(365) Madrid (2004-08), fi d’una etapa

Gràcies a la meva família per haver-me permès gaudir d’aquesta oportunitat i per haver-me donat la sorpresa, una gran sorpresa aquest darrer dissabte, una trobada amb tants amics.

Escric aquestes ratlles a dalt de TAV, de tornada de Madrid, on he anat com a membre de la Diputació permanent i portaveu adjunt al darrer acte de la legislatura, aprovar la darrera acta, he aprofitat per saludar a companys i personal de la cambra.

He compartit aquest darrer acte com a diputat amb Llamazares, Pedro Azpiazu, Joseba Beloki, Uxue Barcos, Begoña Lasagabaster, Sánchez Llibre, Martínez Pujalte, Diego Lòpez Garrido, Montserrat Colldeforns, i fins i tot de Teresa Cunillera i Eduardo Zaplana, entre altres. Lògicament he saludat per darrera vegada al President Marin i a la resta de membres de la mesa, abans de marxar de l’edifici de la carrera de Sant Jeronimo per darrera vegada com a diputat.

Pujant al despatx he coincidit amb la nova portaveu del PP Soraya Saez de Santamaria a qui he felicitat pel seu nou càrrec, donarà que parlar, sense cap mena de dubte.

Finalment he recollit les darreres coses del meu despatx, he tancat l’ordinador, la llum i la porta, i he desitjat sort als companys i treballadors del Grup Parlamentari que avui hi eren presents, en Ramon i l’Eva.

Han estat quatre anys intensos, impagables i plens d’experiències, ningú m’ho traurà, ha estat una satisfacció haver estat diputat per ERC a Madrid, he fet el que he pogut i he cregut, gràcies per haver tingut aquesta oportunitat.

Gràcies a tots i a totes, pel vostre encoratjament, podreu seguir comptant amb mi, allà on sigui, no ho dubteu.

(364) On eren els dirigents del PSC i CiU?

Van deixar desemparats alcaldes i regidors d’aquests partits que varen participar a la manifestació d’aquest diumenge a Girona, la més multitudinària de les celebrades (18.000 persones), malgrat l’intent de desactivar que alguns han promogut durant tots aquests anys.

Tot plegat m’ha generat més interrogants, alguns d’aquests assistents van anar votar i ho van fer-ho pel PSC i CiU ? estic convençut, fins i tot que molts van votar aquestes dues opcions que no han recolzat les protestes. Més ben dit, han anat contra els interessos d’aquest mateixos alcaldes i regidors que ahir fins i tot van organitzar autocars per anar-hi.

Perquè no hi van anar-hi els dirigents del PSC i CiU? La resposta ens la va donar el resultat del 9-M, si fos dirigent d’aquests dos partits tampoc hi aniria, els hi surt rodó passar dels seus vilatans i dels seus militants de base.

És evident que no els hi cal complicar-se la vida, poden passar en família el cap de setmana, poden gaudir de la festa, i poden deixar pels mes romàntics la feina més ingrata.

Malgrat tot, no els envejo, prefereixo ésser com soc i haver fet el que creia que era coherent, i seguiré fent el mateix, treballant per un país més just; per cert, no estem fent les coses prou bé en la problemàtica de l’aigua.

Si tenim un problema, i és evident que el tenim, cal afrontar-ho amb claredat i diàleg, i ja és l’últim que des de Madrid ens vulguin donar lliçons mediambientals, per reflexionar tots plegats.

(363) Gràcies, moltes gràcies

A tots, per haver-ho fet possible........

(362) Vull seguir veient “Polònia”

“Aturem el PP, i votem ZP que és molt simpàtic”

Estic convençut que aviat molts ho lamentaran, de moment el PSC s’ha vist obligat a canviar la seva valoració, ara diu que la victòria és deguda a ZP, no al PSC, el que no ser, és si es refereix a Polònia o a la Moncloa.

Vist l’impacte del meu comentari anterior sobre el programa estrella de TV3, “POLÒNIA” vull aclarir alguns conceptes, en cap moment voldria que les meves modestes paraules puguin representar un perill pel programa.

Vull que POLÒNIA continuí, però tinc dret a expressar les meves sinceres opinions, i el que vaig dir, ho he dit convençut. I ho he dit fruit del comentari de mes persones, comentaris que s’han vist confirmats després del ressò del meu article.

Els catalans som per antonomàsia, defensors de l’autocrítica, pessimistes, semblants als seguidors del Barça i amb un cert punt de masoquisme, sobretot quan ens toca parlar de nosaltres mateixos.

Fins i tot som capaços d’ajudar els espanyols a no tenir de president un representant de la dreta dura, fins i tot, gràcies a Catalunya, el PSOE ha obtingut la victòria a les darreres eleccions, ara caldrà veure de què ens servirà tant esforç i sacrifici.

Malauradament i desitjo equivocar-me, dins del nucli dur del PSOE, no valoren aquest esforç, tot al contrari, donen la culpa dels mals resultats a Espanya per l’excés de Catalunya en la passada legislatura.

La prova del cotó de ZP, molt aviat, el nou finançament, o reduïm l’espoli fiscal, o 25 diputats inservibles.

“Esquerra hi guanyarà” no malbaratem el somni dels justos

(361) La cooperació al desenvolupalment a Blanes

Davant les actituds d'alguns, debat i informació, esteu convidats

Divendres 28 de Març
a les 19:30
a la Casa del Poble de Blanes
Xerrada – Col·loqui
“La cooperació al desenvolupament, una realitat necessària”
amb
DAVID MINOVES
Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària

més informació a: www.jerc.cat/blanes

(360) ERC i l’ala oest......

“sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).”

D’entrada recomano l’article que amb aquest mateix nom ha escrit a la Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro, on analitza i valora la situació d’Esquerra i els motius del descens electoral.

Atribueix el principal problema del nostre partit a “la impaciència” i ens recomana que veiem la seria de TV, americana per més senyes, que dona nom a l’article, un exemple segons l’articulista d’administració del temps en la política.

En la segona part de l’article atribueix el descens d’Esquerra principalment “a l’enorme distancia entre la retòrica dels dirigents d’Esquerra i l’actuació diària” i en molta menor mesura, sense obviar-les, a les tesis de CiU i altres sectors (haver fet President Montila) o a les del PSC( que acusen a Esquerra d’infantilisme).

Estic en bona part d’acord amb l’autor, ja en els meus inicis com a regidor a Blanes, vaig descobrir que en política calia intentar fer el mateix a l’oposició que en el govern, i quan això no és possible, cal explicar-ho i entonar si s’escau el “mea culpa.”

Vam oferir moltes expectatives, i malauradament tot és molt més complicat; ni és tant factible o fàcil convertir sectors socialistes en votants nostres, ni tampoc acabar amb CiU. Per començar, ni tant sols tenim entre els nostres votants, a la majoria dels independentistes d’aquest País. Fins i tot alguns d’aquests independentistes han preferit votar ZP per aturar el PP, abans que votar Esquerra.

El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs.

A la vegada cal preparar-se per les properes eleccions nacionals catalanes, si el PSC les vol avançar que no sigui per nosaltres, ara bé cal preparar el partit per un sal qualitatiu en les nostres propostes, cal tenir present que primer és el País, i que sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).

Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortint del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.

Com diu en el seu apunt Saül Gordillo, recomano el seu post, “perquè l’únic partit que no va anar a la manifestació de 1-D n’ha sortit victoriós? ”Aquesta i altres preguntes donen per molt.

CiU, ERC i IC tenen que reflexionar, els socialistes son uns grans professionals “dels temps en política”. Com recomana en Francesc-Marc Álvaro, anirem a comprar “els DVD de l’ala oest d’aquest País” el que encara no se, és si ja són al mercat.

(359) 7-J: Esquerra hi guanyarà (4) i “Polònia”

“Doctor i exconseller” Joan Segura, “A Joan Puigcercós” Bernat Villaronga, “A Carolina Marquez” Jordi Isern, “Alegries convergents” Montse Juvanteny, “l’apuntador” Josep Mª Pasqual, “l’hora del balanç” Carles Duarte.

Us recomano més articles o cartes que parlen d’Esquerra i el seu futur, és d’agrair tantes persones parlant del meu partit, és fantàstic que existeixi un debat obert i franc per encaminar Esquerra com a partit de referència. Per això recopilaré aquests articles en el meu bloc.

Com sempre a Esquerra li toca obrir els nous camins, i això sempre és un risc, vam ser els primers en parlar de concert econòmic i avui tots els partits de tradició democràtica ho reivindicant, encara que tant sols sigui de paraula, som els primers que afrontarem un debat sobre els propers anys del catalanisme i altres com CDC també ho han anunciat.

Avui mateix sectors nacionalistes de CDC demanant un acostament cap a Esquerra, fins i tot es formulen corrents independentistes, o fins i tot posen el dret a decidir com l’eix del seu catalanisme, i tot això passa dins el partit de Jordi Pujol, un Jordi Pujol més llançat que mai i a la vegada més interessant.

Canviant de “xip”, ahir vaig veure la repetició del especial de “Polònia” sobre les eleccions de 9-M, no soc habitual de la sèrie, he vist molts pocs programes, però si que he sentit molts comentaris de la gent que el segueix amb passió. Ahir vaig coincidir amb altre gent que l’estava mirant, “el programa estrella i que dirigeix Toni Soler, es pervers pel catalanisme polític”.

Els dirigents de CiU i Esquerra apareixent com simples, folklòrics, sense principis, interessats en lo seu, com si el País fos l’excusa dels seus objectius. Pel contrari els dirigents socialistes, son la modernitat, els simpàtics, la bona gent, el present i el futur, i a sobre, les falses promeses de ZP son presentades com elements de normalitat democràtica del personatge.

“Es pervers “Polònia” pel catalanisme polític?”