(478) No ofèn qui vol sinó qui pot

“Ciudadanos” són com “els col·laboracionistes de la França ocupada”, fan la feina bruta del nacionalisme espanyol”

Els Col·laboracionistes francesos varen pagar la seva traïció, amb la presó i l’escarni públic, i “Ciudadanos” són l’exemple clar de l’odi cap a un mateix.

“Ciudadanos” ha volgut riures de mi publicant la famosa fotografia amb el carnet a la boca a la costa de les Illes, el dia que vàrem denunciar i seguim denunciant els privilegis d’un poderós que diu que és periodista i simplement dirigeix un pamflet. I que amb les amenaces ha aconseguit que cap autoritat li retires l’ús privat de l’espai públic (piscina il·legal) a la costa dels Pins.

Avui fins i tot els hi dedico la foto, a veure si s’exciten i són capaços de posar a la pagina web el famós vídeo del “corpiño” del seu protector i director d’un conegut pamflet, allò si que és una demostració de perversió humana, allò si que seria causa d’inhabilitació, és clar, ell te el poder del xantatge.

Durant la meva època de diputat i poques setmanes després de l’episodi de la piscina il·legal del famós director, un periodista acreditat en àmbits parlamentaries, me va donar un consell, “vigila, aquest personatge és el veritable poder, i no t’ho perdonarà mai, anirà a per tu, li has tocat la moral i farà tot i més per destrossar-te”

Moltes vegades hi penso en aquelles paraules, he patit molts atacs per part del seu poder, he estat seguit per detectius, ha publicats falsedats, m’ha denunciat als jutjats i ha perdut, i segueix mantenint una piscina il·legal amb el vist i plau prevaricador del Govern de Rodriguez Zapatero i fins i tot alguns mitjans de comunicació del meu País s’han cregut les seves mentides.

Qui és el meu pecat? Que soc com soc, que no soc Brad Pit, quin delicte he fet? Si tinc una sentencia del Tribunal Suprem que confirma que ens trobàvem en un espai públic i que en cap cas van assaltar cap finca privada.

Tenim raó i seguirem lluitant per recuperar la costa per tothom, aquest mateix dissabte s’organitza a Sa Marjal el segon festival de la cançó de la piscina, una manera divertida i sarcàstica de posar en ridícul al senyor feudal del segle XXI amb la complicitat del Govern Espanyol (què pebrots li deu ZP a l Sr. Ramírez?).

(477) Les veritats piquen i posen en evidencia el nacionalisme espanyol

Tothom és lliure d’ésser d’un vol ser, ara que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya, jo he gaudit dels jocs olímpics, m’agrada l’esport. Ara exigeixo el respecte per no emocionar-me pel fet que guanyi una medalla, un espanyol, un francès o un americà. M’emocionaré el dia que pugui gaudir de la participació del meu País en un jocs olímpics o competicions internacionals i paraula, no caldran diners per emocionar-me.

Aquest darrer post sobre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional per diners ha provocat les ires dels nacionalistes espanyols i una crítica per part d’algunes veus del País, però també mostres de suport per haver dit quatre veritats com una catedral i haver tocat consciencies.

Tothom s’atreveix a demanar compromís pel País a intel·lectuals, artistes, músics, creadors culturals, però sembla que demanar compromís als esportistes sigui un tabú. Jo crec que tot al contrari, una classe privilegiada com és la dels esportistes de primer nivell tenen l’obligació de tenir compromís amb el País, i no costava res tenir un gest per Catalunya i no fer cas de les amenaces del Comitè Olímpic Espanyol.

I més encara, després d’alguns lamentables episodis que ha patit aquests País, la seva llengua i cultura bandejades pels mateixos de sempre. La roda de premsa dels tenistes de parla catalana Nadal i Robredo, on el primer va prohibir les preguntes en català i el segon va girar la cara, les declaracions del jugador Sergio, insultant a la cultura i nació gallega (terra que l’acull) i menyspreant a la llengua catalana o declaracions no desmentides d’altres personalitats cal denunciar-les, o què no ho farien els espanyols si aquest fos el cas?

El diari AVUI qualificava les meves paraules a l’apartat “l’ha dita grossa” no és la primera vegada, en les meves declaracions sobre l’espoli fiscal i la meva crítica a l’alcalde de Merída per haver insultat a un ciutadà i la seva mara, me van posar a la mateixa alçada que aquest, fins i tot me van posar un “semàfor vermell” suposo que van donar per bona la notícia manipulada pels mitjans de comunicació habituals, perquè sinó, no ho entenc, per dir veritats et crucifiquen a casa teva?

Les veritats piquen i es veu que als nacionalistes espanyols i la seva “jihad mediatica encara més, centenars de visites i centenars d’insults, amenaces i una total incapacitat d’argumentar, però una cosa he tret en positiu, la majoria d’aquests nacionalistes espanyols entenen el català!! i fins i tot insulten, prova evident de la seva manca d’arguments davant el dret que tenim a decidir.

(476) La pela és la pela, primer els diners i més tard l’orgull d’ésser espanyol

Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.

Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.

S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.

M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.

Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.

La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.

I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.

Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.

(475) IC-EUiA amb el vist-i-plau del PSC s’ha carregat el Govern d’Entesa

I encara no s’han adonat que han trencat l’acord de govern (per segona vegada) i que han posat a les portes de la Generalitat a CiU

Si no s’arregla el finançament (reducció de l’espoli fiscal), i els 25 diputats del PSC votant els pressupostos, o moció de censura o eleccions anticipades, estic plenament d’acord amb Joan Tardà.

En la tramitació parlamentaria a Madrid de l’estatut, Artur Mas va demostrar que valia més l’ambició personal que l’ambició de País, i ara ha estat Joan Saura, Conseller “in pectore” que ha traït al País i al Govern d’Entesa.

El govern d’Entesa va pactar desenvolupar l’Estatut i vetllar pel compliment d’aquest per part del Govern Central, “l’extraordinària jugada” del líder d’IC amb el vist i plau del President de la Generalitat, José Montilla, passarà als anals de l’historia política catalana.

I passarà als anals pel que ha comportat aquesta traïció al País i al Govern d’Entesa. El duet s’ha fet “l’harakiri” i l’ha fet al País. Ja mai més serà el mateix, han trencat per molt de temps un govern progressista a la Generalitat de Catalunya, ara caldrà veure si CiU estarà a l’altura del moment (F. Homs: el que dius cal demostrar-ho), o un cop més preferirà el negoci, que el País.

El pacte de la vergonya de Joan Saura amb “de la Vega” amb el vist i plau del nou cap del PSC, Celestino Corbacho (ja ha decidit lliurar gratuïtament els 25 diputats del PSC a la foguera) incompleix els acords de govern, però sobretot traeix el catalanisme polític d’esquerres, fins i tot el diputat i amic Joan Herrera, sempre convincent, va abaixar la credibilitat política en la seva darrera intervenció en la Diputació permanent.

Esquerra va fer una aposta de govern sincera i de risc, (en el seu dia hi vaig votar-hi a favor, malgrat tenir reticències) i n’ha rebut les conseqüències negatives per culpa dels incompliments dels seus socis, primer amb la traïció de l’estatut, i ara amb la traïció del finançament (ZP ho sabia i s’ha demostrat, IC i PSC com a molt anaven de farol) ara li toca reaccionar, ara li toca encapçalar un nou pal de paller de la política catalana, i si això vol dir una travessa llarga, caldrà fer-la, però no podem seguir aguantant mentiders i traïdors.

Espanya ens donarà el que vulgui, com sempre ha fet (misèria) només un País enfortit políticament i socialment podrà afrontar els nous reptes de l’independentisme, ho torno a repetir, a Espanya només cal dir-li el dia i hora per la declaració democràtica i unilateral d’independència.

(474) El PSC vol el control de la Caixa de Girona (1)

Alguna cosa s’ha de fer per evitar-ho

Aquest dilluns els mitjans de comunicació donaven la noticia facilitada per la pròpia Conselleria d’Antoni Castells (PSC) de l’aprovació d’un decret per tal de limitar el poder dels Consells Comarcals (CiU/ERC) en favor dels grans ajuntaments (PSC) en els consells de les caixes d’estalvi catalanes.

La notícia no ha tingut un gran ressò, però te una importància cabdal cara a les properes assemblees que tindran lloc el proper any i principalment en el cas de les nostres comarques, amb la renovació que s’ha de produir a la Caixa de Girona, amb la substitució del propi President de l’entitat.

La guerra es servida i la lluita pel control de l’entitat és un dels principals objectius dels socialistes gironins, el control de la Caixa de Girona es sumaria al poder que ja ostenta a les nostres comarques, on governa ja a la capital, a la Diputació i a molts Consells Comarcals.

El control de la caixa gironina per part del PSC, els obriria les portes a una possible fusió amb la Caixa de Catalunya, entitat que ja controlant amb ma de ferro, com és demostrà amb els darrers canvis en l’organigrama directiu.

Pel PSC seria el tancament del cercle del poder a les nostres comarques, després de mes de 25 anys de control polític a les principals institucions, seria com un bon final de festa i una bona jubilació per algun alt dirigent socialista.

(473) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (3)

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori?

Les fotos que acompanyant aquest post són de la finca que quedaria afectada si l’Ajuntament de Blanes guanyés el contenciós administratiu.

És una esplèndida finca privada que surt potenciada si el desdoblament és fa pel Vilar i Sant Daniel.

El desdoblament per Tordera beneficia a certs desenvolupaments urbanístics a Tordera, els hi permet seguir augmentant la trama urbana fins el terme municipal de Blanes i alguns interessos especuladors estaran molt contents.

Tot val, fins i tot carregar-se un PEIN pels interessos especulatius, a que espera el Departament de Medi Ambient per dir-ne quelcom? O calla i atorga?

Esperem que malgrat la lentitud de la justícia, no impedeixi aturar el desdoblament pel Vilar i Sant Daniel, l’opció mes agressiva, més costosa, i la que perjudica a més ciutadans, si malgrat tot, no s’arriba a temps, estic segur que després tots ho lamentarem.

Una dada, amb l’estalvi econòmic de l’opció Tordera, avui podríem fer realitat bona part de la construcció d’un tramvia urbà entre Blanes i Lloret, l’única alternativa que permet treure cotxes de la carretera, l’única alternativa que ens milloraria la nostra mobilitat.

No m’agradaria escoltar d’aquí uns anys, quins polítics van permetre aquest desastre, un cop el desdoblament estigui fet.

(472) Fernández Vara, un demagog al capdavant d’Extremadura

S’ha de tenir molta cara per exigir al President Montilla que condemni les declaracions de Lluís Suné i Joan Puig, que en cap cas van insultar.

Com pot exigir al President Montilla, el que ell és incapaç d’exigir a l’alcalde de Mérida, que aquest si que va insultar?

Més dirigents del PSOE segueixen insultant, avui el President de Castilla-La Manxa i President del Consell Territorial del PSOE, Jose Mª Barreda torna a la carrega.

El President d’Extremadura ha demostrat la seva capacitat d’exercir de demagog, al criticar en roda de premsa al President de la Generalitat, per haver dit una veritat com un temple. Catalunya ja no pot aguantar més l’espoli fiscal d’Espanya (més de 18.000 milions d’euros a l’any, ho podeu comprovar en aquest calendari) sense perdre capacitat d’oferir al seus ciutadans els mateixos serveis que ja avui ofereixen altres CCAA.

Com és que ni el President d’Extremadura, ni cap dirigent del PSOE li ha exigit una dimissió o una veritable disculpa pública a l’alcalde de Mérida pels seus greus insults.

Ni Lluís Suné, ni jo mateix, mai hem insultat als ciutadans extremenys, el que hem fet és dir veritats, i valorar negativament l’actitud d’alguns polítics espanyols que utilitzant les mentides per les seves ambicions personals.

A casa sempre m’han ensenyat (principalment el meu avi, d’ascendència andalusa) que cal ésser agraïts amb aquells que t’ajuden, i els líders polítics espanyols saben de l’esforç dels territoris de parla catalana, negar aquesta veritat demostra el poc futur que ens espera amb polítics d’aquesta mena.

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si del seu sou públic cada any li arrabassessin més del 10% d’aquest sou sense cap explicació i a sobre el portessin a judici públic perquè encara no paga prou?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si estigues vivint a Catalunya, fruït de l’ immigració, i ara comproves que el seu net te menys mitjans que un nen a Extremadura?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si tingués que pagar peatges per circular per la seva terra i a més sense alternatives possibles i a Catalunya el seu germà estigues exempt de pagar peatges?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si la seva comunitat tingués una llengua pròpia i vingués un català i li exigís, “parlem en català”?

S’imagina el President d’Extremadura com estaria si en el seu partit, ningú li hagués fet cas sobre les necessitats de solidaritat que Extremadura necessitava per part entre altres de les terres de parla catalana?

Ells poden dir el que volen, fins i tot l’insult, ara els catalans cada dia abans de sortir el sol tenim que demanar perdó.

(471) Zapatero te les cartes marcades

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
.
Adéu, Espanya ! (Joan Maragall) Cal posar dia i hora, només depèn de nosaltres, es un acte molt més democràtic que el que cada dia fa Espanya, incomplir les lleis en benefici propi.

El president Zapatero juga amb la avantatge de tenir les cartes marcades, o com a mínim s’ho pensa, per això no mou fitxa, se sap fort, sap perfectament que el PSC va de farol i confia clarament en que el poder o la promesa del retorn al Govern estovarà CiU.

Son les cartes marcades amb que Zapatero compta, sap a més que el PSC primer és PSOE, fins i tot crec que les declaracions de Castells i del mateix President Montilla son clarament una desafectació pactada.

Parlant amb un militant socialista, ben connectat amb la direcció del partit, manifestava la seva preocupació per la manca real de canviar el model per part de la cúpula del PSOE, i si que es veritat que l’arribada al poder del PSC de la ma d’Esquerra ha fet grinyolar i ha posat contra les cordes la relació PSC/PSOE, al final compte més el projecte no federal del PSOE.

Jo també voldria el somni de l’escriptor Jordi Coca aquest divendres al diari AVUI, una manifestació unitària l’onze de setembre, l’anunci dels 25 diputats del PSC que es passen al grup mixt, un govern d’unitat presidit per Montilla, i un posicionament unitari d’anar més enllà com a País, però lamentablement aquest somni és encara una utopia.

El govern de Catalunya es troba en un atzucac, es troba clarament en números vermells, tothom avui a Catalunya percep els símptomes de manca clara de diners a la Generalitat (petits detalls: retard en el pagament de subvencions, retard en la seva concessió, formules de finançament d’inversions maleïdes en l’època Pujol, assumides sense problemes, manca de metges per falta de competivitat a la sanitat pública, manca de diners per afrontar la crisis actual....)

O tenim finançament o cal un nou pas endavant, només una clara voluntat unitària ens farà lliure, amb Espanya ja no es pot negociar, com diu en Maragall Adéu Espanya ! és l’únic que entenen

(470) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (2)

Diari de Girona: “L'espai protegit dels Prats d'en Gai es modificarà sobre el mapa per evitar-hi la invasió total, però part dels aiguamolls resultaran afectats”

El diari es fa ressò de la denuncia que feia dies passats sobre el projecte d’ampliació de l’autopista cap a Blanes, confirma el que deia, però el més sorprenent són les declaracions de l’alcalde de Tordera que fruït de la seva inseguretat, diu una frase antològica.

“Sobre el mapa, per evitar una invasió que resultaria irregular, s'ha modificat la distribució d'aquest espai adscrit també al pla de protecció Xarxa Natura 2000 i s'han descatalogat com a protegida la part nord” quina barbaritat, ara resulta que la modificació d’un espai PEIN, es fa sobre el mapa, en funció de les bestieses i dels interessos del ciment.

L’alcalde de Tordera vol amagar una realitat, i no diu la veritat, un cop més aprofita la posició expansionista del Conseller Nadal per treure un profit polític, però a la vegada fa un flac favor a l’entorn de Tordera.

Les fotografies demostren que l’ampliació de l’autopista passa pel PEIN dels Prats d’en Gai i evitar passar per interessos privats, de persones amb poder, i encara s’entén menys si l’opció de pas per Tordera és menys impacte i costa menys diners als contribuents.

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori? Aviat la resposta

(469) El Sr. Ramírez va resultar beneficiat de els actuacions il•legals de la trama de joventut del Govern del popular Jaume Matas

El Sr. Ramírez representa el periodisme d’extorsió, basat en la mentida, per guanyar-se el favors personals, per això ni el PP, ni el PSOE són capaços d’enderrocar la part de finca pública oKupada.

Segons pública el digital ·elcondifencial.com” el Sr. Ramírez ha convidat a la seva finca il·legal, al director del 'Wall Street Journal' negocis privat en espais públics.

La detenció de diferents càrrec públics de l’època del govern del popular Jaume Matas a les Illes Balears ha destapat la xarxa de favors que tenien instaurada, favors que permetien a tota una mena de personatges foscos exercir un poder a les Illes.

Una de les persones més beneficiades ha estat el director d’aquest pamflet que no para d’atacar a la bona gent d’aquest país, el Sr. Ramírez va demanar ajuda als seu amics populars per tal de tenir gent per la contra manifestació que va preparar per anar contra la majoria de gent que reivindica una costa de tots, una costa lliura d’ocupacions il·legals.

A tal fi, van portar des del País Valencià mes de 500 joves amb les despeses pagades per tal de fer veure que a les Illes estaven amb ells, un absolut ridícul que va costar diners a l’erari públic.

Avui es comença a fer justícia, i ben aviat se sabrà tota la trama d’ajuda al okupa, aquestes ajudes no són les úniques, la pèrdua del poder per part del PP, li ha complicat els negocis al Sr. Ramírez, l’edició illenca del pamflet que dirigeix, és troba en una complicada situació, segons diferents experts, l’edició illenca del panflet te el dies comptats. La pèrdua de subscripcions per part del govern i la poca dignitat del producte ha comportat la pèrdua d’anunciats i una venta real irrisòria.

Fins i tot el PSOE li ha perdonat les seves obligacions, durant l’època de govern socialista i essent conseller d’hisenda l’actual Secretari d’Estat de Turisme i ex director general de la Guardia Civil, Joan Mesquida, és va perdre en un calaix l’expedient disciplinari per obres sense permís a la seva finca il·legal i és va estalviar la multa.

Ha tingut un tracte preferent de seguretat a costa de l’erari públic i el PSOE ha estat incapaç de fer complir la llei de costes i retornar a l’ús públic la part de la finca il·legalment privatitzada del Sr. Ramírez.

Quina democràcia és aquesta en que alguns estant per sobre de la llei, com és possible que en ple segle XXI, algú encara mantingui privilegis feudals?

(468) Sant Daniel i el Vilar, un engany a la ciutadania (1)

Qui en surt beneficiat de no passar el desdoblament de la N-II per l’opció menys agressiva pel territori? En el següent capítol la resposta

Tal i com es veu a la fotografia, les estaques que marquen el pas de l’autopista arrasen el PEIN dels Prats d’en Gai.

Tinc a les meves mans la salutació que l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia fa en el programa de la festa major de Jalpi i Sant Daniel i entre altres coses diu:

“L’inici de les obres de la prolongació de l’autopista al nostre terme municipal tanca un llarg procés de negociació entre totes les parts...., un període que ha estat feixuc i costós, però que gràcies a l’esforç de totes i tots s’ha decantat a favor dels interessos del nostre municipi i dels nostres veïns”

No diu tota la veritat:

En primer lloc l’Ajuntament de Blanes te encara en vigor un contenciós administratiu contra el desdoblament de la N-II pel Vilar i Sant Daniel.

En segon lloc els veïns de Sant Daniel han estat abandonats per part de l’alcalde de Tordera.

En tercer lloc, cal preguntar-se aquí afectaria que el desdoblament en lloc d’anar per Sant Daniel, anés per l’altre costat (aviat ho sabrem) .

En quart lloc, avui ja es pot comprovar que l’acord de l’alcalde de Tordera i el Conseller Nadal ha estat un engany, aprofitant sens dubte que a Blanes, la resta de partits (PP, EUiA, PSC i CiU) és van despreocupar. La fotografia demostra que el desdoblament de la N-II pel Vilar i Sant Daniel comporta que l’ampliació de l’autopista passi per una zona PEIN (els Prats d’en Gai, tal i com és veu a la fotografia).

En el seu dia ja ho vam denunciar, silenci per resposta, avui ja no es pot amagar, fins i tot podem veure les estaques clavades, que defineixen l’arribada de l’autopista que han estat posades aquest dies.

En cinquè lloc, amb tot aquest maleïda actuació del Govern s’ha amagat que es crea un nou peatge a Catalunya, s’augmenta malgrat ha passat desapercebut, el peatge actual de Palafolls, en altres paraules un nou peatge.

(467) Els catalans no tenim drets, només el deure de pagar a Espanya

Aquesta setmana els meus blocs han tingut milers de visites, (21.180 visites en una setmana, més 10.000 en un dia) per haver gosat dir quatre veritats i despertar les ires d’una classe política espanyola curta de mires, preocupada per un poble que vol el que es seu.

Malgrat les manipulacions d’alguns mitjans de comunicació de les meves paraules, la bona gent ha entès perfectament les meves crítiques, l’enquesta del digital e-noticies és concloent.

Són sincers els partits catalans? Ens tornaran a fallar? El President Montilla diu la veritat?

Aquestes són respostes claus pel futur del nostre País, i la clau la tenim amb l’unitat dels partits catalans, ho estem veient aquests dies, amb les reaccions dels polítics espanyols davant la resposta unitària de la classe política catalana.

Des de l’esbroncada de la vice espanyola, passant pels insults del conseller d’economia andalús, les declaracions amenaçadores del President de la Xunta de Galizia i la premsa “seriosa” espanyola que no para de manipular i faltar a la veritat.

Tenim una gran responsabilitat, i no podem permetre que Espanya segueixi xuclant-nos els nostres recursos, 18.000 milions d’euros anuals d’espoli fiscal donen per molt i ens mans equivocades ens costa molt car.

Postdata: La ciclista que s’ha dopat era espanyola fins el dia d’autos, ara ja es catalana

(466) 9 d’agost: Espanya incompleix la seva llei, i trenca amb Catalunya

“Només una declaració unilateral i democràtica d’independència ens donarà la llibertat i la dignitat”

L'Albert Castellanos en un post recomanable enllaça amb més informació sobre el tancament de caixes.

Avui finalitzava el plac per acordar el nou model de finançament que s’establia en l’estatut( acord entre Zapatero i Mas que va trencar l’unitat catalana), un cop més el President Zapatero ha tornat a faltar a la seva paraula, un cop més Zapatero es converteix en un farsant més, un cop més ens volen com a pagadors.

Que passaria si féssim el mateix? Que passaria si a partir d’avui féssim un tancament de caixes i deixéssim de pagar els nostres impostos a Espanya?

De moment els partits catalans s’han mantingut ferms en la defensa del nou finançament, fins quan? el mateix va passar en l’aprovació de l’estatut del 30 de setembre, però pocs dies després, els socialistes ja presentaven esmenes per retallar-ho, i setmanes després Artur Mas pactava a soles amb Zapatero i era enganyat a les poques hores, i amb ell, els catalans tornàvem a perdre.

Aquest cop ja no podem tornar a perdre, Zapatero no és de fiar, una i altre vegada ens ha enganyat, o mantenim l’unitat de les forces polítiques catalanes o tornarem a ésser escombrats.

I si això passa, no cal que esperem res de bo, només la decisió majoritària dels ciutadans del nostre País ens permetrà avançar, negociar peix al cova amb Espanya sempre ens costa molt car.

Ara el que cal, i cada cop ho tinc més clar, és que amb Espanya no és pot negociar (ni tant sols deixen fer una consulta a Euskadi), només cal comunicar el dia i l’hora de la declaració unilateral i democràtica d’independència.

(465) “El País” és l’amo de les nostres vides, i farà tot el possible per mantenir l’espoli fiscal, jo no m’ho puc permetre

“Amb els 18000 milions d’euros del dèficit fiscal català, els catalans no tindríem hipoteques” Fins i tot el President Montilla demanar més recursos.

Ens els propers dies lliuraré una carta a la Junta de Extremadura, als mitjans de comunicació espanyols, perquè deixin de posar en boca meva paraules que jo mai he dit, en cas contrari quedo lliura per emprendre accions legals.

Avui mateix el diari de referència de les esquerres espanyoles (El Pais) publicava un article editorial, “los tributos no son caridad” on ens acusava a Lluís Suñé i a mi mateix de creure’ns amos en una societat de criats, l’article no te pèrdua, a manca d’arguments, ens volen liquidats.

“Sería muy higienico que ambos fueran apartados de cualquier responsabilidad pública” una frase fantàstica que demostra la poca capacitat d’acceptar les veritats per part dels mitjans espanyols, un xic més i demanen que ens tanquin a Guantánamo.

Els improperis van a més, des de necis, fins a ignorants, i fins i tot ens envien al psicòleg i ens desitgen un exorcisme, i tot basat en una veritable manipulació dels textos que hem escrit, una manipulació feta a propòsit per desvirtuar el veritable debat de la solidaritat fiscal.

Aquestes actituds expliquen els veritables motius de no voler publicar les balances fiscals, es queden sense arguments i perden els papers, la premsa espanyola i lamentablement alguns mitjans catalans han mentit en les informacions sobre Lluís Sunyer i jo mateix.

Una frase dita en condicional dirigida a l’alcalde de Mérida l’han convertida en un icona dels despropòsits. Jo mai he insultat als extremenys, ni tant sols he insultat a cap polític, he fet una crítica amb arguments, però és veu que pels mitjans de comunicació espanyols insultar a un ciutadà i a la seva mare (hijo de puta), no és cap insult.

Ni cap d’aquest mitjans, ni el mateix partit del alcalde (PSOE), li han demanat la seva dimissió, ni tants sols li han demanat que és disculpes. Això si, aquests mateixos mitjans i la mateixa secretaria general del PSOE, Leire Pajín, ens han crucificat, en base a mentides i manipulacions.

(464) Alguna raó tenia: L’alcalde de Mérida ha demanat disculpes pels seus insults

“Mai he insultat als extremenys, he fet una crítica política als seus dirigents per utilitzar l’anticatalanisme en favor de les seves ambicions polítiques. De totes maneres, si les informacions manipulades d’alguns mitjans de comunicació els han molestat, els hi demano disculpes”

Avui ha estat un dia de bojos, trucades de matinada, milers de visites als meus blocs (més de 10.000), insults, amenaces, i també solidaritat, molta solidaritat, i mitjans que m’han donat l’oportunitat d’explicar-me, a TV3 i a Radio Extremadura moltes gràcies per les seves entrevistes.

Li vaig demanar en el meu post a l’alcalde de Mérida que es disculpés, i ho ha fet, alguna raó tenia en el meu escrit, ell sap que tenim raó quant parlem de l’espoli fiscal i de la solidaritat catalana de tots aquests anys i per tant no tenia dret a utilitzar-ho un cop més per les seves ambicions polítiques.

Seguiré denunciant la manipulació informativa d’alguns, avui mateix he vist la notícia al diari de referència de l’esquerra espanyola, el Pais, menteix, fins i tot utilitza unes imatges de la meva època de diputat per insinuar que he insultat, una mala praxis periodística.

(461) Per ZP, primer “un Botin” que el President de la Generalitat

“Un cop més Madrid menteix, governi qui governi el centralisme s’imposa, regalant abans l’aeroport als especuladors que al President Montilla”

Vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar a Joan Puigcercòs en una visita a l’inefable Ministra de Foment, Magdalena Álvarez en plena tramitació de l’Estatut a Madrid, precisament a parlar del traspàs dels aeroports, principalment el del Prat, el que ens va defensar la ministra és el que ha passat ara, privatitzar però en clau espanyola, cal controlar l’unitat de la pàtria per damunt de tot.

La ministra defensava amb ungles a la crosta de funcionaris que volen seguir gaudint dels privilegis i dels diners espoliats, volen seguir manant, aquesta si que és una crosta nacionalista, aquesta és la veritable crosta de vividors que viuen del nostra espoli fiscal (ja m’agradaria que el meu amic Joan Ferran escrivís d’aquesta crosta).

La proposta feta pública, és una burla, una estafa al govern d’entesa, és un míssil més a la línia de flotació de la Generalitat de Catalunya, i el PSC ho tindria que saber-ho i el cap de CiU, el Sr. Mas caldria que n’aprengués, que no cometés els mateixos errors de la negociació de l’estatut, que el tornarà enredar.

O anem junts, sense protagonismes o tenim perduda la batalla, qui trenqui l’unitat i la fermesa en les legitimes demandes del País perdrà per molts de temps el suport d’aquest poble, no és de fiar qui no diu la veritat, qui roba als seus socis i germans i és evident que preferir anar al llit amb Florentino Pérez abans que amb el President Montilla és una infàmia a Catalunya.

ZP ha perdut tota la credibilitat, ens tornarà a mentir amb la sentencia del Constitucional sobre l’estatut i el model de finançament serà més cafè per tots i menys per Catalunya. O tenim unitat, o no ens ho perdonaran.

(460) Ens roben, ens diuen “hijos de puta” i tenim que estar callats? Jo no.....

“Els i agradi o no, la nostra solidaritat els ha permès superar-nos en qualitat de vida, és de mal-nascuts no reconeix-ho”

L’alcalde de Mérida, Ángel Calle ha tractat de “hijo de puta” al regidor de Torredembarra Lluís Suñé per haver penjat en el seu bloc un foto- muntatge irònic sobre l’espoli fiscal que pateix la nostra nació i tots els PPCC. Deixant de costat que el regidor d’IC va fer-se ressò d’una imatge realitzada per una altre web, ell ha estat víctima d’una campanya fora de lloc, matussera, amenaçadora contra la seva persona, i deixa en evidencia una clara manca de gratitud de les autoritats extremenyes cap a l’excessiva solidaritat catalana.

Com ha dit aquesta setmana el President Montilla, l’espoli fiscal que pateix Catalunya, és tant excessiu que permet que els ciutadans de la Rioja i Extremadura rebin més euros d’inversió sanitària que els ciutadans catalans. En lloc d’agrair-nos la nostra solidaritat de tots aquests anys, com fa qualsevol fill de veí, ells no, encara en volen més i a sobre ens insulten.

Alcalde de la bonica ciutat de Mérida, Sr. Ángel Calle: A que esperes a disculpar-te per haver insultat a la mare de Lluís Suñé i amb ella a totes a les mares de Catalunya,