(532) Comentaris a un article

de Josep Marigó, on segueix mentint, publicat al Diari de Girona

En política hi ha personatges que les seves obsessions són malaltisses, són d'anàlisi psiquiàtrica o producte d'una insolació (primera mentida, diu que no me segueix, i ni tant sols te la valentia de nomenar-me, però si insultar-me) Aquests personatges quan parlen, quan escriuen, quan es manifesten ho fan pensant-se que tenen la veritat absoluta i els seus comentaris, encara que falsos, són tan contundents que les persones normals se'ls poden arribar a creure.(dona per fet que les persones no són capaços de discernir, diu que els meus arguments son falsos, però cap prova, només insults).

El passat dimecres un personatge blanenc va escriure tot un seguit d'acusacions cap a la meva persona en un article a través d'aquest mitjà de comunicació (encara no ha desmentit cap de les acusacions fetes). Acusacions falses i que només responen a la rancúnia que el personatge té cap a mi i cap el PSC per haver-lo fet fora del govern municipal el juliol de 2006 (ens va fer fora per mantenir-nos fidels al pacte de govern, ens va alliberar), per no haver-me arrossegat als seus peus per aconseguir de nou l'alcaldia l'any 2007 (vol dir que va ser incapaç de formar govern, ningú se’l va creure, ningú va voler pactar amb ell) i per haver hagut de dimitir de regidor el 2008 pel seu mal resultat electoral (vaig dimitir, i tant, no vaig saber veure el mal que ens feia dia a dia, explicant mentides sobre ERC, mai va poder suportar que fos diputat, i ens va massacrar).

Reconec que fa molt de temps que m'he oblidat d'ell (gran mentida, porta dos anys buscant la manera de fer-nos mal, el que fa amb la casa del poble, n’és una evidencia malaltissa incontestable) però ara considero que, per respecte als lectors i per evitar que algú pensi allò que diu l'adagi castellà "quien calla otorga" (volia dir “qui menteix, confirma”) cal aclarir el reguitzell de temes que apunta en el seu escrit, encara que sigui mínimament.

L'Escola de Música de l'Associació Banda-cobla Col·legi Santa Maria, entitat sense ànim de lucre i gestionada pels mateixos pares, presta des de fa més de 40 anys un servei d'educació musical a tota la població de Blanes, i d'ella n'han sortit músics de reconegut prestigi. L'Ajuntament de Blanes no té cap escola municipal de música i, de comú acord amb l'Associació, es volia iniciar el procés de municipalització (mai va fer cap pas en aquest sentit, fins i tot els va enganyar, i mai he dit que no s’havia de donar aquest ajut, i mai he posat en dubte la feina de l’entitat) sense perdre els valors que l'escola actual té i difondre la música a les escoles de Blanes. Per això vam signar un conveni en aquest sentit que va ser aprovat per la Junta de Govern (on no es abstenir).

Pel que fa al bosc de Sant Joan, propietat de la Fundació Carl Faust, he defensat i defenso la necessitat de negociar amb la Fundació per fer possible que l'Ajuntament de Blanes no hagi de pagar ni un euro (mentida, la seva actitud pot comportar que l’Ajuntament tingui que pagar 24 milions d’euros, més de 600 euros per habitant) pel bosc que el Pla General de l'any 1980 va qualificar de zona verda. El govern municipal actual ja reconeix que com a mínim Blanes haurà de pagar 2,6 milions d'euros (mentida, el govern municipal ha valorat la finca per aquest import el que no vol dir que l’hagi de comprar, i el que no explica són els interessos ocults que el PSC va pactar i te amb la fundació, Josep Marigó va prometre a la Fundació una requalificació, al perdre l’alcaldia, els membres de la fundació es van sentir enganyats, i ara reclamen).

En referència als dos "bolets urbanístics" que esmenta. El de darrere de l'església compleix el Pla General i després d'obligar els promotors a fer diferents estudis i modificacions, la Junta de Govern va donar la llicència d'edificació. Per cert, el personatge és veí d'aquesta finca (pel fet de ser veí de la finca no és motiu per castigar als veïns d’aquest barri) i va fer, políticament, tot el que va poder per endarrerir el permís al que legalment tenien dret (torna a mentir, vam intentar evitar aquest nyap, avui ja visible, i ell, ho va boicotejar, era possible i legal reduir l’impacta, però pensant-se que me feia mal a la meva persona, va fer mal a molts veïns i sobretot a Blanes).

Respecte a la llicència de Santa Bàrbara, l'edifici és de la tipologia de construcció prevista al Pla General i si haguéssim seguit el que el personatge ens proposava, que consistia a canviar la tipologia de tota la zona a través d'una modificació del Pla General, l'Ajuntament de Blanes hauria hagut de fer front a indemnitzacions econòmiques importants (mentida, una recent sentencia l’ha deixat en ridícul, i teníem dret i obligació a fer el millor per Blanes), tal com es desprèn dels informes dels tècnics municipals (aquets informes deien tot lo contrari). Es curiós i significatiu que el personatge tingués amics i dirigents del seu partit a la zona (com tinc amics a molts altres llocs, el que és clar, que uns amics seus, van guanyar molt més milions i això és una realitat). La lògica limitació de l'espai m'impedeix explicar de manera més exhaustiva els diversos temes però estic, com sempre, a disposició de qui vulgui més informació.

Sobre l'ètica, la ideologia i les incapacitats (aquí ja no te ni forces, ni arguments per rebatre) que el personatge esmenta, al ser uns temes dels que ni ell em convencerà a mi ni jo a ell, més val que els deixem a judici de les persones que ens coneixen a tots dos. En aquesta darrera frase hi estic d’acord, quan coneixes i pateixes el Josep Marigó, t’han adonés de quina persona és.......