(265) ‘El més calent... al front de Madrid’

El 14 de març del 2004 es va produir un fet històric: l’esquerra independentista
aconseguia per primera vegada des de la recuperació de les llibertats
democràtiques, Grup parlamentari propi al Congrés de Diputats i assolia un
paper determinant en la governabilitat de l’Estat.

Va ser un fet inesperat que va sorprendre a molts però que no feia més que
confirmar el creixement d’Esquerra en les cites electorals prèvies. Aquest fet
obria la porta a poder plantejar -des del mateix Parlament espanyol- les
reivindicacions nacionals i socials de la ciutadania dels Països Catalans.

Molts s’han preguntat què hi feien vuit independentistes catalans a les Corts
espanyoles. L’explicació que es desprèn a través de prop de 300 pàgines del
llibre és clara: mentre Catalunya no assoleixi la plena sobirania i a Madrid es
continuïn decidint aspectes i polítiques concretes que afecten -i molt- el dia a
dia de la ciutadania de Catalunya, Esquerra hi haurà de ser present.

Entre moltes altres coses, la feina d’Esquerra Republicana a Madrid que s’explica a ‘El més calent... al front de Madrid’ també ha estat posar Espanya davant del mirall i veure què, 30 anys després de la mort del dictador, la diversitat segueix molestant.

‘El més calent... al front de Madrid’ recull no només la tasca parlamentària
d’aquesta legislatura sinó el perquè d’aquesta. I els motius que han empès els
set homes i les tres dones d’Esquerra al Congrés a actuar sempre amb la
màxima coherència amb l’ideari del nostre partit.

El relat explica com el 2004 es platejaven dos reptes molt importants: d’una
banda enterrar per sempre més tot el llegat de l’aznarisme i el seu entramat
legislatiu conservador i ultraespanyolista teixit després de vuit anys de govern
del Partit Popular. I de l’altra, empènyer al PSOE a iniciar el camí de no retorn
cap al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol que facilités la
tramitació de l’Estatut. Però calia també empènyer als socialistes espanyols cap a un veritable gir social a l’esquerra que posés al centre del debat polític i de l’obra legislativa la construcció d’un estat del benestar en pro de la millora de la qualitat de vida les classes popular i de l’ampliació dels drets més essencials de la ciutadania.

Al llarg de 50 capítols es pretén sintetitzar la tasca legislativa d’aquests quatre
anys. Des de la derogació del transvasament de l’Ebre, la retirada de les tropes
espanyoles de l’Iraq o el relleu de la Ley de Calidad de la Enseñanza del PP que suposava una greu amenaça a la normalització lingüística del català a les
escoles.

També es detalla el paper del Grup parlamentari en l’aprovació de la
llei de retorn dels Papers de Salamanca o normes d’abast social i drets civils
com la llei que permet el casament entre persones del mateix sexe; la Llei
d’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat que universalitza
un nou dret; la llei contra la violència sobre les dones; la llei d’igualtat; la llei de
finançament dels partits polítics que prohibeix els donatius anònims o la llei del
sòl que fixa l’obligatorietat d’una reserva mínima del 30% del sòl públic per
destinar-lo a habitatge protegit.

Tot aquest cos legislatiu de la primera meitat de la legislatura porta el segell
d’Esquerra i, en molts articles, l’aportació personal dels diputats i les diputades
independentistes que ho han recordat en l’obra.

El llibre col·lectiu dels 10 diputats prologat per Joan Puigcercós també explica
com, en la segona meitat de la legislatura la tasca de portar el PSOE cap a uns
postulats federalistes i de respecte al reconeixement de la pluralitat nacional i
l’Estatut van fracassar. La data clau d’aquest fracàs va ser el 21 de gener de
2006, la nit del pacte entre Mas i Zapatero a la Moncloa per retallar el text
estatutari.

L’obra incorpora capítols dedicats a explicar la guerra interna dins del PSOE per a aprovar una reforma del reglament del Congrés que permetés l’ús de les
diferents llengües cooficials de l’estat; les reiterades negatives de publicar les
balances fiscals; l’aprovació de projectes de llei que vulneren àmpliament les
competències del Govern de Catalunya amb l’aval dels diputats i diputades del
PSC; la negativa a traspassar la gestió de les principals infrastructures que
condicionen el futur del nostre país; el boicot al reconeixement de l’oficialitat de
les seleccions esportives nacionals o l’aprovació de Pressupostos Generals de
l’Estat que incompleixen la inversió fixada per l’Estatut en plena onada
involutiva del Partit Socialista Obrer Espanyol.

‘El més calent... al front de Madrid’ explica amb tot tipus de detall nombrosos
episodis dels 10 diputats i diputades d’Esquerra que han passat entre 2004 i
2008 per la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Un ric anecdotari de trobades, viatges i moments de certa tensió als carrers de la capital d’Espanya hi queden recollits en una obra que ve a ser una acta notarial de quatre anys redactada per un grup d’homes i dones que han demostrat que també existeixen polítics que diuen el mateix a Catalunya que a Madrid. Sense complexos ni pèls a la llengua.