(509) "El soroll i el desgast sistemàtic"

Us recomano aquest article del director del diari AVUI, Xavier Bosch.

(503) En record al President Companys

Aquest matí la Casa del Poble, les JERC i Esquerra han organitzat l'acte d'homenatge al President Lluís Companys, a tret d'alba un seguit de salves i una ofrena floral davant el monument han servit per recordar i exigir l'anul.lació del judici farsa amb el que el franquisme va acabar amb la vida del President.

http://www.directe.cat/article/puigcercos-reclama-que-els-governs-treballin-entre-ells-per-anullar-el-judici-de-companys-9984

(502) Convocatòria amb motiu de 68 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys.

Sou convidats a l’acte en memòria del President màrtir Lluís Companys el proper dia 15 d’octubre a 2/4 de set del matí davant el monument a la seva memòria al costat de Plaça Catalunya.

Salves a tret d’alba i ofrena floral

Convoquen: Esquerra, JERC i Casa del Poble

(501) Premi Nobel de la pau, un cant a la llibertat

“Martti Ahtisaari ha estat clau en múltiples processos d'alliberament nacional arreu del món” Namíbia i Kosovo son dos exemples de com l’exercici del dret a decidir com a mètode clau per la resolució dels conflictes.

Reprodueixo la noticia publicada a directe!cat i l’enllaç al diari Avui.

El mediador finlandès autor del pla Nacions Unides per a una independència de Kosovo amb supervisió internacional, Martti Ahtisaari, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2008 i rebrà deu milions de corones sueques, un milió d'euros. Així ho ha anunciat aquest divendres el Comitè Nobel Noruec a Oslo, destacant els seus 'importants esforços per resoldre conflictes internacionals' en diversos continents i durant més de tres dècades, fent possible 'que hi hagi un món més pacífic' i 'fraternitat entre les nacions', seguint l'esperit d'Alfred Nobel. Ahtisaari, de 71 anys, va presidir Finlàndia del 1994 al 2000, i ja feia anys que era en les travesses per rebre el guardó.

Ahtisaari va fer de mediador, el 2005, en l'acord de pau pel conflicte d'Aceh, a Indonèsia, i els anys 1989 i 1990 en la independència de Namíbia. I, amb la seva organització Institut de Gestió de Crisi, fundada el 2000, o col·laborant amb altres institucions, també ha participat a 'buscar una conclusió pacífica' per als conflictes d'Irlanda del Nord, l'Àsia Central, la Banya d'Àfrica o, fins i tot, l'Iraq, subratlla el Comitè Nobel Noruec en un comunicat.El pare del pla de Nacions Unides sobre l'estatus de Kosovo competia amb altres 197 candidats a Premi Nobel, però ja feina anys que el seu nom sonava amb força. Ahtisaari va proposar com a única sortida per al problema de Kosovo que la llavors província de majoria albanokosovar s'escindís de Sèrbia i fos independent, tot i que temporalment amb la supervisió internacional.

Belgrad, com Rússia o el govern espanyol, va oposar-se a aquest pla, però Washington i Brussel·les van tirar-lo endavant amb el suport decidit de la majoria dels socis de la UE.L'exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, i el president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de la ONU, Rajendra Pachauri, van guanyar aquest guardó el 2007. L'hostatge francocolombiana de les FARC alliberada aquest 2 de juliol després de sis anys de captiveri, Ingrid Betancourt, també era candidata a rebre el Premi Nobel 2008.

(492) Exposició Companys a Blanes, diumenge a les 12 inauguració

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ BLANES.

21 DE SETEMBRE, 12 HORES CASA DEL POBLE
LLUÍS COMPANYS, polític fins a la mort

Conxita Boldú, regidora d'Esquerra a Blanes

Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla

Josep Maria Solé i Sabaté, catedràticd'Història Contemporània de la UAB

Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla

Esperem que el Govern Espanyol, n’aprengui:

"el proper 29 de setembre França i Alemanya faran un acte de desgreuge a Companys"

(485) Èxit de participació a III diada per l’autodeterminació del pobles (4)

La pluja suspèn el concert final de festa, després d’una intensa jornada en favor dels drets dels pobles.

Les diferents activitats van tenir força participació, la fira d’entitats, les activitats culturals i les diferents intervencions a la Casa del Poble.

El premi “Segador de l’Any” va ésser atorgat a l’entitat Sobirania i Progrés recollit per Joel Joan després d’una xerrada vibrant que va fer amb una sala ben plena. Prèviament va intervenir el President d’Esquerra Joan Puigcercós i el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca.

Algunes imatges més de la III diada i l’organització comença a preparar la seva quarta edició amb més força que mai.

(484) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l’autodeterminació del pobles (3)

Més imatges del preparatius de la diada per l’autodeterminació dels poble, demà a Blanes els Països Catalans seran presents, des de la cultura a la música, els moviments socials i civils dins una jornada en defensa dels drets dels pobles a decidir.

Aquesta III diada consolida un projecte de diferents entitats gironines que treballant per assolir el repte de la llibertat com a poble. Som una nació i volem un Estat propi.

(483) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l’autodeterminació del pobles

Tot preparat per celebrar la III diada per l’autodeterminació, debats, musica, cultura popular, el correllengua i activitat política ompliran aquest dissabte els diferents espais previstos per l’organització.

La Casa del Poble, el Col·lectiu 2014, i les JERC han preparat amb tota il·lusió aquesta tercera diada que omplirà de llibertat aquesta ciutat bressol de la Costa Brava.

Si el matí la fira d’entitats i productes omplirà l’espai, a la tarda les diferents activitats de cultura tradicional i el correllengua amb col·laboració amb l’entitat local Es Viver donaran pas a les activitats polítiques.

A 2/4 de set de la tarda el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca i el President d’Esquerra, Joan Puigcercós obriran els parlaments, previ a la xerrada preparada per Sobirania i Progrés on Joel Joan i Elisenda Paluzie ens parlaran del paper de la societat civil en el procés cap a la llibertat.

Ens parlaran de la convocatòria de la manifestació del proper 11 de setembre, per un Estat Propi. I minuts abans del concert de final de la diada, el diputat del Shinn Fein Daithi McKay ens parlarà de la seva experiència en el procés d’autodeterminació d’Irlanda.

I a 2/4 de 10 del vespre concert amb La Gossa Sorda (País Valencià) Oprimits (Illes Balears) i Ebri Knight (Principat),esteu tots convidats.

Per un Estat propi, tots a la manifestació l’onze de setembre.

(477) Les veritats piquen i posen en evidencia el nacionalisme espanyol

Tothom és lliure d’ésser d’un vol ser, ara que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya, jo he gaudit dels jocs olímpics, m’agrada l’esport. Ara exigeixo el respecte per no emocionar-me pel fet que guanyi una medalla, un espanyol, un francès o un americà. M’emocionaré el dia que pugui gaudir de la participació del meu País en un jocs olímpics o competicions internacionals i paraula, no caldran diners per emocionar-me.

Aquest darrer post sobre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional per diners ha provocat les ires dels nacionalistes espanyols i una crítica per part d’algunes veus del País, però també mostres de suport per haver dit quatre veritats com una catedral i haver tocat consciencies.

Tothom s’atreveix a demanar compromís pel País a intel·lectuals, artistes, músics, creadors culturals, però sembla que demanar compromís als esportistes sigui un tabú. Jo crec que tot al contrari, una classe privilegiada com és la dels esportistes de primer nivell tenen l’obligació de tenir compromís amb el País, i no costava res tenir un gest per Catalunya i no fer cas de les amenaces del Comitè Olímpic Espanyol.

I més encara, després d’alguns lamentables episodis que ha patit aquests País, la seva llengua i cultura bandejades pels mateixos de sempre. La roda de premsa dels tenistes de parla catalana Nadal i Robredo, on el primer va prohibir les preguntes en català i el segon va girar la cara, les declaracions del jugador Sergio, insultant a la cultura i nació gallega (terra que l’acull) i menyspreant a la llengua catalana o declaracions no desmentides d’altres personalitats cal denunciar-les, o què no ho farien els espanyols si aquest fos el cas?

El diari AVUI qualificava les meves paraules a l’apartat “l’ha dita grossa” no és la primera vegada, en les meves declaracions sobre l’espoli fiscal i la meva crítica a l’alcalde de Merída per haver insultat a un ciutadà i la seva mara, me van posar a la mateixa alçada que aquest, fins i tot me van posar un “semàfor vermell” suposo que van donar per bona la notícia manipulada pels mitjans de comunicació habituals, perquè sinó, no ho entenc, per dir veritats et crucifiquen a casa teva?

Les veritats piquen i es veu que als nacionalistes espanyols i la seva “jihad mediatica encara més, centenars de visites i centenars d’insults, amenaces i una total incapacitat d’argumentar, però una cosa he tret en positiu, la majoria d’aquests nacionalistes espanyols entenen el català!! i fins i tot insulten, prova evident de la seva manca d’arguments davant el dret que tenim a decidir.

(476) La pela és la pela, primer els diners i més tard l’orgull d’ésser espanyol

Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.

Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.

S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.

M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.

Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.

La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.

I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.

Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.

(475) IC-EUiA amb el vist-i-plau del PSC s’ha carregat el Govern d’Entesa

I encara no s’han adonat que han trencat l’acord de govern (per segona vegada) i que han posat a les portes de la Generalitat a CiU

Si no s’arregla el finançament (reducció de l’espoli fiscal), i els 25 diputats del PSC votant els pressupostos, o moció de censura o eleccions anticipades, estic plenament d’acord amb Joan Tardà.

En la tramitació parlamentaria a Madrid de l’estatut, Artur Mas va demostrar que valia més l’ambició personal que l’ambició de País, i ara ha estat Joan Saura, Conseller “in pectore” que ha traït al País i al Govern d’Entesa.

El govern d’Entesa va pactar desenvolupar l’Estatut i vetllar pel compliment d’aquest per part del Govern Central, “l’extraordinària jugada” del líder d’IC amb el vist i plau del President de la Generalitat, José Montilla, passarà als anals de l’historia política catalana.

I passarà als anals pel que ha comportat aquesta traïció al País i al Govern d’Entesa. El duet s’ha fet “l’harakiri” i l’ha fet al País. Ja mai més serà el mateix, han trencat per molt de temps un govern progressista a la Generalitat de Catalunya, ara caldrà veure si CiU estarà a l’altura del moment (F. Homs: el que dius cal demostrar-ho), o un cop més preferirà el negoci, que el País.

El pacte de la vergonya de Joan Saura amb “de la Vega” amb el vist i plau del nou cap del PSC, Celestino Corbacho (ja ha decidit lliurar gratuïtament els 25 diputats del PSC a la foguera) incompleix els acords de govern, però sobretot traeix el catalanisme polític d’esquerres, fins i tot el diputat i amic Joan Herrera, sempre convincent, va abaixar la credibilitat política en la seva darrera intervenció en la Diputació permanent.

Esquerra va fer una aposta de govern sincera i de risc, (en el seu dia hi vaig votar-hi a favor, malgrat tenir reticències) i n’ha rebut les conseqüències negatives per culpa dels incompliments dels seus socis, primer amb la traïció de l’estatut, i ara amb la traïció del finançament (ZP ho sabia i s’ha demostrat, IC i PSC com a molt anaven de farol) ara li toca reaccionar, ara li toca encapçalar un nou pal de paller de la política catalana, i si això vol dir una travessa llarga, caldrà fer-la, però no podem seguir aguantant mentiders i traïdors.

Espanya ens donarà el que vulgui, com sempre ha fet (misèria) només un País enfortit políticament i socialment podrà afrontar els nous reptes de l’independentisme, ho torno a repetir, a Espanya només cal dir-li el dia i hora per la declaració democràtica i unilateral d’independència.

(471) Zapatero te les cartes marcades

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
.
Adéu, Espanya ! (Joan Maragall) Cal posar dia i hora, només depèn de nosaltres, es un acte molt més democràtic que el que cada dia fa Espanya, incomplir les lleis en benefici propi.

El president Zapatero juga amb la avantatge de tenir les cartes marcades, o com a mínim s’ho pensa, per això no mou fitxa, se sap fort, sap perfectament que el PSC va de farol i confia clarament en que el poder o la promesa del retorn al Govern estovarà CiU.

Son les cartes marcades amb que Zapatero compta, sap a més que el PSC primer és PSOE, fins i tot crec que les declaracions de Castells i del mateix President Montilla son clarament una desafectació pactada.

Parlant amb un militant socialista, ben connectat amb la direcció del partit, manifestava la seva preocupació per la manca real de canviar el model per part de la cúpula del PSOE, i si que es veritat que l’arribada al poder del PSC de la ma d’Esquerra ha fet grinyolar i ha posat contra les cordes la relació PSC/PSOE, al final compte més el projecte no federal del PSOE.

Jo també voldria el somni de l’escriptor Jordi Coca aquest divendres al diari AVUI, una manifestació unitària l’onze de setembre, l’anunci dels 25 diputats del PSC que es passen al grup mixt, un govern d’unitat presidit per Montilla, i un posicionament unitari d’anar més enllà com a País, però lamentablement aquest somni és encara una utopia.

El govern de Catalunya es troba en un atzucac, es troba clarament en números vermells, tothom avui a Catalunya percep els símptomes de manca clara de diners a la Generalitat (petits detalls: retard en el pagament de subvencions, retard en la seva concessió, formules de finançament d’inversions maleïdes en l’època Pujol, assumides sense problemes, manca de metges per falta de competivitat a la sanitat pública, manca de diners per afrontar la crisis actual....)

O tenim finançament o cal un nou pas endavant, només una clara voluntat unitària ens farà lliure, amb Espanya ja no es pot negociar, com diu en Maragall Adéu Espanya ! és l’únic que entenen

(467) Els catalans no tenim drets, només el deure de pagar a Espanya

Aquesta setmana els meus blocs han tingut milers de visites, (21.180 visites en una setmana, més 10.000 en un dia) per haver gosat dir quatre veritats i despertar les ires d’una classe política espanyola curta de mires, preocupada per un poble que vol el que es seu.

Malgrat les manipulacions d’alguns mitjans de comunicació de les meves paraules, la bona gent ha entès perfectament les meves crítiques, l’enquesta del digital e-noticies és concloent.

Són sincers els partits catalans? Ens tornaran a fallar? El President Montilla diu la veritat?

Aquestes són respostes claus pel futur del nostre País, i la clau la tenim amb l’unitat dels partits catalans, ho estem veient aquests dies, amb les reaccions dels polítics espanyols davant la resposta unitària de la classe política catalana.

Des de l’esbroncada de la vice espanyola, passant pels insults del conseller d’economia andalús, les declaracions amenaçadores del President de la Xunta de Galizia i la premsa “seriosa” espanyola que no para de manipular i faltar a la veritat.

Tenim una gran responsabilitat, i no podem permetre que Espanya segueixi xuclant-nos els nostres recursos, 18.000 milions d’euros anuals d’espoli fiscal donen per molt i ens mans equivocades ens costa molt car.

Postdata: La ciclista que s’ha dopat era espanyola fins el dia d’autos, ara ja es catalana

(466) 9 d’agost: Espanya incompleix la seva llei, i trenca amb Catalunya

“Només una declaració unilateral i democràtica d’independència ens donarà la llibertat i la dignitat”

L'Albert Castellanos en un post recomanable enllaça amb més informació sobre el tancament de caixes.

Avui finalitzava el plac per acordar el nou model de finançament que s’establia en l’estatut( acord entre Zapatero i Mas que va trencar l’unitat catalana), un cop més el President Zapatero ha tornat a faltar a la seva paraula, un cop més Zapatero es converteix en un farsant més, un cop més ens volen com a pagadors.

Que passaria si féssim el mateix? Que passaria si a partir d’avui féssim un tancament de caixes i deixéssim de pagar els nostres impostos a Espanya?

De moment els partits catalans s’han mantingut ferms en la defensa del nou finançament, fins quan? el mateix va passar en l’aprovació de l’estatut del 30 de setembre, però pocs dies després, els socialistes ja presentaven esmenes per retallar-ho, i setmanes després Artur Mas pactava a soles amb Zapatero i era enganyat a les poques hores, i amb ell, els catalans tornàvem a perdre.

Aquest cop ja no podem tornar a perdre, Zapatero no és de fiar, una i altre vegada ens ha enganyat, o mantenim l’unitat de les forces polítiques catalanes o tornarem a ésser escombrats.

I si això passa, no cal que esperem res de bo, només la decisió majoritària dels ciutadans del nostre País ens permetrà avançar, negociar peix al cova amb Espanya sempre ens costa molt car.

Ara el que cal, i cada cop ho tinc més clar, és que amb Espanya no és pot negociar (ni tant sols deixen fer una consulta a Euskadi), només cal comunicar el dia i l’hora de la declaració unilateral i democràtica d’independència.

(258) La perifèria tindria que estar unida

Les primeres enquestes cara el proper 9-M, destaquen que els dos grans partits espanyols s’encaminen a un empat tècnic, és a dir que s’acosten i per tant o fan un gran pacte a l’estil alemany o qui guanyi pacta amb la perifèria.

És aquí on és tindria que fer-se una gran esforç per plantejar un canvi del model, CiU, PNB, BNG, EA, Nafarroa Bai, IC, CHA i Esquerra i fins i tot Coalició Canària tindríem que plantejar un pacte de mínims sobre el model d’estat, que inclogui el model de finançament i altres reformes democràtiques a plantejar a l’opció guanyadora a Espanya.

Pot semblar una utopia, però la manca d’unitat d’acció sempre ens acabar debilitant, podríem dir que sempre guanya la banca i la banca és Espanya, la tàctica fins ara sempre ens porta a perdre.

Tant el PP com el PSOE saben que sempre un dels partits perifèrics abaixa la guàrdia, ara PNB, ara CiU, ara Coalició Canària o ara Esquerra, però algú acaba picant per omplir el cove, acabem acceptant la misèria perquè ja estem a la misèria, d’aquesta manera no podem continuar.

Acceptar la misèria ens porta a la decepció, caldria plantejar un gran acord de les forces perifèriques per pactar unides amb Espanya, Galeusca no serveix, ja ho vam veure amb la reprovació de la Ministra Álvarez, calen noves eines i noves maneres.

No sempre tindrem un empat tècnic, cal aprofitar que de moment les dues grans forces espanyoles encara no és posen d’acord, cal aprofitar l’ocasió.

(257) Bon Any 20008, pel dret a decidir

Des de molt lluny, on la terra no és de ningú i a la vegada de tots, us desitjo un bon any, amb el desig de poder ésser, allò que volem, lliures.

Que l’any 2008 ens porti pau, salut i felicitat, i que ens permeti avançar vers la nostra llibertat per millorar el nostre present i un millor futur.

Volem ser tant dependents com el darrer dels països en aconseguir-ho “Kosovo”.

(256) Ara Catalunya – Euskal Herria a Brussel•les....

Desprès de l’èxit del partit d’ahir a Bilbao, ara cal ser més agosarats, cal augmentar l’il·lusió i cal portar el nostre dret a decidir a Europa, Europa ha de saber que milers de ciutadans i ciutadanes d’Euskadi i Catalunya volem que les dues seleccions siguin reconegudes, que aquests milers de ciutadans no ens sentim representats per Espanya.

No és una proposta meva, m’ho va dir el meu amic Martxelo Otamendi director del diari Berria, desprès del partit entre les seleccions dels dos països celebrat a Barcelona.

resta article a bloc Vilaweb

(255) Sort...... és una innocentada

Felicitats als que han tingut la brillant idea de convertir algunes promeses electorals en innocentades, exemples aquest cartell

Algunes innocentades que si fossin realitat, ens farien la vida més feliç:

“el rei abdica!!! ”

“Zapatero fa públiques les balances fiscals”

“Catalunya i Euskadi són reconegudes com a seleccions oficials”

“El Conseller Nadal reconeix l’error i desdobla la N-II per Tordera”

“Comencen les obres d’arranjament del Passeig de S’abanell”

“El PSC reconeix que es va equivocar en no voler parlar amb Esquerra”

(252) Espanya mai vol perdre, practica el joc brut

Dies abans que la Federació Internacional de Patinatge decidís no acceptar com a membre Catalunya, el que en aquell moment era portaveu del Grup Parlamentari Socialista Alfredo Perez Rubalcaba li va etzibar al nostre portaveu Joan Tarda, “El Barça nos ha ganado (com a seguidor del Madrid, estava de dol per la derrota a la lliga davant el Barça) però lo del patinaje lo teneis perdido.”


Amb aquestes paraules vaig entendre que Espanya mai cedeix, ni comparteix res, tot al contrari, posar l’Estat al servei de la causa nacional espanyola, aquell dia vaig comprovar que Espanya mai vol perdre, i si cal practica el joc brut. Fins i tot paguen favors per impedir que alguns representants acceptessin la representació de Catalunya dins la Federació Internacional de Patinatge.

Per això felicito a la Plataforma pro seleccions per l’anunci de promoció del partit Euskalerria-Catalunya, sortim com a guanyadors, sense complexes, i disposats a totes per poder jugar, nosaltres si que practiquen el joc net, ells tenen por a perdre, en tots els sentits.

(233) Som una nació i diem prou!

El proper dissabte tots a la manifestació de Barcelona, aquest dilluns l’Ajuntament de Blanes va aprovar la moció que vam presentar per adherir-nos a la manifestació convocada per la Plataforma Dret a Decidir en contra dels caos de rodalies i altres infrastructures i avui al Congrés Joan Tarda ha preguntat a la Ministre.

“Tardà adverteix al Govern espanyol que Catalunya està farta de mals serveis i crida a la ciutadania a manifestar-se massivament per exigir el dret de decidir “

El portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha advertit avui al Govern espanyol que ‘la ciutadania de Catalunya està farta de mals serveis i dirà massivament 'prou!' el proper dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir'. Tardà ha fet aquestes declaracions en el decurs d'una pregunta en sessió de control a la Ministra de Foment mentre la resta de diputats d’Esquerra desplegaven cartells convocant a la mobilització de l’1-D.

Tardà ha retret a Magdalena Álvarez que 'durant la seva gestió al capdavant del Ministeri de Foment el caos s’ha apoderat de les infraestructures de l’Estat a Catalunya, entre elles l’aeroport d’El Prat, les autopistes de peatge i els serveis ferroviaris de Rodelies i Regionals RENFE'. El diputat independentista ha denunciat també el dèficit fiscal i ha recordat que l’Estat no torna a Catalunya cada any l’equivalent a 3.000 euros per cada ciutadà. 'En resum', ha sentenciat Tardà, 'als catalans Espanya no ens surt a compte'.

Per tots aquests motius, el portaveu d’Esquerra a Madrid ha canviat d'idioma i en ja llengua catalana ha fet una crida 'a tots els ciutadans de Catalunya a manifestar-se massivament el proper dissabte a Barcelona per defensar el nostre benestar, reclamar uns serveis de primera i exigir el nostre dret a decidir sobre les infraestructures que condicionen el futur del país'. En aquest sentit, Tardà ha acabat advertint al Govern espanyol que 'la protesta ciutadana de l’1-D serà massiva i l’ha instat a escoltar aquest clam perquè la paciència democràtica té un límit'.