(253) T-4 : la prova de l’espoli fiscal

Estic a la T-4 (la nova terminal de l’aeroport de Madrid) en espera per agafar un vol, qui m’acompanya no hi havia estat mai, sorprèn quan la veus per primera vegada, majestuosa, grandiloqüent, agosarada, milions d’euros invertits (mes de 6.000) una obra que converteix l’aeroport de Madrid en un dels grans d’Europa i deixa el de Barcelona a la segona divisió.

Aquest seria un bon “spot” de campanya electoral per explicar el dèficit fiscal de Catalunya (és a dir el robatori que el Govern Espanyol de torn ens provoca cada any). Espanya ho te, i nosaltres no i a sobre ho paguem nosaltres.

I no és solament la T-4. és l’ampliació del Prado, és l’arribada de l’alta velocitat a Valladolid i Màlaga, el dia que els ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui la seva procedència, la seva llengua ho entenguin d’independència serà molt més propera.

Segons els darrers estudis sobre l’espoli fiscal, la xifra ascendeix a l’any 2005 a quasi 19.000 milions d’euros, en un any podem pagar 3 terminals com la T-4, aquesta és la prova del coto, la prova del espoli continuat contra Catalunya.

I una darrera anècdota, d’avui a Madrid, en un bar proper al Congrés dels Diputats, estàvem esmorzant, per Tele Madrid donaven el sorteig de la loteria de Nadal, segón premi, en la seva totalitat a Barcelona, els títols de la televisió d’Esperanz Aguirre, “Catalunya mas rica” comentari d’un client del bar, “I encima les toca la loteria”

Al cap d’uns minuts ha sortit la grossa, ens hem mirat i el mateix comentari, “si toca a Catalunya, ja cal que sortim per cames” prou ja de ser cornuts i pagar el beure” volem el que és nostra, volem decidir nosaltres i aquest és el futur.