Si us dic que avui per sopar hem menjat unes patates braves, pernil, pa amb tomàquet, bacallà, botifarra amb mongetes, un vi de priorat i per postres, xocolata amb xurros, triada d’una carta amb català i amb els ingredients en anglès, endevinaríeu en quina ciutat ens trobem? La ciutat és New York i el restaurant es diu “MERCAT” i és situat al carrer “Bond, 45” de la ciutat dels rascar-se’ls.
El seu propietari, és Jaume Reixach fill de pare català (l’actor Fermí Reixach) i mare mexicana i amb família a Lloret, que ha creat aquest restaurant amb arrels catalanes, les parets del local són decorades amb fulls originals del diari “La Vanguardia” de l’època republicana, imatges d’un diari que encara avui sorprenent. A les parets del restaurant podem contemplar titulars tant significatius com aquest “Los destrozos de la aviación facista” o les façanes gironines del riu Onyar.
El resultat del sopar excel·lent, el pa amb tomàquet fet amb exquisidesa i el vi decantat amb professionalitat, i el preu correcte comparat amb els preus de New York, ja m’agradaria a casa meva trobar-me aquest compromís en la majoria d’establiments, fins i tot he demanat els plats en català i cap cambrer ha posat mala cara, tot lo contrari.
Si aneu a New York, no us ho perdeu, fins i tot podeu provar un cava català i “Vichy” per fer abaixar el menjar. Recordeu “MERCAT” qualitat a bon preu, després de comprovar que a l’ONU, Pau Casals es diu PABLO, el sopar d’avui m’ha enfortit l’esperit.
El seu propietari, és Jaume Reixach fill de pare català (l’actor Fermí Reixach) i mare mexicana i amb família a Lloret, que ha creat aquest restaurant amb arrels catalanes, les parets del local són decorades amb fulls originals del diari “La Vanguardia” de l’època republicana, imatges d’un diari que encara avui sorprenent. A les parets del restaurant podem contemplar titulars tant significatius com aquest “Los destrozos de la aviación facista” o les façanes gironines del riu Onyar.
El resultat del sopar excel·lent, el pa amb tomàquet fet amb exquisidesa i el vi decantat amb professionalitat, i el preu correcte comparat amb els preus de New York, ja m’agradaria a casa meva trobar-me aquest compromís en la majoria d’establiments, fins i tot he demanat els plats en català i cap cambrer ha posat mala cara, tot lo contrari.
Si aneu a New York, no us ho perdeu, fins i tot podeu provar un cava català i “Vichy” per fer abaixar el menjar. Recordeu “MERCAT” qualitat a bon preu, després de comprovar que a l’ONU, Pau Casals es diu PABLO, el sopar d’avui m’ha enfortit l’esperit.
3 comentaris:
Qui em va parir. Escrius tan bé el català com un feixita espanyolista. Com pots escriure "rascar-se’ls"? No saps que s'escriu "gratacels"?. Va parir quin militant d'ERC. Així defensem el català.
Que bien se gasta el dinero de los demás.Ni catalan ni historias.VIVIDOR y malo.¡Ah! y lo de escribir catalán ni puta idea....En fin "cosas veredes mi buen Sancho"...
A mi em sembla bé el teu català, je je je (excepte gratacels), però jo penso, qui no li agradi que si posi fulles!!!
Espero trobar aquest restaurant perquè aquest estiu jo i el meu marit (Dr.Cataclismo) anem a New York i ens agradaria, en que fós un sol dia, poder sentir-nos com a casa.
Visca Catalunya i tots els catalans.
Publica un comentari a l'entrada