Article publicat a la revista "Esquerra Nacional" Han estat mesos molts durs, d’incomprensió, de batalles diàries per defensar la visita a «la piscina», han estat mesos en què s’ha ridiculitzat la meva persona i la meva trajectòria política. Mesos que no els recomano a ningú. Tot i això sempre he tingut molt clar perquè vaig anar a la piscina, perquè senzillament és de tots. I sense ànims de generar cap més polèmica, ho tornaria a fer.
Encara recordo l’estiu que va explotar la notícia. Els diaris van recollir una imatge meva amb banyador i el carnet de diputat a la boca. A partir d’aquí va començar la persecució contra la meva persona i tothom es va oblidar del perquè de l’acte a la piscina de Pedro J. La maquinària d’aquest senyor sí que es va desplegar, perquè ell sabia que la piscina era il·legal i no volia ingerències, volia continuar tenint els drets sobre aquell trosset de Mallorca. La batalla va continuar als jutjats i en altres escenaris de la meva vida, i l’etiqueta de «freaky» que se’m va penjar, ja no me l’he treta mai més.
Però la veritat, no m’importa perquè hem aconseguit fer justícia i els tribunals ens han donat la raó. Gràcies a tots els que m’heu demostrat la importància de caminar per aquesta vida amb coherència i honestedat.
3 comentaris:
No te engañes Joanet,tu ni coherencia ni honestidad.Ganas de figurar...ya sabes aquello del novio en la boda,el niño en el bautizo y el muerto en el entierro...politico , claro.A propósito,¿cuanto habeis bajado en las europeas?.Que pena de partdo en vuestras manos.Claro que tu ya pintas muy poco.Si acaso en tu cortijo pero ese no es Blanes,que lo sepas.
Ets tot un ídol mediàtic eh!! que bé!! estem tots molt orgullosos de tú!! Sí visca Joan Puig! que ten's un tipet aix aix
Algú ho havia de fer, si senyor!
Més fets i menys paraules!
Felicitats
Publica un comentari a l'entrada