(526) Gràcies a la gent que va creure amb mi

Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

L’exemple de Joan Puig

Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.

En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).

Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.

D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar. Salut, Joan Puig!

(453) “El català, llengua comuna” una resposta democràtica

Aquest manifest signat per la majoria d’entitats d’immigrants del nostre País, confirma l’estrepitós fracàs de la “jihad hispànica” i els seus acòlits, que busquen la manera de tancar la campanya, que ja comença a perjudicar els seus patrocinadors

Ni la gent del PP signa “el Manifiesto de la lengua común,” la nova presidenta del PP a Catalunya, la blanenca Sánchez Camacho, diu a la Vanguardia "No firmaré el manifiesto del castellano, no es necesario" Una prova més de l’autèntic fracàs i el ridícul de la gent que la signat.

Als col·legues de e-noticies: els hi confirmo amb totes les meves conviccions l’engany al que han estat sotmesos alguns dels famosos a l’hora de signar “el manifesto.” Avui puc afirmar que a igual que la cantant Luz Casal és va retirar, altres estan en el mateix camí.

De totes maneres, en cap cas vaig instar al boicot, vaig reclamar la meva llibertat per ignorar-los, per no llegir, escoltar o veure personatges que signen mentides, i com a demòcrata, reconec el dret a equivocar-se i per tant a rectificar, i com que crec que Iker Casillas, és una persona intel·ligent, estic segur que el Manifiesto ell no l’ha signat.

Finalment, no me desdic de l’estona que alguns vam compartir a Madrid amb l’Iker Casillas, me va semblar una gran persona i que a més va voler escoltar i opinar, per això dic el que dic.

(413) Presó per una bandera espanyola?

“15 dies, els que porta l’ACA sense ni tant sols contestar-me la proposta alternativa al transvasament de l’Ebre”

Aquest és el nom d’un “banner” que corre per la xarxa per demanar l’immediata llibertat d’en Franki, un noi de Terrassa comdemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per retirar la bandera espanyola del seu ajuntament.

Un banner solidari que diferents pàgines webs (directe.cat, el racó i altres) d’aquest País han penjat a les seves estades, un banner que ocupa espais de publicitat i que vol expressar la solidaritat d’aquestes webs cap en Franki.

Per aquest motiu he penjat al meu bloc aquest banner, (us convido a publicar-lo) per expressar la meva solidaritat cap en Franki, és inadmissible que en democràcia un simple acte de retirar una bandera de l’ajuntament comporti 2 anys i 7 mesos de presó.

Com a regidor de Blanes i com a protesta cap als que no respecten els càrrecs electes, vaig treure del saló de plens municipals en plena sessió, el retrat del Borbó, i el vaig posar contra la paret, que costa això? Quants anys de presó?

L’empresonament d’en Franki demostra que l’Estat Espanyol no garanteix els més elementals drets democràtics, és una vergonya, indigna d’una democràcia.

(409) He tornat a la meva feina, no treballo a la Diputació

Us creieu que Joan Puig anirà d’assessor a la Diputació de Girona?

La resposta dels ciutadans en el bloc ha estat contundent, el 59% ho considera una clara intoxicació, un 28% no s’ho ha cregut i només un 12% s’ho ha cregut.

I publico aquest post per tal de deixar clar que he tornat a la meva feina, avui encara hi ha gent que me pregunta com va per la Diputació? i tot fruit d’una clara intoxicació amb intencionalitat política.

Des dols diaris que van publicar la noticia, El Punt ha corregit l’error, però el Diari de Girona encara no ho ha fet, espero que me publiquin com a mínim la carta.

(374) “ERC col•locarà Joan Puig a la Diputació després d’haver perdut l’escó al Congrés”

Diari de Girona, Ràdio Marina, El Punt, digitals i altres m’han donat una bona notícia aquest matí!!!!!!

“Tinc un somni: Escric des del meu nou despatx a la Diputació de Girona (la joia de la corona de la política gironina. - Eduard Batlle), avui aquesta tarda farem l’acte inaugural, tinc assegurada la presencia de bona part de la premsa que ha donat la notícia, la morbositat comporta audiència, els hi haig d’agrair, només faltaria. Comptaré també amb els meus “amics polítics”; una amplia delegació del PSC (aquests no perdonen a qui els hi canta les coses clares) i altres que voldran aprofitar l’oportunitat i algun despistat que passi aquesta tarda pel barri vell de Girona.”

“Per cert encara sou a temps de participar a l’enquesta del Diari de Girona, jo us recomano que voteu l’opció C, “ només per si és per un temps limitat” una sortida de baixa intensitat, i si voleu, fins i tot us podeu desfogar-vos, podeu escriure un comentari agradable de suport.”

“Fins i tot, ja tinc dia i hora, el ple del proper dimarts, sense ni tant sols demanar-ho, me nomenarà càrrec de confiança, el que encara no ser és a quin departament aniré, ja que m’ha tocat premi sense ni tant sols comprar numero, ja trio, demano assessorar el Dip-salut, crec que fins i tot podria fer bona feina amb el bon amic Marigó (que va se col·locat a la Diputació al perdre l’alcaldia).“

Perdoneu el sarcasme, però a hores que passant augmenta la meva perplexitat: o sigui, fer Ministre el Clos, posar l’alcaldessa de Badalona al Senat, o posar alts càrrecs als consells d’administració públics, és diferent, però si Esquerra decideix donar responsabilitats a la gent que treballa, que no utilitza la política pels interessos personals i que aporta feina feta, cal condemnar-ho, com va dir el periodista Jordi Barbeta, posar-se amb Esquerra és gratis.

Aprofito l’ocasió per demanar disculpes a la gent propera, a la família, als amics a la gent que de veritat m’estima, a la gent d’Esquerra, me sap greu que s’hagin assabentat per la premsa, no els hi he pogut comunicar en primera persona la bona nova......

Ara tocant de peus a la realitat i a la veritat, des del dia 1 d’abril me reincorporat a la meva feina, a la societat anònima laboral que vam crear ara fa més de vint anys diferents treballadors que vam revelar-nos contra el fet que tinguéssim que anar a l’atur, vam lluitar i seguim lluitant i agreixo a tots ells que m’hagin permès dedicar uns anys a la política, ells també ho han patit.

Alguns me volen fora de la política, tenen por a la meva coherència, però han de saber que no necessito de la política per viure. Seguiré opinant, i seguiré aportant propostes, el temps m’ha donat moltes raons, i si el meu partit o altres col·lectius creuen que puc servir per millorar el bé comú, saben on trobar-me.

(363) Gràcies, moltes gràcies

A tots, per haver-ho fet possible........