(478) No ofèn qui vol sinó qui pot

“Ciudadanos” són com “els col·laboracionistes de la França ocupada”, fan la feina bruta del nacionalisme espanyol”

Els Col·laboracionistes francesos varen pagar la seva traïció, amb la presó i l’escarni públic, i “Ciudadanos” són l’exemple clar de l’odi cap a un mateix.

“Ciudadanos” ha volgut riures de mi publicant la famosa fotografia amb el carnet a la boca a la costa de les Illes, el dia que vàrem denunciar i seguim denunciant els privilegis d’un poderós que diu que és periodista i simplement dirigeix un pamflet. I que amb les amenaces ha aconseguit que cap autoritat li retires l’ús privat de l’espai públic (piscina il·legal) a la costa dels Pins.

Avui fins i tot els hi dedico la foto, a veure si s’exciten i són capaços de posar a la pagina web el famós vídeo del “corpiño” del seu protector i director d’un conegut pamflet, allò si que és una demostració de perversió humana, allò si que seria causa d’inhabilitació, és clar, ell te el poder del xantatge.

Durant la meva època de diputat i poques setmanes després de l’episodi de la piscina il·legal del famós director, un periodista acreditat en àmbits parlamentaries, me va donar un consell, “vigila, aquest personatge és el veritable poder, i no t’ho perdonarà mai, anirà a per tu, li has tocat la moral i farà tot i més per destrossar-te”

Moltes vegades hi penso en aquelles paraules, he patit molts atacs per part del seu poder, he estat seguit per detectius, ha publicats falsedats, m’ha denunciat als jutjats i ha perdut, i segueix mantenint una piscina il·legal amb el vist i plau prevaricador del Govern de Rodriguez Zapatero i fins i tot alguns mitjans de comunicació del meu País s’han cregut les seves mentides.

Qui és el meu pecat? Que soc com soc, que no soc Brad Pit, quin delicte he fet? Si tinc una sentencia del Tribunal Suprem que confirma que ens trobàvem en un espai públic i que en cap cas van assaltar cap finca privada.

Tenim raó i seguirem lluitant per recuperar la costa per tothom, aquest mateix dissabte s’organitza a Sa Marjal el segon festival de la cançó de la piscina, una manera divertida i sarcàstica de posar en ridícul al senyor feudal del segle XXI amb la complicitat del Govern Espanyol (què pebrots li deu ZP a l Sr. Ramírez?).

(477) Les veritats piquen i posen en evidencia el nacionalisme espanyol

Tothom és lliure d’ésser d’un vol ser, ara que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya, jo he gaudit dels jocs olímpics, m’agrada l’esport. Ara exigeixo el respecte per no emocionar-me pel fet que guanyi una medalla, un espanyol, un francès o un americà. M’emocionaré el dia que pugui gaudir de la participació del meu País en un jocs olímpics o competicions internacionals i paraula, no caldran diners per emocionar-me.

Aquest darrer post sobre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional per diners ha provocat les ires dels nacionalistes espanyols i una crítica per part d’algunes veus del País, però també mostres de suport per haver dit quatre veritats com una catedral i haver tocat consciencies.

Tothom s’atreveix a demanar compromís pel País a intel·lectuals, artistes, músics, creadors culturals, però sembla que demanar compromís als esportistes sigui un tabú. Jo crec que tot al contrari, una classe privilegiada com és la dels esportistes de primer nivell tenen l’obligació de tenir compromís amb el País, i no costava res tenir un gest per Catalunya i no fer cas de les amenaces del Comitè Olímpic Espanyol.

I més encara, després d’alguns lamentables episodis que ha patit aquests País, la seva llengua i cultura bandejades pels mateixos de sempre. La roda de premsa dels tenistes de parla catalana Nadal i Robredo, on el primer va prohibir les preguntes en català i el segon va girar la cara, les declaracions del jugador Sergio, insultant a la cultura i nació gallega (terra que l’acull) i menyspreant a la llengua catalana o declaracions no desmentides d’altres personalitats cal denunciar-les, o què no ho farien els espanyols si aquest fos el cas?

El diari AVUI qualificava les meves paraules a l’apartat “l’ha dita grossa” no és la primera vegada, en les meves declaracions sobre l’espoli fiscal i la meva crítica a l’alcalde de Merída per haver insultat a un ciutadà i la seva mara, me van posar a la mateixa alçada que aquest, fins i tot me van posar un “semàfor vermell” suposo que van donar per bona la notícia manipulada pels mitjans de comunicació habituals, perquè sinó, no ho entenc, per dir veritats et crucifiquen a casa teva?

Les veritats piquen i es veu que als nacionalistes espanyols i la seva “jihad mediatica encara més, centenars de visites i centenars d’insults, amenaces i una total incapacitat d’argumentar, però una cosa he tret en positiu, la majoria d’aquests nacionalistes espanyols entenen el català!! i fins i tot insulten, prova evident de la seva manca d’arguments davant el dret que tenim a decidir.

(476) La pela és la pela, primer els diners i més tard l’orgull d’ésser espanyol

Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.

Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.

S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.

M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.

Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.

La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.

I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.

Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.

(475) IC-EUiA amb el vist-i-plau del PSC s’ha carregat el Govern d’Entesa

I encara no s’han adonat que han trencat l’acord de govern (per segona vegada) i que han posat a les portes de la Generalitat a CiU

Si no s’arregla el finançament (reducció de l’espoli fiscal), i els 25 diputats del PSC votant els pressupostos, o moció de censura o eleccions anticipades, estic plenament d’acord amb Joan Tardà.

En la tramitació parlamentaria a Madrid de l’estatut, Artur Mas va demostrar que valia més l’ambició personal que l’ambició de País, i ara ha estat Joan Saura, Conseller “in pectore” que ha traït al País i al Govern d’Entesa.

El govern d’Entesa va pactar desenvolupar l’Estatut i vetllar pel compliment d’aquest per part del Govern Central, “l’extraordinària jugada” del líder d’IC amb el vist i plau del President de la Generalitat, José Montilla, passarà als anals de l’historia política catalana.

I passarà als anals pel que ha comportat aquesta traïció al País i al Govern d’Entesa. El duet s’ha fet “l’harakiri” i l’ha fet al País. Ja mai més serà el mateix, han trencat per molt de temps un govern progressista a la Generalitat de Catalunya, ara caldrà veure si CiU estarà a l’altura del moment (F. Homs: el que dius cal demostrar-ho), o un cop més preferirà el negoci, que el País.

El pacte de la vergonya de Joan Saura amb “de la Vega” amb el vist i plau del nou cap del PSC, Celestino Corbacho (ja ha decidit lliurar gratuïtament els 25 diputats del PSC a la foguera) incompleix els acords de govern, però sobretot traeix el catalanisme polític d’esquerres, fins i tot el diputat i amic Joan Herrera, sempre convincent, va abaixar la credibilitat política en la seva darrera intervenció en la Diputació permanent.

Esquerra va fer una aposta de govern sincera i de risc, (en el seu dia hi vaig votar-hi a favor, malgrat tenir reticències) i n’ha rebut les conseqüències negatives per culpa dels incompliments dels seus socis, primer amb la traïció de l’estatut, i ara amb la traïció del finançament (ZP ho sabia i s’ha demostrat, IC i PSC com a molt anaven de farol) ara li toca reaccionar, ara li toca encapçalar un nou pal de paller de la política catalana, i si això vol dir una travessa llarga, caldrà fer-la, però no podem seguir aguantant mentiders i traïdors.

Espanya ens donarà el que vulgui, com sempre ha fet (misèria) només un País enfortit políticament i socialment podrà afrontar els nous reptes de l’independentisme, ho torno a repetir, a Espanya només cal dir-li el dia i hora per la declaració democràtica i unilateral d’independència.

(474) El PSC vol el control de la Caixa de Girona (1)

Alguna cosa s’ha de fer per evitar-ho

Aquest dilluns els mitjans de comunicació donaven la noticia facilitada per la pròpia Conselleria d’Antoni Castells (PSC) de l’aprovació d’un decret per tal de limitar el poder dels Consells Comarcals (CiU/ERC) en favor dels grans ajuntaments (PSC) en els consells de les caixes d’estalvi catalanes.

La notícia no ha tingut un gran ressò, però te una importància cabdal cara a les properes assemblees que tindran lloc el proper any i principalment en el cas de les nostres comarques, amb la renovació que s’ha de produir a la Caixa de Girona, amb la substitució del propi President de l’entitat.

La guerra es servida i la lluita pel control de l’entitat és un dels principals objectius dels socialistes gironins, el control de la Caixa de Girona es sumaria al poder que ja ostenta a les nostres comarques, on governa ja a la capital, a la Diputació i a molts Consells Comarcals.

El control de la caixa gironina per part del PSC, els obriria les portes a una possible fusió amb la Caixa de Catalunya, entitat que ja controlant amb ma de ferro, com és demostrà amb els darrers canvis en l’organigrama directiu.

Pel PSC seria el tancament del cercle del poder a les nostres comarques, després de mes de 25 anys de control polític a les principals institucions, seria com un bon final de festa i una bona jubilació per algun alt dirigent socialista.

(473) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (3)

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori?

Les fotos que acompanyant aquest post són de la finca que quedaria afectada si l’Ajuntament de Blanes guanyés el contenciós administratiu.

És una esplèndida finca privada que surt potenciada si el desdoblament és fa pel Vilar i Sant Daniel.

El desdoblament per Tordera beneficia a certs desenvolupaments urbanístics a Tordera, els hi permet seguir augmentant la trama urbana fins el terme municipal de Blanes i alguns interessos especuladors estaran molt contents.

Tot val, fins i tot carregar-se un PEIN pels interessos especulatius, a que espera el Departament de Medi Ambient per dir-ne quelcom? O calla i atorga?

Esperem que malgrat la lentitud de la justícia, no impedeixi aturar el desdoblament pel Vilar i Sant Daniel, l’opció mes agressiva, més costosa, i la que perjudica a més ciutadans, si malgrat tot, no s’arriba a temps, estic segur que després tots ho lamentarem.

Una dada, amb l’estalvi econòmic de l’opció Tordera, avui podríem fer realitat bona part de la construcció d’un tramvia urbà entre Blanes i Lloret, l’única alternativa que permet treure cotxes de la carretera, l’única alternativa que ens milloraria la nostra mobilitat.

No m’agradaria escoltar d’aquí uns anys, quins polítics van permetre aquest desastre, un cop el desdoblament estigui fet.

(472) Fernández Vara, un demagog al capdavant d’Extremadura

S’ha de tenir molta cara per exigir al President Montilla que condemni les declaracions de Lluís Suné i Joan Puig, que en cap cas van insultar.

Com pot exigir al President Montilla, el que ell és incapaç d’exigir a l’alcalde de Mérida, que aquest si que va insultar?

Més dirigents del PSOE segueixen insultant, avui el President de Castilla-La Manxa i President del Consell Territorial del PSOE, Jose Mª Barreda torna a la carrega.

El President d’Extremadura ha demostrat la seva capacitat d’exercir de demagog, al criticar en roda de premsa al President de la Generalitat, per haver dit una veritat com un temple. Catalunya ja no pot aguantar més l’espoli fiscal d’Espanya (més de 18.000 milions d’euros a l’any, ho podeu comprovar en aquest calendari) sense perdre capacitat d’oferir al seus ciutadans els mateixos serveis que ja avui ofereixen altres CCAA.

Com és que ni el President d’Extremadura, ni cap dirigent del PSOE li ha exigit una dimissió o una veritable disculpa pública a l’alcalde de Mérida pels seus greus insults.

Ni Lluís Suné, ni jo mateix, mai hem insultat als ciutadans extremenys, el que hem fet és dir veritats, i valorar negativament l’actitud d’alguns polítics espanyols que utilitzant les mentides per les seves ambicions personals.

A casa sempre m’han ensenyat (principalment el meu avi, d’ascendència andalusa) que cal ésser agraïts amb aquells que t’ajuden, i els líders polítics espanyols saben de l’esforç dels territoris de parla catalana, negar aquesta veritat demostra el poc futur que ens espera amb polítics d’aquesta mena.

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si del seu sou públic cada any li arrabassessin més del 10% d’aquest sou sense cap explicació i a sobre el portessin a judici públic perquè encara no paga prou?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si estigues vivint a Catalunya, fruït de l’ immigració, i ara comproves que el seu net te menys mitjans que un nen a Extremadura?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si tingués que pagar peatges per circular per la seva terra i a més sense alternatives possibles i a Catalunya el seu germà estigues exempt de pagar peatges?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si la seva comunitat tingués una llengua pròpia i vingués un català i li exigís, “parlem en català”?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si en el seu partit, ningú li hagués fet cas sobre les necessitats de solidaritat que Extremadura necessitava per part entre altres de les terres de parla catalana?

Ells poden dir el que volen, fins i tot l’insult, ara els catalans cada dia abans de sortir el sol tenim que demanar perdó.