Article publicat avui al Diari de Girona
Josep Marigó (PSC), fruit de la seva obsessió per la Casa del Poble i els republicans, escrivia tot un seguit de mentides per justificar la moció presentada per evitar que la nostra entitat recuperi el que el franquisme ens va robar.
No va ser l'Estat qui va retornar l'edifici en ruïnes del passeig de Dintre sinó la Generalitat de Catalunya, que va reconèixer el nostre dret a recuperar el patrimoni robat pel franquisme. Vam recuperar l'edifici en un estat lamentable, i malgrat que podíem haver optat per una solució tipus Centre Catòlic, una permuta claus en mà, vam optar per la rehabilitació, amb un esforç que ens ha hipotecat per molts anys; però orgullosos d'haver-ho fet.
El portaveu socialista, obviant la història, negant fins i tot el dret de recuperar el que el franquisme ens va robar, practicant el negacionisme històric, com fa l'extrema dreta amb altres dictadures, vol evitar que es faci justícia.
Ell, que diu que ajuda les entitats de Blanes, que va salvar d'una mala gestió una entitat musical amb un generós conveni (45.000 euros l'any) ja que la seva companya n'era responsable, ell, que defensa els interessos privats d'una fundació privada en la seva lluita per aconseguir un "pelotazo" urbanístic (24 milions d'euros), ell, que va permetre dos dels bolets urbanístics més negatius dels darrers anys, un darrere l'església de Blanes i l'altre a la pujada de Santa Bàrbara, ara ens vol donar lliçons d'ètica.
Ell, que no té ètica, ni ideologia, que va mentir als seus per la seva incapacitat per fer equips per poder governar, ens vol morts i acabats, aquest és el seu objectiu. És molt rencorós amb qui discrepa i no perdona; una persona amb aquesta personalitat no pot ser alcalde de Blanes, pobres de nosaltres si es produeix una fita com aquesta.
19 d’agost 2009
16 d’agost 2009
(530) Negació del Franquisme
Article del President de la Casa del Poble, publicat avui al diari de girona.FÈLIX DOMÈNECH I GIRALT.- Al darrer ple municipal a Blanes vaig tenir la sensació que alguns polítics, i concretament els portaveus del PSC/PSOE i d'EUiA, renunciaven a la seva ideologia per tal de negar la història recent de Blanes.
Com a President de la Casa del Poble de Blanes no puc comprendre l'actitud de l'actual portaveu dels socialistes a Blanes; m'entristeix que es negui el dret de la nostra entitat a recuperar allò que la dictadura franquista ens va robar, una negació que va contra el que sempre havia dit el PSC a Blanes, una negació basada en la mentida i que s'assembla a les tesis "negacionistes" que partits d'ultradreta utilitzen per negar l'holocaust.
Que EUiA i CCOO de Blanes s'apuntin a les mateixes tesis les puc arribar entendre, "no saben el que es fan...". Aquells que en el seu moment van acceptar, d'una manera vergonyosa, aprofitar-se de l'incautació feta pel franquisme per ocupar uns espais de la nostra entitat, sense ni tant sols demanar disculpes, avui no poden tenir capacitat de reconèixer la injustícia feta. Però que l'actual portaveu del PSC es carregui l'actitud digna que van tenir els socialistes blanencs a finals del 70, en què públicament van reconèixer el dret de la Casa del Poble a recuperar el patrimoni incautat, em produeix indignació i sobretot tristesa. I més encara sabent que en el seu moment l'UGT de Blanes, el sindicat proper al PSC, es va negar a ocupar l'edifici de la Cooperativa, a diferència de CCOO, van mantenir la seva dignitat i van renunciar a tenir espais "gràcies al Franquisme".
La Casa del Poble va néixer a l'edifici de la Cooperativa del carrer Muralla l'any 20; amb posterioritat, l'entitat es va traslladar a l'actual edifici del passeig de Dintre, 18, i la Cooperativa va començar a créixer en l'actual edifici de la Muralla, fins que va patir l'espoli per part del franquisme. Les dues entitats lligades entre si per estatuts tingueren un paper rellevant en la creació de benestar entre molts ciutadans blanencs, principalment entre els més humils; els seus serveis foren pioners en justícia social i, avançats en el seu temps, van ser escapçats per la llarga nit de la dictadura.
El sr. Portaveu del PSC ha de saber que, malgrat els seus impediments, seguirem treballant amb totes les nostres forces per recuperar el nostre patrimoni. Portem molt temps negociant i, si s'escau, pagarem per allò que ens van robar, perquè per damunt de tot està el nostre compromís amb l'entitat i Blanes. Si el Franquisme no va poder aturar-nos menys ho farà vostè amb l'únic argument de l'obsessió vers la nostra entitat. Reflexioni i no malmeti el capital polític del seu partit.
06 d’agost 2009
(529) Que tornin la Cooperativa la Blandense a la Casa del Poble
Grup del facebook de suport a la Casa del Poble:Els portaveus del PSC, EUiA i CCOO de Blanes volen aprofitar-se del franquisme per evitar que la Casa del Poble de Blanes recuperi l’edifici de la Cooperativa la Blandense que va ser incautada i robada per la dictadura.Exigim que aquestes entitats que a nivell local es comporten com a còmplices de la dictadura franquista, siguin requerides per les seves formacions per tal que reconeguin el legítim dret de la Casa del Poble a recuperar allò que la dictadura els va robar.
Exigim respecte per una entitat que va patir la repressió, l’exili, la mort dels seus socis i que lluitar des de fa mots anys per recuperar la seva dignitat. És una vergonya per partits i sindicats tant representatius de la nostra democràcia, tinguin elements locals que es comporten com a veritables hereus del franquisme.
Exigim el retorn del patrimoni de la Casa del Poble, incautat per la dictadura i que cap entitat que es considera demòcrata impedeixi aquest retorn, és de justícia que recuperin allò que la dictadura i la força de les armes els hi va robar, i és de mal nascuts impedir-ho.
06 de juny 2009
(528) Ho tornaria a fer!
Article publicat a la revista "Esquerra Nacional" Han estat mesos molts durs, d’incomprensió, de batalles diàries per defensar la visita a «la piscina», han estat mesos en què s’ha ridiculitzat la meva persona i la meva trajectòria política. Mesos que no els recomano a ningú. Tot i això sempre he tingut molt clar perquè vaig anar a la piscina, perquè senzillament és de tots. I sense ànims de generar cap més polèmica, ho tornaria a fer.
Encara recordo l’estiu que va explotar la notícia. Els diaris van recollir una imatge meva amb banyador i el carnet de diputat a la boca. A partir d’aquí va començar la persecució contra la meva persona i tothom es va oblidar del perquè de l’acte a la piscina de Pedro J. La maquinària d’aquest senyor sí que es va desplegar, perquè ell sabia que la piscina era il·legal i no volia ingerències, volia continuar tenint els drets sobre aquell trosset de Mallorca. La batalla va continuar als jutjats i en altres escenaris de la meva vida, i l’etiqueta de «freaky» que se’m va penjar, ja no me l’he treta mai més.
Però la veritat, no m’importa perquè hem aconseguit fer justícia i els tribunals ens han donat la raó. Gràcies a tots els que m’heu demostrat la importància de caminar per aquesta vida amb coherència i honestedat.
26 de maig 2009
(527) La piscina dels hipòcrites
La Piscina dels hipòcrites
(article publicat en el llibre “què pensen de joan puig..., maig 2007)
He decidit incloure un especial sobre un dels fets que ha tingut una transcendència més enllà de la vida política. “L’assalt violent” a la piscina d’un conegut i poderós personatge m’ha comportat més d’un disgust. No només a la meva persona, sinó també al meu entorn més proper, familiar i polític. Amenaces, insults (alguns molt desagradables), intents de burles, impotències, alguna incomprensió, algun desenganys i fins i tot dins del meu estimat partit.
Però aquest “fet” (dedicat al Gami) m’ha donat una fortalesa innata, m’ha permès rebre la solidaritat de moltes persones anònimes i no tant anònimes i també comprovar els veritables amics i m’ha donat el ple convenciment de què aquells fets no són una fotesa, sinó tot al contrari, un acte solidari per denunciar una “okupació” il•legal de la costa mallorquina.
Vull agrair el suport rebut de molta gent, però en especial dels companys de Ses Illes i de les JERC, no tant sols d’Esquerra sinó també de les altres formacions i entitats cíviques que defensen el territori. Ses Illes Balears formen part ja de la meva pròpia vida, les porto al cor. Gràcies també a la premsa lliure de ses Illes i sobretot al suport del secretari general del meu partit, Joan Puigcercós, per entendrem i a la gent del Grup Parlamentari que m’ha suportat.
“L’assalt violent,” per cert, es refereix a l’actitud violenta d’uns personatges que ens volien impedir el pas per la costa mallorquina, tant sols pel que ha hagut de fer aquest poderós personatge per intentar mantenir aquesta il•legal piscina ja ha valgut la pena. Ha convertit la fermesa de la bona gent de les Illes en un exemple d’actitud solidaria, lliure i sense complexes. Si un petit grup de bones persones han fet tremolar aquest poderós personatge i bona part del poder de l’estat, que no podrien fer uns ciutadans sense complexos.
Perquè tinc el convenciment que acabarem guanyant la partida, la justícia ens donarà la raó i més d’un haurà de callar per vergonya de la seva submissió al poderós personatge.
Adjunto també algunes fotografies fetes principalment per la meva filla Aina, que per cert hi va ser present i va poder veure el que va passar.
Pocs dies després davant la informació que va publicar el mitjà del poderós personatge me va dir, “Papa, el que diu aquest diari no és veritat. Jo hi era i tinc molt clar el que es va fer” – 13 anys de coratge, gràcies Aina.
La piscina dels hipòcrites (article publicat al 2007 al Diari de Balears)
A primers d’agost i formant part del seguiment del treball parlamentari vaig assistir a la roda de premsa que diferents partits i entitats van convocar a Son Servera (Mallorca – Països Catalans) una roda de premsa per denunciar el tracte de favor i preferent que un famós propietari d’una finca a la costa del Pins ha rebut per part del Ministeri de Medi Ambient.
En refereixo a la concessió d’una piscina d’us públic de la que gaudeix per un us privat il•legal el famós periodista Pedro J. Ramírez i Codina (dels Codina de Sant Feliu de Guíxols). Qui és capaç d’amagar les seves arrels, en aquest cas la seva ascendència catalana, ja demostra la poca categoria moral que respira
Un cop acabada la roda de premsa, vàrem realitzar lo que ja havien anunciat, es a dir recórrer el camí de ronda, exercint el dret de pas que ens garanteix la llei de costes, es a dir gaudir del domini públic al que tenim dret els ciutadans i ciutadanes, independentment del color, categoria social de procedència.
Aquest fet el d’exercir el dret de pas per la zona marítima terrestre va desfermar tot un seguit de reaccions, encapçalats pel diari el Mundo del que es director l’il•lustre e intocable ocupador de l’espai públic Pedro J. Ramirez, que ha posat el grup de comunicació que dirigeix al servei dels seus inconfessables interessos particulars.
Ha obligat a tots aquells que te agafats per “deutes” a parlar contra la nostra actuació, ha fet pagar la penyora als “seus amics” començant per Acebes, Zaplana i el president de les Illes i còmplice de l’ocupació de la seva etapa de ministre, passant per un portaveu del Consell General del Poder Judicial, seguint per tota la Brunete mediatica de Onda Cero, ABC, la Razon i els opinadors professionals aduladors del insigne propietari.
Tots ells han parlat d’assalt, de vergonya, d’actuacions violentes, però al final el que es ha provocat i que ha ocupat més paper, es la meva foto en banyador i el meu tipus físic. No soc ni Brad Pitt, ni Zaplana, soc com soc i com me van parir i els que m’estimen i son amics de veritat m’accepten com soc, comprovar que simplement realitzar el que es creu que es correcte, desfermes entre els nostres enemics tanta passió es un plus i una satisfacció que val la pena tenir en compte.
Si una foto amb banyador amb estètica anti anorèxica, fa possible una més ràpida aplicació de la llei de costes tal com ha anunciat la Ministra de Medi Ambient benvingut sigui.
Si el President del Govern de les Illes Balears va demanar disculpes a casa del insigne propietari i el més intel•ligent que se li acut dir “es que de fora vingueren i de casa ens tragueren” en referència a la meva persona pel fet d’ésser nascut al Principat, en un acte de servilisme al poder de Madrid i de racisme intolerable vers la gent del Principat, es que molt mala consciència ha de tenir.
Si el President del Govern de les Illes Balears te mala consciència de la seva època de Ministre de Medi Ambient pel tracte de favor que li va atorgar al “insigne propietari” ho puc arribar entendre, encara que no ho comparteixo.
Si es va equivocar pressionat per l’il•lustre propietari que ho digui, però que no vulgui fer una defensa numantina del que es indefensable, compartir l’estiu amb persones defensores d’unes illes com espai de servilisme cap poder de Madrid demostren la poca estima que es té cap a la pròpia terra.
Per finalitzar vull donar les gràcies als molts que ens han encoratjat, ens han defensat i han donat la cara per nosaltres, tingueu per segur que seguirem endavant en la defensa de l’aplicació de la llei de costes a tot arreu, i que “l’insigne propietari” te perduda la concessió de la piscina, perquè es incapaç de fer-la d’us públic i per tant amb la informació que tenim, el Ministeri de Medi Ambiente retirarà la concessió i per tant restaurarà l’espai físic del camí de Ronda.
Des d’aquestes ratlles us convidem a retornar ben aviat a la costa del pins a celebrar la recuperació d’un espai tant important com aquest camí de ronda, la bona gent de les Illes que va començar la lluita per anar recuperant l’ús públic dels camins de ronda veurà compensat el seu treball. Gràcies a Jaume Sastre (Loby per la Independència) als grups ecologistes, al PSM, a E.U. i a tota la bona gent que ens han donat i segueix donant suport, seguirem fins aconseguir-ho.
(article publicat en el llibre “què pensen de joan puig..., maig 2007)
He decidit incloure un especial sobre un dels fets que ha tingut una transcendència més enllà de la vida política. “L’assalt violent” a la piscina d’un conegut i poderós personatge m’ha comportat més d’un disgust. No només a la meva persona, sinó també al meu entorn més proper, familiar i polític. Amenaces, insults (alguns molt desagradables), intents de burles, impotències, alguna incomprensió, algun desenganys i fins i tot dins del meu estimat partit.
Però aquest “fet” (dedicat al Gami) m’ha donat una fortalesa innata, m’ha permès rebre la solidaritat de moltes persones anònimes i no tant anònimes i també comprovar els veritables amics i m’ha donat el ple convenciment de què aquells fets no són una fotesa, sinó tot al contrari, un acte solidari per denunciar una “okupació” il•legal de la costa mallorquina.
Vull agrair el suport rebut de molta gent, però en especial dels companys de Ses Illes i de les JERC, no tant sols d’Esquerra sinó també de les altres formacions i entitats cíviques que defensen el territori. Ses Illes Balears formen part ja de la meva pròpia vida, les porto al cor. Gràcies també a la premsa lliure de ses Illes i sobretot al suport del secretari general del meu partit, Joan Puigcercós, per entendrem i a la gent del Grup Parlamentari que m’ha suportat.
“L’assalt violent,” per cert, es refereix a l’actitud violenta d’uns personatges que ens volien impedir el pas per la costa mallorquina, tant sols pel que ha hagut de fer aquest poderós personatge per intentar mantenir aquesta il•legal piscina ja ha valgut la pena. Ha convertit la fermesa de la bona gent de les Illes en un exemple d’actitud solidaria, lliure i sense complexes. Si un petit grup de bones persones han fet tremolar aquest poderós personatge i bona part del poder de l’estat, que no podrien fer uns ciutadans sense complexos.
Perquè tinc el convenciment que acabarem guanyant la partida, la justícia ens donarà la raó i més d’un haurà de callar per vergonya de la seva submissió al poderós personatge.
Adjunto també algunes fotografies fetes principalment per la meva filla Aina, que per cert hi va ser present i va poder veure el que va passar.
Pocs dies després davant la informació que va publicar el mitjà del poderós personatge me va dir, “Papa, el que diu aquest diari no és veritat. Jo hi era i tinc molt clar el que es va fer” – 13 anys de coratge, gràcies Aina.
La piscina dels hipòcrites (article publicat al 2007 al Diari de Balears)
A primers d’agost i formant part del seguiment del treball parlamentari vaig assistir a la roda de premsa que diferents partits i entitats van convocar a Son Servera (Mallorca – Països Catalans) una roda de premsa per denunciar el tracte de favor i preferent que un famós propietari d’una finca a la costa del Pins ha rebut per part del Ministeri de Medi Ambient.
En refereixo a la concessió d’una piscina d’us públic de la que gaudeix per un us privat il•legal el famós periodista Pedro J. Ramírez i Codina (dels Codina de Sant Feliu de Guíxols). Qui és capaç d’amagar les seves arrels, en aquest cas la seva ascendència catalana, ja demostra la poca categoria moral que respira
Un cop acabada la roda de premsa, vàrem realitzar lo que ja havien anunciat, es a dir recórrer el camí de ronda, exercint el dret de pas que ens garanteix la llei de costes, es a dir gaudir del domini públic al que tenim dret els ciutadans i ciutadanes, independentment del color, categoria social de procedència.
Aquest fet el d’exercir el dret de pas per la zona marítima terrestre va desfermar tot un seguit de reaccions, encapçalats pel diari el Mundo del que es director l’il•lustre e intocable ocupador de l’espai públic Pedro J. Ramirez, que ha posat el grup de comunicació que dirigeix al servei dels seus inconfessables interessos particulars.
Ha obligat a tots aquells que te agafats per “deutes” a parlar contra la nostra actuació, ha fet pagar la penyora als “seus amics” començant per Acebes, Zaplana i el president de les Illes i còmplice de l’ocupació de la seva etapa de ministre, passant per un portaveu del Consell General del Poder Judicial, seguint per tota la Brunete mediatica de Onda Cero, ABC, la Razon i els opinadors professionals aduladors del insigne propietari.
Tots ells han parlat d’assalt, de vergonya, d’actuacions violentes, però al final el que es ha provocat i que ha ocupat més paper, es la meva foto en banyador i el meu tipus físic. No soc ni Brad Pitt, ni Zaplana, soc com soc i com me van parir i els que m’estimen i son amics de veritat m’accepten com soc, comprovar que simplement realitzar el que es creu que es correcte, desfermes entre els nostres enemics tanta passió es un plus i una satisfacció que val la pena tenir en compte.
Si una foto amb banyador amb estètica anti anorèxica, fa possible una més ràpida aplicació de la llei de costes tal com ha anunciat la Ministra de Medi Ambient benvingut sigui.
Si el President del Govern de les Illes Balears va demanar disculpes a casa del insigne propietari i el més intel•ligent que se li acut dir “es que de fora vingueren i de casa ens tragueren” en referència a la meva persona pel fet d’ésser nascut al Principat, en un acte de servilisme al poder de Madrid i de racisme intolerable vers la gent del Principat, es que molt mala consciència ha de tenir.
Si el President del Govern de les Illes Balears te mala consciència de la seva època de Ministre de Medi Ambient pel tracte de favor que li va atorgar al “insigne propietari” ho puc arribar entendre, encara que no ho comparteixo.
Si es va equivocar pressionat per l’il•lustre propietari que ho digui, però que no vulgui fer una defensa numantina del que es indefensable, compartir l’estiu amb persones defensores d’unes illes com espai de servilisme cap poder de Madrid demostren la poca estima que es té cap a la pròpia terra.
Per finalitzar vull donar les gràcies als molts que ens han encoratjat, ens han defensat i han donat la cara per nosaltres, tingueu per segur que seguirem endavant en la defensa de l’aplicació de la llei de costes a tot arreu, i que “l’insigne propietari” te perduda la concessió de la piscina, perquè es incapaç de fer-la d’us públic i per tant amb la informació que tenim, el Ministeri de Medi Ambiente retirarà la concessió i per tant restaurarà l’espai físic del camí de Ronda.
Des d’aquestes ratlles us convidem a retornar ben aviat a la costa del pins a celebrar la recuperació d’un espai tant important com aquest camí de ronda, la bona gent de les Illes que va començar la lluita per anar recuperant l’ús públic dels camins de ronda veurà compensat el seu treball. Gràcies a Jaume Sastre (Loby per la Independència) als grups ecologistes, al PSM, a E.U. i a tota la bona gent que ens han donat i segueix donant suport, seguirem fins aconseguir-ho.
25 de maig 2009
(526) Gràcies a la gent que va creure amb mi
Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.
L’exemple de Joan Puig
Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.
En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).
Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.
D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar. Salut, Joan Puig!
L’exemple de Joan Puig
Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.
En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).
Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.
D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar. Salut, Joan Puig!
11 de maig 2009
(525) Ple de pressupostos a Blanes
Un cop més l’actitud de PSC i EUiA davant el pressupost municipal ens porta assumir la responsabilitat de fer governable Blanes, desprès de negociacions amb l’equip de govern, ERC donarà suport al pressupost.Un pressupost de contenció, social i realitzable, que assumeixi la crisi que afecta a totes les administracions i a la majoria dels ciutadans, i per tant ens cal assumir aquesta situació. Uns pressupostos socials i que donen capacitat de funcionament a la gestió municipal, si ERC no assumeix aquest compromís, difícilment podríem tirar endavant la nostra ciutat, vista l’actitud negativa i demagògica dels portaveus d’EUiA i del PSC.
El portaveu d’EUiA només començar m’ha citat tres vegades, per tirar mentides sobre ERC, no ens perdonen que treballem per Blanes, per que estem demostrant que alguna cosa tenen a veure els dos partits amb els deutes de l’Ajuntament, la seva gestió va ser nefasta, projectes faraònics sense partida pressupostaria.
El portaveu del PSC segueix amb la seva actitud de bloqueig, igual que el portaveu d’EUiA, comença parlant d’ERC, ens diu que negociem informalment, continua amb les propostes del PSC pels pressupostos, la primera que els regidors amb dedicació exclusiva s’abaixin el sou, amb la seva excepció, per cert els dos regidors amb més sou de tot l’ajuntament, són socialistes, i un d’ells el portaveu i la segona que els grups municipals cobrin menys, és clar uns ens financem amb claredat i altres cobren “donatius” de grups de pressió.
No val la pena comentar més propostes, és nota que encara no han entès que no governen per la seva renuncia al diàleg, la seva prepotència els va portar a l’oposició, no van voler saber res amb ERC i ens han portat a exercir la nostra responsabilitat.
Són temps difícils, però no abandonarem el vaixell, amb modèstia, treball, i generositat aprovem amb totes les conseqüències aquest pressupost, si no ho fem qui ho farà, uns portaveus del PSC i EUiA enrabiats?
I per últim, com pot, el regidor que més cobra de l’Ajuntament (portaveu del PSC i diputat provincial) demanar demagògicament que la resta de regidors s’abaixin el sou,? Demostra tenir molta barra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)