Article publicat avui al Diari de GironaCom a responsable de pressupostos del grup parlamentari a Madrid he pogut viure la manera com treballen els socialistes per aconseguir l'aprovació dels comptes de l'Estat. Ha estat un trist final de legislatura, la seva actitud ha estat la d'uns mals perdedors, davant la presentació d'esmenes a la totalitat per part d'una majoria de grups parlamentaris, els socialistes van decidir actuar a la contra.
Com que vam ser coherents en la defensa dels interessos del país, i vam mantenir l'esmena a la totalitat fins a la votació, malgrat les moltes pressions rebudes, pressions de tota mena que en algun moment varen semblar amenaces, la direcció del grup parlamentari socialista va decidir "ni aigua als republicans", es va imposar les tesis de duresa de la portaveu adjunta del PSOE, Teresa Cunillera, lleidatana ella, que va guanyar la partida interna.
Avui podem veure l'error d'aquesta suïcida estratègia que ha portat a la pèrdua dels papers per part del PSOE. El veto als pressupostos en el seu tràmit al Senat ha visualitzat l'error de l'estratègia socialista, malgrat tot, gens d'autocrítica. En lloc de negociar les coses van tirar pel dret i ara han vist les conseqüències de no donar-nos «ni aigua».
Aquests dies des de les comarques de Girona, els diputats socialistes i de CiU es retreien mútuament les culpes de la situació, en un afany de voler amagar les seves culpes. Els dos partits s'acusaven mútuament de perdre esmenes per la seva manera d'actuar, ara cap dels dos partits s'han recorda de la roda de premsa conjunta de Jordi Xuclà i Àlex Sáez presentant com un èxit una esmena rebaixada pel Castell de Montsoriu de 200.000 Û (esmena inicial presentada per Esquerra i CiU d'un milió d'euros, rebaixada a una xifra inexecutable).
Amb aquesta actitud de no donar-nos ni aigua, els socialistes haurien de demanar disculpes i sobretot explicacions per haver rebaixat en 200 milions el Fons d'immigració (fons augmentat a 400 milions d'euros per una esmena aprovada d'Esquerra), fons destinat a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments, que veuran com no augmentes les aportacions, en el cas de Catalunya, s'han perdut uns 50 milions d'euros per una pura maniobra d'estratègia electoral.
L'altre dia
aquest diari demostrava en el seu informe d'activitat dels diputats i diputades gironines , que els socialistes suspenien en la feina feta, jo hi afegeixo en les formes, desapareguts durant quatre anys, mai han batallat per aquestes comarques, mai han donat explicacions pel no compliment dels acords parlamentaris (millores en el TAV al seu pas per Bàscara, l'incompliment de les partides pressupostaries aprovades, etc).
Vistos els resultats i les formes d'actuar, avui podem dir que Girona va perdre dos diputats a les passades eleccions generals, han estat en el paper que «els pertocava», donar suport a les decisions de la direcció del PSOE, malgrat perjudiquessin a Catalunya. Carregar ara contra Esquerra per l'actitud de defensa del país, és pura hipocresia.
L'actitud que va tenir Esquerra l'any passat d'oposició als pressupostos ha permès que aquest any el Ministeri interpretés més favorablement l'addicional tercera de l'Estatut, i serà sens dubte l'actitud de fermesa la que permetrà que acabem guanyant la batalla. Que els socialistes no es preocupin, la propera setmana el veto s'aixecarà i tindran pressupostos, uns pressupostos que tenen una millora per Catalunya, (no ens regalaran res, és una petita part del que ens deuen) però que queden lluny de les necessitats i d'allò que Espanya ens deu.
I en l'aspecte social han fet un mal favor a les classes mitges de tot l'Estat, han venut i segueixen venent anuncis publicitaris de promeses que encara avui no han arribat als afectats.I per últim, que els diputats de CiU siguin més fidels a allò que proclamen, que el seu sobiranisme sigui realment de pedra picada, que no venguin fum perquè acabant desorientant a la ciutadania.
Junts faríem moltes més coses en positiu que separats. Vàrem proposar un pacte gironí per les infraestructures. Ni PSC, ni CiU van respondre. Ara, de cara les properes eleccions, ens cal més que mai un gran acord per les comarques gironines. Nosaltres hi estem disposats.
Joan Puig
*Portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra i portaveu a la Comissió de Pressupostos