31 de gener 2008

(280) ‘El més calent... al front de Madrid’ a Barcelona

Diputats d'ERC a Madrid fan balanç en un llibre d'una legislatura 'a l'ull de l'huracà' on han 'trencat motlles'

Barcelona.- Sota el títol de 'El més calent... al front de Madrid', els diputats d'ERC a Madrid han fet balanç d'una legislatura, la primera amb una presència important, amb grup propi.

Es tracta d'un llibre amb un balanç desenfadat, d'una legislatura on, segons ha explicat Joan Puigcercós, han hagut de 'trencat motlles' i 'crear nous discursos'.

Tot plegat, ha dit Joan Ridao, mentre estaven 'a l'ull de l'huracà'. El llibre s'ha presentat aquest vespre a la Casa del Llibre de Barcelona amb presència de tots els diputats, a més del president d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira.

La presentació ha comptat amb la presencia de tots els diputats i diputades republicans d’aquesta legislatura a Madrid

(279) ‘El més calent... al front de Madrid’ a Lloret

A la sala de plens de l’Ajuntament de Lloret vàrem presentar el llibre del Grup Parlamentari, amb la Laia Cañigueral i presentat pel President de la Secció Local i el portaveu municipal el company Eduard Coloma.

Entre els assistents l’amic Èric Bertran, que va seguir les explicacions i els motius per escriure aquest llibre, durant més de 40 minuts vam desgranar diferents anècdotes d’aquests quatre anys a la capital del regne.

Sexta presentació i molt bona acceptació, signarem una bona colla de llibres i vam comptar amb la presencia del Senador Miquel Bofill.

Properes presentacions:

31 Gener PALMA Joan Puig i Agustí Cerdà
2 Febrer BLANES Joan Puig i Laia Cañigueral
3 Febrer SANT HILARI Joan Puig

29 de gener 2008

(278) 03,40 h: Ja no soc regidor de l’Ajuntament de Blanes


Acabo d’arribar a casa, amb el meu fill, en Marc i la font gòtica (la màxima distinció que és dona a Blanes) la Gemma i l’Aina havien marxat abans, és molt tard, el plenari s’ha eternitzat molt.

D’aquí una estona vaig cap a l’aeroport per agafar el primer pont aeri, demà tinc intervenció a la Diputació Permanent del Congrés, però abans vull actualitzar el bloc com he fet en els darrers plenaris.
Aprofitant un recés del plenari, després de l’aprovació dels pressupostos, una copa de cava amb els convidats que han volgut estar en aquest darrer plenari, veient que aquest s’allargava molt, un detall pels amics. De totes maneres tant en Jaume Sitjà, com l’Eduard López, com la Teresa Verdaguer (regidora de Malgrat) en Bernat Costes (regidor de Tordera) com la resta de militants de Blanes s’han esperat fins el moment de la meva renuncia. Gràcies de tot cor.

He fet el meu discurs, no molt llarg i dient el que tenia que dir, agraïments treballadors, mitjans, resta de regidors, el públic en general, feina feta.

L’Alcalde, Josep Trias (CiU) ha pronunciat unes paraules i m’ha fet lliurament de la Font Gòtica. Després han parlat els diferents portaveus (EUiA, PP, PDB) excepte el portaveu socialista..... que hi férem.

Una copa de cava ha servit per finalitzar la meva etapa de regidor, 12 anys i sis mesos, Esquerra ha estat present i el camí estic convençut serà superat per la propera regidora Conxita Boldú i la gent d’Esquerra.

Finalment un missatge de SMS del regidor republicà de Lloret me donava ànims i sort (el plenari de Lloret continuava)

Gràcies a tots i a totes, on sigui podreu comptar amb mi.

28 de gener 2008

(277) 22,30 h: Comencen el debat dels meus darrers pressupostos

Votarem el pressupost, després d’arribar a un bon acord amb el govern municipal, el pressupost malgrat les dificultats que comporta corregir el darrer pressupost aprovat pel PSC (quasi 4 milions d’euros menys d’ingressos del que preveia el pressupost) contempla bona part de les 50 propostes que vam signar amb CiU.

Des de dotació per la construcció per la piscina, Blanes sense fils, bossa de llibres de text, pavimentació de carrers, barri de sa Massaneda, estudi sobre la vialitat d’un transport modern entre Blanes i Lloret, concurs d’idees per l’illa de Blanes, augment de la inversió en urbanisme..... i moltes coses més.

Aprovarem un pressupost realista i viable, a diferencia del pressupost de l’any anterior, fictici i que no és va executar en la seva major part, avui l’execució de 2007 ens dona la raó en la decisió que vam prendre de no votar per primera vegada uns pressupostos.

PSC i IC seguiran en la mateixa línia d’actuació dels anteriors punts, invisibles en assumir les seves responsabilitats, no saben o no volen saber i per tant no contesten, estic segur que no m’equivocaré.

Un cop més Esquerra assumeix la seva responsabilitat i dona viabilitat a l’Ajuntament de Blanes, Esquerra ha fet aportacions bàsiques, ha participat ens les decisions preses, des de fora farem governable Blanes, aquesta va ser la nostra resposta davant la incapacitat d’alguns de governar Blanes.

El meu darrer pressupost, un pressupost ambiciós i realitzable que no tinc cap dubte la meva substituta Conxita Boldú vigilarà pel seu compliment. Aquest pressupost demostra que tenim full de ruta i tenim il·lusió per demostrar-ho.

Vull donar les gràcies a la gent que ha vingut al plenari, als militants i amics i al President regional d’Esquerra Jaume Sitjà i a la portaveu nacional d’Esquerra i diputada Marina Llansana, el secretari de Política municipal Eduard Lopez i als regidors de Malgrat i Tordera i el suport del regidor de Lloret que avui tenia ple.

(276) 20 h: Darrer plenari, darreres intervencions en el plenari

Començo el meu darrer plenari, un plenari on s’han d’aprovar els pressupostos de la corporació per aquest any 2008. Dels tretze pressupostos que m’ha tocat votar, només en un, el vot d’Esquerra ha estat negatiu, el de l’any passat i el temps ens ha donat la raó (l’execució pressupostaria del 2007 ha estat la menys curosa de tots aquest anys).

Avui votarem el pressupost desprès d’una bona negociació amb el Govern municipal, però el plenari ha començat, estem en el cinquè punt, per regularitzar el deute deixat per l’anterior govern municipal, aquest va ser un dels motius de les discrepàncies que vam tenir amb els companys del PSC i IC.

En aquests moments intervé el portaveu del PSC, buscant excuses pel deute deixat i la mala gestió feta per l’anterior responsable d’hisenda.

Esquerra votarà a favor d’aquesta regularització amb el compromís de tirar endavant per aquest any el nou concurs de neteja, responsabilitat i treballant per Blanes.

Seguiré explicant aquest darrer plenari des de la Casa del Poble.

27 de gener 2008

(275) El meu darrer plenari, més de 12 anys de regidor de Blanes

“Puig plega, però no desapareix” aquest era el titular del Diari de Girona que recollia la noticia de la confirmació de la meva renuncia com a regidor a Blanes, crec que el titular ho diu tot.

Està clar que aquest dilluns posaré fi a més de 12 anys de regidor, però també tinc clar que la feina segueix i penso assumir els compromisos que Esquerra de Blanes m’encarregui.

Dotze anys donen per molt, i et permeten sobretot aprendre, i sempre estaré agraït a tota la gent que m’ha permès ocupar aquests espais de la vida publica blanenca.

Des dels rivals polítics, als treballadors de l’Ajuntament, passant pels professionals dels mitjans de comunicació i els ciutadans que al llarg d’aquests anys s’han acostat per exposar-nos els seus problemes o propostes o fins i tot crítiques, gràcies a tots i a totes, ens seguirem veient, i sobretot podeu comptar amb mi.

Article publicat al Diari de Girona “Joan Puig” per Narcís Serra

El proper ple de Blanes, que és demà dilluns, serà el darrer com a regidor del representant actual d'ERC, Joan Puig. Així ho confirmava aquesta setmana amb un dinar amb la premsa. El polític republicà, desprès de més de 12 anys al servei del poble, s'acomiada de l'Ajuntament.
D'ençà la democràcia, Blanes ha tingut cinc alcaldes, més ben dit, una alcaldessa i quatre alcaldes: dos socialistes, Maria Dolors Oms i Josep Marigó, i tres convergents: Fèlix Bota, Ramon Ramos i l'actual alcalde, Josep Trias. En Joan Puig ha sobreviscut políticament als darrers quatre.

LA SEVA CARRERA POLÍTICA EN aquest curt espai de temps ha estat intensa. Es presenta per primer cop l'any 1995, quan ERC feia dues legislatures que no tenia representació al consistori. Aconsegueix ser elegit regidor i el seu vot és decisiu per escollir l'alcalde: sap treure el màxim rèdit dels vots. Aconsegueix ser president del Consell Comarcal, més endavant vicepresident de la Diputació. Un creixement d'ERC espectacular a àmbit general fa que els republicans treguin uns resultats històrics. Joan Puig encapçalava per tercer cop la llista d'ERC a les municipals de Blanes i aconsegueix, per primer cop, representació plural. Mesos després, assoleix un impossible: sortir escollit diputat per les Corts de Madrid anant de segon. Joan Tardà, Joan Puigcercós i Joan Puig han estat les cares més visibles dels diputats republicans a Madrid.

Però tornem a la política local de Blanes, que és on veritablement Joan Puig es va fer animal polític i on ha volgut desenvolupar les seves idees i les seves propostes. La seva trajectòria ha estat molt sovint acompanyada de polèmica. Ha estat i ha volgut ser el centre de l'huracà. Ha sabut negociar els seus procediments i treure'n el màxim rendiment. A vegades ha estirat massa la corda; amb el que això comporta: contrincants, adversaris i molt sovint, encara que ell no ho vulgui admetre, enemics.


UN DELS ENCERTS QUE TINGUÉ i ningú li pot negar és que va ser un dels pioners en la defensa del medi ambient, i defensor ?acèrrim dels espais naturals que envolten la nostra vila. És de justícia dir que va ser el primer polític - quan encara no era ni regidor- que va alertar la població del perill d'urbanitzar Pinya de Rosa. Anys després, la societat civil es mobilitzaria per salvar aquest indret de la Costa Brava.

26 de gener 2008

(274) Avui: Granollers (Catosfera) i Berga (JERC i llibre)


Aquest migdia he assistit a la primera trobada de blocaires de Catalunya que s’ha celebrat a Granollers, l’anomenada CATOSFERA. Un èxit de convocatòria amb més de sis cents inscrits que ha desbordat la mateixa convocatòria.

Aquest matí s’ha celebrat una taula rodona. “Els blocs i la política catalana” amb la participació de Lourdes Muñoz, Joan Ridao, Carles Puigdemont i Raül Romeva i l’absència del representant popular Daniel Sirera (no ha vingut per no tenir garantida la seva seguretat, segons les seves paraules), una taula rodona prou interessant amb una important repercussió a la xarxa.

Diferents taules rodones han continuat a la tarda, entre altres “Associacions i xarxes en blocs” “Blocs i periodisme ciutadà” i “Blocs i nació.” Per motius no previstos he tingut que marxar per poder substituir a la persona prevista a la inauguració de la secció local i comarcal de les JERC de Berga i el Berguedà.
A les set de la tarda i uns minuts he arribat a Berga per tal de participar a la presentació; gent jove, preparada i molt animada i amb ganes de treballar pel país. Una copa de cava ha permès seguir xerrant i parlar fins i tot del llibre del Grup Parlamentari que ha comportat tornar a signar llibres i realitzar una especial presentació de “El més calent...al front de Madrid.”

Una intensa i agradable jornada de Blanes a Granollers (Catosfera), a Berga (JERC i llibre) i tornada al vespre cap a casa per actualitzar els blocs.

Properes presentacions:

29 gener LLORET Joan Puig
30 gener BARCELONA Joan Tardà, Joan Ridao i Joan Puigcercòs
31 Gener PALMA Joan Puig i Agustí Cerdà
2 Febrer BLANES Joan Puig i Laia Cañigueral
3 Febrer SANT HILARI Joan Puig

25 de gener 2008

(273) ‘El més calent... al front de Madrid’ a GIRONA

Avui a la Fontana d’Or un centenar de persones ens han acompanyat a la presentació del llibre del Grup Parlamentari, ha estat la primera presentació amb els tres diputats gironins i republicans d’aquesta legislatura.

Aquesta ha estat la quarta presentació que faig i ha estat la més nombrosa, durant més d’una hora els assistents han escoltat les diferents sensacions i l’experiència de poder passar una legislatura a Madrid.

Barrejant la feina feta amb algunes anècdotes, tant la Laia com en Francesc han mostrat el treball fet durant aquests quatre anys, des de la lluita per una nova llei d’educació, passant per la lluita en defensa del català i per la demanda d’un finançament just.

Fins i tot en Mines ha controlat la mateixa Fontana d’Or, ha estat l’encarregat de la venda dels llibres, mai li podrem agrair la seva tasca, i el seu treball sincer i clarivident. Gràcies per tot.

Properes presentacions:

29 gener LLORET Joan Puig
30 gener BARCELONA Joan Tardà, Joan Ridao i Joan Puigcercòs
31 Gener PALMA Joan Puig i Agustí Cerdà

(272) "El més calent....a GIRONA

Avui presentem el llibre a Girona a les 20 h a la Fontana d'Or.

24 de gener 2008

(271) ‘El més calent... al front de Madrid’ a Calella


Tercera presentació del llibre col·lectiu del Grup Parlamentari, aquest cop a Calella acompanyat d’Agustí Cerdà (President d’Esquerra al País Valencià i President del Grup Parlamentari a Madrid).

Una molt bona acollida per part de la gent de Calella, la presentació ha tingut lloc a l’edifici de la Cooperativa l’Amistat i a més de diferents regidors republicans de la ciutat voldria destacar la presencia del meu blocaire de referència i calellenc en Saül Gordillo.
Després de la presentació, els nostres amfitrions ens han portat a sopar, on s’ha produït una simpàtica situació, han vingut els companys Joan Tardà i Georgina Oliva que venien de presentar el llibre a Cardedeu i la tertúlia al restaurant La Fusta s’ha engrescat.

En una taula del costat unes noies celebraven l’aniversari d’una d’elles, sense dubtar-ho, els quatre diputats li hem regalat el llibre dedicat, amb la conseqüent sorpresa per part de l’homenatjada.

Properes presentacions:

24 gener SANT CELONI Laia Cañigueral
25 gener GIRONA Francesc Canet, Laia Cañigueral i Joan Puig
29 gener LLORET Joan Puig
30 gener BARCELONA Joan Tardà, Joan Ridao i Joan Puigcercòs
31 Gener PALMA Joan Puig i Agustí Cerdà

23 de gener 2008

(270) "El més calent..a CALELLA

Presentació del llibre del Grup Parlamentari a Calella

(269) ‘El més calent... al front de Madrid’ a Ripoll

Avui al vespre ha tingut lloc la presentació del llibre col·lectiu del Grup Parlamentari a Ripoll. Laia Cañigueral i jo mateix acompanyats de l’Alcaldessa de Ripoll Teresa Jordà hem desgranat alguns dels elements del llibre.

La presentació ha finalitzat amb un col·loqui amb els assistents i la posterior signatura d’exemplars. Prèviament a la presentació ha tingut lloc una roda de premsa per explicar la feina feta en relació a temes de la mateixa comarca del Ripollès.

Properes presentacions:

23 febrer CALELLA (20,30 h) Agustí Cerdà i Joan Puig
23 febrer CARDADEU Joan Tardà i Georgina Oliva
24 febrer SANT CELONI Laia Cañigueral
25 febrer GIRONA Francesc Caner, Laia Cañigueral i Joan Puig
29 febrer LLORET Joan Puig

22 de gener 2008

(268) El més calent.. a la premsa escrita, AVUI, El PUNT i PÚBLICO

“El front més calent” “Rubalcaba a Puigcercós: «Joan, l'opa de Gas Natural va per mig Estatut” Zapatero a Tardà: "En el tema de la lengua lleváis razón" son els tres titulars de la premsa escrita, que avui publica reportatges del llibre del Grup Parlamentari que demà estarà a les llibreries i que el passat dissabte és va presentar a Prada de Conflent.

A partir d’avui mateix els diferents diputats d’Esquerra aniran presentant el llibre per tot els PPCC, més de 50 presentacions al llarg dels propers dies permetran donar conèixer la tasca feta pel Grup Parlamentari a Madrid.

Amb un pròleg de Joan Puigcercòs i un epíleg de Joan Ridao els diferents diputats han elaborat els diferents capítols, el llibre combina feina feta i anècdotes, des del Barça fins l’estatut passant pel Madrid més hostil.

Els diferents reportatges de la premsa d’avui donen una amplia visió d’aquest llibre que vol traslladar a l’opinió pública la crònica d’una legislatura, la primera que Esquerra ha viscut com a Grup Parlamentari.

20 de gener 2008

(266) ‘El més calent... al front de Madrid’ a Prada (Catalunya Nord)


Aquest dissabte he tingut la satisfacció de presentar per primer cop el llibre on el Grup Parlamentari de Madrid presenta la feina feta durant aquesta legislatura. Ha sigut a la Catalunya Nord, a Prada de Conflent i l’amfitrió el President Regional d’Esquerra Joan Ridaura.

Davant un cinquantena de persones he explicat el motiu d’aquest llibre i la seva elaboració, on s’explica la feina feta i també algunes anècdotes d’aquests anys a Madrid.

El llibre ha tingut una bona acceptació i amb aquesta presentació donem el tret de sortida per presentar el llibre per tots els Països Catalans, més de 50 ciutats esperen les explicacions dels diferents diputats i diputades d’Esquerra.
Properes presentacions:

22 febrer RIPOLL (20 h) Laia Cañigueral i Joan Puig
23 febrer CALELLA (20,30 h) Agustí Cerdà i Joan Puig
23 febrer CARDADEU Joan Tardà i Georgina Oliva
24 febrer SANT CELONI Laia Cañigueral
25 febrer GIRONA Francesc Caner, Laia Cañigueral i Joan Puig

17 de gener 2008

(265) ‘El més calent... al front de Madrid’

El 14 de març del 2004 es va produir un fet històric: l’esquerra independentista
aconseguia per primera vegada des de la recuperació de les llibertats
democràtiques, Grup parlamentari propi al Congrés de Diputats i assolia un
paper determinant en la governabilitat de l’Estat.

Va ser un fet inesperat que va sorprendre a molts però que no feia més que
confirmar el creixement d’Esquerra en les cites electorals prèvies. Aquest fet
obria la porta a poder plantejar -des del mateix Parlament espanyol- les
reivindicacions nacionals i socials de la ciutadania dels Països Catalans.

Molts s’han preguntat què hi feien vuit independentistes catalans a les Corts
espanyoles. L’explicació que es desprèn a través de prop de 300 pàgines del
llibre és clara: mentre Catalunya no assoleixi la plena sobirania i a Madrid es
continuïn decidint aspectes i polítiques concretes que afecten -i molt- el dia a
dia de la ciutadania de Catalunya, Esquerra hi haurà de ser present.

Entre moltes altres coses, la feina d’Esquerra Republicana a Madrid que s’explica a ‘El més calent... al front de Madrid’ també ha estat posar Espanya davant del mirall i veure què, 30 anys després de la mort del dictador, la diversitat segueix molestant.

‘El més calent... al front de Madrid’ recull no només la tasca parlamentària
d’aquesta legislatura sinó el perquè d’aquesta. I els motius que han empès els
set homes i les tres dones d’Esquerra al Congrés a actuar sempre amb la
màxima coherència amb l’ideari del nostre partit.

El relat explica com el 2004 es platejaven dos reptes molt importants: d’una
banda enterrar per sempre més tot el llegat de l’aznarisme i el seu entramat
legislatiu conservador i ultraespanyolista teixit després de vuit anys de govern
del Partit Popular. I de l’altra, empènyer al PSOE a iniciar el camí de no retorn
cap al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol que facilités la
tramitació de l’Estatut. Però calia també empènyer als socialistes espanyols cap a un veritable gir social a l’esquerra que posés al centre del debat polític i de l’obra legislativa la construcció d’un estat del benestar en pro de la millora de la qualitat de vida les classes popular i de l’ampliació dels drets més essencials de la ciutadania.

Al llarg de 50 capítols es pretén sintetitzar la tasca legislativa d’aquests quatre
anys. Des de la derogació del transvasament de l’Ebre, la retirada de les tropes
espanyoles de l’Iraq o el relleu de la Ley de Calidad de la Enseñanza del PP que suposava una greu amenaça a la normalització lingüística del català a les
escoles.

També es detalla el paper del Grup parlamentari en l’aprovació de la
llei de retorn dels Papers de Salamanca o normes d’abast social i drets civils
com la llei que permet el casament entre persones del mateix sexe; la Llei
d’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat que universalitza
un nou dret; la llei contra la violència sobre les dones; la llei d’igualtat; la llei de
finançament dels partits polítics que prohibeix els donatius anònims o la llei del
sòl que fixa l’obligatorietat d’una reserva mínima del 30% del sòl públic per
destinar-lo a habitatge protegit.

Tot aquest cos legislatiu de la primera meitat de la legislatura porta el segell
d’Esquerra i, en molts articles, l’aportació personal dels diputats i les diputades
independentistes que ho han recordat en l’obra.

El llibre col·lectiu dels 10 diputats prologat per Joan Puigcercós també explica
com, en la segona meitat de la legislatura la tasca de portar el PSOE cap a uns
postulats federalistes i de respecte al reconeixement de la pluralitat nacional i
l’Estatut van fracassar. La data clau d’aquest fracàs va ser el 21 de gener de
2006, la nit del pacte entre Mas i Zapatero a la Moncloa per retallar el text
estatutari.

L’obra incorpora capítols dedicats a explicar la guerra interna dins del PSOE per a aprovar una reforma del reglament del Congrés que permetés l’ús de les
diferents llengües cooficials de l’estat; les reiterades negatives de publicar les
balances fiscals; l’aprovació de projectes de llei que vulneren àmpliament les
competències del Govern de Catalunya amb l’aval dels diputats i diputades del
PSC; la negativa a traspassar la gestió de les principals infrastructures que
condicionen el futur del nostre país; el boicot al reconeixement de l’oficialitat de
les seleccions esportives nacionals o l’aprovació de Pressupostos Generals de
l’Estat que incompleixen la inversió fixada per l’Estatut en plena onada
involutiva del Partit Socialista Obrer Espanyol.

‘El més calent... al front de Madrid’ explica amb tot tipus de detall nombrosos
episodis dels 10 diputats i diputades d’Esquerra que han passat entre 2004 i
2008 per la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Un ric anecdotari de trobades, viatges i moments de certa tensió als carrers de la capital d’Espanya hi queden recollits en una obra que ve a ser una acta notarial de quatre anys redactada per un grup d’homes i dones que han demostrat que també existeixen polítics que diuen el mateix a Catalunya que a Madrid. Sense complexos ni pèls a la llengua.

16 de gener 2008

(264) El Salvador i el FMLN (4)

Estic apunt de finalitzar la meva visita a El Salvador, avui ha estat un dia intens, el mati he estat rebut per l’Alcaldessa de la capital i propera candidata pel FMNL Violeta Menjibar. Després d’una explicació i visita a l’Ajuntament he estat rebut pel Consell Municipal que celebrava sessió oberta i he pogut dirigir unes paraules, molt amablement m’han declarat “Huésped Distinguido” i la mateixa alcaldessa ma fet lliurament de la distinció.

Després he visitat l’Ajuntament de Santa Tecla (175.000), una de les ciutats mes grans de El Salvador, que va quedar molt afectada pel terratrèmol de 2001, una alcaldia molt dinàmica on el seu alcalde ha volgut fer-me una intensa visita per ensenyar-me com aprofitant l’ajuda que els hi arriba.


Al migdia he dinat amb bona part de la junta del Casal Català de El Salvador, amb qui he pogut compartir les seves inquietuds i les seves vivències, llàstima que hàgim tingut tant poc temps per parlar per culpa de la intensa agenda programada.


I finalment, un dels moments més emotius, me desplaçat a “San Antonio los Ranchos” un dels municipis on és va viure més intensament la guerra, on la guerrilla és va fer més forta i la mateixa repressió per assistir a la projecció d’un documental sobre el conflicte. “Los López” és el seu títol i explica el drama d’aquest llarg conflicte (1979-1992) explicant la vida d’aquesta família, precisament la família de la diputada que m’ha preparat el programa Mirtala López.


Una família que va perdre 7 membres, una família que és va quedar sense cap home viu, tots van ser assassinats per la dictadura salvadorenca. L’acte ha finalitzat amb unes paraules de la mare, que amb una gran enteresa ha reivindicat i ha recordat el sacrifici de milers de ciutadans que van lluitar per aconseguir la llibertat.


El documental fet per la universitat de El Salvador hi ha col·laborat un català que he conegut aquest vespre, i amb qui he quedat per tal de poder passar el documental a Catalunya en les properes setmanes, ja que torna per uns dies al País. D’aquí unes hores participaré als actes commemoratius del setzè aniversari dels acords de pau i després tornaré cap a casa.

15 de gener 2008

(263) El Salvador i el FMLN (3)

Ahir diumenge els companys del FMNL van preveure un dia festiu i de visites turístiques, i va ser la diputada Mirtala López l’encarregada de convidar-me a passar un dia festiu amb la seva família.

Van recollir-me a l’hotel i vam anar a visitar “La joya de Cerén” espai declarat patrimoni mundial de la humanitat als anys 90, es tracta d’unes ruïnes mayas amb més de 1500 anys d’història, descobertes casualment i que estan obertes al públic, segons ens van explicar, es calcula que només està al descobert un 3% de l’assentament, el que dona entendre les grans possibilitats de futur que te aquesta part de l’historia del País.


Desprès vam visitar les excavacions mayas de Sant Andrés, un espai meravellós de piràmides que vaig poder admirar en tota la seva força, tant a un com a l’altre lloc, molt poca gent, sens dubte un espai de futur i de desenvolupament turístic important.


Vaig acabar el dia anant a dinar en un entorn natural de primera línia, al llac de Coatepeque al costat del volcà de Santa Anna(El Salvador país de volcans), on vam compartir una dinar familiar a peus del llac, de tornada vam enfilar la carretera de tornada, amb molta densitat de vehicles, amb molta gent per la carretera i ple de camionetes plenes de gent.


Va ser un dia molt maco, vaig poder compartir i conèixer una família salvadorenca i vaig aprendre una mica de la història del País, amb tota amabilitat me van tornar a l’hotel ja cap al capvespre.

(262) Les incoherències del PSC

Començo per felicitar a la regidora del PSC Pepa Celaya per haver estat nomenada candidata al Senat per l’Entesa juntament amb el veterà socialista Lluís Mª de Puig i el republicà Miquel Bofill, te tots els números per sortir elegida senadora, enhorabona.

En les seves primeres declaracions a TV de Blanes vaig quedar sorprès per la seva defensa de la compatibilitat de regidor i senador i que per tant pensava continuar com a regidora. Va venir-me a la memòria diferents declaracions dels responsables del PSC de Blanes que han estat tota aquesta passada legislatura criticant la meva situació de diputat i regidor, i moltes vegades amb moltes males arts, un cop més els fets ens acabem donant la raó, només puc entendre aquesta incoherència per l’enveja i la ràbia vers esquerra que ha mostrat el PSC blanenc.


El segon comentari és en referència a unes declaracions del portaveu del PSC sobre la manca d’aigua per una possible aturada de la desaladora, un cop mes, una crida al desastre fruït de l’encara no assumit paper a l’oposició.Mentre el govern municipal amb el suport d’Esquerra va treballant i gestionant projectes, el PSC és perd en incoherències i amb manca total de projecte per Blanes.

13 de gener 2008

(261) Invisibles uns, innecessaris els altres

Article publicat avui al Diari de Girona.
Durant aquests anys a Madrid, he pogut comprovar que ni el PPC ni el PSC són necessaris a Madrid, són prescindibles del tot. Fins i tot, que no hi fossin ens facilitaria les coses. El Govern espanyol de torn ho tindria molt més difícil.



A pocs mesos de les eleccions a Espanya, els dos grups esmentats començaran la tourné per portar el millor de cada casa a les nostres comarques. Sempre, des de la llunyania ens vindran a donar lliçons de comportament.Els innecessaris han començat ben aviat. Primer, proclamant cap de llista l'actual portaveu a la Comissió d'Interior, Alicia Sánchez Camacho. Ella ha destacat per les tesis d'extrema duresa o d'extrema dreta que ha defensat, res a envejar als Acebes, ZaplanaAstarloa. I han continuat amb visites dels principals líders del PP, des de Mariano Rajoy, Arias Cañete, Acebes, i cia.

Els innecessaris, malgrat cridar molt, no són tant perillosos. A Catalunya, els detectem fàcilment i ja no poden enganyar. No es pot defensar el País i, a la vegada, mantenir un hipòcrita recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut; i dic hipòcrita, perquè l'estatut d'Andalusia, malgrat molts articles semblants al català, no l'han recor?regut.

Els gironins ja ho van veure clar quatre anys enrere. Juntament amb els lleidatans van ser els únics de tot l'Estat (Girona i Lleida) que van deixar el PP com a extraparlamentaris. Ara cal repetir-ho, per això us demanem un cop més la confiança per repetir la fita de 2004.

.........bloc vilaweb




(260) El Salvador i el FMLN (2)

Acabo d’arribar del segon dia d’estada amb els companys del FMNL, ha estat una jornada intensa i engrescadora, a les 9 del mati ja m’esperaven a l’entrada a l’hotel, en un 4x4 ens hem dirigit a l’escola de formació de quadres del partit a “les planes de Renderos” a les afores de la mateixa capital per entrevistar-me amb el seu director.

Mes de 200 militants del partit esperaven l’obertura de l’escola per participar a les diferents activitats del cap de setmana, cadascun d’ells s’ha dirigit al seu lloc i han començat les diferents xerrades formatives. Mentre he mantingut una llarga reunió amb el seu director i responsable de formació.


El FMNL es troba molt entusiasmat però serè davant la possibilitat de guanyar per primera vegada després dels acords de pau, les properes eleccions presidencials, sabedors de la dificultats i de les no sempre democràtiques actuacions del partit de la dreta ARENA (actual partit de govern) s’estan preparant a consciència.


No tenen ni els diners, ni mitjans de comunicació, la seva aposta és el contacte directa amb la gent, tenen previst visitar la majoria de famílies salvadorenques, per això estan en plena preparació de la campanya, és la manera que creuen poden arribar a guanyar les eleccions.


La visita continua anant cap a SUCHITOTO, amb alcaldia del FMNL, un bonic municipi al costat d’un gran llac artificial, un municipi que conserva la seva història i que està situat en una de les zones de mes activitat durant el conflicte civil dels 80 (1980-1992), un zona castigada per l’exercit i pels esquadrons de la mort i on vaig quedar sorprès per la vitalitat del seu alcalde, compromès amb el seu poble.


M’ha fet signar en el llibre d’honor i desprès d’una explicació del treball realitzat i de les seves mancances m’ha acompanyat en la visita al centre històric i ens ha convidat a dinar al costat del llac, en un espai propietat municipal on les persones i alguns incipients negocis turístics és guanyant la vida.


A la tarda i de tornada cap a la capital ens hem aturat al “Cerro de Guazapa” on es celebrava el 5 festival de record de les víctimes del conflicte i d’una de les matances més sagnats fetes per la dictadura, cançons de lluita, fotografies d’aquells dies, una llista amb el nom de les dones assassinades, una diada de recuperació de la memòria històrica (i diuen que a l’Estat Espanyol tenim una llei de memòria històrica, quina ironia, i després volen donar lliçons) emocionant.........

12 de gener 2008

(259) El Salvador i el FMLN (1)

Estic a El Salvador per mantenir contactes amb els representants del FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) el segon partit d’aquest país i que desprès de 16 anys a l’oposició aspira a guanyar les properes eleccions presidencials el 2009.

El Salvador és el país més densament poblat de l’Amèrica Llatina i amb un alt índex de criminalitat. El narcotràfic i les bandes (les Mares o pandilleros) tenen una alta presencia en el país. El govern del partit dretà ARENA ha estat incapaç d’aturar aquesta violència que pot arribar a trencar el fràgil equilibri establert ara fa 16 anys a partir de l’acord de pau entre la guerrilla de FMLN i el Govern.


Vaig arribar ahir al vespre al país amb la noticia de l’assassinat de l’Alcalde (FMLN) i una col·laboradora seva del municipi d’Alegria, tirotejats per uns desconeguts mentre exercien la seva tasca, un exemple del drama que representa fer política des de l’esquerra en aquest petit país, t’hi jugues la vida permanentment.


El meu primer dia m’ha permès entrevistar-me amb diferents dirigents del FMLN, entre ells el candidat d’aquest partit a la Vice-presidència, Salvador Sánchez Ceren i el Vice-president de l’Assemblea Legislativa, el diputat Roberto Lorenzana. Tenen clar que es trobant davant una oportunitat històrica de governar i malgrat les dificultats (precisament aquesta tarda enterràvem al seu Alcalde d’Alegria) es creuen els seus ideals.


He tingut l’oportunitat de visitar la Catedral de Sant Salvador on està enterrat (inclosa la plaça on el dia del funeral és va produir una veritable matança) l’Arquebisbe Monsenyor Romero i l’església on va ser assassinat i on és troba un petit museu que recorda la seva figura i el seu sacrifici en la lluita contra las injustícies. Un exemple d’integritat i honestedat que sens dubte impacte.

03 de gener 2008

(258) La perifèria tindria que estar unida

Les primeres enquestes cara el proper 9-M, destaquen que els dos grans partits espanyols s’encaminen a un empat tècnic, és a dir que s’acosten i per tant o fan un gran pacte a l’estil alemany o qui guanyi pacta amb la perifèria.

És aquí on és tindria que fer-se una gran esforç per plantejar un canvi del model, CiU, PNB, BNG, EA, Nafarroa Bai, IC, CHA i Esquerra i fins i tot Coalició Canària tindríem que plantejar un pacte de mínims sobre el model d’estat, que inclogui el model de finançament i altres reformes democràtiques a plantejar a l’opció guanyadora a Espanya.

Pot semblar una utopia, però la manca d’unitat d’acció sempre ens acabar debilitant, podríem dir que sempre guanya la banca i la banca és Espanya, la tàctica fins ara sempre ens porta a perdre.

Tant el PP com el PSOE saben que sempre un dels partits perifèrics abaixa la guàrdia, ara PNB, ara CiU, ara Coalició Canària o ara Esquerra, però algú acaba picant per omplir el cove, acabem acceptant la misèria perquè ja estem a la misèria, d’aquesta manera no podem continuar.

Acceptar la misèria ens porta a la decepció, caldria plantejar un gran acord de les forces perifèriques per pactar unides amb Espanya, Galeusca no serveix, ja ho vam veure amb la reprovació de la Ministra Álvarez, calen noves eines i noves maneres.

No sempre tindrem un empat tècnic, cal aprofitar que de moment les dues grans forces espanyoles encara no és posen d’acord, cal aprofitar l’ocasió.