(433) 20,30 h. Primàries Republicanes, Resultats a La Selva

President:

Puigcercòs 109 (61%)

Carretero 34 (19%)

Benach 33 (19%)

Renyer 2 (1%)

Secretari General:

Ridao 110(61%)

Uriel 11 (6%)

Carandell 28(17%)

Niubó 29 (17%)

(432) 12 h. Primàries Republicanes, un exemple per la resta de partits

He tornat de Santa Coloma, de votar i exercir el meu dret i deure juntament amb altres militants de Blanes, havíem quedat a les 10 i amb diferents cotxes em emprès el camí de la capital de la Selva.

Militants històrics com en Joan Vilaseca (90 anys de saviesa) Joan Rondón, Pauli Borràs, Fèlix Domènech o en Ramon Estrada (que ha votat per correu) han exercit avui el seu dret a decidir. El dret dels militants, també ho volem pels ciutadans d’aquest País, que decideixin.

Anar amb aquesta gent a votar ha estat un orgull i una satisfacció, sense aquesta gent de pedra picada, avui segurament ja no caldria que votéssim, ells van aguantar aquest partit i a ells els hi devem molt.

A les 12 mes de la meitat de la militància de Blanes ja havia votat, en una prova de participació, en una prova de partit viu. Guanyi qui guanyi, Esquerra ja ha guanyat, la jornada és un exemple, un exemple per la militància dels altres partits.

Esquerra sortirà reforçada, no en tinc cap dubte.

(431) Primàries Republicanes, orgullós de militar a Esquerra

Acabo de venir d’acreditar-me com interventor de la candidatura de Joan Puigcercòs i Joan Ridao en el local comarcal de Santa Coloma de Farners, avui és un gran dia per Esquerra i per la seva militància, avui molts militants d’altres partits i ciutadans d’aquest País tenen sana enveja d’aquestes primàries.

Fins i tot ahir ens van trucar persones anònimes que demanaven si podien votar, és pot criticar molt a Esquerra, però avui donem un lliçó d’acostament de la política a la ciutadania.

A les 9 en punt ha quedat oberta la taula electoral de la comarca de la Selva (250 militants tenen dret a votar) i ha començat a votar-se, fins a les 8 del vespre, el membre de la mesa, interventors i la militància compartiran aquest local del partit per decidir el nou President i Secretari General d’Esquerra.

Podem i aconseguirem que Esquerra sigui la força necessària per la llibertat d’aquest País, avui estic orgullós d’aquests 16 anys de militància en un partit que demostra una manera diferent de fer política.

Podem o farem d’Esquerra un partit decisiu per marcar l’agenda política, avui sortim amb una gran avantatge sobre la resta de partits, els altres no poden fer-ho, nosaltres ho fem.

D’aquí una estona, juntament amb altres militants de Blanes anirem a votar a la seu electoral a Santa Coloma, i ho farem amb l’orgull de militar en un gran partit.

Que n’aprenguin.

(428) La veritat sobre ERC o la feina ben feta d’en Puigcercós

Us recomano aquest article de Gerard Sesé publicata al directe.cat, un anàlisis clar i contundent, felicitats. I destacar el resultat de la porra que aquest mitjà digital ha fet, més de 400 persones diferents han dit el que creien, uns resultats a tenir en compte.

Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa.

Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina...

Però, tots aquests... potser no en són més de 2.000 persones.Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé... En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta).

En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats...!Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas... observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)ERC si vol la independència ha de créixer i... no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix.

De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit... encara que hagi dit que no. Ja veurem.De totes maneres, calma i seny. Som-hi!

(427) “OKupes” d’allò que no estimen

Sr. Marigó, no digui falsedats per TV de Blanes, “vaig guanyar però no governo”, el mateix que diu Mas, “vaig guanyar però no governo” les regles del joc les tenen pactades CiU i PSC, siguin coherents.

He rebut, encara que suposo per error o per mala fe una invitació per la festa del PSC de la comarca que celebren avui diumenge al Santuari del Vilar, un acte que comptarà amb la presencia de la Consellera Marina Geli i la Vice-presidenta primera del Congrés dels Diputats Teresa Cunillera, diputada per Lleida i amb qui vaig coincidir a la darrera legislatura a Madrid.

Vaig poder comprovar amb primera persona com les gasta aquesta darrera convidada, amb qui s’atreveix a portar-li la contraria, és la mateixa que va imposar amb un “Esquerra ni aigua,” un boicot actiu a negociar els pressupostos amb nosaltres. És una veritable professional de la maquinació, els seus llargs anys a l’ombra del poder de Madrid li ha donat una gran poder, llàstima que aquest poder l’utilitza en clau de partit i en clau espanyola.

Avui el PSC/PSOE fa la festa en un lloc entranyable dels blanencs, el Santuari del Vilar, el mateix que si la justícia no ho impedeix serà devorat pels afanys de creixement que han imposat el Conseller de Política Territorial, i on el primer secretari del PSC/PSOE de Blanes ha permès destruir, ell com alcalde va callar i va permetre que l’Estat i la Generalitat optéssim pel traçat més car i més agressiu amb el territori.

Poden celebrar les festes que vulguin en el Santuari del Vilar, malgrat mostrin la seva incoherència, ara els hi demano més estima al territori, que facin quelcom per evitar un desdoblament de la N-II per una zona PEIN i per aquest emblemàtic paratge, que no estiguin desapareguts mentre alguns ens usurpen Pinya de Rosa. Menys festes i més estima al País.

(426) Maltractar a Esquerra és gratis

Aquesta titular fet arran d’unes paraules del meu bon amic Jordi Barbeta (moments compartits a Madrid) són una veritat com un temple, en moltes altres coses no ho compartiré, però aquesta l’ha encertat de ple.

El diumenge me permet llegir els articles d’opinió de la premsa catalana, i realment les paraules del meu amic són una realitat, a tall d’exemple alguns dels articles publicats aquest diumenge, les engrunes de Joan Oliver, en defensa pròpia de Vicent Sanchis o “que hay de lo nuestro” de Toni Soler són alguns dels exemples que aquestes darreres setmanes han omplert els mitjans de comunicació.

Entre tots ells m’ha arribat al cor el darrer, on el mediàtic Toni Soler afirma que Esquerra som un fre per l’independència........per cert no és pregunta si La Vanguardia, (o el Grup Godo, de qui cobra) ha fet alguna cosa per l’independència, és clar no s’ho pot preguntar, la resposta és tant clara que deu tenir vergonya de dir-ho.

Menys mal que davant tanta mediocritat opinadora, he trobat un article clar i brillant, el de David González a l’Avui, “temps de descontrucció” les coses pel seu nom.

El proper dissabte malgrat “els toni soler” de torn seguirem endavant amb el projecte, guanyi qui guanyi, guanya el País.

(425) El Govern Espanyol i ETA coincideixen

Tots dos volen impedir la consulta que proposa Ibarretxe

Tot el meu suport a la valentia política del Lendakari, ho ha dit molt clar, si perdo la consulta m’han vaig a casa, una mostra de coherència i dignitat, i mentre la “Yihad mediatica” i la classe política espanyola coincideixen amb ETA en criticar la proposta del cap de govern d’Euskadi.

ZP ha tornat a quedar retratat, com a mestre de la frivolitat, ha volgut mostrar fermesa, però ha demostrat que com a demòcrata te molt que desitjar, les seves amenaces de portar al Constitucional la llei del Govern Basc són una prova de la por a la democràcia que demostra Espanya, tenen por a que el poble parli, i per aquest motiu juguen brut, juguen amb males arts.

Espanya no perdona, però com ja vaig dir mesos enrera, els tancs ja no serveixen per impedir l’exercici de la democràcia, i com va dir Xabier Arzalluz a la conferencia feta a Girona, “un poble te dret a decidir” i el Lendakari Ibarretxe ho té clar, i a més te la raó de la democràcia.

Postdata 1.- Dins la Yihad mediatica també hi poso la premsa mal anomenada progre, i com a mostra el que va dir el presentador de CNN plus, que va titllar “d’ordago” la proposta Ibarretxe.

Postdata 2.- Joan Ferran torna a la carrega contra els independentistes, en un altre inflamable article en el seu diari “El Periodico” (comprat per un grup extremeny, amb els diners del nostre espoli fiscal) Ferran: malgrat els teus insults seguirem parlant clar.