16 d’agost 2008

(471) Zapatero te les cartes marcades

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
.
Adéu, Espanya ! (Joan Maragall) Cal posar dia i hora, només depèn de nosaltres, es un acte molt més democràtic que el que cada dia fa Espanya, incomplir les lleis en benefici propi.

El president Zapatero juga amb la avantatge de tenir les cartes marcades, o com a mínim s’ho pensa, per això no mou fitxa, se sap fort, sap perfectament que el PSC va de farol i confia clarament en que el poder o la promesa del retorn al Govern estovarà CiU.

Son les cartes marcades amb que Zapatero compta, sap a més que el PSC primer és PSOE, fins i tot crec que les declaracions de Castells i del mateix President Montilla son clarament una desafectació pactada.

Parlant amb un militant socialista, ben connectat amb la direcció del partit, manifestava la seva preocupació per la manca real de canviar el model per part de la cúpula del PSOE, i si que es veritat que l’arribada al poder del PSC de la ma d’Esquerra ha fet grinyolar i ha posat contra les cordes la relació PSC/PSOE, al final compte més el projecte no federal del PSOE.

Jo també voldria el somni de l’escriptor Jordi Coca aquest divendres al diari AVUI, una manifestació unitària l’onze de setembre, l’anunci dels 25 diputats del PSC que es passen al grup mixt, un govern d’unitat presidit per Montilla, i un posicionament unitari d’anar més enllà com a País, però lamentablement aquest somni és encara una utopia.

El govern de Catalunya es troba en un atzucac, es troba clarament en números vermells, tothom avui a Catalunya percep els símptomes de manca clara de diners a la Generalitat (petits detalls: retard en el pagament de subvencions, retard en la seva concessió, formules de finançament d’inversions maleïdes en l’època Pujol, assumides sense problemes, manca de metges per falta de competivitat a la sanitat pública, manca de diners per afrontar la crisis actual....)

O tenim finançament o cal un nou pas endavant, només una clara voluntat unitària ens farà lliure, amb Espanya ja no es pot negociar, com diu en Maragall Adéu Espanya ! és l’únic que entenen

1 comentari:

jacinto ha dit...

Si muy bien Juan todo esto que dices, pero de momento Carod y sus zapatostes en Londres gastando 22000 euros, y muchos abuelos sín cobrar la dependencia digámoslo todo también, hay que barrer a mucha gente.Y en el Psc no digamos la dilapidación de euros con sus estudios sobre el porqué de la piel de las panteras y otros...Están todos podridos...
saludos