Conec Joan Puig de fa 15 o 20 anys. Jo aleshores treballava a la delegació d'El Punt a Blanes, i Puig era un militant de base d'ERC quan ERC no tenia regidor a Blanes i era un partit gairebé marginal a Catalunya. Puig entrava a la delegació del diari amb mono i les mans de treballar en el taller, et deixava una nota de premsa o una carta al director i marxava. Repetia l'operació amb periodicitat, fins que el bon home va aconseguir revitalitzar la secció local dels republicans, va accedir a l'Ajuntament, va governar una regidoria important com la d'Urbanisme, va ser diputat al Congrés per Girona i d'aquí la seva fama mediàtica. La més sonada, i injusta per reduccionista, va ser l'aparició en banyador a la piscina il·legal de Pedro José Ramírez, un dels homes més poderosos d'Espanya, un dels homes que més fomenta la catalanofòbia. Des que Joan Puig va posar els peus a la piscina del periodista madrileny, la vida del militant independentista va canviar. Se'l va criminalitzar.
Puig és actualment un polític retirat. Suposo que milita a ERC, però no ocupa cap càrrec orgànic ni institucional. És, com fa 15 o 20 anys, un militant de base, amb la diferència que no porta notes de premsa impreses sinó que edita un diari digital, i amb la diferència que no treballa en el taller sinó que es dedica a altres activitats empresarials, una de les quals és fer d'editor digital. La criminalització contra Joan Puig és vigent, com si encara fos diputat al Congrés o tinent d'alcalde de Blanes, com si encara fos un dirigent del partit en què milita. Res no ha canviat per a alguns a l'hora de jutjar-lo. L'exemple més recent és la campanya que alguns mitjans impresos han iniciat contra ell arran d'una filtració interessada de la fiscalia que el propi Puig ha conegut pels mitjans.
