(475) IC-EUiA amb el vist-i-plau del PSC s’ha carregat el Govern d’Entesa

I encara no s’han adonat que han trencat l’acord de govern (per segona vegada) i que han posat a les portes de la Generalitat a CiU

Si no s’arregla el finançament (reducció de l’espoli fiscal), i els 25 diputats del PSC votant els pressupostos, o moció de censura o eleccions anticipades, estic plenament d’acord amb Joan Tardà.

En la tramitació parlamentaria a Madrid de l’estatut, Artur Mas va demostrar que valia més l’ambició personal que l’ambició de País, i ara ha estat Joan Saura, Conseller “in pectore” que ha traït al País i al Govern d’Entesa.

El govern d’Entesa va pactar desenvolupar l’Estatut i vetllar pel compliment d’aquest per part del Govern Central, “l’extraordinària jugada” del líder d’IC amb el vist i plau del President de la Generalitat, José Montilla, passarà als anals de l’historia política catalana.

I passarà als anals pel que ha comportat aquesta traïció al País i al Govern d’Entesa. El duet s’ha fet “l’harakiri” i l’ha fet al País. Ja mai més serà el mateix, han trencat per molt de temps un govern progressista a la Generalitat de Catalunya, ara caldrà veure si CiU estarà a l’altura del moment (F. Homs: el que dius cal demostrar-ho), o un cop més preferirà el negoci, que el País.

El pacte de la vergonya de Joan Saura amb “de la Vega” amb el vist i plau del nou cap del PSC, Celestino Corbacho (ja ha decidit lliurar gratuïtament els 25 diputats del PSC a la foguera) incompleix els acords de govern, però sobretot traeix el catalanisme polític d’esquerres, fins i tot el diputat i amic Joan Herrera, sempre convincent, va abaixar la credibilitat política en la seva darrera intervenció en la Diputació permanent.

Esquerra va fer una aposta de govern sincera i de risc, (en el seu dia hi vaig votar-hi a favor, malgrat tenir reticències) i n’ha rebut les conseqüències negatives per culpa dels incompliments dels seus socis, primer amb la traïció de l’estatut, i ara amb la traïció del finançament (ZP ho sabia i s’ha demostrat, IC i PSC com a molt anaven de farol) ara li toca reaccionar, ara li toca encapçalar un nou pal de paller de la política catalana, i si això vol dir una travessa llarga, caldrà fer-la, però no podem seguir aguantant mentiders i traïdors.

Espanya ens donarà el que vulgui, com sempre ha fet (misèria) només un País enfortit políticament i socialment podrà afrontar els nous reptes de l’independentisme, ho torno a repetir, a Espanya només cal dir-li el dia i hora per la declaració democràtica i unilateral d’independència.

(474) El PSC vol el control de la Caixa de Girona (1)

Alguna cosa s’ha de fer per evitar-ho

Aquest dilluns els mitjans de comunicació donaven la noticia facilitada per la pròpia Conselleria d’Antoni Castells (PSC) de l’aprovació d’un decret per tal de limitar el poder dels Consells Comarcals (CiU/ERC) en favor dels grans ajuntaments (PSC) en els consells de les caixes d’estalvi catalanes.

La notícia no ha tingut un gran ressò, però te una importància cabdal cara a les properes assemblees que tindran lloc el proper any i principalment en el cas de les nostres comarques, amb la renovació que s’ha de produir a la Caixa de Girona, amb la substitució del propi President de l’entitat.

La guerra es servida i la lluita pel control de l’entitat és un dels principals objectius dels socialistes gironins, el control de la Caixa de Girona es sumaria al poder que ja ostenta a les nostres comarques, on governa ja a la capital, a la Diputació i a molts Consells Comarcals.

El control de la caixa gironina per part del PSC, els obriria les portes a una possible fusió amb la Caixa de Catalunya, entitat que ja controlant amb ma de ferro, com és demostrà amb els darrers canvis en l’organigrama directiu.

Pel PSC seria el tancament del cercle del poder a les nostres comarques, després de mes de 25 anys de control polític a les principals institucions, seria com un bon final de festa i una bona jubilació per algun alt dirigent socialista.

(473) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (3)

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori?

Les fotos que acompanyant aquest post són de la finca que quedaria afectada si l’Ajuntament de Blanes guanyés el contenciós administratiu.

És una esplèndida finca privada que surt potenciada si el desdoblament és fa pel Vilar i Sant Daniel.

El desdoblament per Tordera beneficia a certs desenvolupaments urbanístics a Tordera, els hi permet seguir augmentant la trama urbana fins el terme municipal de Blanes i alguns interessos especuladors estaran molt contents.

Tot val, fins i tot carregar-se un PEIN pels interessos especulatius, a que espera el Departament de Medi Ambient per dir-ne quelcom? O calla i atorga?

Esperem que malgrat la lentitud de la justícia, no impedeixi aturar el desdoblament pel Vilar i Sant Daniel, l’opció mes agressiva, més costosa, i la que perjudica a més ciutadans, si malgrat tot, no s’arriba a temps, estic segur que després tots ho lamentarem.

Una dada, amb l’estalvi econòmic de l’opció Tordera, avui podríem fer realitat bona part de la construcció d’un tramvia urbà entre Blanes i Lloret, l’única alternativa que permet treure cotxes de la carretera, l’única alternativa que ens milloraria la nostra mobilitat.

No m’agradaria escoltar d’aquí uns anys, quins polítics van permetre aquest desastre, un cop el desdoblament estigui fet.

(472) Fernández Vara, un demagog al capdavant d’Extremadura

S’ha de tenir molta cara per exigir al President Montilla que condemni les declaracions de Lluís Suné i Joan Puig, que en cap cas van insultar.

Com pot exigir al President Montilla, el que ell és incapaç d’exigir a l’alcalde de Mérida, que aquest si que va insultar?

Més dirigents del PSOE segueixen insultant, avui el President de Castilla-La Manxa i President del Consell Territorial del PSOE, Jose Mª Barreda torna a la carrega.

El President d’Extremadura ha demostrat la seva capacitat d’exercir de demagog, al criticar en roda de premsa al President de la Generalitat, per haver dit una veritat com un temple. Catalunya ja no pot aguantar més l’espoli fiscal d’Espanya (més de 18.000 milions d’euros a l’any, ho podeu comprovar en aquest calendari) sense perdre capacitat d’oferir al seus ciutadans els mateixos serveis que ja avui ofereixen altres CCAA.

Com és que ni el President d’Extremadura, ni cap dirigent del PSOE li ha exigit una dimissió o una veritable disculpa pública a l’alcalde de Mérida pels seus greus insults.

Ni Lluís Suné, ni jo mateix, mai hem insultat als ciutadans extremenys, el que hem fet és dir veritats, i valorar negativament l’actitud d’alguns polítics espanyols que utilitzant les mentides per les seves ambicions personals.

A casa sempre m’han ensenyat (principalment el meu avi, d’ascendència andalusa) que cal ésser agraïts amb aquells que t’ajuden, i els líders polítics espanyols saben de l’esforç dels territoris de parla catalana, negar aquesta veritat demostra el poc futur que ens espera amb polítics d’aquesta mena.

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si del seu sou públic cada any li arrabassessin més del 10% d’aquest sou sense cap explicació i a sobre el portessin a judici públic perquè encara no paga prou?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si estigues vivint a Catalunya, fruït de l’ immigració, i ara comproves que el seu net te menys mitjans que un nen a Extremadura?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si tingués que pagar peatges per circular per la seva terra i a més sense alternatives possibles i a Catalunya el seu germà estigues exempt de pagar peatges?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si la seva comunitat tingués una llengua pròpia i vingués un català i li exigís, “parlem en català”?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si en el seu partit, ningú li hagués fet cas sobre les necessitats de solidaritat que Extremadura necessitava per part entre altres de les terres de parla catalana?

Ells poden dir el que volen, fins i tot l’insult, ara els catalans cada dia abans de sortir el sol tenim que demanar perdó.

(471) Zapatero te les cartes marcades

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
.
Adéu, Espanya ! (Joan Maragall) Cal posar dia i hora, només depèn de nosaltres, es un acte molt més democràtic que el que cada dia fa Espanya, incomplir les lleis en benefici propi.

El president Zapatero juga amb la avantatge de tenir les cartes marcades, o com a mínim s’ho pensa, per això no mou fitxa, se sap fort, sap perfectament que el PSC va de farol i confia clarament en que el poder o la promesa del retorn al Govern estovarà CiU.

Son les cartes marcades amb que Zapatero compta, sap a més que el PSC primer és PSOE, fins i tot crec que les declaracions de Castells i del mateix President Montilla son clarament una desafectació pactada.

Parlant amb un militant socialista, ben connectat amb la direcció del partit, manifestava la seva preocupació per la manca real de canviar el model per part de la cúpula del PSOE, i si que es veritat que l’arribada al poder del PSC de la ma d’Esquerra ha fet grinyolar i ha posat contra les cordes la relació PSC/PSOE, al final compte més el projecte no federal del PSOE.

Jo també voldria el somni de l’escriptor Jordi Coca aquest divendres al diari AVUI, una manifestació unitària l’onze de setembre, l’anunci dels 25 diputats del PSC que es passen al grup mixt, un govern d’unitat presidit per Montilla, i un posicionament unitari d’anar més enllà com a País, però lamentablement aquest somni és encara una utopia.

El govern de Catalunya es troba en un atzucac, es troba clarament en números vermells, tothom avui a Catalunya percep els símptomes de manca clara de diners a la Generalitat (petits detalls: retard en el pagament de subvencions, retard en la seva concessió, formules de finançament d’inversions maleïdes en l’època Pujol, assumides sense problemes, manca de metges per falta de competivitat a la sanitat pública, manca de diners per afrontar la crisis actual....)

O tenim finançament o cal un nou pas endavant, només una clara voluntat unitària ens farà lliure, amb Espanya ja no es pot negociar, com diu en Maragall Adéu Espanya ! és l’únic que entenen

(470) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (2)

Diari de Girona: “L'espai protegit dels Prats d'en Gai es modificarà sobre el mapa per evitar-hi la invasió total, però part dels aiguamolls resultaran afectats”

El diari es fa ressò de la denuncia que feia dies passats sobre el projecte d’ampliació de l’autopista cap a Blanes, confirma el que deia, però el més sorprenent són les declaracions de l’alcalde de Tordera que fruït de la seva inseguretat, diu una frase antològica.

“Sobre el mapa, per evitar una invasió que resultaria irregular, s'ha modificat la distribució d'aquest espai adscrit també al pla de protecció Xarxa Natura 2000 i s'han descatalogat com a protegida la part nord” quina barbaritat, ara resulta que la modificació d’un espai PEIN, es fa sobre el mapa, en funció de les bestieses i dels interessos del ciment.

L’alcalde de Tordera vol amagar una realitat, i no diu la veritat, un cop més aprofita la posició expansionista del Conseller Nadal per treure un profit polític, però a la vegada fa un flac favor a l’entorn de Tordera.

Les fotografies demostren que l’ampliació de l’autopista passa pel PEIN dels Prats d’en Gai i evitar passar per interessos privats, de persones amb poder, i encara s’entén menys si l’opció de pas per Tordera és menys impacte i costa menys diners als contribuents.

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori? Aviat la resposta

(469) El Sr. Ramírez va resultar beneficiat de els actuacions il•legals de la trama de joventut del Govern del popular Jaume Matas

El Sr. Ramírez representa el periodisme d’extorsió, basat en la mentida, per guanyar-se el favors personals, per això ni el PP, ni el PSOE són capaços d’enderrocar la part de finca pública oKupada.

Segons pública el digital ·elcondifencial.com” el Sr. Ramírez ha convidat a la seva finca il·legal, al director del 'Wall Street Journal' negocis privat en espais públics.

La detenció de diferents càrrec públics de l’època del govern del popular Jaume Matas a les Illes Balears ha destapat la xarxa de favors que tenien instaurada, favors que permetien a tota una mena de personatges foscos exercir un poder a les Illes.

Una de les persones més beneficiades ha estat el director d’aquest pamflet que no para d’atacar a la bona gent d’aquest país, el Sr. Ramírez va demanar ajuda als seu amics populars per tal de tenir gent per la contra manifestació que va preparar per anar contra la majoria de gent que reivindica una costa de tots, una costa lliura d’ocupacions il·legals.

A tal fi, van portar des del País Valencià mes de 500 joves amb les despeses pagades per tal de fer veure que a les Illes estaven amb ells, un absolut ridícul que va costar diners a l’erari públic.

Avui es comença a fer justícia, i ben aviat se sabrà tota la trama d’ajuda al okupa, aquestes ajudes no són les úniques, la pèrdua del poder per part del PP, li ha complicat els negocis al Sr. Ramírez, l’edició illenca del pamflet que dirigeix, és troba en una complicada situació, segons diferents experts, l’edició illenca del panflet te el dies comptats. La pèrdua de subscripcions per part del govern i la poca dignitat del producte ha comportat la pèrdua d’anunciats i una venta real irrisòria.

Fins i tot el PSOE li ha perdonat les seves obligacions, durant l’època de govern socialista i essent conseller d’hisenda l’actual Secretari d’Estat de Turisme i ex director general de la Guardia Civil, Joan Mesquida, és va perdre en un calaix l’expedient disciplinari per obres sense permís a la seva finca il·legal i és va estalviar la multa.

Ha tingut un tracte preferent de seguretat a costa de l’erari públic i el PSOE ha estat incapaç de fer complir la llei de costes i retornar a l’ús públic la part de la finca il·legalment privatitzada del Sr. Ramírez.

Quina democràcia és aquesta en que alguns estant per sobre de la llei, com és possible que en ple segle XXI, algú encara mantingui privilegis feudals?