(527) La piscina dels hipòcrites

La Piscina dels hipòcrites
(article publicat en el llibre “què pensen de joan puig..., maig 2007)

He decidit incloure un especial sobre un dels fets que ha tingut una transcendència més enllà de la vida política. “L’assalt violent” a la piscina d’un conegut i poderós personatge m’ha comportat més d’un disgust. No només a la meva persona, sinó també al meu entorn més proper, familiar i polític. Amenaces, insults (alguns molt desagradables), intents de burles, impotències, alguna incomprensió, algun desenganys i fins i tot dins del meu estimat partit.

Però aquest “fet” (dedicat al Gami) m’ha donat una fortalesa innata, m’ha permès rebre la solidaritat de moltes persones anònimes i no tant anònimes i també comprovar els veritables amics i m’ha donat el ple convenciment de què aquells fets no són una fotesa, sinó tot al contrari, un acte solidari per denunciar una “okupació” il•legal de la costa mallorquina.

Vull agrair el suport rebut de molta gent, però en especial dels companys de Ses Illes i de les JERC, no tant sols d’Esquerra sinó també de les altres formacions i entitats cíviques que defensen el territori. Ses Illes Balears formen part ja de la meva pròpia vida, les porto al cor. Gràcies també a la premsa lliure de ses Illes i sobretot al suport del secretari general del meu partit, Joan Puigcercós, per entendrem i a la gent del Grup Parlamentari que m’ha suportat.

“L’assalt violent,” per cert, es refereix a l’actitud violenta d’uns personatges que ens volien impedir el pas per la costa mallorquina, tant sols pel que ha hagut de fer aquest poderós personatge per intentar mantenir aquesta il•legal piscina ja ha valgut la pena. Ha convertit la fermesa de la bona gent de les Illes en un exemple d’actitud solidaria, lliure i sense complexes. Si un petit grup de bones persones han fet tremolar aquest poderós personatge i bona part del poder de l’estat, que no podrien fer uns ciutadans sense complexos.

Perquè tinc el convenciment que acabarem guanyant la partida, la justícia ens donarà la raó i més d’un haurà de callar per vergonya de la seva submissió al poderós personatge.
Adjunto també algunes fotografies fetes principalment per la meva filla Aina, que per cert hi va ser present i va poder veure el que va passar.
Pocs dies després davant la informació que va publicar el mitjà del poderós personatge me va dir, “Papa, el que diu aquest diari no és veritat. Jo hi era i tinc molt clar el que es va fer” – 13 anys de coratge, gràcies Aina.

La piscina dels hipòcrites (article publicat al 2007 al Diari de Balears)

A primers d’agost i formant part del seguiment del treball parlamentari vaig assistir a la roda de premsa que diferents partits i entitats van convocar a Son Servera (Mallorca – Països Catalans) una roda de premsa per denunciar el tracte de favor i preferent que un famós propietari d’una finca a la costa del Pins ha rebut per part del Ministeri de Medi Ambient.

En refereixo a la concessió d’una piscina d’us públic de la que gaudeix per un us privat il•legal el famós periodista Pedro J. Ramírez i Codina (dels Codina de Sant Feliu de Guíxols). Qui és capaç d’amagar les seves arrels, en aquest cas la seva ascendència catalana, ja demostra la poca categoria moral que respira

Un cop acabada la roda de premsa, vàrem realitzar lo que ja havien anunciat, es a dir recórrer el camí de ronda, exercint el dret de pas que ens garanteix la llei de costes, es a dir gaudir del domini públic al que tenim dret els ciutadans i ciutadanes, independentment del color, categoria social de procedència.

Aquest fet el d’exercir el dret de pas per la zona marítima terrestre va desfermar tot un seguit de reaccions, encapçalats pel diari el Mundo del que es director l’il•lustre e intocable ocupador de l’espai públic Pedro J. Ramirez, que ha posat el grup de comunicació que dirigeix al servei dels seus inconfessables interessos particulars.
Ha obligat a tots aquells que te agafats per “deutes” a parlar contra la nostra actuació, ha fet pagar la penyora als “seus amics” començant per Acebes, Zaplana i el president de les Illes i còmplice de l’ocupació de la seva etapa de ministre, passant per un portaveu del Consell General del Poder Judicial, seguint per tota la Brunete mediatica de Onda Cero, ABC, la Razon i els opinadors professionals aduladors del insigne propietari.

Tots ells han parlat d’assalt, de vergonya, d’actuacions violentes, però al final el que es ha provocat i que ha ocupat més paper, es la meva foto en banyador i el meu tipus físic. No soc ni Brad Pitt, ni Zaplana, soc com soc i com me van parir i els que m’estimen i son amics de veritat m’accepten com soc, comprovar que simplement realitzar el que es creu que es correcte, desfermes entre els nostres enemics tanta passió es un plus i una satisfacció que val la pena tenir en compte.

Si una foto amb banyador amb estètica anti anorèxica, fa possible una més ràpida aplicació de la llei de costes tal com ha anunciat la Ministra de Medi Ambient benvingut sigui.
Si el President del Govern de les Illes Balears va demanar disculpes a casa del insigne propietari i el més intel•ligent que se li acut dir “es que de fora vingueren i de casa ens tragueren” en referència a la meva persona pel fet d’ésser nascut al Principat, en un acte de servilisme al poder de Madrid i de racisme intolerable vers la gent del Principat, es que molt mala consciència ha de tenir.
Si el President del Govern de les Illes Balears te mala consciència de la seva època de Ministre de Medi Ambient pel tracte de favor que li va atorgar al “insigne propietari” ho puc arribar entendre, encara que no ho comparteixo.

Si es va equivocar pressionat per l’il•lustre propietari que ho digui, però que no vulgui fer una defensa numantina del que es indefensable, compartir l’estiu amb persones defensores d’unes illes com espai de servilisme cap poder de Madrid demostren la poca estima que es té cap a la pròpia terra.

Per finalitzar vull donar les gràcies als molts que ens han encoratjat, ens han defensat i han donat la cara per nosaltres, tingueu per segur que seguirem endavant en la defensa de l’aplicació de la llei de costes a tot arreu, i que “l’insigne propietari” te perduda la concessió de la piscina, perquè es incapaç de fer-la d’us públic i per tant amb la informació que tenim, el Ministeri de Medi Ambiente retirarà la concessió i per tant restaurarà l’espai físic del camí de Ronda.

Des d’aquestes ratlles us convidem a retornar ben aviat a la costa del pins a celebrar la recuperació d’un espai tant important com aquest camí de ronda, la bona gent de les Illes que va començar la lluita per anar recuperant l’ús públic dels camins de ronda veurà compensat el seu treball. Gràcies a Jaume Sastre (Loby per la Independència) als grups ecologistes, al PSM, a E.U. i a tota la bona gent que ens han donat i segueix donant suport, seguirem fins aconseguir-ho.