(526) Gràcies a la gent que va creure amb mi

Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

L’exemple de Joan Puig

Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.

En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).

Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.

D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar. Salut, Joan Puig!