(458) Akasvayu, la fi d'un engany

Carta publciada avui al Diari de Girona

Quants diners reals ha invertit l´empresa en el bàsquet gironí? Cal que una auditoria defineixi clarament quina ha estat la gestió i quin és el deute total i qui l´ha generat. Qui pagarà aquests plats trencats?Com a soci del Bàsquet Girona, em sento enganyat pels gestors del darrer projecte, de cop i volta les grandeses dels propietaris de la immobiliària Akasvayu s´han convertit en fum, ni tan sols afronten els seus propis compromisos.

Estem parlant que una mala gestió ha comportat un augment considerable del deute que ha fet inviable un projecte fet amb esforç. Qui va portar la totxana especuladora a Girona és copartícip d´aquesta greu pèrdua per a les nostres comarques.

L´esperit dels empresaris gironins que van permetre portar el bàsquet de primera a Girona, (Valvi i Casademont i altres) era un esperit sa, arrelat a la cultura de l´esforç, a la cultura dels emprenedors. Avui recordant l´hemeroteca de l´arribada de la gent de l´empresa Akasvayu (amb el PSC al darrere, avui s´han amagat) es pot comprovar l´engany de les seves promeses, semblava que la grossa havia arribat a Girona i tot a canvi de res.

Es consolida el fracàs d´aquesta opció emparada en una bombolla immobiliària que li ha esclatat a les mans. Recordo que un dia parlant amb una persona influent a Girona em deia: «Són una gent encantadora, no demanen res a canvi» i li vaig dir «m´estranya?».

La crisi de la totxana ha impedit un procés especulatiu i ha demostrat la poca consistència del patrocinador. Les diferents administracions han complert amb escreix els seus compromisos, l´empresa no, i ara toca clarificar els números, el deute generat i qui pagarà tot aquest desgavell.

(457) La mala consciència del PSC a Blanes

El que va impedir en la passada legislatura, ho ha acabat aprovant avui, val més tard que mai

Avui el plenari municipal ha aprovat per quasi unanimitat l’aprovació inicial del pla general de Blanes, tant sols una inexplicable abstenció dels companys d’EUiA.

Crec sincerament que aquesta aprovació demostra i deixa amb el cul a l’aire als companys del PSC que es van omplir la boca de donar les culpes d’Esquerra i avui s’ha demostrat que quan podem treballar ho fem. I el que es podia haver aprovat a la passada legislatura, ha tingut que esperar aquesta per la lamentable actitud de bloqueig del PSC.

Vull destacar l’importància d’aquesta aprovació, desprès de molts anys d’intentar-ho i fracassar en l’intent, s’ha aconseguit, aquest va ésser un dels punts claus de l’acord amb CiU, i el treball fet per la nostra regidora, la Conxita Boldú ha donat els seus fruïts.

Un pla general que a partir del setembre estarà a exposició pública i serà l’hora de que tothom pugui dir la seva, serà l’hora de continuar un treball que vaig tenir l’honor de començar a la passada legislatura (malauradament l’incompliment d’un acord signat per part del PSC ho va impedir) i que avui ha fet un pas important.

(456) Inauguració de la biblioteca arxiu de la Casa del Poble

Més de cent persones ompliren el primer pis de la Casa del Poble per assistir a la inauguració de la biblioteca arxiu de l’entitat. Després de més de dos anys de treballs dirigits per la Cristina Fernández i subvencionats per la Direcció General del Memorial Democràtic s’ha donat per finalitzada aquesta primera fase.

A partir d’avui la biblioteca arxiu de l’entitat és consultable i posa a l’abast de tot aquell que hi estigui interessat un conjunt de llibres i documents prou interessants.

(455) “Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta”

Aquestes paraules pronunciades en el seu comiat per Antoni Bassas me donen peu a la següent reflexió. Per endavant haig de dir que he estat i soc crític amb Antoni Bassas, ho soc per entendre que encara era poc ambiciós nacionalment i que masses vegades la sociovergència tenia amplia cabuda en els seus programes, però reconec ésser un seguidor habitual del seu programa al llarg d’aquests catorze anys. M’ha donat eines per pensar i li agreixo el seu treball i la seva dignitat davant el final d’etapa.

“Pel be del País, espero seguir comptant amb tu.”

Per això tinc la sensació que la seva no renovació ha estat una clara victòria de la crosta, però de la crosta socialista (Joan Ferran i Manel Mas, mai han estat advertits pel seu partit per desprestigiar els mitjans públics d’aquest País) que te afanys de convertir-se en monopoli en el control del poder.

Tinc la sensació que anem cap a un país regentat per mediocritats, per gent habituada al si ministre, veure com ahir cap dels mes de mil delegats del PSC en el seu congrés s’atrevia a ni tant sols abstenir-se en l’informe de gestió del seu Secretari General, demostra que cada cop la política és per qui abaixa el cap i diu si amen a tot. Ni en els congressos del Partit Comunista soviètic o xinès o vietnamita és produïa tanta falsa unanimitat, no és fiable en democràcia, un partit on els seus delegats no és mouen un pel de la fotografia oficial.

Altres professionals de la casa han petit semblants conseqüències, són incomodes per un poder establert, Rita Marzoa ha estat un altre exemple en els darrers anys, tenir un programa d’abast PPCC, avui és un impossible, i més encara quan veus des del sud que els socialistes del País Valencià, es venen el País i des del nord és produeix el silenci.............

(454) Recuperació Memòria Històrica a la Casa del Poble de Blanes

Demà inaugurem la biblioteca, arxiu i hemeroteca de la Casa del Poble de Blanes, esteu convidats.

(453) “El català, llengua comuna” una resposta democràtica

Aquest manifest signat per la majoria d’entitats d’immigrants del nostre País, confirma l’estrepitós fracàs de la “jihad hispànica” i els seus acòlits, que busquen la manera de tancar la campanya, que ja comença a perjudicar els seus patrocinadors

Ni la gent del PP signa “el Manifiesto de la lengua común,” la nova presidenta del PP a Catalunya, la blanenca Sánchez Camacho, diu a la Vanguardia "No firmaré el manifiesto del castellano, no es necesario" Una prova més de l’autèntic fracàs i el ridícul de la gent que la signat.

Als col·legues de e-noticies: els hi confirmo amb totes les meves conviccions l’engany al que han estat sotmesos alguns dels famosos a l’hora de signar “el manifesto.” Avui puc afirmar que a igual que la cantant Luz Casal és va retirar, altres estan en el mateix camí.

De totes maneres, en cap cas vaig instar al boicot, vaig reclamar la meva llibertat per ignorar-los, per no llegir, escoltar o veure personatges que signen mentides, i com a demòcrata, reconec el dret a equivocar-se i per tant a rectificar, i com que crec que Iker Casillas, és una persona intel·ligent, estic segur que el Manifiesto ell no l’ha signat.

Finalment, no me desdic de l’estona que alguns vam compartir a Madrid amb l’Iker Casillas, me va semblar una gran persona i que a més va voler escoltar i opinar, per això dic el que dic.

(452) La Monarquia s’amaga davant els problemes dels treballadors

En tres mesos, de l’eufòria a la desídia, d’una placa a una expulsió.

El 28 de març tot era alegria a la multinacional catalana SIMON per la visita dels Prínceps d’Astúries a la nova factoria del grup a Girona, concretament al Polígon Industrial de Riudellots, una inversió de mes de 17 milions d’euros.

Pocs mesos després, de l’alegria als problemes, més de 150 treballadors de l’empresa és manifesten a Olot per oposar-se a l’expedient de regulació d’ocupació que deixarà al carrer a més de 80 treballadors de la multinacional catalana.

Però aquest cop, els prínceps no han aparegut, i el problema ha quedat en mans dels treballadors, en tres mesos s’ha passat d’una important inversió a un intent d’estalviar-se quatre euros per evitar pagar unes jubilacions anticipades i dignes.

Tampoc en cap mitjà de comunicació he vist una relació d’aquestes dues noticies, els hi recomanaria als treballadors una gestió propera a la monarquia, crec sincerament que els hi podria donar joc. Que la visita feta en el seu moment serveixi per fer justícia. Amb els diners que va costar la visita reial, podrien dignificar els pagaments als treballadors.