(380) Gent d’Esquerra

Embranzida amb la nova pagina web

El 5 de maig finalitzà el termini per recollir els avals necessaris (507 signatures úniques) per ser nomenat candidat a la Secretaria General i Presidència d’Esquerra, les diferents candidatures preparant la seva estratègia i immersors en la campanya per recollir les signatures.

I no és fàcil, la gent pregunta, vol saber cap on anem i després decideix si signa i per qui, totes les candidatures tenen que realitzat un esforç per arribar a tot el territori on es troben els mes de 10.000 militants.

Veurem el proper 5 de maig si totes les candidatures tenen els avals necessaris, o es produeixen algunes sorpreses.

Malgrat que la cursa electoral d’Esquerra és en clau interna, interès dels mitjans de comunicació i dels altres partits polítics, produeix una situació excepcional, fins i tot en algunes candidatures en l’afany d’aconseguir gent, organitzant actes on apareixen més no militants, que militants.

Desitjo sincerament que passi el que passi, trobem tots el camí necessari per tal que Esquerra sigui el veritable referent de canvi nacional d’aquest País. Sempre he defensat que tots som necessaris, venen temps difícils i complicats i caldrà afrontar la construcció d’un partit nou i modern.

Avui mateix l’Ex-secretari General d’Esquerra i actual militant de CDC, Àngel Colom reflexiona en una interessant entrevista a l’AVUI sobre el catalanisme polític i parla de la visita que Joan Puigcercós li va fer al Marroc, un gest digne de tenir en compte i que demostra moltes coses. Personalment crec que el retorn a Catalunya d’Àngel Colom és una bona notícia.

(370) Gent d'Esquerra

Gent d’Esquerra.- Ahir el Consell Nacional d’Esquerra donava el tret de sortida per la convocatòria de les eleccions primàries per elegir Secretaria General i President (7 de juny) i el Congrés Nacional (14 i 15 de juny). Amb un 71% del vots favorables es va aprovar el reglament que regularà un procés únic entre els partits polítics catalans, un veritable procés que ha de donar més força que mai al partit amb més història dels actuals amb representació parlamentaria.

Amb aquesta decisió comença la cursa per l’elecció de les persones que hauran de dirigir Esquerra pels propers quatre anys, en d’anterior post analitzava els quatre candidats i clarament me decantava per la proposta encapçalada per Joan Puigcercós, crec sincerament que és la millor per tal que Esquerra estigui en la millor situació possible, i superi els millors resultats obtinguts per aquest partit en els darrers anys.

Ara comença la recollida de signatures entre els militants per nomenar candidats (cal recollir un 5% dels 10.000 militants) i us enllaço amb la pagina web de la candidatura http://www.gentdesquerra.cat/ aquesta és la meva aposta per tal de donar un impuls guanyador al nostre partit, tenim per endavant molts reptes, finançament, dret a decidir, eleccions a Europa, al Parlament de Catalunya, municipals i crec que amb Joan Puigcercós i Joan Ridao podem afrontar amb èxit els nous reptes.

(364) On eren els dirigents del PSC i CiU?

Van deixar desemparats alcaldes i regidors d’aquests partits que varen participar a la manifestació d’aquest diumenge a Girona, la més multitudinària de les celebrades (18.000 persones), malgrat l’intent de desactivar que alguns han promogut durant tots aquests anys.

Tot plegat m’ha generat més interrogants, alguns d’aquests assistents van anar votar i ho van fer-ho pel PSC i CiU ? estic convençut, fins i tot que molts van votar aquestes dues opcions que no han recolzat les protestes. Més ben dit, han anat contra els interessos d’aquest mateixos alcaldes i regidors que ahir fins i tot van organitzar autocars per anar-hi.

Perquè no hi van anar-hi els dirigents del PSC i CiU? La resposta ens la va donar el resultat del 9-M, si fos dirigent d’aquests dos partits tampoc hi aniria, els hi surt rodó passar dels seus vilatans i dels seus militants de base.

És evident que no els hi cal complicar-se la vida, poden passar en família el cap de setmana, poden gaudir de la festa, i poden deixar pels mes romàntics la feina més ingrata.

Malgrat tot, no els envejo, prefereixo ésser com soc i haver fet el que creia que era coherent, i seguiré fent el mateix, treballant per un país més just; per cert, no estem fent les coses prou bé en la problemàtica de l’aigua.

Si tenim un problema, i és evident que el tenim, cal afrontar-ho amb claredat i diàleg, i ja és l’últim que des de Madrid ens vulguin donar lliçons mediambientals, per reflexionar tots plegats.

(362) Vull seguir veient “Polònia”

“Aturem el PP, i votem ZP que és molt simpàtic”

Estic convençut que aviat molts ho lamentaran, de moment el PSC s’ha vist obligat a canviar la seva valoració, ara diu que la victòria és deguda a ZP, no al PSC, el que no ser, és si es refereix a Polònia o a la Moncloa.

Vist l’impacte del meu comentari anterior sobre el programa estrella de TV3, “POLÒNIA” vull aclarir alguns conceptes, en cap moment voldria que les meves modestes paraules puguin representar un perill pel programa.

Vull que POLÒNIA continuí, però tinc dret a expressar les meves sinceres opinions, i el que vaig dir, ho he dit convençut. I ho he dit fruit del comentari de mes persones, comentaris que s’han vist confirmats després del ressò del meu article.

Els catalans som per antonomàsia, defensors de l’autocrítica, pessimistes, semblants als seguidors del Barça i amb un cert punt de masoquisme, sobretot quan ens toca parlar de nosaltres mateixos.

Fins i tot som capaços d’ajudar els espanyols a no tenir de president un representant de la dreta dura, fins i tot, gràcies a Catalunya, el PSOE ha obtingut la victòria a les darreres eleccions, ara caldrà veure de què ens servirà tant esforç i sacrifici.

Malauradament i desitjo equivocar-me, dins del nucli dur del PSOE, no valoren aquest esforç, tot al contrari, donen la culpa dels mals resultats a Espanya per l’excés de Catalunya en la passada legislatura.

La prova del cotó de ZP, molt aviat, el nou finançament, o reduïm l’espoli fiscal, o 25 diputats inservibles.

“Esquerra hi guanyarà” no malbaratem el somni dels justos

(360) ERC i l’ala oest......

“sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).”

D’entrada recomano l’article que amb aquest mateix nom ha escrit a la Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro, on analitza i valora la situació d’Esquerra i els motius del descens electoral.

Atribueix el principal problema del nostre partit a “la impaciència” i ens recomana que veiem la seria de TV, americana per més senyes, que dona nom a l’article, un exemple segons l’articulista d’administració del temps en la política.

En la segona part de l’article atribueix el descens d’Esquerra principalment “a l’enorme distancia entre la retòrica dels dirigents d’Esquerra i l’actuació diària” i en molta menor mesura, sense obviar-les, a les tesis de CiU i altres sectors (haver fet President Montila) o a les del PSC( que acusen a Esquerra d’infantilisme).

Estic en bona part d’acord amb l’autor, ja en els meus inicis com a regidor a Blanes, vaig descobrir que en política calia intentar fer el mateix a l’oposició que en el govern, i quan això no és possible, cal explicar-ho i entonar si s’escau el “mea culpa.”

Vam oferir moltes expectatives, i malauradament tot és molt més complicat; ni és tant factible o fàcil convertir sectors socialistes en votants nostres, ni tampoc acabar amb CiU. Per començar, ni tant sols tenim entre els nostres votants, a la majoria dels independentistes d’aquest País. Fins i tot alguns d’aquests independentistes han preferit votar ZP per aturar el PP, abans que votar Esquerra.

El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs.

A la vegada cal preparar-se per les properes eleccions nacionals catalanes, si el PSC les vol avançar que no sigui per nosaltres, ara bé cal preparar el partit per un sal qualitatiu en les nostres propostes, cal tenir present que primer és el País, i que sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).

Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortint del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.

Com diu en el seu apunt Saül Gordillo, recomano el seu post, “perquè l’únic partit que no va anar a la manifestació de 1-D n’ha sortit victoriós? ”Aquesta i altres preguntes donen per molt.

CiU, ERC i IC tenen que reflexionar, els socialistes son uns grans professionals “dels temps en política”. Com recomana en Francesc-Marc Álvaro, anirem a comprar “els DVD de l’ala oest d’aquest País” el que encara no se, és si ja són al mercat.

(359) 7-J: Esquerra hi guanyarà (4) i “Polònia”

“Doctor i exconseller” Joan Segura, “A Joan Puigcercós” Bernat Villaronga, “A Carolina Marquez” Jordi Isern, “Alegries convergents” Montse Juvanteny, “l’apuntador” Josep Mª Pasqual, “l’hora del balanç” Carles Duarte.

Us recomano més articles o cartes que parlen d’Esquerra i el seu futur, és d’agrair tantes persones parlant del meu partit, és fantàstic que existeixi un debat obert i franc per encaminar Esquerra com a partit de referència. Per això recopilaré aquests articles en el meu bloc.

Com sempre a Esquerra li toca obrir els nous camins, i això sempre és un risc, vam ser els primers en parlar de concert econòmic i avui tots els partits de tradició democràtica ho reivindicant, encara que tant sols sigui de paraula, som els primers que afrontarem un debat sobre els propers anys del catalanisme i altres com CDC també ho han anunciat.

Avui mateix sectors nacionalistes de CDC demanant un acostament cap a Esquerra, fins i tot es formulen corrents independentistes, o fins i tot posen el dret a decidir com l’eix del seu catalanisme, i tot això passa dins el partit de Jordi Pujol, un Jordi Pujol més llançat que mai i a la vegada més interessant.

Canviant de “xip”, ahir vaig veure la repetició del especial de “Polònia” sobre les eleccions de 9-M, no soc habitual de la sèrie, he vist molts pocs programes, però si que he sentit molts comentaris de la gent que el segueix amb passió. Ahir vaig coincidir amb altre gent que l’estava mirant, “el programa estrella i que dirigeix Toni Soler, es pervers pel catalanisme polític”.

Els dirigents de CiU i Esquerra apareixent com simples, folklòrics, sense principis, interessats en lo seu, com si el País fos l’excusa dels seus objectius. Pel contrari els dirigents socialistes, son la modernitat, els simpàtics, la bona gent, el present i el futur, i a sobre, les falses promeses de ZP son presentades com elements de normalitat democràtica del personatge.

“Es pervers “Polònia” pel catalanisme polític?”

(358) 7-J: Esquerra hi guanyarà (3)

“Contra Esquerra tot s’hi val” Jordi Grau, “Esquerra i els altres” Lluís Mundet, “Debat republicà” Joan Puigcercós, “Linxament mediàtic” Pau Rovira

Tots ells, articles o cartes publicats a diferents mitjans de comunicació aquest cap de setmana, tots ells, partint de l’autocrítica, aposten per un partit independentista més fort que mai, tots parlen d’enfortir un projecte que segueix viu, malgrat ser l’objectiu de bona part del poder de sempre. Us els recomano

Avui mateix en una entrevista a La Vanguardia, el Conseller d’Economia i segons diuen cap del sector catalanista del PSC diu “Los diputados del PSC harán lo que se decida en Catalunya.” Una frase, sense cap mena de credibilitat, mereix la portada del diari degà de la premsa catalana, i dic sense cap mena de credibilitat, perquè algú es pot creure que els 25 diputats del PSC si s’escau votaran diferent del PSOE?

Si fins i tot en aquesta passada legislatura van votar a Madrid en contra de fins a sis lleis aprovades pel PSC al Parlament de Catalunya. Algú els va linxar, els va criticar? algun lliure pensador els hi va dedicar un article com cal en algun d’aquests poderosos mitjans de comunicació?.......

Com a militant d’esquerra m’ha sabut greu la pèrdua de més de la meitat dels vots de 2004, però per aquest motiu farem penitencia, ho purgarem, i fins i tot en flagel·larem. Però més greu me sap que alguns d’aquests vots fins i tot han anat al sarró de Rodríguez Zapatero, amb l’única excusa que calia aturar el PP.

El resultat, una victòria esclatant dels socialistes a les darreres eleccions, amb aquesta victòria els socialistes assumeixen la seva responsabilitat d’ésser decisius en el desplegament de l’Estatut i sobretot en aturar l’espoli fiscal dels catalans i catalanes, és a dir aconseguir un model de finançament pel País de resultat concert econòmic, sincerament, us creieu que seran capaços de fer-ho? Ho sabrem molt aviat.

Esquerra ha fet coses malament, segur, però si esquerra no hi fos, caldria crear-la i fins i tot inventar-la. El proper juny, segur que “esmolarem ben ve les eines..” i guanyarem

(357) 7-J: Esquerra hi guanyarà (2)

És interessant comprovar com el debat sobre el proper congrés d’esquerra va camí de convertir-se en una notícia de primer ordre, però estic segur que Esquerra continuarà més viva que mai.

Aquest és el nostre repte, cap partit te un model tant democràtic com el nostre de debat intern, el que no pot ser que aquest model de debat sigui pervertit per qüestions de personalisme.

Tothom te dret a presentar candidatura el proper 7-J, però ha d'existir un mínim de regles del joc que donin valor a les candidatures, cal un mínim de signatures de militants que avalin una candidatura, no és pot malbaratar un procés únic entre els partits polítics catalans.

Caldria també un compromís de tots els que es presentin, sigui quin sigui el resultat, cal el compromís que l’acceptaran i treballaran pel futur del País i del partit.

Esquerra va trencar els esquemes dels de sempre, va trencar els esquemes del poder establert amb els resultats obtinguts, va trencar l’alternança establerta entre el PSC i CiU, i si a sobre hi posem els errors propis, és poden entendre moltes coses.

Esquerra ha tingut una davallada en les darreres eleccions, no ho nego, però tenim l’oportunitat de superar la situació, Esquerra te una estructura que mai en la seva història recent ha tingut, tenim un procés democràtic únic, no ens ho podem permetre equivocar-nos. Jo no vull la sociovergència pel meu País.

(356) 7-J: Esquerra hi guanyarà

El proper 7 de juny esquerra ha convocat les primàries per escollir secretari general i president del meu partit. D’entrada totes les falses acusacions de partidisme vers un dels candidats, denunciades per alguns han quedat en res, les diferents sensibilitats dels partits han acceptat un principi d’acord, malgrat algunes petites discrepàncies.

Les opcions de Carretero i Bertran demanant que no hi hagin límits per presentar-se a les primàries, demostren la poca confiança que tenen. Per una simple situació de serietat, cal exigir un límit, en cas de no fer-ho d’aquesta manera, hi poden haver-hi més candidats que votants.

És insòlita la mediatització d’Esquerra, fins i tot avui algú ha comentat que encara veurem unes primàries televisades, encara veurem un debat dels candidats per TV, fins i tot els programes estrelles faran l’oferta.

En tres mesos tindrem més publicitat que mai, si ets militant d’Esquerra has de vigilar molt atentament, no sigui que un esternut et porti a la portada de qualsevol mitjà.

Avui fins i tot li he dit al company “Mines” de Girona que signéssim la declaració de Girona, d’aquesta manera podríem escollir, a Can Cuní o ca la Mònica, per responsabilitat no cal fer-ho, coses més importants ens esperen.

Esquerra ha de convertir la derrota d’aquest març amb la seva força, per superar els mals moments, l’alternativa a Esquerra és la sociovergència i això si que no ho podem permetre.

Esquerra és la força del sobiranisme, i molts ho sabem, per això ens volen enterrats, i no ho veuran, en sortirem enfortits i afrontarem un altre juny.......