(455) “Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta”

Aquestes paraules pronunciades en el seu comiat per Antoni Bassas me donen peu a la següent reflexió. Per endavant haig de dir que he estat i soc crític amb Antoni Bassas, ho soc per entendre que encara era poc ambiciós nacionalment i que masses vegades la sociovergència tenia amplia cabuda en els seus programes, però reconec ésser un seguidor habitual del seu programa al llarg d’aquests catorze anys. M’ha donat eines per pensar i li agreixo el seu treball i la seva dignitat davant el final d’etapa.

“Pel be del País, espero seguir comptant amb tu.”

Per això tinc la sensació que la seva no renovació ha estat una clara victòria de la crosta, però de la crosta socialista (Joan Ferran i Manel Mas, mai han estat advertits pel seu partit per desprestigiar els mitjans públics d’aquest País) que te afanys de convertir-se en monopoli en el control del poder.

Tinc la sensació que anem cap a un país regentat per mediocritats, per gent habituada al si ministre, veure com ahir cap dels mes de mil delegats del PSC en el seu congrés s’atrevia a ni tant sols abstenir-se en l’informe de gestió del seu Secretari General, demostra que cada cop la política és per qui abaixa el cap i diu si amen a tot. Ni en els congressos del Partit Comunista soviètic o xinès o vietnamita és produïa tanta falsa unanimitat, no és fiable en democràcia, un partit on els seus delegats no és mouen un pel de la fotografia oficial.

Altres professionals de la casa han petit semblants conseqüències, són incomodes per un poder establert, Rita Marzoa ha estat un altre exemple en els darrers anys, tenir un programa d’abast PPCC, avui és un impossible, i més encara quan veus des del sud que els socialistes del País Valencià, es venen el País i des del nord és produeix el silenci.............