jo he gaudit dels jocs olímpics, m’agrada l’esport. Ara exigeixo el respecte per no emocionar-me pel fet que guanyi una medalla, un espanyol, un francès o un americà. M’emocionaré el dia que pugui gaudir de la participació del meu País en un jocs olímpics o competicions internacionals i paraula, no caldran diners per emocionar-me.

Aquest darrer post sobre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional per diners ha provocat les ires dels nacionalistes espanyols i una crítica per part d’algunes veus del País, però també mostres de suport per haver dit quatre veritats com una catedral i haver tocat consciencies.

Tothom s’atreveix a demanar compromís pel País a intel·lectuals, artistes, músics, creadors culturals, però sembla que demanar compromís als esportistes sigui un tabú. Jo crec que tot al contrari, una classe privilegiada com és la dels esportistes de primer nivell tenen l’obligació de tenir compromís amb el País, i no costava res tenir un gest per Catalunya i no fer cas de les amenaces del Comitè Olímpic Espanyol.

I més encara, després d’alguns lamentables episodis que ha patit aquests País, la seva llengua i cultura bandejades pels mateixos de sempre. La roda de premsa dels tenistes de parla catalana Nadal i Robredo, on el primer va prohibir les preguntes en català i el segon va girar la cara, les declaracions del jugador Sergio, insultant a la cultura i nació gallega (terra que l’acull) i menyspreant a la llengua catalana o declaracions no desmentides d’altres personalitats cal denunciar-les, o què no ho farien els espanyols si aquest fos el cas?

El diari AVUI qualificava les meves paraules a l’apartat “l’ha dita grossa” no és la primera vegada, en les meves declaracions sobre l’espoli fiscal i la meva crítica a l’alcalde de Merída per haver insultat a un ciutadà i la seva mara, me van posar a la mateixa alçada que aquest, fins i tot me van posar un “semàfor vermell” suposo que van donar per bona la notícia manipulada pels mitjans de comunicació habituals, perquè sinó, no ho entenc, per dir veritats et crucifiquen a casa teva?

Les veritats piquen i es veu que als nacionalistes espanyols i la seva “jihad mediatica encara més, centenars de visites i centenars d’insults, amenaces i una total incapacitat d’argumentar, però una cosa he tret en positiu, la majoria d’aquests nacionalistes espanyols entenen el català!! i fins i tot insulten, prova evident de la seva manca d’arguments davant el dret que tenim a decidir.