15 de gener 2008

(262) Les incoherències del PSC

Començo per felicitar a la regidora del PSC Pepa Celaya per haver estat nomenada candidata al Senat per l’Entesa juntament amb el veterà socialista Lluís Mª de Puig i el republicà Miquel Bofill, te tots els números per sortir elegida senadora, enhorabona.

En les seves primeres declaracions a TV de Blanes vaig quedar sorprès per la seva defensa de la compatibilitat de regidor i senador i que per tant pensava continuar com a regidora. Va venir-me a la memòria diferents declaracions dels responsables del PSC de Blanes que han estat tota aquesta passada legislatura criticant la meva situació de diputat i regidor, i moltes vegades amb moltes males arts, un cop més els fets ens acabem donant la raó, només puc entendre aquesta incoherència per l’enveja i la ràbia vers esquerra que ha mostrat el PSC blanenc.


El segon comentari és en referència a unes declaracions del portaveu del PSC sobre la manca d’aigua per una possible aturada de la desaladora, un cop mes, una crida al desastre fruït de l’encara no assumit paper a l’oposició.Mentre el govern municipal amb el suport d’Esquerra va treballant i gestionant projectes, el PSC és perd en incoherències i amb manca total de projecte per Blanes.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, aquests son els teus socis, ja se que tu hi plantes batalla, i aixo segurament t-ha costat anar de segon.

Anònim ha dit...

No fotis que la Pepa no deixarà el seu càrrec de regidora en cas que surtís escollida senadora.......
Quà foooooooooort, amb la de llamps, trons, i volcans de merda que t'han abocat els sociates al damunt teu, Joan, per compaginar regidor i diputat..... i ara els mateixos que han vomitat tanta porqueria, els sociates no cal dir-ho..... foten exactament el mateix pel que t'han posat a parir??

No tinc paraules..... quina baaaaaarra infiniiiiita..... però, sobretot, quin paperot que li espera a la Pepa i quin ridícul moral per als que li fan fer aquest paperot i, sobretot, al que ella s'hi presta.
Grotesc, estrafolari, estrambòtic, kafkià i irrisori, vaja.