Deia ahir en aquest bloc que “he patit” dos semàfors vermells en poques setmanes per part del diari d’avantguarda, el primer va ser aquest estiu fruit de la meva intervenció a la Comissió de Foment quan vaig dir-li a la Ministre Magdalena Álvarez que no vingués més a Catalunya en “plan señorito andaluz.”El subdirector d’aquest diari me va dedicar el seu article d’estiu, sense ni tant sols posar el meu nom, l’escrit no deia la veritat, feia afirmacions de la meva persona fora de lloc i amb una idea molt predeterminada, fer-me mal en base a no explicar la veritat, aquest va ser el meu primer semàfor vermell.
Al cap d’un dies el periodista Hernández Puértoles autor de la secció el sismograma me dedicava una altre perla titulada por higiene democràtica (document adjunt 1) de molt mal gust, mireu sinó el correu electrònic que vaig rebre del mateix periodista oferint excuses, però privades.
Vaig escriure al defensor del lector del diari i el passat diumenge 23 de setembre, Carles Esteban (el seu darrer dia com a defensor del lector) en el seu espai habitual feia una petita ressenya, (document adjunt 2) on l’autor de les mentides demanava disculpes, ressentit encara per haver-me dirigit al defensor del lector.
És veu que La Vanguardia no perdona, i aquest dissabte en un titular de portada tendenciós (un diputado d’ERC se jacta del debate sobre la monarquia) me col·locava el meu segon semàfor vermell, tot un record. La noticia feia referència a una esmena que en el seu dia ja vam presentar a la Llei de la defensa i ara fa uns mesos a la llei de la carrera militar en que proposàvem democràticament que el Rei no assumís el comandament de l’exercit.
En plena bogeria de la brunete mediatica, aquest periodisme espanyol poc de fiar va posar l’esmena a l’ull de l’huracà, i contestant a una agencia, vaig dir que no entenia el rebombori aixecat, i vaig afirmar que trobava ridícul que una esmena de caire polític i democràtica és convertís en noticia, fins i tot el President del Govern va contestar a preguntes dels periodistes en plena visita a Moscou.
Un cop més alguns que diuen ser periodistes havien marcat el full de ruta del Govern Espanyol i La Vanguardia ha picat en aquesta bogeria que encapçalant els de sempre, i me sabut greu, com a lector que soc d’aquest diari
Com que no me permeten exercir el meu dret de replica, ho faig des del meu bloc, avui la tecnologia ens permet deixar constància de la manipulació i de les mentides que és publiquen.
17 comentaris:
Són els botiflers de sempre, mai lluiten pel País.
Si, molt enfadat amb els de La Vanguardia, pero has pactat amb Proa, on et tractaven de "tarat"...
va Joan, homa, deixat d'òsties...
Esquerra que sapiguem no ha pactat amb proa, fins i tot diria que els de proa tenen encara un judici pendent
A l'anònim de les 15.03,
Però ¿que té a veure el tema que tracta en Joan sobre la Vanguardia en la seva entrada, amb la Proa?
La Vanguardia és la Vanguardia i la Proa era la Proa.
Conec gent que abans comprava la Vanguardia, i com que cada vegada és més ultra-conservador i de dretes, allunyat de les vivències de la gent, ja han deixat de comprar-lo.
Cada vegada val menys la pena mirar-se'l, s'assembla més a El Mundo o l'ABC, això sí, editat a Barcelona.
Estant perdent els papers, els documents que denuncia Puig, demostren la poca fiabilitat d'alguns mitjans
Quin poc sentit de l'humor que tens Joan. Hauries d'estar content de que et comparin amb en Tim Burton. Per cert, no creus que la foto del teu post és una mica tendenciosa també. Escrius que diuen mentides: L'expressió que vas fer servir amb Álvarez és mentida? O lo de que feia 4 dies que no et dutxaves? Potser tant de viatjar amunt i avall, i tota la feina que fas no et deixa temps...
La veritat és que jo vaig riure molt quan vaig llegir els articles.
Ánims Joan, a continuar dient la veritat!
Caram Joan, per aquí també surten defensors -de bon rotllo- del diari ultramonàrquic i de dretes La Vanguardia, propietat d'un aristòcrata i noble de la part alta de BCN.
És curiós que en aquest mateix comentari anterior, simultàniament, l'autor sembla un xic contrariat amb la teva "comparació-crítica-metàfora" envers la ministra SOCIALISTA Álvarez.
O sigui, el comentarista ve a ajuntar "solidàriament" a La Vanguardia Española (així ha sigut el seu nom) amb una coneguda dirigent socialista, tot, per fer-te, una crítica, això sí, de bon rotllo i amb humor, la qual cosa s'agraeix.
Millor que les crítiques que rebis Joan siguin d'aquest to, però fixa't com ("inconscientment" en l'imaginari d'alguns dels teus detractors) s'assimilen solidàriament el mitjà ultraconservador La Vanguardia amb el PRESSUMPTAMENT d'esquerres partit socialista (perquè la sra. -o srta.- Álvarez és socialista).
Joan, una pregunta, ¿tu creus que hi ha gaire diferència entre el partit socialista i les dretes de sempre d'aquest país i d'aquest estat?
Jo crec que no, que cadascun es posa una etiqueta per guanyar vots (o lectors), però que, al final, tot ells van a parar a "lo mismo".
Com a mínim Puig parlar clar,
LA VANGUARDIA REP LA VISITA DE ZAPATERO PEL NOU DISSENY.
Acte aquest vespre.
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha confirmat la seva presència aquest vespre a l'acte de llançament del nou disseny de La Vanguardia, segons ha sabut e-notícies de fonts properes al PSC.
Zapatero hi assistirà acompanyat de diversos ministres del seu govern com són el d'indústria, Juan Clos, i la d'habitatge, Carmen Chacón, entre d'altres.
La visita de Zapatero té notable rellevància perquè, a diferència d'altres visites a Catalunya, assisteix a un acte privat en comptes d'un acte institucional o del PSC.
Es produeix, a més, a pocs mesos de les eleccions generals i revela una bona relació entre el Grupo Godó i La Moncloa.
Font: www.e-noticies.com
Ara, que els socialistes ens vinguin amb ROMANÇOS sobre "progressisme, esquerres, el puny i la rosa, socialisme, estar al costat del poble pla, al costat de la gent senzilla, humil, modesta, obrera (psc-ps OBRERO E), treballadora"... etc.........
I romanços sobre les suposades "diferències" ideològiques, de model econòmic o de visió nacional i estatal amb el PP.
Els dirigents del PSOE-psc són més fatxes que el Conde de Godó de la Vanguardia española.
¿Per què dic que són encara "MÉS" fatxes?
Perquè, almenys, el Conde no se n'amaga, del del seu ultraconservadorisme i essència "carca". Enganya poca gent, i així deixa lliures -camp lliure- als que són d'esquerres i catalanistes.
Però l'engany del PSOE-psc és pitjor, ja que, usurpant vots als ciutadans sincerament d'esquerres, li fa el joc a la dreta, fa polítiques de dretes havent robat vots als votants d'esquerres, amb efectes contraproduents per a les classes populars, obreres i treballadores, contraris als seus interessos, i devastadors per a les nacions sense estat ficades amb calçador a dintre de l'imperi hispà.
Per cert, La Vanguardia fa estrena de nou "DISSENY".
Només canvia el disseny, el continent.
El contingut, l'essència carca, fatxa, de sempre (el de la fotografia de Francisco Franco de la Vanguardia Española), aquests "principis" i senyes d'identitat d'una part de la alta burgesia catalana col·laboracionista, no els canvia ni els canviarà mai.
Demanar a la Vanguardia que els canviés, seria com demanar-li que deixés de ser la Vanguardia.
El que cal, és deixar de comprar la Vanguardia, que és molt distint.
Sols en canvia el "DISSENY", el "DISSENY", l'estètica, la façana..., amb la bendició de Zapatero i ministros socialistes hispanocatalanes.
La vanguardia española, que voleu,
Joan, fes com els amics de Club Saratoga i ves a dinar amb la teva familia a Los Caracoles !!!
el Puig ja hi va anar amb els amics del club saratoga,
gràcies per preocuparte
Però a mi em sembla que a en Joan li van altres coses més senzilles, més de poble, ara em recordo de Maçanet de Cabrenys, una bona manera de fer vacances.
Per cert, en el dinar de recepció al Borbó a Girona, a part de segons "quins" empresaris, estava ple de polítics socialistes, hi havia cops de colze entre socialistes per posar-se de frac gumina i corbata, a manera selecta, amb la creme de la creme per estar a prop d'un senyor de sang blava amb la seva imatge en declivi a Catalunya...
Socialistes elitistes, benestants, VIP i de casa bona.
i de convergents i sobretot d'UNio, no diem
Publica un comentari a l'entrada