29 de juny 2008

(448) El millor de la nostra gent al servei del país veí

“Tele 5 contra el català” l’incompliment sistemàtic d’aquesta televisió privada de la llei de la TV és permès pel Govern Espanyol. L’adhesió d’aquesta TV al manifest contra la pluralitat lingüística tornar vulnerar la concessió estatal de TV, a que espera el Govern Espanyol a obrir un expedient? Bon vent i barca nova per Tele 5 i els seus anunciants.

http://www.josepsort.blogspot.com/

Aquests dies tots els analistes diuen que els catalans de la selecció son la garantia del bon joc d’Espanya, com sempre els catalans ens estimen mentre el nostre esforç en tots els sentits serveixi per augmentar l’espoli espanyol de Catalunya.

Si per culpa d’aquests fantàstics jugadors catalans, Espanya quedés eliminada de l’Eurocopa els comentaris haguessin estat demolidors, “catalanes.....”

“Roma no paga traïdors, però Espanya si” i ho sol fer-ho molt bé (214.000.-€), sempre que la traïció sigui en benefici d’Espanya, no tant sols això els traïdors mai són ben vistos, mai es fiaran d’ells, malgrat diguin jurar ésser espanyols, lamentablement qui traeix ho fa generalment pels diners o per les amenaces.

Aquests dies té lloc a Blanes la cinquena edició de la Golden Cup de hoquei sobre patins (amb participació de seleccions nacionals, entre altres Itàlia, França, Catalunya o Suïssa), malgrat convidar a la selecció Espanyola aquesta s’hi nega, es veu que tenen por a perdre. Una prova més del no saber actuar d’Espanya davant l’esperit esportiu.

Avui Espanya pot guanyar, té un gran equip, però jo no ho celebraré, fa molt anys que ho defenso, mentre Espanya practiqui el joc brut contra Catalunya, no és mereix guanyar, estaré molt content si Espanya perd

26 de juny 2008

(447) Avui pot ésser un gran dia

Rússia o Espanya?..... CATALUNYA

Perdi o guanyi la selecció espanyola a l’Eurocopa de futbol ens donarà una gran alegria, si perd, molts ciutadans d’aquest país restaran alleugerats de tot l’espectacle ranci de nacionalisme espanyol que aquests dies patim.

Si guanya també serà un gran dia, l’espectacle ranci dels espanyols arribarà al seu màxim exponent, una onada de vermell i d’espasmes espanyols omplirà carrers i places del País, els mitjans de comunicació es passaran de rosca, els comentaristes ratllaran els insults als rivals i una classe superior prendrà possessió d’aquest Estat encallat en el passat.

Avui el mati els presidents del PNB i ERC eren insultats vilipendiats per haver gosat dir que les seleccions favorites per ells, en cap cas era l’Espanyola. Això sol ha comportat les ires més irascibles de “la jihad hispànica” era igual el que diguessin, no anar amb Espanya comença a ésser una proesa, fins i tot física.

De totes maneres tinc esperança amb la nova estrella russa i futur jugador del Barça Andrei Arxavin, que faci un gran partit i acabi amb el desgavell i els insults de les retransmissions esportives espanyoles d’aquesta eurocopa, que d’una vegada per totes acabi aquest malson.

“Mentre Espanya practiqui el joc brut, mai pot guanyar un campionat, l’important és participar, encara que sigui per perdre”

23 de juny 2008

(445) Espanya es desqualifica ella mateixa,(malgrat els catalans segrestats) ens nega fins i tot el dret a perdre (2)

Tot segueix igual, sempre contra Catalunya: Del manifest dels 2300 al dels 18, de 1981 a 2008

Congrés del PP: PP i PSOE s’acosten en el seus plantejaments, “Espanya primer” i què hi feia CiU en el congrés del PP, on segueixen atacant el català?

Arran de la victòria d’Espanya al mundial de Japó (2006), vaig escriure un article que va exaltar als ànims dels de sempre. Ahir el vespre i avui mateix sembla que tothom estava content amb la grandiosa i heroica victòria d’Espanya sobre Itàlia a l’Eurocopa de futbol, fins i tot és donava per fet que tothom que va veure la televisió en aquell moment, anava amb Espanya, us puc assegurar que molta gent no i jo entre ells.

Demano el dret a perdre, demano el dret a que els meus fills tinguin per referència Catalunya, demano el dret a que la meva TV parli des d’un punt de vista diferent que parli d’una Catalunya a qui se li nega el dret a jugar. El dia que Espanya sigui eliminada, voldria que la meva TV digues el que diu la seva gent, que és digui que també a molts llocs del país volen que mentre Catalunya no pugui perdre, no volen que Espanya guanyi.

Us imagineu si el jugador Senna o el mateix Cesc haguessin errat la pena màxima i Espanya hagués estat eliminada, el que haguessin dit la premsa de sempre, (era moreno, o era Catalán) prou ja d’escoltar barbaritats, i misèries, volem el dret a perdre i l’exigim respecte pels qui no ens emocionem amb la victòria d’Espanya.

15 de juny 2008

(442) Benach, Carretero i Bertran aconsegueixen 20 dels 31 consellers nacionals d'ERC després de l'acord de reciprocitat

BARCELONA, 14 de juny (EUROPA PRESS) - Les candidatures a la direcció d'ERC liderades per Ernest Benach (ERCFutur), Joan Carretero (RCat) i Uriel Bertran (EI) -sectors no representats en la nova executiva del partit--, van aconseguir avui col·locar al Consell Nacional del partit a 20 dels 31 consellers que es van elegir al congrés, gràcies a l'acord de reciprocitat que van tancar per votar mútuament als seus candidats amb la finalitat d'aconseguir que el màxim òrgan entre congressos reflecteixi la "pluralitat" del partit.

Les dues conselleres nacionals més votades van ser les candidates de la corrent Esquerra Independentista ([EI]) Elisenda Paluzié i Núria Marín. Les segueixen Caritat Garcia, Imma Prat, Miquel Pueyo, Cristina Pardo, Emili Valdero, Aleix Andreu, Josep Saguer, Jordi Castell, Sebastià Datzira, Jordi Gaseni, Joan Moreno i Antoni Soy.

A més, també estaran Meritxell Valladares, Ferran Pujol, Raül Valentín, Marcel Puig i Isaac Albert. Precisament aquests van ser els noms indicats en una llista conjunta que van distribuir ERCFutur, RCat i EI al començament del XXV congrés republicà.


La resta de consellers elegits per l'assemblea de militants d'ERC són: Empar Pont, Isabel Sales, Xavier Florensa, Gemma Espanyol, Maria Rosa Mas, Joan Miquel Chacón, Eva Eugenia Inglés, Helena Ullastres, Jordi Lapiedra, Glòria Ullès i Rafael Fabregat. Inicialment eren 30 els consellers a elegir, però un empat a vots entre Ullès i Fabregat va permetre l'entrada d'un més.

08 de juny 2008

(434) Ha guanyat Esquerra; Els que no han guanyat faran el mateix que els partidaris de Bono?

“Los delegados, que aplaudieron con entusiasmo la intervención de Zapatero ante el plenario, le han otorgado el triunfo por sólo nueve votos de diferencia sobre José Bono. Zapatero obtuvo 414 votos (41,6%), frente a los 405 de José Bono (40,7%). Matilde Fernández logró 109 votos (10,9%) y Rosa Díez, sólo 67 (6,5%).”

Avui, fins i tot els més contraris a Esquerra tenen sana enveja del procés democràtic que ahir van viure tots els militants republicans, més d’un 70% de militants es van desplaçar als diferents col·legis electorals per dipositar el seu vot. El resultat una victòria del tàndem Joan Puigcercòs i Joan Ridao (37%), una diferencia molt més ampla(més de 10 punts)que les enterrades primàries socialistes que van donar la victòria a l’actual President del Govern Espanyol per tant sols un punt de diferencia.

Si totes les candidatures respecten el resultat democràticament, sense cap mena de dubte sortirem reforçats, i que vol dir aquest respecte, molt fàcil, la candidatura guanyadora te el dret de presentar una nova direcció que dugui a terme el full de ruta presentat, tenint en compte sense cap mena de dubte les diferents sensibilitats, però te el dret a dirigir aquest partit.

En cap cas els partidaris de Jose Bono (1% punt menys que Zapatero) van obstaculitzar el projecte guanyador, i avui tenim els resultats, el PSOE a la vora de la majoria absoluta. No podem malbaratar un procés que ha provocat envegés entre la militància d’altres partits i que la ciutadania ha valorat positivament.

Un darrer comentari, alguns diuen que el resultat fortifica el govern d’Entesa, discrepo, el Govern d’Entesa tindrà futur si els seus socis planten cara de veritat als dos perills que tenim plantejats, la sentencia del Tribunal Constitucional i el nou finançament, per cert CiU en lloc de parlar d’Esquerra el que tindria que fer, és aclarir-se ella mateixa, una bona part de la seva clase dirigent vol un acord amb el PSC i sobretot amb el PSOE.

Estic orgullós de militar en el millor partit que conec.

07 de juny 2008

(433) 20,30 h. Primàries Republicanes, Resultats a La Selva

President:

Puigcercòs 109 (61%)

Carretero 34 (19%)

Benach 33 (19%)

Renyer 2 (1%)

Secretari General:

Ridao 110(61%)

Uriel 11 (6%)

Carandell 28(17%)

Niubó 29 (17%)

(432) 12 h. Primàries Republicanes, un exemple per la resta de partits





He tornat de Santa Coloma, de votar i exercir el meu dret i deure juntament amb altres militants de Blanes, havíem quedat a les 10 i amb diferents cotxes em emprès el camí de la capital de la Selva.

Militants històrics com en Joan Vilaseca (90 anys de saviesa) Joan Rondón, Pauli Borràs, Fèlix Domènech o en Ramon Estrada (que ha votat per correu) han exercit avui el seu dret a decidir. El dret dels militants, també ho volem pels ciutadans d’aquest País, que decideixin.

Anar amb aquesta gent a votar ha estat un orgull i una satisfacció, sense aquesta gent de pedra picada, avui segurament ja no caldria que votéssim, ells van aguantar aquest partit i a ells els hi devem molt.

A les 12 mes de la meitat de la militància de Blanes ja havia votat, en una prova de participació, en una prova de partit viu. Guanyi qui guanyi, Esquerra ja ha guanyat, la jornada és un exemple, un exemple per la militància dels altres partits.

Esquerra sortirà reforçada, no en tinc cap dubte.

(431) Primàries Republicanes, orgullós de militar a Esquerra

Acabo de venir d’acreditar-me com interventor de la candidatura de Joan Puigcercòs i Joan Ridao en el local comarcal de Santa Coloma de Farners, avui és un gran dia per Esquerra i per la seva militància, avui molts militants d’altres partits i ciutadans d’aquest País tenen sana enveja d’aquestes primàries.

Fins i tot ahir ens van trucar persones anònimes que demanaven si podien votar, és pot criticar molt a Esquerra, però avui donem un lliçó d’acostament de la política a la ciutadania.

A les 9 en punt ha quedat oberta la taula electoral de la comarca de la Selva (250 militants tenen dret a votar) i ha començat a votar-se, fins a les 8 del vespre, el membre de la mesa, interventors i la militància compartiran aquest local del partit per decidir el nou President i Secretari General d’Esquerra.

Podem i aconseguirem que Esquerra sigui la força necessària per la llibertat d’aquest País, avui estic orgullós d’aquests 16 anys de militància en un partit que demostra una manera diferent de fer política.

Podem o farem d’Esquerra un partit decisiu per marcar l’agenda política, avui sortim amb una gran avantatge sobre la resta de partits, els altres no poden fer-ho, nosaltres ho fem.

D’aquí una estona, juntament amb altres militants de Blanes anirem a votar a la seu electoral a Santa Coloma, i ho farem amb l’orgull de militar en un gran partit.

Que n’aprenguin.

05 de juny 2008

(428) La veritat sobre ERC o la feina ben feta d’en Puigcercós

Us recomano aquest article de Gerard Sesé publicata al directe.cat, un anàlisis clar i contundent, felicitats. I destacar el resultat de la porra que aquest mitjà digital ha fet, més de 400 persones diferents han dit el que creien, uns resultats a tenir en compte.

Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa.

Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina...


Però, tots aquests... potser no en són més de 2.000 persones.Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé... En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta).


En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats...!Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas... observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)ERC si vol la independència ha de créixer i... no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix.


De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit... encara que hagi dit que no. Ja veurem.De totes maneres, calma i seny. Som-hi!


03 de juny 2008

(427) “OKupes” d’allò que no estimen

Sr. Marigó, no digui falsedats per TV de Blanes, “vaig guanyar però no governo”, el mateix que diu Mas, “vaig guanyar però no governo” les regles del joc les tenen pactades CiU i PSC, siguin coherents.

He rebut, encara que suposo per error o per mala fe una invitació per la festa del PSC de la comarca que celebren avui diumenge al Santuari del Vilar, un acte que comptarà amb la presencia de la Consellera Marina Geli i la Vice-presidenta primera del Congrés dels Diputats Teresa Cunillera, diputada per Lleida i amb qui vaig coincidir a la darrera legislatura a Madrid.

Vaig poder comprovar amb primera persona com les gasta aquesta darrera convidada, amb qui s’atreveix a portar-li la contraria, és la mateixa que va imposar amb un “Esquerra ni aigua,” un boicot actiu a negociar els pressupostos amb nosaltres. És una veritable professional de la maquinació, els seus llargs anys a l’ombra del poder de Madrid li ha donat una gran poder, llàstima que aquest poder l’utilitza en clau de partit i en clau espanyola.

Avui el PSC/PSOE fa la festa en un lloc entranyable dels blanencs, el Santuari del Vilar, el mateix que si la justícia no ho impedeix serà devorat pels afanys de creixement que han imposat el Conseller de Política Territorial, i on el primer secretari del PSC/PSOE de Blanes ha permès destruir, ell com alcalde va callar i va permetre que l’Estat i la Generalitat optéssim pel traçat més car i més agressiu amb el territori.

Poden celebrar les festes que vulguin en el Santuari del Vilar, malgrat mostrin la seva incoherència, ara els hi demano més estima al territori, que facin quelcom per evitar un desdoblament de la N-II per una zona PEIN i per aquest emblemàtic paratge, que no estiguin desapareguts mentre alguns ens usurpen Pinya de Rosa. Menys festes i més estima al País.


01 de juny 2008

(426) Maltractar a Esquerra és gratis

Aquesta titular fet arran d’unes paraules del meu bon amic Jordi Barbeta (moments compartits a Madrid) són una veritat com un temple, en moltes altres coses no ho compartiré, però aquesta l’ha encertat de ple.

El diumenge me permet llegir els articles d’opinió de la premsa catalana, i realment les paraules del meu amic són una realitat, a tall d’exemple alguns dels articles publicats aquest diumenge, les engrunes de Joan Oliver, en defensa pròpia de Vicent Sanchis o “que hay de lo nuestro” de Toni Soler són alguns dels exemples que aquestes darreres setmanes han omplert els mitjans de comunicació.

Entre tots ells m’ha arribat al cor el darrer, on el mediàtic Toni Soler afirma que Esquerra som un fre per l’independència........per cert no és pregunta si La Vanguardia, (o el Grup Godo, de qui cobra) ha fet alguna cosa per l’independència, és clar no s’ho pot preguntar, la resposta és tant clara que deu tenir vergonya de dir-ho.

Menys mal que davant tanta mediocritat opinadora, he trobat un article clar i brillant, el de David González a l’Avui, “temps de descontrucció” les coses pel seu nom.

El proper dissabte malgrat “els toni soler” de torn seguirem endavant amb el projecte, guanyi qui guanyi, guanya el País.

(425) El Govern Espanyol i ETA coincideixen

Tots dos volen impedir la consulta que proposa Ibarretxe

Tot el meu suport a la valentia política del Lendakari, ho ha dit molt clar, si perdo la consulta m’han vaig a casa, una mostra de coherència i dignitat, i mentre la “Yihad mediatica” i la classe política espanyola coincideixen amb ETA en criticar la proposta del cap de govern d’Euskadi.

ZP ha tornat a quedar retratat, com a mestre de la frivolitat, ha volgut mostrar fermesa, però ha demostrat que com a demòcrata te molt que desitjar, les seves amenaces de portar al Constitucional la llei del Govern Basc són una prova de la por a la democràcia que demostra Espanya, tenen por a que el poble parli, i per aquest motiu juguen brut, juguen amb males arts.

Espanya no perdona, però com ja vaig dir mesos enrera, els tancs ja no serveixen per impedir l’exercici de la democràcia, i com va dir Xabier Arzalluz a la conferencia feta a Girona, “un poble te dret a decidir” i el Lendakari Ibarretxe ho té clar, i a més te la raó de la democràcia.

Postdata 1.- Dins la Yihad mediatica també hi poso la premsa mal anomenada progre, i com a mostra el que va dir el presentador de CNN plus, que va titllar “d’ordago” la proposta Ibarretxe.

Postdata 2.- Joan Ferran torna a la carrega contra els independentistes, en un altre inflamable article en el seu diari “El Periodico” (comprat per un grup extremeny, amb els diners del nostre espoli fiscal) Ferran: malgrat els teus insults seguirem parlant clar.