(482) PP i PSOE és barallen per veure qui és més hipòcrita

I de cap de l’operació l’inefable José Bono, deu ésser molt encertat congelar els sous dels diputats, però per fer-ho creïble, ell, el President del Congrés tindria que abaixar-se el sou de veritat.

Més de 15.000 .-€ al mes i despeses pagades són un sou excessiu per un President, sigui Bono o sigui Marín, però sortir volen donar exemples a la resta de ciutadans i presentant-se com un humil servidor públic és un acte barroer d’hipocresia política.

La portaveu del PP i el del PSOE, s’han barallat per televisió per veure qui era el més hipòcrita, han donat un trist espectacle i han ajudat a que la ciutadania perdi encara més la confiança en els polítics.

Els càrrecs electes han de cobrar un sou ajustat a la seva responsabilitat, el debat dels sous dels polítics sempre aixeca polèmiques i no sempre reben els mateixos, moltes vegades reben justos per pecadors.

Més que el sou, els polítics tindrien que tenir obertes les seves declaracions de renda, l’administració tindria que controlar els negocis externs, l’ús de les influencies, els fitxatges milionaris després de deixar la vida pública i no fer proclames de cara a la galeria.

El Sr. Bono, si vol ésser creïble ha de fer un gest real i contundent, ajustar el seu sou a una proporcionalitat molt més justa, i no caure en paternalismes, he conegut al Sr. Bono en la seva etapa de Ministre de Defensa, sempre he dit que li agraïa la seva sinceritat en expressar les seves opinions, però avui ha caigut en la hipocresia, ara pot rectificar el seu error, ell té la paraula.

(481) Iceta: “si demà li declaren un càncer incurable, vostè que farà?

Espanya porta quasi 300 anys treballant per la nostra destrucció, cal dir prou, la nostra millor i única medicina és tenir un estat propi.

La “fantàstica” frase que encapçala aquest post i recollida per e-noticies, és obra del Sr. Iceta, volia comparar la situació del finançament amb aquesta malaltia, ell ha fet la pregunta i ell mateix s’ha omplert de pessimisme. Me rebel·lo contra aquestes actituds derrotistes, la ciència te respostes i Miquel Iceta sap molt bé quina és la medicina recomanada: Independència.

Si el finançament, és un càncer incurable, cal aplicar mesures, la ciència ens permet ésser optimistes i ens marca el camí a seguir. En primer lloc cal sortir de les atmosferes contaminats, tot aquell que fuma, se li recomanar que deixi de fer-ho, si Espanya i el seu President ens ven fum, el que cal és apartar-se, i dir prou a més mentides.

Com a mínim, els nostres darrers dies com a espanyols seran més feliços, les mateixes paraules de Miquel Iceta ens donen la raó, fins i tot ell sap que amb una Catalunya independent estaríem millor i el seu President i el seu Govern tindrien molts menys problemes de gestió.

La seva intervenció ha quedat bordada amb aquestes paraules, “el PSC som els únics que ens la juguem" i és clar que se la jugant, si no hi ha finançament, la crisis institucional restarà oberta i el Govern del President Montilla entrarà en fase terminal i segurament incurable.

(480) Tenim raó i malgrat les amenaces, no claudicarem

La Junta d’Extremadura ha comunicat que prepara la demanda contra Lluís Suñe i jo mateix

Si la Junta d’Extremadura presenta la demanda, basada en la manipulació informativa dels meus escrits, serà una falsa denuncia i tindré el dret a defensar-me.

En cap moment he insultat als ciutadans extremenys, i malgrat tot segueixen insistint en falsedats per tapar les seves mancances, segueixo rebent insults i amenaces, per culpa d’insistir en paraules que mai he escrit.

Pel contrari encara és hora que la Junta d’Extremadura li exigeixi disculpes a l’alcalde de Mérida pels insults llençats, aquest si que va insultar i encara és hora que la secretaria general del PSOE Leire Pajin li demani explicacions.

Això si, de posar-se a casa dels altres i exigir que callem, la Secretaria General (la mateixa que és vol carregar la denominació País Valencià) si que en sap, sort que a casa meva van estar a l’alçada de la veritat.

La Junta d’Extremadura no pot negar que el model de finançament actual perjudica clarament a Catalunya, i que Extremadura ha millorat considerablement gràcies al model que afavoreix les economies especulatives i no productives.

Una prova encara més evident de l’injust model de finançament, és el mapa que va publicar un diari fora de tota sospita, l’AVUI (controlat pels Grups Planeta i Godo) i que reprodueixo, sobre l’escandalós diferencial de funcionaris/habitant, entre els Països Catalans i la resta de CCAA, especialment Andalusia i Extremadura, una prova clara i evident de l’espoli fiscal.

Mentre la Generalitat ha de renunciar a noves contractacions, altres contracten a tothom, mentre la Generalitat paga tard i malament, altres paguen millor i fins i tot importen de Catalunya ma d’obra d’alt valor afegit, oferint una millor qualitat de treball i de sou.

Desitjo de tot cor i en ares d’un futur lliure i millor per aquest País, ”que ens mantinguem fidels per sempre més” al servei d’un bon model de finançament, i que l’unitat i fermesa mostrada pels partits catalans arribi a bon port.

I els 25 diputats del PSC són decisius, d’ells depèn que la nostra situació millori o segueixi empitjorant. Ara el PSC, ja no te excuses.

(479) El 6 de setembre a Blanes diem “Adéu Espanya”

La Gossa Sorda, Oprimits, Joel Joan i el diputat del Shinn Fein Daithi McKay novetats de la III Diada per l'autodeterminació dels pobles.

El dret a decidir no es suplica, s’exerceix i a Blanes treballem per aconseguir-ho.

Un any més, la Casa del Poble, el Col·lectiu 2014 i les JERC de Blanes, organitzen el proper 6 de setembre la III Diada per l’Autodeterminació dels pobles.Per aquesta edició, en l’apartat de conferències que s’ubicaran a l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre.

La primera d’elles serà a partir de les 19h i sota el títol: La Construcció Nacional des de la Societat Civil: anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor català, Joel Joan.

Per altre banda la segona xerrada que tindrà lloc durant la diada, i sota el títol: “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” anirà a càrrec del jove diputat Irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein), i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.

Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts de la Gossa Sorda, Oprimits i Ebri Knigth

(478) No ofèn qui vol sinó qui pot

“Ciudadanos” són com “els col·laboracionistes de la França ocupada”, fan la feina bruta del nacionalisme espanyol”

Els Col·laboracionistes francesos varen pagar la seva traïció, amb la presó i l’escarni públic, i “Ciudadanos” són l’exemple clar de l’odi cap a un mateix.

“Ciudadanos” ha volgut riures de mi publicant la famosa fotografia amb el carnet a la boca a la costa de les Illes, el dia que vàrem denunciar i seguim denunciant els privilegis d’un poderós que diu que és periodista i simplement dirigeix un pamflet. I que amb les amenaces ha aconseguit que cap autoritat li retires l’ús privat de l’espai públic (piscina il·legal) a la costa dels Pins.

Avui fins i tot els hi dedico la foto, a veure si s’exciten i són capaços de posar a la pagina web el famós vídeo del “corpiño” del seu protector i director d’un conegut pamflet, allò si que és una demostració de perversió humana, allò si que seria causa d’inhabilitació, és clar, ell te el poder del xantatge.

Durant la meva època de diputat i poques setmanes després de l’episodi de la piscina il·legal del famós director, un periodista acreditat en àmbits parlamentaries, me va donar un consell, “vigila, aquest personatge és el veritable poder, i no t’ho perdonarà mai, anirà a per tu, li has tocat la moral i farà tot i més per destrossar-te”

Moltes vegades hi penso en aquelles paraules, he patit molts atacs per part del seu poder, he estat seguit per detectius, ha publicats falsedats, m’ha denunciat als jutjats i ha perdut, i segueix mantenint una piscina il·legal amb el vist i plau prevaricador del Govern de Rodriguez Zapatero i fins i tot alguns mitjans de comunicació del meu País s’han cregut les seves mentides.

Qui és el meu pecat? Que soc com soc, que no soc Brad Pit, quin delicte he fet? Si tinc una sentencia del Tribunal Suprem que confirma que ens trobàvem en un espai públic i que en cap cas van assaltar cap finca privada.

Tenim raó i seguirem lluitant per recuperar la costa per tothom, aquest mateix dissabte s’organitza a Sa Marjal el segon festival de la cançó de la piscina, una manera divertida i sarcàstica de posar en ridícul al senyor feudal del segle XXI amb la complicitat del Govern Espanyol (què pebrots li deu ZP a l Sr. Ramírez?).

(477) Les veritats piquen i posen en evidencia el nacionalisme espanyol

Tothom és lliure d’ésser d’un vol ser, ara que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya, jo he gaudit dels jocs olímpics, m’agrada l’esport. Ara exigeixo el respecte per no emocionar-me pel fet que guanyi una medalla, un espanyol, un francès o un americà. M’emocionaré el dia que pugui gaudir de la participació del meu País en un jocs olímpics o competicions internacionals i paraula, no caldran diners per emocionar-me.

Aquest darrer post sobre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional per diners ha provocat les ires dels nacionalistes espanyols i una crítica per part d’algunes veus del País, però també mostres de suport per haver dit quatre veritats com una catedral i haver tocat consciencies.

Tothom s’atreveix a demanar compromís pel País a intel·lectuals, artistes, músics, creadors culturals, però sembla que demanar compromís als esportistes sigui un tabú. Jo crec que tot al contrari, una classe privilegiada com és la dels esportistes de primer nivell tenen l’obligació de tenir compromís amb el País, i no costava res tenir un gest per Catalunya i no fer cas de les amenaces del Comitè Olímpic Espanyol.

I més encara, després d’alguns lamentables episodis que ha patit aquests País, la seva llengua i cultura bandejades pels mateixos de sempre. La roda de premsa dels tenistes de parla catalana Nadal i Robredo, on el primer va prohibir les preguntes en català i el segon va girar la cara, les declaracions del jugador Sergio, insultant a la cultura i nació gallega (terra que l’acull) i menyspreant a la llengua catalana o declaracions no desmentides d’altres personalitats cal denunciar-les, o què no ho farien els espanyols si aquest fos el cas?

El diari AVUI qualificava les meves paraules a l’apartat “l’ha dita grossa” no és la primera vegada, en les meves declaracions sobre l’espoli fiscal i la meva crítica a l’alcalde de Merída per haver insultat a un ciutadà i la seva mara, me van posar a la mateixa alçada que aquest, fins i tot me van posar un “semàfor vermell” suposo que van donar per bona la notícia manipulada pels mitjans de comunicació habituals, perquè sinó, no ho entenc, per dir veritats et crucifiquen a casa teva?

Les veritats piquen i es veu que als nacionalistes espanyols i la seva “jihad mediatica encara més, centenars de visites i centenars d’insults, amenaces i una total incapacitat d’argumentar, però una cosa he tret en positiu, la majoria d’aquests nacionalistes espanyols entenen el català!! i fins i tot insulten, prova evident de la seva manca d’arguments davant el dret que tenim a decidir.

(476) La pela és la pela, primer els diners i més tard l’orgull d’ésser espanyol

Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.

Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.

S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.

M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.

Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.

La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.

I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.

Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.