(257) Bon Any 20008, pel dret a decidir

Des de molt lluny, on la terra no és de ningú i a la vegada de tots, us desitjo un bon any, amb el desig de poder ésser, allò que volem, lliures.

Que l’any 2008 ens porti pau, salut i felicitat, i que ens permeti avançar vers la nostra llibertat per millorar el nostre present i un millor futur.

Volem ser tant dependents com el darrer dels països en aconseguir-ho “Kosovo”.

(256) Ara Catalunya – Euskal Herria a Brussel•les....

Desprès de l’èxit del partit d’ahir a Bilbao, ara cal ser més agosarats, cal augmentar l’il·lusió i cal portar el nostre dret a decidir a Europa, Europa ha de saber que milers de ciutadans i ciutadanes d’Euskadi i Catalunya volem que les dues seleccions siguin reconegudes, que aquests milers de ciutadans no ens sentim representats per Espanya.

No és una proposta meva, m’ho va dir el meu amic Martxelo Otamendi director del diari Berria, desprès del partit entre les seleccions dels dos països celebrat a Barcelona.

resta article a bloc Vilaweb

(255) Sort...... és una innocentada

Felicitats als que han tingut la brillant idea de convertir algunes promeses electorals en innocentades, exemples aquest cartell

Algunes innocentades que si fossin realitat, ens farien la vida més feliç:

“el rei abdica!!! ”

“Zapatero fa públiques les balances fiscals”

“Catalunya i Euskadi són reconegudes com a seleccions oficials”

“El Conseller Nadal reconeix l’error i desdobla la N-II per Tordera”

“Comencen les obres d’arranjament del Passeig de S’abanell”

“El PSC reconeix que es va equivocar en no voler parlar amb Esquerra”

(254) Bones festes i bon any 2008

Bones festes, salut i Independencia

(253) T-4 : la prova de l’espoli fiscal

Estic a la T-4 (la nova terminal de l’aeroport de Madrid) en espera per agafar un vol, qui m’acompanya no hi havia estat mai, sorprèn quan la veus per primera vegada, majestuosa, grandiloqüent, agosarada, milions d’euros invertits (mes de 6.000) una obra que converteix l’aeroport de Madrid en un dels grans d’Europa i deixa el de Barcelona a la segona divisió.

Aquest seria un bon “spot” de campanya electoral per explicar el dèficit fiscal de Catalunya (és a dir el robatori que el Govern Espanyol de torn ens provoca cada any). Espanya ho te, i nosaltres no i a sobre ho paguem nosaltres.

I no és solament la T-4. és l’ampliació del Prado, és l’arribada de l’alta velocitat a Valladolid i Màlaga, el dia que els ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui la seva procedència, la seva llengua ho entenguin d’independència serà molt més propera.

Segons els darrers estudis sobre l’espoli fiscal, la xifra ascendeix a l’any 2005 a quasi 19.000 milions d’euros, en un any podem pagar 3 terminals com la T-4, aquesta és la prova del coto, la prova del espoli continuat contra Catalunya.

I una darrera anècdota, d’avui a Madrid, en un bar proper al Congrés dels Diputats, estàvem esmorzant, per Tele Madrid donaven el sorteig de la loteria de Nadal, segón premi, en la seva totalitat a Barcelona, els títols de la televisió d’Esperanz Aguirre, “Catalunya mas rica” comentari d’un client del bar, “I encima les toca la loteria”

Al cap d’uns minuts ha sortit la grossa, ens hem mirat i el mateix comentari, “si toca a Catalunya, ja cal que sortim per cames” prou ja de ser cornuts i pagar el beure” volem el que és nostra, volem decidir nosaltres i aquest és el futur.

(252) Espanya mai vol perdre, practica el joc brut

Dies abans que la Federació Internacional de Patinatge decidís no acceptar com a membre Catalunya, el que en aquell moment era portaveu del Grup Parlamentari Socialista Alfredo Perez Rubalcaba li va etzibar al nostre portaveu Joan Tarda, “El Barça nos ha ganado (com a seguidor del Madrid, estava de dol per la derrota a la lliga davant el Barça) però lo del patinaje lo teneis perdido.”


Amb aquestes paraules vaig entendre que Espanya mai cedeix, ni comparteix res, tot al contrari, posar l’Estat al servei de la causa nacional espanyola, aquell dia vaig comprovar que Espanya mai vol perdre, i si cal practica el joc brut. Fins i tot paguen favors per impedir que alguns representants acceptessin la representació de Catalunya dins la Federació Internacional de Patinatge.

Per això felicito a la Plataforma pro seleccions per l’anunci de promoció del partit Euskalerria-Catalunya, sortim com a guanyadors, sense complexes, i disposats a totes per poder jugar, nosaltres si que practiquen el joc net, ells tenen por a perdre, en tots els sentits.

(251) 00,30 h El PSC és fa invisible en la defensa de TV3 al País Valencià

Quin trist paper li toca fer al portaveu socialista a l’Ajuntament de Blanes per tal d’argumentar que no votarà la moció de CiU a favor d’ajudar Acció Cultural del País Valencià, l’excusa 6000 miserables euros, no s’ho creia ni ell.

Com s’ha de veure en aquest trist paper l’anterior regidor de Cultura, mireu si no s’ho ha cregut, que finalment per vergonya, acabar d’anunciar que hi voten a favor, quin ridícul li ha tocat fer a Joaquim Valls, ho sento per ell, te males companyies, no és la primera vegada que li toca assumir aquest paper, recordem la moció per donar nom a un carrer per Lluís Mª Xirinacs o altres mocions progressistes en que ha tingut que representar un paper que m’agradaria entendre que no és creu.

Mes val tard que mai, finalment una amplia majoria del plenari ha decidit aportar 6000 € a l’entitat ACPV per pagar la multa imposada per la Generalitat Valenciana.

Menys mal que el PSC ha rectificat, per 6000 miserables euros és posaven al costat del PP valencià.

Finalment acabo aquesta crònica del plenari desitjant molt bones festes a tots els blanencs i blanenques, fins aviat.

(250) 23,25 h. PSC i EUiA a remolc de les propostes d’Esquerra

Creació de la borsa de llibres de text i estudiar la de material escolar, d’acord amb les escoles públiques i concertades i les AMPES per tal de garantir la gratuïtat per a tots els alumnes que estudiïn a Blanes, començant per primària i continuant per secundària abans de finalitzar la legislatura

Aquesta proposta és la núm. 8 de l’acord signat entre Esquerra i CiU que va permetre a Josep Trias obtenir l’alcaldia, i avui en el plenari municipal el PSC i EUiA es treuen de la seva “chistera” la mateixa proposta que teníem en el nostre programa electoral.

Esquerra va ser l’únic partit que va portar en el programa electoral la creació d’una borsa de llibres, per tant benvinguts al club, es veu que si és Esquerra qui s’avança en polítiques socials, el PSC i EUiA no ho suporten, i ara mateix s’ha pogut comprovar.

Avui s’ha vist el resultat de negar la possibilitat d’un pacte d’esquerres a Blanes, impotència per part del PSC i EUiA al veure que anem aprovant propostes socials, malgrat ells.

(249) 21,45 h Arriba la demagògia, el PSC defensa l’il•legalitat

Assisteixo incrèdul al discurs de Pepa Celaya (ex regidora de Governació pel PSC) carregant contra el govern municipal per voler adaptar a llei una ordenança municipal tal i com ens va recomanar el secretari municipal.

En un discurs ple de demagògia, la regidora socialista afirmant que venia el desastre, ha fet una defensa encesa per fomentar la prevaricació, que seria el que faria el govern municipal sinó modifica la norma si a sobre sap que es il·legal.

Amb defenses com aquesta, el PSC ens encoratja a reafirmar-nos en la nostra decisió pressa el mes de juny d’aquest any, és realment patètic que es vulgui fer oposició amb la mentida i la desídia, l’informe del secretari era concloent i crec una falta de respecte a la norma establerta.

Ara podem entendre algunes decisions presses per l’anterior regidora de governació en la seva laxa aplicació de la legislació. Avui ho hem entès perfectament.

Un cop més assumirem la nostra responsabilitat, i farem possible que s’apliqui la legalitat.

(245) (21,00 h) PSC i EUiA busquen les pessigolles a qui exerceix la responsabilitat

La nostra responsabilitat per damunt de tot.

Encara estem discutint el tercer punt, les propostes que l’Ajuntament presenta al Pla d’obres i serveis, son simplement les demandes i tant el PSC com EUiA han decidit abstenir-se, en un acte de demostració de voler posar pals a les rodes.

Esquerra exerceix la seva responsabilitat i fa possible tirar endavant el funcionament de l’Ajuntament, tal i com vam dir en la signatura de l’acord amb CiU, assumirem els nostres compromisos, som i serem útils per Blanes.

El mateix passa en els punts següents d’urbanisme, poca col·laboració per part del PSC i EUiA, s’abstenen o voten en contra sense clars motius, en un intent de voler demostrar debilitat del govern municipal.

La prova de tot plegat la tenim en la modificació de crèdit del punt 6 que fa referència a dotar partida per pagar el conveni amb ONCE i IMSERSO, ja que en el seu moment no s’havia dotat partida pressupostaria suficient. Ni han obert la boca, han votat favorablement sense fe remor.

Me temo que aviat tindrem noticies que malauradament ens donaran la raó i demostraran que el darrer pressupost presentat pels dos partits en l’anterior legislatura ha estat un mal pressupost, un molt mal pressupost, per aquest motiu a final de plenari demanaré un estat d’execució del pressupost.

(247) Darrer plenari de l’any i segurament penúltim com a regidor

Estem a punt de començar el darrer plenari de l’any, un ple amb 16 punts i 7 mocions dels diferents grups municipals, a destacar el punt núm. 3 on és defineixen les obres que presentem a subvenció pel Pla d’Obres i Serveis i el punt núm.7 sobre l’ordenança contra la contaminació acústica.

La resta del plenari el conformen 4 mocions d’EUiA, 2 del PSC i 1 de CiU, vull destacar dues d’EUiA que són copia fidel de dos acords que vàrem pactar amb CiU (presentar-nos al pla de barris i la borsa de llibres de text) els destaco per la copia que representen de dos temes que estem treballant amb CiU.

Precisament en les converses per pactar els pressupostos ja hi hem posat aquests punts, considerem que les dues mocions són mera copia de les nostres propostes i un intent de posar-nos en contradicció.

De les dues mocions socialistes les votaren favorablement, la primera crítica la gestió de la Conselleria de Medi Ambient (EUIA/IC) en respecta a les obres fetes a la punta de la Tordera per salvaguardar la maquinaria de la desaladora i la segona fa referència a exigir a la Conselleria de Sanitat (PSC) que millori les condicions d’atenció ginecològica a Blanes.

Per últim votarem favorablement la moció de CiU de denuncia pel tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià i col·laborar a pagar la multa que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià.

Aquest segurament serà el penúltim plenari com a regidor, si tot és normal en el proper plenari de pressupostos presentaré la meva renuncia desprès de dotze anys de regidor.

(246) Suspesos en els fets i en les formes

Article publicat avui al Diari de Girona

Com a responsable de pressupostos del grup parlamentari a Madrid he pogut viure la manera com treballen els socialistes per aconseguir l'aprovació dels comptes de l'Estat. Ha estat un trist final de legislatura, la seva actitud ha estat la d'uns mals perdedors, davant la presentació d'esmenes a la totalitat per part d'una majoria de grups parlamentaris, els socialistes van decidir actuar a la contra.

Com que vam ser coherents en la defensa dels interessos del país, i vam mantenir l'esmena a la totalitat fins a la votació, malgrat les moltes pressions rebudes, pressions de tota mena que en algun moment varen semblar amenaces, la direcció del grup parlamentari socialista va decidir "ni aigua als republicans", es va imposar les tesis de duresa de la portaveu adjunta del PSOE, Teresa Cunillera, lleidatana ella, que va guanyar la partida interna.

Avui podem veure l'error d'aquesta suïcida estratègia que ha portat a la pèrdua dels papers per part del PSOE. El veto als pressupostos en el seu tràmit al Senat ha visualitzat l'error de l'estratègia socialista, malgrat tot, gens d'autocrítica. En lloc de negociar les coses van tirar pel dret i ara han vist les conseqüències de no donar-nos «ni aigua».

Aquests dies des de les comarques de Girona, els diputats socialistes i de CiU es retreien mútuament les culpes de la situació, en un afany de voler amagar les seves culpes. Els dos partits s'acusaven mútuament de perdre esmenes per la seva manera d'actuar, ara cap dels dos partits s'han recorda de la roda de premsa conjunta de Jordi Xuclà i Àlex Sáez presentant com un èxit una esmena rebaixada pel Castell de Montsoriu de 200.000 Û (esmena inicial presentada per Esquerra i CiU d'un milió d'euros, rebaixada a una xifra inexecutable).

Amb aquesta actitud de no donar-nos ni aigua, els socialistes haurien de demanar disculpes i sobretot explicacions per haver rebaixat en 200 milions el Fons d'immigració (fons augmentat a 400 milions d'euros per una esmena aprovada d'Esquerra), fons destinat a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments, que veuran com no augmentes les aportacions, en el cas de Catalunya, s'han perdut uns 50 milions d'euros per una pura maniobra d'estratègia electoral.

L'altre dia aquest diari demostrava en el seu informe d'activitat dels diputats i diputades gironines , que els socialistes suspenien en la feina feta, jo hi afegeixo en les formes, desapareguts durant quatre anys, mai han batallat per aquestes comarques, mai han donat explicacions pel no compliment dels acords parlamentaris (millores en el TAV al seu pas per Bàscara, l'incompliment de les partides pressupostaries aprovades, etc).

Vistos els resultats i les formes d'actuar, avui podem dir que Girona va perdre dos diputats a les passades eleccions generals, han estat en el paper que «els pertocava», donar suport a les decisions de la direcció del PSOE, malgrat perjudiquessin a Catalunya. Carregar ara contra Esquerra per l'actitud de defensa del país, és pura hipocresia.

L'actitud que va tenir Esquerra l'any passat d'oposició als pressupostos ha permès que aquest any el Ministeri interpretés més favorablement l'addicional tercera de l'Estatut, i serà sens dubte l'actitud de fermesa la que permetrà que acabem guanyant la batalla. Que els socialistes no es preocupin, la propera setmana el veto s'aixecarà i tindran pressupostos, uns pressupostos que tenen una millora per Catalunya, (no ens regalaran res, és una petita part del que ens deuen) però que queden lluny de les necessitats i d'allò que Espanya ens deu.

I en l'aspecte social han fet un mal favor a les classes mitges de tot l'Estat, han venut i segueixen venent anuncis publicitaris de promeses que encara avui no han arribat als afectats.I per últim, que els diputats de CiU siguin més fidels a allò que proclamen, que el seu sobiranisme sigui realment de pedra picada, que no venguin fum perquè acabant desorientant a la ciutadania.

Junts faríem moltes més coses en positiu que separats. Vàrem proposar un pacte gironí per les infraestructures. Ni PSC, ni CiU van respondre. Ara, de cara les properes eleccions, ens cal més que mai un gran acord per les comarques gironines. Nosaltres hi estem disposats.

Joan Puig

*Portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra i portaveu a la Comissió de Pressupostos

(245) Perquè no escolteu a les Comarques Gironines?

Gràcies Joan Lliteres

Aquest matí he assistit a Bàscara a la manifestació per un nou traçat del TAV al seu pas per aquesta vila. Més de 300 persones entre elles els membres del pessebre vivent, els alcaldes afectats, el diputat d’IC i ex conseller Salvador Milà, i la diputada de CiU Dolors Rovirola hem participat en la manifestació festiva i pacífica que ha tallat la N-II durant uns vint minuts.

He trobat a faltar la presència dels representants del PSC, crec que fins i tot tenen diputats a Madrid!!! Com va dir fa uns dies el President d’Esquerra Josep Lluís Carod Rovira, “el PSC és invisible a Madrid” i avui ho han demostrat; no hi eren, la meva fe en el PSC m’ha jugat una mala passada.
En les meves declaracions als mitjans de comunicació ,he demanat bonament al Conseller Nadal (gironí ell) que escolti a les comarques gironines. Nadal no tens ...... resta article al bloc de vilaweb

(244) Sense comentaris

L'humor de Jordi Soler (El Punt)

(243) "El PSC suspén en activitat al Congrés"

Diari de Girona: "Els diputats socialistes són els gironins que menys activitat parlamentària han tingut aquesta legislatura, mentre que ERC iCiU quintupliquen i quadrupliquen els resultats del PSC."

Aquesta és la noticia que ahir sortia publicada a l’edició digital del rotatiu gironí i que avui el seu autor comenta en l’edició en paper. “Diputats de províncies” és l’article on Rafa Garrido valora la feina feta pels diputats i diputades a Madrid i comenta l’article publicat a l’edició digital, vist l’èxit i els comentaris de la noticia seria interessant i els hi fai la proposta que és publiques en l’edició paper. D’aquesta manera els ciutadans poden parlar i discutir amb raó del que fem els polítics que cobrem sous públics. De totes maneres felicitats per la feina.

El Franctirador
Diputats de províncies

RAFA GARRIDO Que bonic ha de ser estar quatre anys amb un bon sou i treballant poc! De veritat que m'agradaria saber què se sent en estar tan avorrit que fins i tot l'oci deu resultar rutinari. Poder tenir temps per pensar i reflexionar sobre el sexe dels àngels, el paper de la misericòrdia a les religions minoritàries, la reproducció assistida en el rinoceront i la tigresa albina, o sobre el color de mitjons del concursant del reality televisiu de torn. Ha de ser increïblement relaxat.

Després de veure les estadístiques d'activitat parlamentària que han tingut els diputats gironins al Congrés -publicats ahir per diaridegirona.cat- potser podria preguntar-los als socialistes Montse Palma i Álex Sáez si realment és així. Potser no han arribat a aquest extrem. Però les xifres canten. La diferència entre el nombre d'iniciatives presentades i intervencions fetes al Congrés pels dos diputats del PSC i la resta de polítics gironins a la Cambra Baixa és abismal.

És sorprenent, a més, que sigui precisament Montse Palma la que menys activitat ha tingut. I no és que em sobti perquè m'estranyi, sinó perquè després és la primera a reclamar que el PSC fa molta feina per Girona al Congrés i la primera que, segons alguns companys seus, reivindica aquest suposat treball fet a Madrid dins els òrgans del partit per reclamar que no li treguin el «xollo» i li permetin repetir candidatura el 2008.

La mateixa estadística mereix que es feliciti Joan Puig (ERC) i Jordi Xuclà (CiU). Tots dos han batut els seus propis rècords en iniciatives i intervencions, situant-se tots dos al voltant del miler d'actuacions (a anys llum de les minses 157 de Palma o les escases 200 de Sáez). I és que no és el mateix ser un diputat escollit per una província -per més perifèrica que sigui- que ser un «diputado de provincias» i seguir alimentant la creença popular que només van a Madrid a seure i votar el que un altre els diu.

(242) A Joan Puig, defensor de les Balears

Gràcies Balears, Gràcies Joan i tots els amics de les Illes.

Article que publcia avui el Diari de Balears.

Arriben fosques noves del Principat. Esquerra Republicana ha decidit que Joan Puig no sigui el cap de llista a les pròximes eleccions generals per Girona. El posen de número dos, ja que la direcció nacional del partit donà suport a Francesc Canet com a cap de llista oficialista. Això vol dir que Puig pot no sortir elegit com a diputat. És preocupant per a l’Arxipèlag. A la passada legislatura, Puig es féu càrrec de la representació al Congrés dels interessos de les Balears a la Carrera de San Jerónimo. I ho acomplí a la perfecció. Les Balears no tenen cap diputat nacionalista. Ara mateix n’hi ha quatre del PP i quatre del PSOE. Aquests dos partits s’han repartit la tallada des del primers comicis del 1977. I clar, a Madrid comanda la disciplina.

Ja és tradició que els diputats elegits per Balears es quadrin davant les ordres de Génova i Ferraz. Amb Puig defensant les Balears canviaren les coses. Primer es féu visible a l’Arxipèlag i contactà amb tots els que el podien apropar a la nostra realitat tan específica, tan envoltada de mar i d’ambicions. I després donà la cara pels illencs amb energia sorprenent com pocs principatins ho han fet mai pels balears a l’hora de la veritat.

Puig ha fet aquí viva la famosa frase de Haggart: la sang és més espessa que l’aigua. Has demostat que l’activa, forta i limitada sang que ens uneix és molt més important que la immensa i fonda Mediterrània que ens separa.

Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.
Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre.

Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.

I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.

Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.

I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.

L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.

Joan Riera. Periodista.

(241) Només Esquerra pot impedir que el PP recuperi representació a Girona.

Avui l’executiva nacional d’Esquerra ha donat el vist i plau a la proposta de l’executiva regional de Girona de llista per les properes eleccions generals, torno anar de dos per Girona, és a dir en el punt màxim de dificultat per sortir diputat.

Ara fa quatre anys, no s’ho creia ningú que pogués sortir diputat, fins i tot en el meu llibre explico l’anècdota del mateix dia de les eleccions, en que un periodista de El Punt me va trucar cap a les sis de la tarda per demanar-me algunes dades bibliogràfiques, va ser l’únic moment en que vaig somiar.

La diferencia és que en aquestes eleccions, el somni, el tinc des d’avui mateix i tal com escrivia Narcís Serra, (us recomano l’article) aquest diumenge en el Diari de Girona, només Esquerra pot impedir que el PP recuperi l’escó per Girona. Ni el PSC, ni CiU tenen possibilitats de tenir un tercer diputat.

L’únic vot útil serà el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i la fita no és fàcil, però molt menys impossible, per cada vot al Partit Popular, necessitem dos vots per Esquerra, d’aquesta manera Girona pot tornar a ésser juntament amb Lleida úniques circumscripcions sense representació popular, i vist com les gasten els populars cap a Catalunya, val més que els problemes gironins els defensin els de casa.

Ho sento per la cap de llista popular, la meva col·lega blanenca Alícia Sánchez Camacho que espero és quedi sense representació i més desprès de veure algunes de les seves propostes, el repte està obert, i estic disposat a treballar amb totes les meves forces, dos diputats republicans són possibles. Us demano la confiança i el suport per fer-ho possible.

(240) La llibreta negra del PSC (2)

Estic d'acord amb Víctor Alenxandre, Rita Marzoa està a la llibreta negra del PSC.

Arrel que el digital e-noticies i el diari AVUI és fan ressò del meu post “ets a la llibreta negra del PSC? He rebut tot un seguit de correus i comentaris, alguns mostrant el seu acord amb la noticia i alguns altres dubtant de que fos certa.

No solament és veritat, sinó encara es més bèstia, aquests anys a Madrid m’han permès comprovar-ho, negociar a Madrid és dur, molt dur, tens tot un estat al darrera, però encara és més dur o més patètic tenir que lluitar contra el paper d’estrassa dels diputats del PSC.

Mentre tu defenses els interessos de Catalunya i del seu govern (l’actual govern d’entesa) els diputats del PSC son utilitzats pel PSOE com la primera línia de foc, et volen fe carregar el mort de que vas contra els interessos del Govern de Catalunya. No va ser Castells qui va millorar l’aplicació de l’addicional tercera (mal pactada per Mas amb Zapatero) va ser el fet de plantar-nos en els pressupostos de l’any passat, el que ha permès la millora.

“La llibreta negra del PSC” és virtual però existeix, aquells que gosen plantar-se són quasi insultats, només calia veure l’histerisme d’una veterana diputada del PSC, especialista en les males arts de la política, en el plenari en que vam desplegar els cartells que convocaven la manifestació del 1-D mentre Joan Tardà interpel·lava a la Ministre. A crits contra nosaltres, insults per ensenyar els cartells, és la demostració de la seva democràcia i del seu sectarisme.

No només això, “si et portes malament” (que vol dir que defenses els interessos del teu país) et passen l’informe, omples la llibreta negra, i la crosta socialista desplega el seu poder, és la mateixa crosta que també és carrega els seus, el mateix President Maragall ho ha patit, aquesta Santa Inquisició és la que fa que ningú és mogui a Can PSC, fins i tot alguns no es mouen malgrat ser d’altres partits.

Aquesta crosta és la que conforme el poder del PSC en molts àmbits, però Joan Ferran ha fet un error, ha mort per la seva boca, ha dit públicament el que pensaven i ha trencat el silenci en aquesta matèria, per això no podem callar, cal exigir que assumeixin responsabilitats, prou víctimes periodístiques per culpa de la llibreta negra del PSC.

Postdata 1: Enllaço un article d’un tal José Luis Torres al Diari de Girona, en que me vol ridiculitzà, per parlar clar, ignorant la meva tasca parlamentaria de més de 500 intervencions i més de 700 iniciatives parlamentaries. Li he enviat el treball parlamentari.

Postdata 2: Enllaço un article de Rafa Garrido al mateix diari titulat “ERC es desinfla” li respecto la seva opinió, però no estic d’acord amb el seu atac fora de lloc contra el President de la Diputació Enric Vilert. Ser honest en política costa a vegades massa car. Si un dia vol parlar de veritat del sou dels polítics el convido a prendre un cafè.

(239) El Punt: “Puig agraeix que li donés suport el 40% de l'executiva d'ERC tot i que no era el candidat «oficial» al Congrés”

Segons publica El Punt: Anna Puig – Girona.- Joan Puig agraeix que un 40% de l'executiva d'ERC votés a favor de la seva candidatura per ser cap de llista al Congrés per Girona. Finalment, però, el partit va decidir que fos Francesc Canet qui encapçalés la candidatura i que Puig fos el número dos, una situació calcada a la de fa quatre anys.

Pel regidor de Blanes, es tracta d'un suport molt important tenint en compte que ell no era el candidat oficial del partit. «Dono gràcies a la gent que va apostar per mi. Vaig defensar la meva candidatura i vaig generar un debat que considero molt interessant», va dir Puig, el qual afirma que no està d'acord amb la decisió final, tot i que l'acata i l'accepta. «Si em vaig presentar era perquè volia ser el número u.

Tenia el meu dret com a militant. Ara el que toca és treballar per repetir els dos diputats. Coses més difícils s'han fet», va manifestar.

El republicà també va assegurar que manté la seva decisió de plegar com a regidor de Blanes a principis del 2008. «Ja vaig dir que una cosa no estava relacionada amb l'altra. Considero que he tancat una etapa a Blanes i segueix en peu la decisió de plegar», va dir.

(238) No ha estat possible, però el meu compromís segueix essent Esquerra

“L’executiva regional de Girona ha decidit proposar Francesc Canet com a cap de llista, seguit de jo mateix i de Laia Cañigueral”

“El Punt:” Canet serà cap de llista d'ERC per al Congrés i farà tàndem amb Puig, número dos

"Diari de Girona:" La direcció d´ERC a Girona vol Canet de número 1 i Puig de 2 per al Congrés"

Com va dir-me la meva filla en un sms “Me sento orgullosa de tenir un pare com tu. Hi haurà gent que no li agradaràs, però a uns altres si, i aquests són molts, entre ells jo! Ànims i a donar guerra! T’estimo”

Tal i com vaig dir ahir el vespre, durant la meva intervenció a l’executiva gironina, acceptaré la decisió, malgrat no compartir-la, i lluitaré com el primer, per fer possible que Esquerra tingui els millors resultats possibles.

Estic acostumat als impossibles, soc un lluitador nat i el meu partit sap que treballaré amb totes les meves forces a la campanya electoral per obtenir el mes ampli Grup Parlamentari.

Quatre anys enrera ningú donava “un duro” pel segon diputat, a pocs mesos de les properes eleccions, tornem a ser pocs els que pensem que el segons diputat és possible, per mi no quedarà.

Vull donar les gràcies, de tot cor, no sempre és fàcil parlar clar i català, Gràcies a tots aquells/es que m’han donat sincerament suport, i que m’heu animat i heu valorat la feina feta, prometo agrair-vos personalment en els propers dies. Podeu comptar sempre en mi.

Com diu el poeta, “queda molt per fer, i tot és possible.”

I com diu l’Aina “A donar guerra.” Estimo aquest partit i aquest País.

(237) La feina feta a Madrid (7)

“Ahir la Comarca de la Selva me va escollir per anar a la llista de Madrid, aquesta és la feina feta”

Per 55 vots a favor i dotze en blanc, en una de les assemblees mes nombroses fetes mai, vaig estar elegit candidat de la comarca a les properes eleccions a Madrid.

A la presentació de la candidatura vaig fer un resum de la feina feta i dels motius pels quals vaig presentar la candidatura, aquest resum de la feina feta (mes de 700 iniciatives parlamentaries i més de 500 intervencions) l’adjunto en aquest post per tal que tothom que vulgui el pugui consultar.

Feina feta
Fitxa personal
Intervencions
Preguntes
Preguntes Girona
Sol·licituds d’informació

Tota aquesta informació està estreta de la pagina web del Congrés dels Diputats, és una informació publica i que permet seguir fins el darrer detall la tasca dels diferents diputats.

Agraeixo des d’aquestes pagines el suport de la militància de la Selva, en aquest sentit reivindico democràticament el poder encapçalar la candidatura al Congrés dels Diputats per les Comarques Gironines.

I ho faig per diversos motius, per la feina feta, per haver iniciat un treball fet amb il·lusió i esforç que m’ha permès tenir una experiència que crec puc posar al servei dels ciutadans de Girona i del País.

Agraeixo també les paraules de la Consellera de Acció Social Carme Capdevila a la cloenda, de suport a la meva candidatura. Com a càrrec públic haig de donar resposta de la tasca feta, es un deure que tenim tots els electes.