11 de setembre 2007

(171) 11-S: una Diada Nacional fora del meu País

Joel Joan: "Xiri, t'asseguro que aviat deixaré de ser esclau d'Espanya"

Per primera vagada en molts anys estic fora del meu País aquest 11 de setembre per la celebració de la Diada. Una Diada plena de debat soberanista, plataformes de diferent signe han revifat el debat del dret a decidir, Europa es mou i per tant tenim davant nostre un futur esperançador, és en aquest escenari que avui estic a Madrid.

El motiu, tenim ple al Congrés dels Diputats i és debaten temes que el nostre grup Parlamentari ha portat a Madrid, aquesta situació també demostra que Espanya és una cosa i Catalunya una altre.

Precisament avui el grup Socialista ha presentat una Proposició no de llei per recordar la figura del President Xilè assassinat per la dictadura Salvador Allende, precisament avui 11 de setembre Diada Nacional de Catalunya i dia del cop d’estat contra Salvador Allende.

El nostre Grup Parlamentari ha presentat esmenes per anar més enllà de la poca ambició de la proposta socialista, que no han estat acceptades, era lògic, un partit com el PSOE que és incapaç de recordar i rehabilitat els represaliats del franquisme no pot pretendre donar lliçons de democràcia a Xile.

Un cop més el PSOE ha volgut donar lliçons des de la pobresa de la seva proposta, avui mentre Joan Tardà defensava les nostres propostes me preguntava, com és possible que un Govern del PSOE no sigui capaç de presentar una PNL de rehabilitació del qui fora President de la Generalitat Lluís Companys assassinat pel franquisme i s’atreveixi en donar lliçons a Xile.

Un cop més Espanya no és creïble, ni defensant Allende, ni Catalunya, ni altres promeses buides de contingut, Zapatero demostra un cop més la seva poca credibilitat.

Mentre Catalunya formi part d’Espanya, hi sortirem perdent, econòmicament, culturalment i socialment. Espanya, un cop més practica el joc brut. Com va dir el portaveu parlamentari del PSC a Catalunya Miquel Izeta, “Catalunya no és independent, perquè no vol” i sens dubte te raó. Només depèn de nosaltres.



11 comentaris:

Anònim ha dit...

Nomès amb l'independència aconseguirem la llibertat i el benestar

Anònim ha dit...

Mueran las banderas y las naciones y vivan los ciudadanos libres.¡Fascistas!

Anònim ha dit...

fora faixistes,independència per Catalunya.

Espanya ens roba

Anònim ha dit...

El món està compost per nacions. N'hi ha que són lliures i n'hi ha que no. Jo prefereixo que la meva nació sigui lliure i, per tant, que els ciutadans de Catalunya siguin pròspers.

Però per a que això esdevingui possible, algun dia Esquerra haurà de fer un cop de timó, Joan, el rumb actual no ens porta a bon port.

Sigui com sigui, ànims Joan, ets dels pocs polítics honestos que queden.

Anònim ha dit...

El mundo está compuesto y hecho por y para personas y lo demás son martingalas para aprovechgados nacionalistas sin ningún respeto por las personas solo por las banderas,los territorios y los credos excluyentes.jfo

jfo ha dit...

Decid alto y claro si os haceis participes tambien de las palabras del Xirinachs en las que se declaraba amigo de ETA.Tened huevos y decirlo.Porque los que no somos n acionalistas nos desayunamos con declaraciones de personajes tan frivolos como Joel Joan reivindicando esa memez tan bastarda , cobarde y traicion era para con las personas.

Josep Cabana ha dit...

Estimat jfo.
Parles molt malament dels nacionalistes, i per tant, dedueixo, que tu no et consideres nacionalista.
Abans de res, vull recordar, que en altres ocasions t’has manifestat com simpatitzant del PSC.
Precisament queda del tot clar que tu no ets nacionalista, ja que et diferencia d’ells, el teu respecte per les persones, com queda demostrat utilitzant el català tant com pots, demostrant així un respecte pels catalans (que també som persones) i la seva llengua pròpia.
Es evident que també et diferencia dels nacionalistes, la total falta de respecte que tens per les banderes, i estic segur, que no et faria res, canviar la bandera espanyola per la catalana. De fet, té’s igual una que l’altra.
I també es evident la falta de respecte que tens al territori, a diferencia dels nacionalistes, ja que sempre has defensat la posició del polítics d’un territori diferent del català, tot i que aquestes posicions, suposen un espoli fiscal per les persones.
Per cert, aquí hi ha una cosa que no entenc.
La teva falta de respecte als territoris, no es una falta de respecte a les persones d’aquest territori?

No em penso fer partícip de res, només perquè a tu t’agradaria que ho fes.
Per altre banda, t’aconsello que esbrinis quines son les paraules d’en Joel Joan, ja que un cop mes, com passa sovint (Arzallus, Card-Rovira) es diu que ha dit una cosa que no ha dit.
I també et demanaria l’esforç de pensar en les famoses paraules d’en Xirinachs. Que aprofundeixis en elles, i intentis escoltar el que deien en realitat, i no et quedis amb la lectura facil de les paraules literals.

Salutacions i independència.

jfo ha dit...

Por supuesto que no profeso ningún respeto por las banderas ni por los territorios entendidos como los entendeis vosotros y por supuesto que me es indiferente una bandera que otra.No tengo respeto por los territrios,si un profundo respeto por las personas aunque en este juego de los blogs a veces me exprese de una forma tan ,digamos surrealista,(ya me pondreis a parir vosotros) y con repecto a estos artistas de la concienciación politica,me parece mujy bien pero casi siempre estan bebiendo aceite y luego a rectificar corriendo.Nada que objetar a las famosas declaraciones del Rubianes las puedo compartir en su totalidad pero si hablamos de ETA el problema es otro más peliagudo.Hablkamos de la vida de las personas y ese no es el precio a pagar por ningún nacionalismo.N inguno.

Josep Cabana ha dit...

Home! Un escrit amb un mínim d’argumentació i de raonament. Veus com no es tant difícil? I resultes força mes divertit i constructiu per tothom. T’encoratjo a seguir aquesta línia i deixis de banda, el “surrealisme” al que et refereixes, que crec que et fa mes mal que be.
Afirmes no tenir cap respecte per cap bandera i que només respectes a les persones. Crec que aquí hi ha una petita incongruència.
Les banderes son un drap, i això ho tenim tots clar. Però també son un símbol que representa a un col·lectiu. I un col·lectiu es format per persones. Si respectes a les persones has de respectar a un col·lectiu de persones, i per tant has de respectar als símbols d’aquestes persones. El que no potser, es respectar als individus i no respectar als col·lectius. Per tant, a partir d’ara, quan parlem de banderes, no parlem de draps, sinó que estem parlant de persones, que es el que a tu t’interessa.
Dius que t’és igual una bandera que un altre. Ets neutral. Si això fos veritat, series independentista, ja que es evident, que en el nostre context, tenim dues banderes i una es mes forta que l’altre, i una ofega a l’altre. Si t’és igual una que l’altre, i fossis neutral, recolzaries a la que es oprimida, recolzaries al col·lectiu oprimit. Recolzaries a les persones oprimides. Però enlloc d’això, el que fas, sota la protecció de la teva “neutralitat”, es no fer res, i et quedes mirant com un col·lectiu de persones ofega a un altre col·lectiu de persones. I això no es neutralitat, això es complicitat.
A mi també mes igual entre les banderes de França i la d’Alemanya. Però no mes igual entre la bandera dels USA i la bandera d’Iraq, o tampoc soc indiferent entre les banderes de Rússia i al de Txetxenia.
Ara em pots dir que la bandera catalana no es oprimida. Bé, els catalans no podem convocar referèndums. No podem fer un exercici democràtic. Això es opressió. Els catalans no podem jugar un partit de futbol quan volem. Això es opressió. No acceptar el que ha votat el 90% del Parlament català, es opressió. No complir la llei amb les inversions, i les transferències, es opressió.
La teva indiferència (que no neutralitat), davant d’aquestes opressions, no es tal. En els millors dels casos es complicitat.
També potser que em treguis el tema de que som victimistes. Quan algú es oprimit i es queixa, no es vistimista, es víctima. El vistimista es aquell que pot viure les 24h del dia en la seva llengua materna, en un espai on aquesta no es la llengua pròpia, mentres que els que ho si ho volen fer en la llengua pròpia, no ho poden fer, i diu que s’ha sent ofegat.
En definitiva, tu ets el nacionalista, per omissió i per tant, per complicitat, i jo soc el ciutadà del món, per acció.

Referent a les paraules de Joel Joan, ja a quedat demostrat que no va dir el que diuen que va dir, i qui ha begut oli, es el que va dir el diu que va dir i no va dir, i tots aquells, que l’hi heu fet cas sense saber el que passava. Les ganes de que en Joel Joan digues alguna tonteria, us ha pogut mes, i finalment heu quedat retratats.
I referent a les paraules d’en Xirinachs, et torno a recomanar que no les llegeixis literalment. Darrera i a un missatge que no es el que tu vols que sigui (i per això t’agafes a la literalitat de les paraules) Potser hauries de conèixer tot el tarannà d’en Xirinachs, un fidel seguidor de Gandhi.
Ningú es ta defensant la violència. Aquest tema ja el tocarem un altre dia, que faig tard.
Salutacions i independència.

jfo ha dit...

El cielo está encuadricualadrillado quien lo desencuadricuadrillará... en fin más de los mismo.No me puedes decir ahora que no puedes expresarte en catalán porque es mentira,no me puedes decir de tu falta de derechos porque como minimo tienes los mismod que yo.Posiblemente la diferencia sea que aun teniendo un marcado componente acrata en lo que pienso trato de ser posibilista y ayudar a cambiar las cosas desde donde creo que se puedo.Desde donde no se puede es de estos partidos que os resultan tan comodos para lanzar soflamas y fantasias.Total,n unca gobernareis y cuando se os toma en cuenta pues ya ves,metiendo la pata de continuo para luego tener que rectificar como el Sr.Carod por los intereses del cava.En fin,que facil es lo vuestro.

Josep Cabana ha dit...

Hola.
Veig que la falta d’argument torna al teu discurs. Si mes no, sembla que has deixat enrera el discurs “surrealista”, i això es bo.
La teva replica al meu es escrit es:
“El cielo está encuadricualadrillado quien lo desencuadricuadrillará... en fin más de los mismo”
Després dels clars i irrefutables exemples d’opressió que et vaig posar, la teva resposta es la indiferència. Així queda clar, que ets del tot indiferent als problemes d’un col·lectiu de persones. Per tant, el que t’interessen son algunes persones, no totes. I això es nacionalisme, i del excloent. Tu mateix has demostrat que ets un nacionalista excloent.
Referent al tema de poder-me expressar en català, si ho fes a tot hora, viuria en una tensió i conflicte constant. Només cal passar per alguns bars força coneguts de Blanes, i per moltes de les seves botigues.
Aquí tens un e-mail que vaig rebre d’un cap de la meva feina:
“Os recuerdo que los idiomas oficiales de esta compañía son el ingles y el español. Cualquier documento hecho con un idioma que no sea uno de estos dos, aunque sea de uso exclusivamente interno, se considerara como no valido y será automáticamente rechazado.”
Es veritat que tu i jo tenim els mateixos drets. El problema, es que tu i jo, no tenim els mateixos drets que una persona de Burgos o de Badajoz. Els seus drets estan per sobre dels nostres. I tu això ho justifiques, ja que amb teu “marcado componente acrata”, defenses a persones que tenen mes drets que altres. Un altre prova del teu nacionalisme excloent.
Respecte a les rectificacions, t’he de recordar, que en Carod-Rovira, va rectificar sobre unes paraules que mai va dir, però per responsabilitat, es va retractar d’una cosa que no va fer, gràcies a les mentides mediàtiques que veig que tu hi contribueixes. Com el cas recent d’en Joel Joan.
Una rectificació per recordar, el la d’un President de la Generalitat amb no se quin tema sobre un 3%. Ho recordes? Això si que es rectificar. Però si dolent es haver de rectificar, ja que vol dir que t’has equivocat, pitjor es mentir. Cal que et recordi alguna mentida d’en Zapatero? O com han el periodistes que han mentit en els casos Carod-Rovira i Joel Joan i que tu, poses llenya al foc constantment.
Salutacions i independència.